Per Albert Vinyals
El passat 11 de juliol amb l’Andreu vem anar a fer un barranc com els d’abans…. amb un cotxe sense aire condicionat! Tot el demés va transcórrer amb normalitat (bé amb la normalitat que suposa anar amb en Calvó).
Per Valentí Tarrés
L’estiu passat quan vaig llegir la crònica d’en Joan i en Martí d’aquesta sortida, ja vaig pensar que això no tenia res a veure amb la bici de carretera normal d’asfalt pudent i brut. Els mals sons es van esvair… Carai això potser m’agradaria!!!! Doncs sí, “el monstre de la carretera” va deixar de tenir sentit i uns mesos després, com diu en Pep, era un Pal de paller blincat.
Per Joan Lladó
La colla corriolaire ens n’anem diumenge a veure passar el Tour al Coll de Palleres a l’Arièja. Amb les nostres estimades “flaques” o magres per dir-ho bé, tenim previst de sortir a 2/4 de 8 des d’Ur a la Cerdanya, travessar la partida comarca pel seu llevant i entrar al Capcir tot passant per La LLaguna, Matamala i Puigbalador.
Per Anscari Nogueras
L’endemà de la històrica manifestació a favor de l’Estatut, uns familiars ens conviden a passar el diumenge a Santa Bàrbara on hi tenen una sènia i on hi sovintegen els caps de setmana.
Per Joan Lladó
L’endemà de la gran manifestació per la independència, que no pas per defensar l’estatut, un grapat de corriolaires ens escapàrem cap al Vallès per assaborir els camins i corriols prehistòrics i esmorzar sota les moreres d’El Parque a Santa Agnès.
Per Joan Lladó
Quin país! Un senyor país! Ho dic i ho repetiré. I si a més ens avenim i arribem a tenir la voluntat de no ser manats i ocupats per forasters, això seria la repera. Cada vegada més, me n’adono que voltant amb aquesta bicicleta de perfil estilitzat, puc acaronar, resseguir, infiltrar-me en aquest vell i cansat país que tanmateix, en uns rampells cada cop més crònics, reclama la dignitat d’ésser.
Per Joan Lladó
L’arribada de l’estiu i la forta calor conviden a fer escapades capaltard-nocturnes amb caire festiu, de rauxa, per assaborir, pam a pam, el nostre estimat racó de món com és Burriac i les seves faldes i turons i fer-lo cada vegada més nostre. Hom ho arrodoneix amb una refrescant cervesa a la Plaça Nova d’Argentona.
Per Martí Montserrat
Un cop més, a última hora decidim participar al raid. Ja que l’any passat vam fer primers, el compromís de tornar-ho a fer bé pesa força. Però, que carai! a córrer que és al costat de casa!
Per Valentí Tarrés
Quan dimarts en Martí em va dir la ruta que havia pensat, de seguida em va engrescar. A l’Àngel i en Carles també els hi sembla bé, així que després d’una molt bona revetlla de Sant Joan i amb un dia de descans entremig quedem divendres a les set del matí davant els bungalows. Sortirem amb cotxe i ens acostarem a Sant Pere Pescador, més concretament aparcarem al Parc Natural dels aiguamolls de l’Empordà. Som nosaltres quatre i en Lluis un noi del Club Ciclista de Sant Andreu que dies abans ens va preguntar si es podía afegir. (més…)