06.07.2019 PEREGRINACIÓ AL PORT DEL COMTE EN PLENA CANÍCULA

Per Joan Lladó

Com podíem preveure a un mes vista, que aquest dissabte planaríem al pic de la segona onada de calor d’aquest estiu? No crec pas que en Tomàs, l’Eloi, en Francesc, en Dani,  la Gemma, en Jofre i l’Enric ens ho haguessin vaticinat aleshores amb encert, exactitud i precisió. Però, si ho hagueren fet posant la ma al foc, què n’hauríem tret? Els hauríem escoltat? De ben segur i, sense cap mena de dubte, no n’hauríem fet cap cas. Res. Com aquell qui sent ploure. El tomb el faríem si o si, tant si plogués, nevés, pedregués o ens coguéssim a quaranta cinc graus. Els que ens agrada el ciclisme patim d’un grau de tossuderia -cinisme- extrem i el superem quan ens espera un menú per sucar-hi pa. Som-hi.

Continua llegint

18-06-2019 L’OLLA DE NÚRIA, MOLT ANNATS DE L’OLLA.

Per Pep Famadas

Aquest sí que toca. Per fi hi ha un dimarts que desapareixo i poso el mòbil en silenci, ja veurem què passa. M’apunto al que proposi en Martí, en un dels seus «dimartins». Em diu que ha quedat amb en Kueka (recent jovenalla afegida a la colla) per fer l’Olla de Núria, Puigmal inclòs òbviament. El Puigmal restava pendent de l’any passat per tant accepto la proposta de molt bon grat. També s’hi apunta en Ciscu, de la pedrera orrienca i habitual dels divendres migdia.

Sortim a les 6 tocades d’Argentona. Deixem un cotxe a Ribes i pugem amb un altre fins a Dòrria, llogarret que encara conserva la vocació pastora dels seus estadants. Són les 8 del matí. 

El recorregut sembla força evident de bon principi: anar a cercar la carena principal que ve de la collada de Tosses, separant el Ripollès de la Cerdanya, i no deixar-la fins el Noucreus, corriol ja conegut de descens fins a Núria, camí vell fins a Queralbs i per carretera fins a Ribes. La història està en fer-ho amb bici.

De Dòrria anem per pista fins el Coll de la Creu de Maians travessant l’esponerós i ben gestionat Bosc de Dòrria. Al coll deixem definitivament el bosc obrint-se una plana carenera de pastura ben aprofitada per un ramat de vaques que en gaudeixen a pleret i contemplen pacíficament el nostre pas. En Martí ens preveu de la primera desvetllada del dia, ara ja per un camí molt poc usat pel trànsit rodat i de pendent considerable que obliga a desmuntar a trams. Anem pedalant, no sense esforç, seguint el camí fins que, al Pla de les Salines, en Martí diu que cal passar a la banda esquerra de la carena per a cercar una altra pista ciclable que ens duu al Pas dels Lladres, on fem el primer mos del dia, ja per sobre dels 2.500 m d’altitud. El dia és magnífic, la temperatura idònia i l’ambient immillorable, collons que bons els dimarts… 

Continuem pedalant fins que s’acaba el ja desdibuixat camí i prenem un corriol encara ciclable i d’ambient 100 % pirinenc fins a la base mateixa del cim del Puigmal. Davant nostre ben clar el corriol de pujada, a peu, per tal d’aconseguir els 300 darrers metres de desnivell. Som-hi, aquest era el tracte i estem ben cofois, encara. En mig de la pujada trenquem la pau a un caminador que ha sortit de Queralbs. Quina putada trobar-se ara amb quatre galifardeus arrossegant una bici just abans del cim. Coronem l’ascensió junt amb runners i demés especímens que venen de l’altra banda. Hi ha força ambient per ser un dimarts feiner. Després de les fotos de rigor observem l’Olla i els cims que haurem d’anar coronant fins, al fons, el Noucreus i el descens per una vall on encara hi resta mig morta una serpent de neu. Déu ni do quina feinada.

El primer descens pirinenc del dia és un deler, no per la dificultat sinó per l’entorn. Boníssim. En Kueka reventa i lamenta venir amb unes cobertes poc apropiades per la diada. En Ciscu comença a veure que potser no és seu terreny òptim però ja hi és posat. 

Seguim el corriol carener desmuntant de la bici a les pujades i gaudint dels trams de descens, fent-los gairebé sencers sobre les muntures. Paisatge brutal a més de 2.700 m d’altitud, amb trams careners dalt de la bici que obliguen constantment a immortalitzar-los.  Aconseguim el Pic de Finestrelles, el Pic de Núria, el Pic d’Eina el passem per sota ja que no cal i comencem a estar tips d’arrossegar la bici veient de fons, encara lluny, la foscor del Noucreus. Coronem el Noufonts força tocats excepte l’annat d’en Kueka que està motivadíssim. Ara sí que tenim just al davant el Noucreus i veiem una desafiant tartera de pujada que fa venir fluixera. L’empenta i determinació del jovencell ens obliga a pujar-la encara que sense massa voluntat per part de la resta. Això sí, un cop dalt del Noucreus i sabedors que el patiment s’ha acabat ens felicitem tots plegats ben contents de la gesta aconseguida. Ara tot cara avall.

Els primers 900 m de desnivell (aviat és dit) són divertidíssims. Trialeros a estones, fins i tot impossibles, alternant la serpent de neu amb tarteres de blocs inabastables per a nosaltres. Un cop al fons de la vall augmentem la velocitat com folls, consumint pastilles de fre, braços i adrenalina. Anem aturant-nos per recuperar forces, agrupar-nos i posar seny. En un moment són al Santuari. 

Hem de conformar-nos amb aigua de la font en lloc d’una ben guanyada cervesa, què hi farem, preludi de la cafrada que ens espera, anunciada per en Kueka a recomanació d’un col.lega (un tal Jofre) seu encara més annat que ell: el camí vell de Núria a Queralbs.

El tema resulta ser 8 km trialeros en extrem on tot són blocs a superar, esmerçant-t’he al màxim per no sortir pel davant i caure en un estol de pedra de gens bon presagi. Esgotador, amb tensió constant, fins i tot excessiu, potser per la pallissa que portem a sobre. En una marrada avanço la mirada per cercar la traçada i de cop surto pel davant encastant-me no sé on. La bici en surt més baldada que jo, amb remei però. Al cap de poc, plenament concentrat, de cop i volta torno a sortir escopit per davant del manillar, amb un bon pati a la meva esquerra. Una altra abonyegada a la malmesa carcanada. Em consola saber que en Martí també està saturat tot i que els seus ensurts no acaben amb cops. En Ciscu està fora de joc completament. I l’annat d’en Kueka va sobrat, la mare que el va parir.

Finalment arribem a Queralbs, jo ben consumit, a les 19.00 h ben tocades. A en Martí se li encén la llumeta i recorda que una vegada va passar per un corriol de baixada per estalviar-se un tram de carretera. Que no en teniu prou??? Per sort dubta de per on s’agafa i girem cua cap a la carretera, deixant-nos caure per l’asfalt fins a Ribes, jo amatent a la meva roda del darrera que sense un radi no gira gaire fina, com el genet.

A quarts de vuit finalment adrecem les esquenes com podem i gaudim ara sí d’una bona cervesa, amb la sensació d’haver aprofitat al màxim el dia. Entre anar a buscar un cotxe a Dòrria, carregar bicis i viatge, arribarem a les 10 del vespre a casa. 

Sí que donen de sí això del dimartins!!!

Corriolaires: En Martí, en Kueka, en Ciscu i el que us escriu.

Dades tècniques: No portàvem cap estri per mesurar-les. Al voltant de 40 km.

Totes les fotos: clica aquí.

 

ESCAPADA DE LA FIRA, TERCER JORN: HERBA-SAVINA I SANT CORNELI, TERRA ESQUERDADA 21.05.2018

Per Pep Famadas

Lleganyes i cares llargues. Esquenes blincades que es resisteixen a estirar-se del tot. No hi ha gana, no hi ha rialles, només esbufecs. La jornada d’ahir va ser dura, molt dura, i com sempre passa el darrer dia, la moral del ramat flaqueja. Ahir ens vam empatxar de bici, tal i com volia el cuiner. No era el que desitjàvem tot just unes setmanes enrere? En Martí és l’únic afamat de bici de la colla ja que s’hi ha posat avui, havent fet penitència durant dos dies sabent que els altres ens afartàvem. Bé que es mereix una bona diada corriolaire també, no?

Continua llegint

CINGLES DE VALLCEBRE AMB L’AJUDA DEL WIKILOC 02.09.2018

Per Pep Famadas

D’un temps ençà, des de que s’han instaurat el dimarts, la colla ha vingut a menys. Sí, diguem-ho clar. Ja no hi ha sortides de tot el dia, d’aquelles de començar a pedalar per la Garrotxa quan es fa clar tot portant el frontal a la bossa per si se’ns fa fosc. Ganes en tenim però la majoria som uns comodons i uns malacostumats. Si els pastors no tiren del carro només fem que voltar per casa. I els pastors, ai las, els dimarts ja es componen i bé que ens ho refreguen amistosament. Per ells, el diumenge és un dia de tràmit. Els calendaris no s’avenen, casumdena! Doncs jo no m’hi conformo, què caram.

Continua llegint

ESCAPADA DE FIRA. 2on. JORN: EL CINQUÈ LLAC 20.05.2018

Per Joan LLadó

El primer dia de ruta a la Vall Fosca sortí rodó malgrat que no vam acomplir l’itinerari previst: després d’anar a fer un tomb per la Pobla -un cop ben nets i polits-  i fer una cervesa a la plaça, en tornar cap a l’hotel i a tocar d’aquest, ens establírem en una cerveseria d’aquelles artesanes que ara tan abunden i on hi feien un concert de blues, soul, groove amb dos músics a quatre mans: orgue i bateria. El bon so donà un ambient suggestiu per prendre una cervesa i agafar gana per sopar.

Després de la jornada en altura del dissabte, calia cercar el Cinquè Llac en paisatges més ajupits però més trencats, feréstecs i inhòspits que, de mica en mica, tot baixant a la vall del Flamisell, s’anirien humanitzant.

Continua llegint

ESCAPADA D’ESTIU. 1er. JORN: ESTANY GENTO, TOT FESTEJANT AMB LA NEU 19.05.2018

Per Pep Famadas

Hem sopat, dormit i, sobretot, esmorzat molt correctament als apartaments de l’hotel. Prenem als cotxes i ens endinsem ben amunt de la Vall Fosca, a Espui, on els testimonis de la febre especuladora aturada a temps són ben vius en el paisatge.

Les restes del que havien volgut ser una de les obres emblema de l’empresa MARTINSA FADESA són escampades pels voltants del nucli urbà. Edificis per acabar, monstres de ciment en forma de pilones dels remuntadors, piles de ferralla en un tancat…. Ara que escric la crònica m’interesso i busco informació. Vallfosca Mountain Resort (en anglès, que crida més la pela): 130.000 m2 edificats, camp de golf, pistes d’esquí… Al 2008 fallida de l’empresa. Al 2104 l’ajuntament encara volia reactivar el projecte reclamant a la Generalitat la cerca de nous inversors. Tot just aquest mes de juny del 2018 l’empresa «en liquidació» ha tret a subhasta els immobles que té en propietat al municipi. Judicis i litigis i embolica que fa fort. Hem superat ja definitivament aquest model de desenvolupament del Pirineu? N’hi ha d’altres? El debat està servit. Sortosament els i les personatges «en liquidació» també desapareixen darrerament. Que duri.

Continua llegint

VIDEO: LES NOCTURNES DE DIMECRES.

Per no fer tant llarga l’espera de les cròniques de l’escapada de la fira d’enguany i en no tenir altre material -segurament la colla, tret de la fira, no deu fer res més d’interessant-, us volem entretenir amb un molt ben treballat vídeo gravat, editat i produït per en Lucaloku que de forma molt ben resumida i sobretot, dinàmica, ens mostra el que són les sortides nocturnes de dimecres. Que en gaudiu!

Per Lucaloku

Aquí teniu l’enllaç: Els dimecres by BiCiCORRiOLS

 

Altres treballs d’en Luca amb la colla:

La Val d’Aran Octubre 2016

Més nocturnes del 2013

Descens Turó dels Oriols Maig 2018

Descens Turó dels Oriols Maig 2018 (càmera Uri Noè)

EL PALLARS JUSSÀ. SORTIDA DE FIRA 2018. ELS PREÀMBULS

Per Pep Famadas

Hi ha nervis. El personal està esverat i un xic preocupat. Aquest any el pastor dels 3 dies és en Pistons, que s’ho ha volgut cuinar tot sol. D’antuvi només sabem que la zona escollida per la nostra magna sortida anual és el Pallars Jussà, comarca ja visitada pels més veterans el 1999 al Boumort. Per aquelles dates jo estava de parèntesi paternal, per tant per a mi la comarca és desconeguda. Un dels motius de la visita a la comarca és resseguir els paisatges del llibre Dos taüts negres i dos de blancs, d’en Pep Coll (edicions Proa), fill de Pessonada.

Continua llegint

ENMIG DE L’EBULLICIÓ POLÍTICA I JUDICIAL, BTT TOTAL 04.03.2018

Per Joan Lladó

Estem immersos planificant l’estratègia per constituir un nou govern que ens dugui a la República amb el front inevitable d’unes envestides i amenaces continuades del govern i la caverna de Ñ, PPSOEC’S inclòs. Tot plegat mareja, però la trempera per lluitar per aquest nostre nou status no ens la pot treure ningú. Això va de passes endavant; ni una enrere. Els que no hi estem implicats directament sovint ens perdem i la informació que rebem de les negociacions entre partits ens fan perdre la paciència quan tots tenim clar que ens convé un front comú. Quan això ens passa, el millor que podem fer és agafar la bici i anar a escampar la boira a l’eixida de casa perquè l’enervament minvi.

Continua llegint

LA RIALLA DE LA CANDELERA ENCARA DURA. A CAN PRADELL HI RIU TOTHOM. 11.02.2018

Per Pep Famadas

No hi estàvem acostumats però, sí, a l’hivern fa fred. Els darrers 4 anys han estat un miratge, amb uns hiverns gairebé sense glaçades. Quan parlo de fred i pedals sempre em ve al cap una foto d’en Gomes travessant una bassa gelada en una sortida que va fer juntament amb l’estimat Carles i en Joan pel Bisaura, crec recordar, a no sé quants graus sota zero. Avui el noi hi ha volgut tornar en un migrat bassiot de vora camí, però, és clar, som al Maresme, i tot i el gruix de gel, aquest ha cedit davant l’agressió de l’energumen.

Continua llegint