BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

Arxiu de la categoria: Raids de muntanya

OPEN RAID D’EL MARESME 18.06.2011

Per Albert Gomez

El  dissabte 18 de juny  es celebrà  l’Open Raid d’El Maresme, i  com ja és costum alguns bicicorriolaires hi participem. Enguany rebo un trucada del Màster per proposar-me d’anar-hi, i jo que li dic que necessito consultar-ho. L’ endemà  però torna a trucar per dir-me que ja estem inscrits. Collons si encara no he dit res jo!!!!

(més…)

BICICORRIOLS AL II RAID CALAMOCHA RIBARGORZA 4 i 5-09-2010

Per Joan Lladó

Dissabte i diumenge dos equips formats per sis representants de la colla vam participar el el II Raid Calamocha que transcorregué per la comarca de la Ribagorça d’Aragó. L’equip patrocinat per l’Editorial Alpina, i evidentment amb aquest nom,  estava integrat per l’Andreu Calvó, en Martí Montserrat i l’Albert Viñals. L’altre equip patrocinat per la butxaca de cadascú, Bicicorriols, era compost per en Carles Llorens, l’Albert Gómez i en Joan LLadó.

Les proves del dissabte, totes amb mapa d’orientació,  van començar a Graus i acabaren a Castilló de Sos. Foren: cursa a peu, caiac, BTT, cursa d’orientació urbana, BTT, tir amb arc, BTT, cursa d’orientació alpina, BTT i cursa d’orientació alpina nocturna. Les de diumenge: cursa d’orientació urbana, BTT, Escalada, Tirolina, BTT i descens de barrancs.

La classificació final i parcials les podeu veure en aquest enllaç. L’equip de Granollers quedà en la cinquena posició en la categoria d’aventura i el de Mataró en la setena.

S’ha de dir que malgrat un parell d’importants errades d’orientació que vam fer l’equip Bicicorriols, ens hem endut un molt bon record d’aquests dos dies de competició d’alçada. La companyonia i el bon humor són presents a tothora, àdhuc, en els moments més tensos, de més neguit, més penosos i més durs.

Felicitem a tot l’equip organitzador, el Raid Calamocha de Terol, per la seva empenta i bon fer.

Per molt anys i per molts raids!
Joan Lladó

En els propers dies suposem que en la web de la organització hi podrem veure imatges i videos del transcurs del raid. De moment, us oferim uns entremesos que vam preparar amb les nostres càmeres i d’altres per gentilesa d’en LLuís Garcia.

PRIMERS AL III OPEN RAID CIUTAT DE MATARÓ 19.06.2010

Per Martí Montserrat

Un cop més, a última hora decidim participar al raid. Ja que l’any passat vam fer primers, el compromís de tornar-ho a fer bé  pesa força. Però, que carai! a córrer que és al costat de casa!

Com a novetat aquest any, ens passaran les coordenades de les valises (controls de pas) de mica en mica. Farem trams de dos o tres controls cada vegada. Per tant, de sortida només sabrem les tres primeres valises; la C1 en una mina prop de can Cabanyes, la C2 a Can Nogueres i la C3 la font del Sot (font ferruginosa de Dosrius). Per tant, la llargada i la duresa d’aquest raid no la sabrem fins que ens entreguin les últimes coordenades i/o distàncies azimuts. Conseqüentment haurem de carretejar les bambes, el regle, transportador d’angles i la brúixola al llarg de tot el raid.         

Com sempre el ritme imposat en un principi per l’Andreu, i posteriorment
per altres equips, rodant  per la riera d’Argentona va ser infernal
però després de la primera valisa la cosa es començar a estirar i els
equips ens vam anar distanciant. Sense la pressió  darrera de l’orella,
vam aconseguir trobar el nostre ritme i arribar al C3 sense massa
incidències. Ens donen dos controls més amb distància azimut per passar
amb bici: el C4 cruïlla de camins entre Sta Agnès i el Pla de l’Espinal,
i el C5 que serà ja St. Bartomeu. Tres valises més i canvi, doncs
deixem les bicis i sortim a peu direcció a la placa de Cellecs (C6),
punt en el qual farem les activitats amb cordes, ràpel, escalada i
remuntada per una corda fixa  amb punys autoblocants. Tot seguit,
descens a peu fins a prop de Can Tarascó (C7). D’aqui cap a St Bartomeu
(C8),  per tornar a rebre instruccions i agafar la bici altre cop. Tot
va bé, però el fort ritme, la calor, i el poc entrenament que porto
corrent fan que les cames ja em treguin “xispes”… Per sort, el següent
tram és amb bici i espero poder recuperar cames, mentre passem per Cal
Amat Vell (C9),  sota un pont prop de Can Blanc (C10). Per acabar aquest
tram, ens fan arribar fins el coll del Turó de Matacabres (C11). Deixem
la bici amb nostàlgia doncs les cames ja piquen de veritat. Ens calcem
les bambes per sortir corrents per terreny trencacames fins un turó a
l’Est del turó de Cirés (C12), continuem per trobar el C13 que es a la
cruïlla de la pista que puja de les banyadores amb la línea elèctrica i
el C14 que és a la torre del castell de Burriac.
Tot va bé, les cames encara aguanten el fort ritme i des d’aquí dalt no
veiem de moment  cap equip, però anant cap el castell ens hem creuat amb
dos equips que si troben bé la C12 i la C13 els podríem tenir força a
prop. Sense adormir-nos refem el camí direcció a Matacabres. Remuntant
els esgraons dels “ui-ui-uis” les cames ja fan figa, però anem primers
des de pràcticament l’inici del raid, i ara no toca defallir. Com sigui
ho hem d’aconseguir! A mida que ens acostem al C15, on s’acaba el tram a
peu, les possibilitats de victòria són ja molt reals i l’eufòria ens
anima a seguir corrents. Un cop arribats al C15 recuperem les nostres
estimades bicis… i de nou, tres valises de pas més : la C16 a la font
del Castanyer, la C17 prop de can Martí de la pujada i, la C18 i
última!!! Ja a la platja de Pequin!!! L’eufòria ens embriaga per uns
moments, però, collons!, encara no estem! Poden passar moltes coses, ens
hem de concentrar altre cop i a tot drap que la natació ens espera…
Sense cap altre incidència que la fatiga muscular, arribem per fi a la
platja on ens fan fer un gratificant bany d’uns 400m i d’aquí al port on
hi ha l’arribada.
Hem arribat primers!!! Ho hem aconseguit !!! Per segon any consecutiu
guanyem el divertit Open Raid Ciutat de Mataró.

Gràcies Andreu i enhorabona per haver corregut un impecable raid.
Gracies també  a l’ACE i principalment als organitzadors d’enguany, per
que s’ho han “currat”molt bé!

Les distancies en bici aproximadament uns 60 km.
Les distancies a peu aproximadament uns 12km.     

Les fotos de l’organització: cliqueu aquí. 

PRIMERS AL 2ON. OPEN RAID D’EL MARESME. 27/06/2009

Per Joan LLadó

En Martí Montserrat i l’Andreu Calvó guanyen el segon Open Raid d’El Maresme, organitzat per l’Agrupe, enduent-se’n el Trofeu Ciutat de Mataró i Trofeu Agrupació. En aquesta edició que es disputà el dissabte 27, hi participàren dos equips de la colla: l’un, el guanyador i l’altre, format per l’Albert Gómez i en Joan Lladó, quedàren en una molt bona setena posició tinguent en compte la indisposició de l’Albert que els abocà gairebé a l’abandonament. Cal esmentar també la tercera posició dels amics Roser Español i Sergi Gomà dels que sempre és agradable de tenir-los com a contrincants.

Les disciplines en les que les corredores i corredors haguéren de prendre part fóren: BTT, escalada, cursa a peu, orientació, cordes d’espeleo i natació. Tot transcorregué pels verals d’el Cros, Burriac, Agell, Argentona, Clarà, Òrrius, La Roca, Céllecs, Malanyanes, Parpers i platja de Sant Sebastià a Mataró.
Felicitem a l’organització per la moguda que tot plegat representa i els animem que la propera edició sigui nocturna.

Per molts anys,
Joan LLadó.

RAID GARRIGUES EXTREM. 24 I 25 D’OCTUBRE DE 2008

Per Albert Gomez

El
passat 24,25,26 d´octubre, en Martí, l´Albert Viñals i un servidor
decidim córrer el raid de les garrigues que es disputava per primera
vegada, en la modalitat de tres corredors  més
assistència que en ocasions es rellevaven o bé feien les etapes
conjuntes, per la nostra sort vam poder comptar amb una assistència de
luxe, la Susanna.
     
En
Viñals es va ocupar de la part d´inscripcions i intendència i tan ell
com la Susanna van arribar d´hora a la Pobla de Cèrvoles que es on
s´ubicava el camp base. Com és habitual en Martí i jo arribàvem a tres
quarts de quinze, just per la reunió informativa, on s´explicava les
etapes dels dos dies. Total que acabats d´arribar i no ens vàrem entrar
de res. Sort de l´Albert que ho portava controlat i havia dissenyat
l´estrategia.

 

    Dissabte
començava a les vuit la primera etapa on la fèiem tots tres, constava
d´una cursa d´orientació urbana amb unes preguntes senzilles però que
si la cagaves penelitzaven una hora. La precipitació ens va fer
recórrer més metres del compte i vàrem acabar el primer tram força
endarrera però sense errors en les respostes.

   
    La
segona etapa orientació en btt, uns 15 quilòmetres que malgrat algunes
equivocacions i encigalades la vàrem fer prou dignament. En Martí es
queixava ja que el mapa tot i ser força precís no diferenciava entre
corriols camins i pistes.

   
    Arribada
a Vinaixa, en Martí li toca pujar un corda de 13 m. a pols assegurat
per en Viñals i tot seguit una altre orientació urbana d´uns 5
quilòmetres. Sortim de Vinaixa en Viñals i jo en orientació en btt,uns
19 quilòmetres la segona fita del tram es trobava dalt d´un turó
inaccessible en bici i  ens fa adonar de perquè
d´aquesta comarca se´n diu les garrigues. Hem de remuntar per un
vessant ple de garrigues que punxen i esgarrapen de nassos, adéu a les
cames de “modelo” Arribada a l´Espluga Calba on l´Albert  descansa i en Martí i jo iniciem una cursa d´orientació especifica.

    Lleugera
cagadeta al voler retallar per aconseguir un fita que fa que ens en
saltem una altre, finalment gràcies al talent del màster ens resituem i
tornem a l´Espluga Calba.

    Per
fi em toca un descans més o menys llarg, això ja comença a picar. Em
dóna la sensació que son les quatre de la tarda i només són les dotze,
els altres estan fent una orientació en btt d´uns 17 quilòmetres.
Començo a mental·litzar-me pel que em tocarà quan arribin, per tan
endrapo bé, jec una bona estona això si amb la companyia de la Susanna.

    Finalment arriben del tram de bici, recollim el mapa i ens disposem a marcar les fites  amb
unes coordenades amb angles i distàncies, que fa que haguem de ser
precisos ja que si ens equivoquem amb una, arrastrarem l´error en les
altres, sortim i al creuar-nos amb un altre equip comparem per veure si
hem marcat bé les balises , de seguida veiem un petit error d´un 10º
que ens hauria portat a la ruïna, tornem a remarcar les balises uns
metres més enllà del control avituallament, semblem dos nens de la eso
que ajaguts a terra amb el transportador d´àngles i el regle fan els
deures.

    Els
primers quilòmetres son plans i se´m entravessen els següents són
trencacames i em desmaneguen, penso, sort que era un treking perquè jo
no he parat de córrer i en Viñals fresc com una rosa. Al arribar a la
fita 27 decideixo que és l´hora del redbull, a partir d´aquí la neurona
comença a vibrar dins la closca i sembla que les cames s´animen i
finalment després d´uns puja i baixa arribem al control després de
gairabé tres hores llargues, on en Martí ens espera ansiós, em toca
tornar a sortir amb un tram de 17quilòmetres de orientacio en btt,
directament em torno a dopar i sortim disparats; toca pujar en jumars
al campanar de Cervià de les Garrigues, li cedeixo l´honor en Martí que
amb gran patiment assoleix la fita de la campanar. Sortim esperitats
cap al tram de bici, encigalada de nou però sembla que això juntament
amb les ganes ens fan recuperar posicions, arribem a una balisa, és un
pou on em toca baixar i enfangar-me fins les celles, a l´hora de
clicar, sorpresa!! de la balisa s´encenen un ulls vermells, resulta que
la fita era el cadàver d´un pirata, cabroooooons  qui ensurt, sortim d´aquesta zona  i
ens adonem de que hem superat alguns equips, de mentres en Martí em va
collant cada vegada més, s´intueix alguna “vendetta” .

    Per fi arribada
de nou a la pobla de Cèrvoles, entrem sisens i ens sentim satisfets.
Mentre l´equip desa el material el mamalló jeu extasiat.

    Una
bona dutxa i un sopar de senyors ens permeten recuperar forces, penso
en logístic, avui toca canvi d´hora i mai no se si l´hora s´ha
d´adelantar o endarrerir  total em deixo portar pels companys que sembla que ho tenen més clar que jo.

    El
segón dia començava d´hora, a les sis del matí prova individual
d´orientació, en Viñals corrent en Martí en bici i el nen amb patins.
Sortim tots alhora, bicis patins i gent amb frontal, tot un espectacle,
de nou un cadàver aquesta vegada vestit de nuvia i a la reixa del
cementiri que serveix com a balisa i li dóna un toc d´humor terrífic
que ens fa somriure de bon matí, completem el primer sector en primer
lloc, tot i que en Martí es queixa de que no li ha anat bé es dels
primers en arribar en bici i l´Albert fa el seu trem en el millor
temps. Tot seguit sortida del segon tram amb patins, gairebé  10
quilòmetres de suau pujada i planer, fa pensar com si estiguéssim fent
la marxa Beret sobre asfalt, tan sols interrumput per el pas de l´ave,
els Grand Valira ens  passen com una exhalació en la baixada, arribem al control canvi en segona posició.

    En el següent tram surten el màster i en Viñals , només són 20 quilòmetres de treking  orientació
amb tram d´escalada entremig, veig que els redbulls van encabint-se
dins les motxilles pel que pugi ser. Resulta ser un tram dur i força
complicat de navegació que els  provoca fer
alguna gran marrada i els fa perdre un temps valuós que al final de
l´etapa els feia arribar tard al control horari, finalment només quatre
equips, més el de les noies que no havien fet el tram difícil poden
sortir a fer l´ùltim sector, per tant aquí s´acaba la nostra
participació i la de la resta d´equips en el raid.

    Dinar de cloenda, fotos varies i alguns presents i au! cap al maresme que de garrigues no ni ha tantes.

Fins la propera,
Albert Gomez

Dissabte 97 qms. 2437 desnivell +

Diumenge 43qms. 1523 desnivell +

Les fotos i el video: clica aquí.

RAID DE TAVERTET 2.007

Per Joan LLadó

Dos equips de l’Editorial Alpina han participat el darrer cap de setmana al VII Raid de Muntanya de Tavertet organitzat per la Unió Excursionista de Vic. Aquesta prova, puntuable per la Copa Catalana i Campionat de Catalunya d’Esports de Muntanya, constà de dues etapes que començaren el dissabte 27 d’octubre i acabaren el diumenge 28. Ha estat un raid en modalitat Non Stop on els equips havíem d’enllaçar totes les seccions proposades de les dues etapes, ininterrompudament. Els equips eren formats per tres corredors (2 + 1 assistent – rellevista) que es podien anar intercanviant per escollir la millor forma per superar les dues etapes proposades. L’edició d’enguany començà a l’estació hivernal de Vallter, al Ripollès, i acabà al poble encimbellat de Collsacabra, Tavertet.

Han estat dos dies d’intensa activitat. Es començà dissabte a les vuit
del matí amb la primera secció d’alta muntanya on, el vuitanta per cent
d’aquesta fou amb neu. La nit anterior havia fet una tempesta que deixà
un gruix de cinc a deu centímetres i les temperatures força més baixes
que els dies anteriors. Dos corredors de cada equip enfilàrem el coll de
la Marrana, el Gra de Fajol, carenejàrem fins el Pic dels Tres Cims, llarg descens fins Coma de Vaca i final a la central elèctrica de Queralbs
on, amb cames i peus per llençar, ens esperava la secció de descens de
barrancs. En aquesta secció, també descansava un membre de l’equip. Al
pàrquing del cremallera, l’assistència i el rellevista anaven preparant
el material per la següent secció: bicicleta de muntanya: de Queralbs
fins a Ogassa amb espeleo inclosa a la Portella d’Ogassa. En arribar al
punt de canvi, tot l’equip passava a la prova d’escalada i en acabar
aquesta, ja de nit (nosaltres), la cursa d’orientació a peu amb una vintena de
balises amb mapa 1:10.000. La Lluna ens acompanyà tota la nit i
passàrem una estona molt agradable entre boscos, prats i masos aïllats.
En acabar l’orientació, ens restava una petita secció de bici que, en
ser tard i no tenir pràcticament temps material per realitzar-la,
optàrem de baixar a Sant Joan de les Abadesses amb el cotxe. La Feli “Batanen” féu mans i mànigues per arribar a temps. Uf…! Dos
corredors preparàrem allí les bicis per circular de nit: començàvem a les deu. El tram a realitzar acabava a Santa Maria de Besora. Tinguérem
via lliure i per tant, optàrem per la carretera: el recurs més fàcil i
ràpid. En arribar al cap d’una hora, tinguérem temps per fer un moç, preparar
motxilles, mapes i frontals i cap a la cursa d’orientació nocturna:
cinc balises, més una d’opcional però llarga, molt llarga i penosa cursa de nit: Les Tombes,
Coll del Barretó, Castell de Milany, Mare de Déu de la Cau, Llaés i
a Santa Maria per la pista. Sort que vam ajuntar-nos tres equips per fer el “llom” i així vam estar distrets. Arribàrem a meta caminant d’esma. Eren dos quarts de sis.
Carregàrem el cotxe i anàrem fins a Vidrà. La sortida de la següent secció fou a les set. Al cotxe vaig tancat els ulls uns tres quarts i malgrat la
fredor de la matinada que m’havia destemplat el cos, en preparar els
estris m’eixoriví i com nou, dos corredors iniciàrem el tram de bici en
el que també hi trobàrem un ràpel en cascada i un sector d’orientació
també amb bici. Començàrem davallant pel Meridià Verd i al Molí Nou férem
el ràpel. Continuàrem baixant fins a Sant Pere de Torelló i en direcció
sud cap el Coll Sesoques, travessàrem la nova carretera que unirà l’Osona
i la Garrotxa i al cap de poc trobàrem el punt de partida del tram d’orientació. L’iniciàrem malament: a l’inrevés. Les primeres balises se’ns resistiren
i a mesura que agafavem un bon ritme d’encerts, baixava el físic a un dels corredors. Arribàrem molt tard a l’Sporting a Sant Martí Sescorts. No ens entretinguérem en carregar el cotxe i ens dirigírem cap a l’Esquirol. A la cruïlla
de can Codina hi havia el següent punt de canvi. Ens equipàrem, menjàrem, ens
re-aprovisionàrem i dos corredors agafàrem les bicis per anar cap a Sant
Miquel de Sorerols. Allí ens esperaven dos controls de pas més: un a La
Bora Fosca, cova, i l’altre, a l’ermita de Santa Cilia de Sorerols.
Aquests darrers controls s’havien de fer a peu. En acabar i tornant a agafar la
bici, ens restava el darrer tram fins a Tavertet amb el control de pas
a la Serra; punt que es trobava en la ratlla que separa l’Esquirol de
Tavertet. I ja baixant cap a meta, amb les ganes d’arribar i en ràpid
descens, férem la darrera errada: enlloc de passar per la Cova del
Serrat del Vent, ho férem pel Sunyer. Ja no venia d’aquí. Arribàrem a la plaça amb
un gran somriure.

Fins aviat,
Joan Lladó.

Els equips corriolaires:
Editorial Alpina 1: Andreu Calvó, Martí Montserrat i Albert Vinyals.
Editorial Alpina 2: Albert Gómez, Joan Lladó i Ricard Reixach.

Les fotos: http://www.sixtophoto.com

Classificació:

Posició EQUIP Final Raid
1 SEIDA GIMNÀS TENNIS VIC – CICLES 02 23:26:30
2 UEVIC – STARBIKE 24:08:35
3 ALB-ESPORTS PRIETO 25:22:56
4 TACTIC BIKES.COM 25:33:40
5 BISAURA.CAT-ESPORTS ESTEL 26:55:30
6 COSTA DEURADA – LA PINEDA PLATJA 29:41:00
7 BOMBERS LLEIDA – OXIGEN 30:27:30
8 EQUIP EDITORIAL ALPINA 1 30:35:46
9 MANLLEU AVENTURA 30:39:23
10 NAT’S – COLLA DEL MATÍ 30:51:48
11 EQUIP EDITORIAL ALPINA 2 31:18:15
12 MAL TE VEO 33:32:30
13 CAMBRILS RAID TEAM 36:53:00
14 JOM RAID ECU LLAVORSI 39:57:28
15 SECCIÓ TRIATLÓ PIRI 42:01:50
16 GEPS-J-STP 42:55:36
17 TERRES DE L’EBRE TEAM 43:01:30
18 UEVIC – BICIEQUIP 46:41:20
19 EXIT 60:17:00
20 LLEMENA – ALIGOTS EXTREME TEAM 61:13:30
21 RAIDMON Abandó
22 CAMBRILS GRUP LES BARQUES Abandó
23 MEDILAST SPORT LLEIDA X-TEM Abandó
24 NO-LOS TEAM Abandó
25 BICIS FA SOL MANRESA Abandó
26 ROCKO-X-TEAM Abandó
27 No Surt
28 FISURE-EKKE X-TEM No Surt

III RAID CIUTAT DE GRANOLLERS. BICICORRIOLS-ALPINA HI PARTICIPA.

Per Joan LLadó

Aquest any també, un parell d’equips mixtes (jeje) de la colla Bicicorriols-Alpina han participat amb força èxit al III Raid Ciutat de Granollers organitzat per la botiga d’esports Camp Base i amb la col·laboració de l’Editorial Alpina entre d’altres. L’equip de la colla format per en Martí M. i en Joan Ll. van aconseguir la segona posició. L’altre equip els components del qual eren en Carles Ll. i l’Albert G., encara, a hores d’ara, no sabem com van quedar. Possiblement pels voltants del sisè lloc.
Va ser un raid matinal força distret, malgrat el recorregut de bici on hi va predominar la pista. Si les balises haguéssin estat col·locades estratègicament per obligar als corredors a passar pels senders i corriols, possiblement el recorregut amb bici fóra estat més entretingut i més fresc, tot i que més lent. Ens hem de queixar pel fet que algunes de les fites ò balises, tan de la bici com de la cursa d’orientació, no hi eren, no s’havien col·locat al seu lloc segons el mapa i fins i tot eren penjades molt enlaire. Aquest fet va crear certa polèmica. La nostra crítica volem que sigui constructiva i agraïm a la organització l’esforç per fer-nos passar una bona estona i a l’Editorial Alpina per l’esponsorització dels nostres equips.

Fins aviat,
Joan Lladó

CORRIOLERS AL RAID DE TAVERTET (28 I 29 D’OCTUBRE)

Per Andreu Calvó

Són les
cinc del matí i marxem carregats fins les orelles de material, els armaris respiren tranquils; estan buits. Marxem a Tavertet on ens esperen dos
dies d’activitat: la Final de la Copa Catalana de Raids. Aquest any encara no hem participat en cap raid i en Pistons està de baixa però després de molts esforços trobem un
“voluntari” per acompanyar-nos (no sap on es posa): el Maestro, que ja comença
a queixar-se abans de començar… Els altres participants: la Flor i el Màster.

Un cop a
Tavertet, recollim tot el material i mapes que ens dóna l’organització i
comencem. Per anar escalfant, cursa d’orientació per relleus i a continuació
BTT, natació, canoa, cursa a peu, ràpel, tirolina, cursa a peu, BTT O (d’orientació) i BTT. Després
de voltar per Osona, arribem a Viladrau amb les primeres foscors. Quan qualsevol
persona assenyada decidiria descansar fins l’endemà, nosaltres no tenim ni
temps de recuperar-nos que marxem cap al Matagalls, passant pel Coll Pregón i
tornant per L’Erola. Arribem de nou a Viladrau i ara si que tenim una estona per
descansar (dues hores).

Diumenge,
quan encara és fosc, tornem a agafar les nostres estimades BTT i amb
l’ajuda
d’un road book, hem d’arribar al peu de la ferrada de Centelles i, com
era
obvi, tirem amunt i en acabar, una volta en bicicleta pels Cingles de
Bertí, Moianès
i Osona. Entremig, per desentumir les cames: escalada i un parell de
forats amb
proba d’agilitat mental inclosa. A Collsuspina tenim la inesperada
visita d’en
Pistons i la seva estimada (no la bici no, l’Àngels) que ens motiven.
L’arribada amb esprint, per variar, a la zona esportiva de Vic, va
donar el raid
per acabat.


En definitiva, pels que us agraden els números, vàrem fer 196 km. i
4.700+ de desnivell. No està gens malament. Pel cap ja ens ronden els
Raids d’aquest 2007; el nostre primer
objectiu serà el RAIDFRED de Castellterçol. Us n’informarem.

Us ha informat: Flor