BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

ESQUI DE MUNTANYA. PIC D’ENVALIRA. 27 D’ABRIL DE 2.008

Per Joan LLadó

La millor nevada de la temporada ha estat en la pitjor època: bén entrada la primavera. Això però, no ens priva de tastar-la i com que només disposem d’un dia, ens acostem fins a Andorra. Podíem haver anat al Port del Compte que, excepcionalment, té neu per donar i per vendre, però a Puigcerdà ens hi espera l’Albert que viu a Guils. Després del cafè amb llet, els quatre que som tirem fins al Pas de la Casa. Jo venia amb la idea de fer el Pic de la Serrera per la Vall de Ransol. L’Albert ens recomana de quedar-nos a la zona d’Envalira. A peu de pistes em protegeixo bé els peus per evitar les maleïdes llagues, ens canviem, preparem els estris i comencem a enfilar per l’Estany de les Abelletes.

Superat en un tres-i-no-res el Coll dels Isards, encarem la costeruda pala que ens menarà al Port de Fontnegra: espectacular balconada sobre la Coma de Campcardós. Als nostres peus la Portella Blanca d’Andorra que ens torna bons records; més a llevant la cresta Peiraforca-Roc Colom, darrere, el Puigpedrós. El sol escalfa amb ganes. Acabem de fer el cim per l’extensa pala encarada a sud-est. Mentre anem enfilant, ens acompanya, talment un eixam d’abelles, el brunzir de les motos de neu que van fent de les seves trencant la pau de la contrada.
Som al cim del Pic d’Envalira (2.827 m.). S’hi està bé, no fa gens de vent. El dia és esplèndid. Contemplem i intentem de reconèixer tots els pics possibles. Arriba una altre colla d’esquiadors i entre ells un canadenc. Fem broma comparant els gruixos de neu del seu país i el nostre.
L’Albert M. que mana, diu que baixarem per ponent del cim, per una canal dels Clots de la Menera. Glups! És prou ample però la neu, per a mi, no és gens bona. Vaig baixant amb estil supervivència fins a flanquejar la falda dels Pics d’Envalira. La neu ja és potable. Molt millor. Fem el descens fins la bassa de Grau Roig. Bé, molt bé. Quan ens estem posant les pells per enfilar al Coll Blanc, veiem baixar sobre nostre, una moto de neu sense motorista a tota pastilla. Compte que si gira ens la mengem! No ho fa, la veiem passar allunyada i va de dret a la bassa. Un altre moto, aquesta si amb pilot, intenta d’aturar-la seguint-la al seu darrere. Òstia quin espectacle!! El llanero solitario. L’aparell desbocat continua avall. Per desgràcia, mira que haguéssim rigut, s’atura a dos metres de l’aigua.
Remuntem la forta pala però no fins el Coll Blanc no, seguim per on ha baixat la moto fins dalt de tot, és a dir, fem el cim que fa de contrafort pel nord al Pic Negre d’Envalira, el Pic Blanc a 2.724 m. Al Mamalló no se li poden donar idees. I això que no està fi.
Tornem a fer una mos i quan estem a punt, baixem per una pala que ens fa tot l’efecte que s’ha d’esllavissar de dalt a baix. L’Albert M. que és un expert en neu, ens demostra que no baixa res. I ara l’un, ara l’altre, anem fent el millor descens de la jornada i marcant estil pel Clot de les Abelletes. Podreu veure les sanefes a les fotos. Uns metres més avall, la neu ja es comença a fer pesada i sense adonar-nos-en, el sol ens crema.
Amb el cotxe cap a Puigcerdà i una bona pizza a ca la Tieta.

Fins aviat,
Joan Lladó.

Els corriolaires: Albert G., Albert M., Joan LL. i Martí M.
Desnivell + acum.: 1.003 m.
Les fotos: clica aquí.

ESCAPADA FORA COMARCA. SERRA DE MONTGRONY. DIUMENGE 13 D’ABRIL DE 2.008

Per Joan LLadó

Ja tocava de fer un canvi d’aires i fa dos dijous que vam decidir, per aquest diumenge, de fer una escapadeta a fora comarca. Cercant, cercant, vaig trobar algunes ressenyes de les comarques més properes i la que em semblà més adient en fóu una que per la seva llargària, desnivell i tipologia de camí, no podíem pas descartar. Així doncs, els set que vam poder, diumenge a les set ens concentràrem a la plaça per anar cap al punt d’inici de la ruta: Campdevànol.

En arribar al poble del Ripollès i abans de descarregar els estris i enllestir els preparatius, cercàrem un bar obert -que prou difícil ens fou- per fer un cafè amb llet i treure pes al cos.

Quan tots érem a punt, començàrem la ruta per la carretera que du a Gombrèn i que deixàrem tot just passada la via del tren per enfilar-nos cap la part alta del poble. En passar i remuntar les feixes de can Basco, ens endinsàrem al bosc per un bonic corriol que ens menà a trobar la pista de Sant Pere d’Auira. Allí hi trobem un important grup d’excursionistes acabant d’esmorzar i els preguntem si el nostre camí és el correcte. Continuem després de les breus indicacions que ens dónen. Fem parada al turonet de Sant Pere d’Auira que fa de sentinella a les cingleres més orientals de la serra de Montgrony, per contemplar la bonica ermita del romànic tardà.

Reculem uns tres-cents metres de pista per continuar pel GR fins el Pla de Pruners primer, on contemplem als nostres peus el pla i la clariana de Sant Pere i els espadats de llevant, i la bonica i frondosa Collada de Grats després, on hi arribem per un corriol cobert per una catifa de fulles de faig que ens amaga les arrels humides i també una capa de lliscós fanguet que ens fa estar molt a l’aguait i inservibles els frens en els trams de baixada en perdre totalment l’adherència. Vull afegir el detall que abans de Pruners, vam trobar-nos amb una amazona fent-li fotos al cavall. Curiós.
A la collada deixem el GR que ens portaria al Coll de Pardinella i Montgrony per continuar per un petit senderó cap a llevant que ens entusiasma. Arribem en un petit repetjó que intentem, uns amb més èxit que d’altres, però sense reeixir-ne del tot i que ens aboca en una obertura en la roca, començament d’una pista de desboscar. Tenim al nostres peus la vall del Freser i ja divisem el Baell i Campelles. Després de la foto al pas, tenim la primera pana important: a l’Anscari se li ha torçat la patilla del canvi en travessar-se-li una branca. S’ha pogut adreçar però no acaba d’anar fi.

Sota la collada de Golobran, hem de superar un bonic barranc per unes molt ben contruïdes marrades per arribar, després d’un curt però divertit descens, al pla d’El Baell. Ens apuntem el paratge per fer-lo a l’inrevés. Als primers prats que trobem ens agrupem i comentem la jugada. Passem el llogarret i per la pista arribem a Campelles on decidim de fer un mos. Ens arrecerem al pati del primer restaurant que trobem, demanem les begudes i ens cruspim l’entrepà, hi ha molta gana. L’Anscari, degut a l’estat del seu canvi i per no fer anar malament el grup, decideix de tornar cap a Campdevànol per la carretera. Allí ens esperarà.

Després d’acomiadar-nos, prenem la pista que du al Coll de l’Erola. Hi fem una aturada -ens tombem a l’herba- per canviar la càmera que l’Àngel, per segona vegada, ha punxat. Seguim en pujada fins al Coll del Cortal de la Morera. Hi ha força núvols però no sembla que vulguin descarregar. Cau alguna volva de neu. Per arribar al Coll de Prat de Jou, canviem la ruta. Decidim de deixar la pista -ja en teníem prou- i ens endinsem per un corriol que marca el mapa. El principi és bo però quan tomba cap a ponent, s’embruta.

Continuem pel que ens sembla ha de ser el camí però el perdem. Hem baixat massa i arribem a la pista del refugi del Pla dels Prats, que no és la correcta, esgarrinxats com si vinguéssim de la guerra i hem de corregir cent metres de desnivell enfilant a estones amb la bici a coll per un camí marcat amb mollons. No sé pas a qui se li va ocórrer la brillant idea de passar pel corriol. Arribem al coll i tenim al davant la Costa Pubilla (2.053 m.) i el Coll de Coma Armada (1.875 m.). Ara ens resta fer la volta a la serra. Trenquem a l’esquerra pel camí del Refugi de la Covil (1.779 m.). Unes fortes i enfangades rampes fan que arribem a la cabana sospirant. Tornen a caure algunes volves. Anem cap al Coll Pan però haguera estat millor, vist el que passàrem, d’enfilar pel camí del refugi, encara que haguéssim traginat les bicis a peu fins a tocar del Covil (2.001 m.). Des d’allí, crec, el descens fins el Torrent de Font Flequer haguera estat més agraït que no pas tot el flanqueig que ens vam patejar pel que suposàvem, segons el mapa, havia de ser tot prat i va ser tot el contrari: camí força brut i dificultós entre bosc. Arreplegats on comencen els prats, passat ja el tram penós, fem un descans i aprofitant que hi ha cobertura, alguns truquen a les senyores per avisar del retard. Fa fresca.

Travessem el torrent a l’alçada d’uns abeuradors envoltats d’una catifa de fang i anem a cercar per un bonic descens, el Prat Amorriador. Aquí s’alça l’esperit. Estem engrescats. Voldríem aturar el temps. Aquests descensos sempre són curts. Per les marrades del Camp de l’Ordi arribem al GR que hem deixat a la Collada de Grats. Al santuari de Montgrony hem de tornar a adobar la roda de l’Àngel. No hi ha dubte que cal invertir en el sistema sense càmera.

Una de les meves cales s’ha afluixat i mentre la cargolo, suggereixo als companys que treguin el cap al santuari. Assegut a terra, les ferides, talls i quisca de les cames estranyen els visitants i s’interessen pel meu estat. Els tranquilitzo, si tot el mal fora aquest… S’agraeix l’interès, però.

Comencem tot seguit amb la cirereta de la sortida: el descens fins a Gombrèn pel camí dels Pelegrins. El tram de llosa, les marrades, les trialeres… sense paraules. Excel·lent, si senyor. Travessem el Barruell, el poble i per la carretera avall fins a Campdevànol.

Ens canviem i esperem cinc minuts que obrin la pastisseria d’en Nasiet per dinar. Son les sis i ja hi ha cua. Deuen ser molt llaminers en aquest poble. Ens cruspim una “empanada” sencera per anar fent boca seguit d’uns suculents entrepans de fuet i bull. Després uns tortells i altres dolços per postres. Anem a fer un cafè i cap a casa que ens esperen. Qui no es quedaria durant tota la setmana a gaudir dels paisatges que acolliren el nostre comte Arnau?

A reveure,
Joan LLadó.

Els corriolaires: Àngel V., Anscari N., Giovanni L., Joan LL., Manel T., Marcel T. i Valentí T.
Distància recorreguda: 55 km.
Desnivell acum. +: 1.715 m.
Cartografia: Montgrony, Fonts del LLobregat (Editorial Alpina)
Les fotos d’en Joan: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Giovanni: cliqueu aquí.
Les fotos de l’Anscari: cliqueu aquí.

EL CORRAL, LOURDES, COLL DE LA FERRADURA. DIUMENGE 6 D’ABRIL DE 2.008

Per Joan Vallmajor

Aquest diumenge sortíem de la plaça Fivaller a l’hora convinguda en direcció
Llavaneres. L’ambient és humit, però no fa gens de fred. Agafem el camí de les
Cinc Sènies, una boirina envolta els turons que tenim a la vista. Passat el
Golf de LLavaneres, salutacions -fent referència als pèsols- a un pagès que
treballa la feixa. Avui és la festa del Pèsol a Llavaneres. Entrant al poble,
podem veure que ja estan fets tots els preparatius per celebrar aquesta diada.
Travessem aquesta vila per enfilar els corriols dels Onze Pins. La cosa ja s’ha
posat seria, tot i que ens
hem tret roba, ja suem.

Anem pujant fins
l’últim
corriol, que trobem invaït per una esllavissada
provocada per una excavadora. No hi ha respecte per la natura! Els plans urbanístics
ho aixafen tot. En aquest punt la boira és espessa, però hom creu que ben aviat
el sol s’encarregarà d’esvair-la.

Deixant enrera
Supermaresme, iniciem un descens flanquejant els Tres Turons i seguim
planejant fins arribar a la pista que ens portarà al Corral, on fem un
re-agrupament. Demanem a uns caminants que ens facin una foto a tots plegats.
Abandonem la pista i ens endinsem en un corriol que comença al costat de la
casa, per anar de baixada a la riera d’Arenys de Munt.

La gent té gana i ens
aturem al restaurant de Can Subirans. A l’hora d’esmorzar quedem sorpresos
perquè en Valentí abandona la seva dieta habitual d’entrepà de fuet. L’Adrià demana
cansalada per tenir una excusa per no apretar a la tornada. I en Giovanni
estudia la manera d’emportar-se amb la bici una pesada ampolla de cava gegant.

Després d’esmorzar, en
Joan Lladó, en Sergi i l’Anscari deixen el grup per tornar més aviat a casa.
Baixaran fins Arenys de Mar i agafaran el camí del costat de la via.

Els que quedem ens
encaminem cap a un corriol que surt de Lourdes i s’enfila fins la pista que ens
tornarà al Corral. Algú, pensant-se que som uns passerells, ens avisa de que fa
pujada. Aquesta pujada rai!, és llargueta, però molt assequible. Ara el dia és assolellat
i la calor es nota.

Arribats al Corral, ens
dirigim per corriols al Coll de la Ferradura, seguidament creuem la pista i
continuem pel corriol, molt conegut per nosaltres, que ens regala una vista
panoràmica de la costa des de Canet fins a Llavaneres. Fantàstic!

Continuant el camí cap a
casa, passant per l’urbanització Supermaresme, ens topem amb un parell de ninfes
que sedueixen al grup ciclista, provocant frenades i girades en rodó per
tornar-les a veure i saludar-les. Rient i comentant la jugada, baixem pels Onze
Pins fins arribar una altra vegada a Llavaneres, on la Festa del Pèsol està molt
concorreguda. Tornem a Mataró passant pel camí de les Cinc Sénies.

Fins ben aviat.

Joan Vallmajor.

Distància recorreguda: 36 km.

Desnivell: 1.100 m.

Corriolaires: Anscari, Valentí, Marcel, Giovanni, Andreu, Sergi, Adrià,
Joan Ll., Pep i Joan V.

Les fotos d’en Joan V.: clica aquí.

Les fotos d’en Giovanni: clica aquí.

Les fotos de l’Anscari: clica aquí.

BTT-O A SANT FRUITÓS DE BAGES. DIUMENGE 30 DE MARÇ DE 2.008

Per Joan LLadó

El passat diumenge, una bona part de la colla vam anar a córrer una cursa de Bici-orientació a Sant Fruitós de Bages. Amb un recorregut molt planer -els de la distància més llarga vam fer 220 m. de desnivell- i amb un mapa sense massa dificultat, de seguida vam tenir fet el diumenge. Malaguanyat… El més bonic de tot plegat, i en això tots hi coincidírem, va ser recórrer una bona part de la cursa arran de la Sèquia de Manresa que va ser construïda al segle XIV, alimentant-se d’aigües del LLobregat. L’Enric fins i tot, va fer-hi un petit bany en voler estalviar-se una bona marrada.
Cal descatar el 3er. lloc de la classificació en la categoria d’inicicació curta individual d’en Manel.

A reveure,
Joan LLadó.

Els que hi vam participar: Valentí T., Jordi C., Anscari N., Adrià T., Carles LL., Giovanni L., Manel T., Enric S., Albert G., Martí M., Andreu C. i Joan LL.
Les fotos d’en Joan: clica aquí.
Les fotos d’en Jordi: clica aquí.
Les fotos de l’Adrià: clica aquí.