BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Estirant en Guillem perquè s’incorpori de ple en el món ciclista, en les darreres setmanes hem fet llargues escapades pel país, a part de les habituals en la nostra comarca i el seu entorn: una bonica pujada a Collformic; l’espectacular tomb a quatre comarques humides: La Selva, el Gironès, la Garrotxa i l’Osona; girant en el sentit de les busques del rellotge la Serra de Montsec i, aquesta setmana  –ell s’ho ha perdut– el remullat gran tomb al sud de la serra del Port del Comte que organitzà en Manel. En aquesta darrera sortida el paisatge, l’entorn i el recorregut s’ho valien però les expectatives feien marejar: 144 kms. i el Capolat pel mig, sense saber encara el desnivell a superar i, per damunt de tot, a quines bèsties havia d’acompanyar. A darrera hora de dissabte m’apuntava a la gesta. Dubto que haguera estat així sense tenir el dilluns de festa.

(més…)

Per Joan Lladó

Dissabte, tornant de fer els endureros a les Gavarres amb en Martí i l’Anscari, observàvem, baixant cap a Hostalric per l’AP7, el cim del Montnegre i ens dèiem, mig en broma mig de veres, que demà hi seríem enfilats. Això venia a tomb perquè en Marcel proposà per diumenge de fer sortida llarga per aquells verals i, a hores d’ara, ningú més s’hi havia afegit. Encara. Durant la mateixa tarda de dissabte s’aniria concretant qui acompanyaria en Marcel i qui es quedaria per enllustrar els nostres rodals. Per la meva part, em mantindria en el dubte fins el vespre o, fins l’endemà mateix. Els companys amb qui anava entrant a la plana vallesana a velocitats vertiginoses tenien altres afers per diumenge al matí i a Montnegre, de ben segur, no els hi veuríem.

Som coneixedors que la serra llevantina de la nostra comarca, sobretot de l’entapissat més enfilat, poc ens ofereix en quant a corriols d’alta volada i és per això, i àdhuc per la distància que ens hi separa, que la tenim en el racó dels mals endreços. No s’ho mereix pas i la valorem poc.

(més…)

Per Joan Lladó

Diumenge, un amic de la colla compartí via whatsapp un video que havia rebut a la vegada d’un conegut seu i també practicant de la btt/enduro. Aquest video demostra clarament les males arts i l’egoïsme que planen en els nostres cercles més propers, en algunes persones del nostre entorn i que, incomprensiblement, practiquen el mateix esport que nosaltres. Persones que no tenen la més mínima idea de com funciona el mon on ens ha tocat de viure ni tampoc tenen el respecte ni l’empatia necessaris vers els seus semblants.

(més…)

Per Joan Lladó

En el meu viatge diari anant i tornant de la feina, quan soc a l’entorn de Granollers i Parets, tinc com a decorat al meu davant un altiu turó coronat amb una visible, tot i que discreta, torre al capdamunt. En una ocasió, deu fer uns deu anys, que baixant cap a Martorelles amb la bicicleta de muntanya tot dirigint-me a Barcelona, aquesta isolada construcció la vaig tenir ben a prop i em cridà l’atenció. Em restà pendent en l’agenda per a properes visites. Àdhuc, fa alguns mesos, els companys de la colla van ser per aquells verals i els vaig preguntar si es van apropar per visitar el lloc, doncs sabia que la ruta hi passava a prop. Fou que no, estaven més pels descensos. Aquell dia no hi cabien les antigalles.

(més…)

Per Joan Lladó

De les sortides tant de gruixuda com de flaca en que hi participa -o no- en Fluri de la colla BTT Night Club, sol fer-ne al seu grup de whatsaspp una petita i molt ben resumida crònica (en itàlica) farcida d’una fina ironia. Ironia sense cap mena de mordacitat, ans el contrari, en fa inequívocament un homenatge al grup i als seus patidors components. En segueix un recull del darrer mes.

(més…)

Per Joan Lladó

Les seves capçaleres, torrents, rieres, brolles i fondals, són tot sovint petjades per les nostres rodes. En qualsevol sortida que fem pels verals de Burriac, és inevitable d’endinsar-nos en aquests bonics paratges que, encarats a tramuntana, presenten sempre una frescor i una abundància de vegetació com pocs recons del nostre entorn. La vall de Clarà, malgrat estar urbanitzada una gran part en el seu marge esquerre, en la vessant solana encara hi conserva un bonic passadís verd que conté una veritable joia del nostre passat medieval: El priorat de Sant Pere de Clarà.

(més…)

Per Martí Montserrat

Com és costum a la colla, aprofitant els tres dies de festa que tenim per la fira de Mataró, fem la gran sortida de l’any fora comarca. Enguany en som 22 de colla i, l’Anscari i l’Albert Gil fan molt bona feina i lloguen una casa mansió al poble d’Odello, per tal de fer-hi el campament base.

(més…)

Per Martí Montserrat

Ja fa molts dies que vull escriure aquesta crònica, però per A o per B ho he anat deixant… Ja que malauradament fa molt que no escric res al nostre Blog i penso que val molt la pena per deixar constància del que anem fent.  Així doncs aprofitant el confinament pel maleït Coronavirus, disposo de temps i ja no hi ha excuses que valguin.

Amb l’Anscari, en Luca i en Manel, ens agafem una setmaneta de vacances i el dilluns al matí ens dirigim cap a la Vall D’Aran, per tal d’aprofitar el bon temps que encara hi fa.

(més…)

Per Pep Famadas

D’un temps ençà, des de que s’han instaurat el dimarts, la colla ha vingut a menys. Sí, diguem-ho clar. Ja no hi ha sortides de tot el dia, d’aquelles de començar a pedalar per la Garrotxa quan es fa clar tot portant el frontal a la bossa per si se’ns fa fosc. Ganes en tenim però la majoria som uns comodons i uns malacostumats. Si els pastors no tiren del carro només fem que voltar per casa. I els pastors, ai las, els dimarts ja es componen i bé que ens ho refreguen amistosament. Per ells, el diumenge és un dia de tràmit. Els calendaris no s’avenen, casumdena! Doncs jo no m’hi conformo, què caram.

(més…)

Per Pep Famadas

Hem sopat, dormit i, sobretot, esmorzat molt correctament als apartaments de l’hotel. Prenem als cotxes i ens endinsem ben amunt de la Vall Fosca, a Espui, on els testimonis de la febre especuladora aturada a temps són ben vius en el paisatge.

(més…)

Per Joan Lladó

En Carles havia organitzat, de feia dies, una escapada d’esquí al Pirineu central per pujar al Posets. S’ajornà una vegada per previsió de mal temps i es canvià pel cap de setmana passat. Els que s’hi van apuntar, els d’Arenys i en Carles, marxaven el dissabte al matí. A en Martí i a mi aquest dissabte ens tocava treballar i així fou com dijous, tot tornant de pedalejar pel Bertí, em comentà que ell segurament

(més…)

(més…)

(més…)