BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

COMIAT

No ens és donat d’estar

a l’altura de la mort:

se’n van els qui més estimem,

de sobte o lentament, tant és,

però el moment arriba

i res no podem fer per acostar-nos

i acomboiar-los en el seu darrer viatge:

més que no la mort

és la vida la qui ens separa

dràsticament d’ells

i prossegueix implacable

el seu curs

cap a estacions cada cop

més fredes i desavinents.

 

No ens és donat d’estar

a l’altura de la mort,

car ells marxen massa avall

com per poder seguir-los:

no ens n’arriba mai més res

per tal de sobreposar-se

a la seva pròpia fi.

 

Àlex Susanna

Les anelles dels anys

Sardineta, molt dissortadament, ens has deixat orfes de la teva innegable curiositat i simpatia. Tanmateix, hi ha algú que t’ha rebut amb els braços ben oberts. Et trobarem molt a faltar. Per sempre, la colla corriolaire.

Recopilació de fotos amb la colla: clica aquí.

Lectura d’en Pep en representació de la colla en el comiat el dia de Santa Anna i Sant Joaquim:

Bon dia,
Estem segurs que tots hem conegut el mateix Ferran, per què no n’hi ha hagut cap altre. Una persona a la que t’agrada trobar, amb la que t’hi sents a gust, que escolta, que comparteix tot el que sap però que també sap tocar els collons per fer gresca i riure una estona. És d’aquells que abaixa el ritme per poder pedalar plegats (no ha demostrar res) i, si cal, es decanta del corriol en les baixades. Un llamp de caixa toràcica plena de bonhomia. Una lliçó de vida intensa i de coratge. Amb seny i organitzat davant de qualsevol repte. Un tio senzill, humil i transparent.
En Ferran compartia amb nosaltres l’amor per la bici i el seu ús per a descobrir racons amagats del nostre territori. La darrera foto que ens envià al grup fou en record a en Carles, l’altre company de la colla que ja no hi és. Deunidó quina casualitat!
Tots dos heu pres el mateix corriol i segur que ja sou plegats rient-vos de nosaltres. Quins collons que teniu malparits.
T’estimem Ferran.

El video que acompanyà la lectura: clica aquí.

Per Joan Lladó

Si hom va d’excursió pels topalls més enlairats de Collsacabra no podrà evitar de fer com aquest adorable animal que li és tan fàcil d’enfilar carenes rocalloses com de baixar per les gorges més pregones en cerca d’aliment i aigua: si, parlem de la cabra. L’excursionista no ho farà per l’aliment, simesnó per gaudir i envolcallar-se de ple per un dels paisatges més trencats, acollidors i suggerents del país. Vet aquí que això és el que hem fet avui, trepitjar aquesta rodalia talment fóssim un d’aquests bells i entranyables animals que se’n cuiden –se’n cuidaven més ben dit– de tenir aquest jardí ben llustrós, malgrat que no n’haguem vist ni un per casualitat. I crec que n’hi hauria d’haver molts més –bàsicament en les comarques més seques– per fer-ne un pasturatge de conservació que possiblement evitaria, en part, aquesta plaga d’incendis que estem patint.

(més…)

Per Joan Lladó

Enguany, malauradament, no hem pogut passar la clàssica escapada de fira en conjunt, tota la colla plegada al Vallespir. La situació actual ens demostra que s’ha trencat l’homogeneïtat del grup, les competències físiques han variat en una bona part i han canviat també els objectius i les maneres de gaudir d’aquests tres dies d’esport, natura, cultura i companyonia. És bén clar que haurem de planificar més d’una ruta per a cobrir els diferents nivells de la colla si finalment no tothom s’avé i adapta a un nivell més baix pel que fa a la tècnica, el recorregut i el nivell esportiu. Soc del parer d’organitzar les rutes pensant en poder confluir-hi tots, almenys en una bona part d’aquestes i convivint el màxim de temps possible.

(més…)

Per Pep Famadas

Ves que en Joan m’ha fet reviscolar el cuquet d’enfrontar-me de nou a les tecles després de força temps. Els seus relats de les sortides enganxen i encara et fan sentir més cofoi de tenir la sort d’haver-ne compartit un grapat.  Sortides per a explaiar-se escrivint no en manquen, talment com la de tot just diumenge passat a la Garrotxa. Vaig per feina.

Som convidats a la Garrotxa pel nostre estimat company bicicorriolaire en Ferran Sans, en Sardineta, que junt amb la Maria han decidit canviar el Maresme per la Garrotxa. Després d’uns mesos de voltar pels corriols de la seva nova llar ens proposa una sortida ludico-social on l’objectiu no són les pedres ni la dificultat sinó els retrobar-nos de nou amb l’excusa de la bici gaudint del pedalar, del paisatge i de la companyia, apta per a tothom.

(més…)

Per Joan Lladó

Tornant de l’eufòrica, pletòrica i plaent alta ruta d’esquí de muntanya pel Pirineu aragonès del primer cap de setmana de maig, pel dissabte següent, el dia 7, en Franki també ens tenia preparat un dels seus temibles tombs de bici flaca: coronar el Turó de l’Home amb uns “escalfaments” previs. Hi fem cap amb aportacions a parts iguals de les dues colles: cinc de Bicicorriols i cinc de BTT Night Club.

(més…)

Per Joan Lladó

Diumenge, un amic de la colla compartí via whatsapp un video que havia rebut a la vegada d’un conegut seu i també practicant de la btt/enduro. Aquest video demostra clarament les males arts i l’egoïsme que planen en els nostres cercles més propers, en algunes persones del nostre entorn i que, incomprensiblement, practiquen el mateix esport que nosaltres. Persones que no tenen la més mínima idea de com funciona el mon on ens ha tocat de viure ni tampoc tenen el respecte ni l’empatia necessaris vers els seus semblants.

(més…)

Per Joan Lladó

En el meu viatge diari anant i tornant de la feina, quan soc a l’entorn de Granollers i Parets, tinc com a decorat al meu davant un altiu turó coronat amb una visible, tot i que discreta, torre al capdamunt. En una ocasió, deu fer uns deu anys, que baixant cap a Martorelles amb la bicicleta de muntanya tot dirigint-me a Barcelona, aquesta isolada construcció la vaig tenir ben a prop i em cridà l’atenció. Em restà pendent en l’agenda per a properes visites. Àdhuc, fa alguns mesos, els companys de la colla van ser per aquells verals i els vaig preguntar si es van apropar per visitar el lloc, doncs sabia que la ruta hi passava a prop. Fou que no, estaven més pels descensos. Aquell dia no hi cabien les antigalles.

(més…)

Per Giovanni Leonardi

Aquest any per poc em perdo la sortida de Fira. Dues operacions, una al genoll l’any passat i una altra més recent aquest any, a la mà, m’han obligat a respectar una llarga baixa d’activitat esportiva, sobretot de bici. Molts mesos de no poder anar amb la colla, que m’han pesat molt!

Sortosament he pogut tornar a fer carretera de fa uns tres mesos, sovintejant totes les sortides en solitari tant com he pogut. Això m’ha permès  recuperar una discreta forma física i plantejar-me de participar a l’ escapada de tres dies al Vall d’Aràn que la meva colla Bicicorriols tenia programada de feia temps per finals de Maig i que la fi del confinament territorial per la Covid tornava a fer possible.

(més…)

Per Joan Lladó

Feia un grapat d’anys, possiblement d’ençà la primera vegada que vaig pujar al Puig Neulós –un dissabte, 13 de setembre de 1997, amb bicicleta i acompanyat d’una colla ben fornida d’inadaptats: el meu germà en Jordi, el Magret, en Forniga, en Valentí, l’Àngel, en Carles, en Fred, en Miquel, en Xarli i el Niño Gusano– que, el passadís que s’observa vers llevant, pelat de bosc i cobert d’una catifa verda que conforma i ressegueix tota la carena fins el Pic de Sallafort, em fascina. Ho he repetit manta vegada, els crestalls, arestes o lloms, lliures de vegetació, em sedueixen.

(més…)

Per Joan Lladó

De les sortides tant de gruixuda com de flaca en que hi participa -o no- en Fluri de la colla BTT Night Club, sol fer-ne al seu grup de whatsaspp una petita i molt ben resumida crònica (en itàlica) farcida d’una fina ironia. Ironia sense cap mena de mordacitat, ans el contrari, en fa inequívocament un homenatge al grup i als seus patidors components. En segueix un recull del darrer mes.

(més…)

Per Joan Lladó

Encetàrem el cap de setmana, com sol ser habitual en les darreres setmanes de semi confinament, fent un tomb llampec d’un parell d’hores amb la companyia de la colla BTT Night Club. En som uns quants que plegant de la feina i havent dinat, ens plau d’escampar la boira fent un tomb pels nostres topants. Així doncs, ens trobàrem a Argentona amb els germans Llimona. Aquest divendres em plaïa d’encerclar Burriac i per la malmesa i deixada sureda de can Serra de Lladó ens enfilàrem fins la Barca on havíem quedat amb en Sebas. Seguidament, per la carena de llevant dels Oriols, rematàrem la primera escalada fins el Coll de Codera. La temperatura era agradable, més que a Mataró que la boira encara estesa, donava una sensació de més fredor. M’havia abrigat massa.

(més…)

Per Martí Montserrat

Aquest any degut a les restriccions per COVID ens veiem obligats a modificar la ja tradicional setmana de vacances al Pirineu i a preparar una alternativa que no depengui de si als hotels els deixen obrir o no.

Per sort podem disposar de la finca Can Manel, que està als peus del fantàstic Port de Tortosa-Beseit. Des de aquest punt podem anar fent les sortides que he estat preparant, durant aquestes ultimes setmanes.

(més…)

Per Joan Lladó

Les seves capçaleres, torrents, rieres, brolles i fondals, són tot sovint petjades per les nostres rodes. En qualsevol sortida que fem pels verals de Burriac, és inevitable d’endinsar-nos en aquests bonics paratges que, encarats a tramuntana, presenten sempre una frescor i una abundància de vegetació com pocs recons del nostre entorn. La vall de Clarà, malgrat estar urbanitzada una gran part en el seu marge esquerre, en la vessant solana encara hi conserva un bonic passadís verd que conté una veritable joia del nostre passat medieval: El priorat de Sant Pere de Clarà.

(més…)

Per Joan Lladó

Al gener d’enguany vam ser als rodals del Llémena però no en vam fer un apunt pel blog. Mal fet. En aquella ocasió disposàrem de més temps que no pas aquest diumenge, doncs en tenir taula reservada per dinar a Sant Martí un cop finida la ruta, la poguérem allargar força iniciant l’ascens cap els cingles a l’alçada de Sant Esteve. Aquest és un sector muntanyenc molt ben delimitat per les valls del Llémena a llevant, del Brugent a ponent, al nord per Les Encies i al sud per la Torre d’Amer. Té unes característiques morfològiques, geològiques i vegetals, gairebé calcades a la seva veïna Rocacorba però amb menys alçada i amb relleus més suaus i ajupits en els seus cims. Sant Roc és a una alçada d’uns 600m. i el cim de Rocacorba passa dels 900m. Cal remarcar que és terra de nummulites. Vam haver d’anar amb molt de compte en els viaranys entapissats per aquests arrodonits i diminuts fòssils per no patinar i anar de cap a terra.

(més…)

Per Joan Lladó

Si en l’anterior entrada constatava que sortir amb els Btt Night Club és sempre exitós, què hauria de dir en embrancar-nos en una ruta d’en Kolo, dels Bicivicigarrotxa? D’ençà d’una colla d’anys que seguim les petges d’aquests garrotxins i no en restem mai decebuts, ans el contrari. Sotmetre’s als itineraris que ens marquen aquests dos grans ciclistes vol dir que coneixerem la terra ben a ran. La mamarem perquè són uns indubtables amants del seu entorn i de totes les joies que clou, allí on se’ns en van els ulls.

(més…)