BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

En el meu viatge diari anant i tornant de la feina, quan soc a l’entorn de Granollers i Parets, tinc com a decorat al meu davant un altiu turó coronat amb una visible, tot i que discreta, torre al capdamunt. En una ocasió, deu fer uns deu anys, que baixant cap a Martorelles amb la bicicleta de muntanya tot dirigint-me a Barcelona, aquesta isolada construcció la vaig tenir ben a prop i em cridà l’atenció. Em restà pendent en l’agenda per a properes visites. Àdhuc, fa alguns mesos, els companys de la colla van ser per aquells verals i els vaig preguntar si es van apropar per visitar el lloc, doncs sabia que la ruta hi passava a prop. Fou que no, estaven més pels descensos. Aquell dia no hi cabien les antigalles.

(més…)

Per Giovanni Leonardi

Aquest any per poc em perdo la sortida de Fira. Dues operacions, una al genoll l’any passat i una altra més recent aquest any, a la mà, m’han obligat a respectar una llarga baixa d’activitat esportiva, sobretot de bici. Molts mesos de no poder anar amb la colla, que m’han pesat molt!

Sortosament he pogut tornar a fer carretera de fa uns tres mesos, sovintejant totes les sortides en solitari tant com he pogut. Això m’ha permès  recuperar una discreta forma física i plantejar-me de participar a l’ escapada de tres dies al Vall d’Aràn que la meva colla Bicicorriols tenia programada de feia temps per finals de Maig i que la fi del confinament territorial per la Covid tornava a fer possible.

(més…)

Per Joan Lladó

Feia un grapat d’anys, possiblement d’ençà la primera vegada que vaig pujar al Puig Neulós –un dissabte, 13 de setembre de 1997, amb bicicleta i acompanyat d’una colla ben fornida d’inadaptats: el meu germà en Jordi, el Magret, en Forniga, en Valentí, l’Àngel, en Carles, en Fred, en Miquel, en Xarli i el Niño Gusano– que, el passadís que s’observa vers llevant, pelat de bosc i cobert d’una catifa verda que conforma i ressegueix tota la carena fins el Pic de Sallafort, em fascina. Ho he repetit manta vegada, els crestalls, arestes o lloms, lliures de vegetació, em sedueixen.

(més…)

Per Joan Lladó

De les sortides tant de gruixuda com de flaca en que hi participa -o no- en Fluri de la colla BTT Night Club, sol fer-ne al seu grup de whatsaspp una petita i molt ben resumida crònica (en itàlica) farcida d’una fina ironia. Ironia sense cap mena de mordacitat, ans el contrari, en fa inequívocament un homenatge al grup i als seus patidors components. En segueix un recull del darrer mes.

(més…)

Per Joan Lladó

Encetàrem el cap de setmana, com sol ser habitual en les darreres setmanes de semi confinament, fent un tomb llampec d’un parell d’hores amb la companyia de la colla BTT Night Club. En som uns quants que plegant de la feina i havent dinat, ens plau d’escampar la boira fent un tomb pels nostres topants. Així doncs, ens trobàrem a Argentona amb els germans Llimona. Aquest divendres em plaïa d’encerclar Burriac i per la malmesa i deixada sureda de can Serra de Lladó ens enfilàrem fins la Barca on havíem quedat amb en Sebas. Seguidament, per la carena de llevant dels Oriols, rematàrem la primera escalada fins el Coll de Codera. La temperatura era agradable, més que a Mataró que la boira encara estesa, donava una sensació de més fredor. M’havia abrigat massa.

(més…)

Per Martí Montserrat

Aquest any degut a les restriccions per COVID ens veiem obligats a modificar la ja tradicional setmana de vacances al Pirineu i a preparar una alternativa que no depengui de si als hotels els deixen obrir o no.

Per sort podem disposar de la finca Can Manel, que està als peus del fantàstic Port de Tortosa-Beseit. Des de aquest punt podem anar fent les sortides que he estat preparant, durant aquestes ultimes setmanes.

(més…)

Per Joan Lladó

Les seves capçaleres, torrents, rieres, brolles i fondals, són tot sovint petjades per les nostres rodes. En qualsevol sortida que fem pels verals de Burriac, és inevitable d’endinsar-nos en aquests bonics paratges que, encarats a tramuntana, presenten sempre una frescor i una abundància de vegetació com pocs recons del nostre entorn. La vall de Clarà, malgrat estar urbanitzada una gran part en el seu marge esquerre, en la vessant solana encara hi conserva un bonic passadís verd que conté una veritable joia del nostre passat medieval: El priorat de Sant Pere de Clarà.

(més…)

Per Joan Lladó

Al gener d’enguany vam ser als rodals del Llémena però no en vam fer un apunt pel blog. Mal fet. En aquella ocasió disposàrem de més temps que no pas aquest diumenge, doncs en tenir taula reservada per dinar a Sant Martí un cop finida la ruta, la poguérem allargar força iniciant l’ascens cap els cingles a l’alçada de Sant Esteve. Aquest és un sector muntanyenc molt ben delimitat per les valls del Llémena a llevant, del Brugent a ponent, al nord per Les Encies i al sud per la Torre d’Amer. Té unes característiques morfològiques, geològiques i vegetals, gairebé calcades a la seva veïna Rocacorba però amb menys alçada i amb relleus més suaus i ajupits en els seus cims. Sant Roc és a una alçada d’uns 600m. i el cim de Rocacorba passa dels 900m. Cal remarcar que és terra de nummulites. Vam haver d’anar amb molt de compte en els viaranys entapissats per aquests arrodonits i diminuts fòssils per no patinar i anar de cap a terra.

(més…)

Per Joan Lladó

Si en l’anterior entrada constatava que sortir amb els Btt Night Club és sempre exitós, què hauria de dir en embrancar-nos en una ruta d’en Kolo, dels Bicivicigarrotxa? D’ençà d’una colla d’anys que seguim les petges d’aquests garrotxins i no en restem mai decebuts, ans el contrari. Sotmetre’s als itineraris que ens marquen aquests dos grans ciclistes vol dir que coneixerem la terra ben a ran. La mamarem perquè són uns indubtables amants del seu entorn i de totes les joies que clou, allí on se’ns en van els ulls.

(més…)

Per Joan Lladó

Quedar amb la colla Btt Night Club per fer qualsevol mena d’escapada, ja sigui d’un parell d’hores entre setmana, o bé, llarga de dissabte o diumenge, és sempre juguesca d’èxit. En ser un grup relativament nou en el camp de la bici de carretera, tenen el mateix tremp, la mateixa fermesa, la curiositat, la tafaneria, l’interès, les ganes; colla calcada a la nostra, quan fa més d’una dècada, també ens iniciàvem com a grup en aquesta modalitat. Ho volen tastar tot. No s’arronsen davant de cap dificultat ni cap mur. Encarant alguna tàpia, hom sent en veu en off alguna queixa, però tot seguit resta esborrada perquè el sofert novell s’hi llença de cap com el més valent.

(més…)

Per Martí Montserrat

L’Alta Cerdanya i el Capcir son unes de les meves zones preferides del Pirineu i molt concretament es una zona que dona molt de joc per fer-hi traçats amb bicicleta d’alta muntanya, per les seves, en general, poc sobtades pendents i per tenir grans zones de prats per sobre 2000m.

Ja fa temps se’m va ficar al cap de provar de fer la volta al massís del Carlit, una possibilitat es seguir el traçat ja existent i marcat, GR Tour de Carlit que amb dos o tres jornades a peu completen la circular del gran Massís.

Després de donar-hi moltes voltes per tal de trobar el traçat més ciclable i al mateix temps el més fidel possible al traçat original, vaig dibuixar-me el traçat sobre el mapa  i vàrem preparar una sortida amb pràcticament tota la colla, que malauradament no vam poder acabar. A Porté ens vam veure obligats a avortar la gran volta, per anar  ja amb força retard sobre les previsions horàries i segurament ens hagueren faltat hores de llum per poder completar tant exigent traçat.

(més…)

Per Pep Famadas

A la tercera, o la quarta, va la vençuda. L’Enric va tornar encantat del Monsant (com no pot ser d’altra manera) i proposà ruta pels verals que havia corregut a peu. Hi havia data pel gener però per mal temps la vam ajornar pel febrer. La falta de quòrum obligà un altre endarreriment pel 15 de març, quan, ai las, tots plegats fórem sotmesos a un nou jou que encara poc o molt arrosseguem. L’estiu però, ha estat un bàlsam que ha permès pedalar força i diluir patiments. I a les acaballes concertem data tot i algun cop de colze amb una altra proposta més o menys encoberta.

(més…)

Per Joan Llimona

Crònica anacrònica de la sortida de bicicleta de carretera del dissabte quatre de juliol de 2020 amb les colles BTT Night Club i Bicicorriols.

Recorregut: Sant Pere de Torelló, Coll de Bracons, Sant Privat de Bas, Collfred, Ciuret, Vidrà, Santa Maria de Besora, Llaers, Sant Joan de les Abadesses, Coll de Santigosa, Coll de Canes, Vallfogona, Ripoll, Montesquiu, Torelló i Sant Pere de Torelló.

Després d’una organització que donava completa validesa a la teoria del caos, a les vuit ens trobem amb més cotxes que persones a l’aparcament de Sant Pere deTorelló.

(més…)

Al roc enfront de la Cova de can Nadal. Autor/font: Manel Trenchs

Per Joan Lladó

L’escapada de diumenge va ser ben poca cosa pel Mamalló i ell mateix proposà per l’endemà, —que també és festa a Mataró i, si no fora pel virus, estaríem tota la colla en la nostra sortida anual de fira—, de llevar-nos ben d’hora per allargar en distància i extensió. El meu suggeriment va ser d’endinsar-nos cap a la zona de Céllecs per pujar la vella pedrera de Santa Quitèria —fa temps que la tinc entre cella i cella; la veig cada vegada que torno de la feina quan passo per Valldoriolf— i quedant per sortir de Sant Bartomeu a les set. Que cadascú agafés el mitjà que volgués, però a les set puntuals a l’ermita. D’aquesta manera l’aproximació estaria feta i ens podríem recrear per la zona sense presses. Massa enrevessat. Quedem a dos quarts de set a can Comalada i anem pujant sense fer gaires martingales i prenent el camí més dret que ens meni als peus de la serralada més prehistòrica.

(més…)

Per Joan Lladó

Després de gairebé dos mesos tancats a casa en prevenció de propagar i rebre aquest maleït virus, iniciem el període que ens permet de sortir al pati, per dir-ho amb el llenguatge escolar. Aquest cop d’estat, encobert en un estat d’alarma digne de les millors dictadures, fa que aquest govierno, el més progressista, segons ell mateix, que hi ha a Europa, pugui fer i desfer de la pitjor manera que hom es pugui imaginar. S’han carregat, amb l’excusa sanitària, l’estat de les autonomies. Ben pla. Però un hom, o una homa, posats a trinxar la llengua amb el desdoblament de gènere, es pregunta: en un estat on sempre hi ha imperat la millor anarquia, on hi campa el més potent dels individualismes o el súmmum de l’egoisme, es podia fer d’una altra manera? No crec pas que aquests manaires tinguin la capacitat de pensar tant.

(més…)