BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

PROPOSTA PORTA-BICI D’EN GIOVANNI

Per Giovanni Leonardi

L’amic Giovanni ens ofereix una proposta-idea per transportar la bici en les altures. Pel que es veu, això de les dates no ho té massa clar:

“Nois, ja tinc solucionat el tema de com carregar la bici en la pujada
al Canigó del Camí del Nord que farem el pròxim 4 de juny!
si disposeu d’ alguna motxil·la amb corretges que pugui sostituir el
camel back per la sortida en questió, probeu a fixar-hi la bici pels
tubos del quadre i, a més, bloquejeu la roda de davant amb un velcro
qualsevol.

Mireu les fotos per a fer-vos-en la idèa. us asseguro que queda molt ben equilibrada, deixa les mans lliures per a grimpar quan fagi falta
i es pot agafar la bici per la tija i pel manillar per a equilibrar-la
encara més.

Au! el vostre prosciutto.”

Preneu nota i a veure si us espavileu, que només falta un mes.

Apa, siau.

ESCAPADA FORA COMARCA. EL SUI I EL PLA DE LA CALMA. DIUMENGE 15.04.2007

Per Joan LLadó

Com
feia mesos que no s’esdevenia i apropant-nos al cap de setmana de
la fira, si, aquell cap de setmana dels més de set mil metres de desnivell,
decidírem de fer sortida llarga per anar fent boca. En Carles
proposà d’anar al Montseny per fer el “Corriol” i posar
a prova les suspensions. Res a dir, el que diu “el Maestro” va a missa.
Dit i fet, a les set a la plaça. En som onze que sortim però
vuit els que anirem a la “muntanya d’ametistes”.

Comencem
per la riera d’Argentona i iniciem l’ascens fins a Can Ribot pel
vell camí carreter que antigament comunicava Argentona amb
Cardedeu iniciant-se a l’antic mas de Can Blanc. Pels interessats
ens saber més sobre aquesta pairalia, consulteu el butlletí
“Cap de Creus” no. 88 de l’abril d’enguany que edita l’Ajuntament d’Argentona. En la secció masies, el Sr. Lluis S. Morgan en fa
una acurada referència. Passat can Ribot, davallem fins el Coll, el travessem i
a la clausurada pedrera, l’Andreu, en Marcel i en Martí, fan
el seu camí cap a la Torrassa. La resta continuem per Sant
Esteve i baixem fins el Mogent per travessar-lo en un bon gual que
una amable parella autòctona ens indica. Travessem la població vallesenca de Cardedeu per emprendre la carretera de Cànovas. Esmorzem en aquest poble, que com els d’El Maresme, també és tacat d’urbanitzacions. Ho fem en una revolada per continuar tot seguit cap a Vallfornés. En arribar a la cua del pantà, agafem la pista que ressegueix en forta pujada el torrent de la Baga d’en Cuc per menar-nos prop del Castanyer d’en Cuc. Al Sot del Malforat, deixem la pista que du al mas de Can Cuc per emprende-la amb una altre de molt dretuda i amb més pedra, que amb tretze intensos revolts ens menarà al Coll del Pou d’en Besa. Els darrers quatre-cents metres de recorregut fins el coll els hem de fer a peu i també el tram fins el Turó d’en Cuc. A partir d’aquest punt, podem ciclar per la carena fins el Coll del Roure Gros. Els cent metres de desnivell que resten fins assolir el cim del Sui es fan amb la bici a coll. En arribar, ens hi espera la cridòria d’una gran colla d’excursionistes que s’hi estan retratant i les seves encuriosides preguntes sobre el nostre punt de partida. Ens feliciten i en restem agraïts. Deixem constància del nostre pas al llibre de visites. Després de fer-nos les fotos de grup i d’acabar de fer el mos, en dirigim cap al Pla de la Calma. Fa unes ventades laterals que gairebé ens tomben. Encara no baixem durant cinc minuts, que el nostre estimat Joan V. torna a punxar. Ja li havia passat a Cànovas. Mentre adoba la roda amb l’ajuda de l’Adrià, ens arrecerem del fred i fort vent sota els arbusts. Normalitzada la situació, continuem pel bonic corriol que discorre fins els Plans de Vallfornés, travessem per la seva capçalera el Sot dels Avellaners que, després de les darreres pluges, baixa amb molta aigua com la resta de torrenteres i diferents cursos. Ja a la Calma i per la gran pista, arribem fins El Parany, prop de Ca l’Agustí. Dubtem de l’entrada per agafar el “Corriol” però l’encertem de seguida. Gaudim de valent, com en les altres ocasions, d’aquest bonic i llarg senderó que per Les Carenes d’en Bosc, Roca Centella, El Serrat Llarg i La Servera en conduiran de nou a Cànovas. Hem pogut observar que gran part del recorregut ha estat netejat de vegetació per poder transitar-hi més folgadament i ho agraïm. És un bonic corriol, trencat per algun tram de pista, molt variat en quan a terreny i vegetació, raó per la qual, fa les delícies de tots plegats. A Cànovas fem un refresc i carreguem aigua. Desfem el camí per la carretera fins a Cardedeu i el Coll: hi ha horaris per acomplir i es va fent tard. Arribem a casa cap a quarts de quatre.

Els corriolaires de prop: L’Andreu C., en Marcel T. i en Martí M.
Els corriolaires de lluny: L’Adrià T., l’Anscari N., en Carles Ll., en Giovanni L., en Joan Ll., en Joan V., en Sergi C. i en Valentí T.
Distància recorreguda: 83 qms.
Desnivell+: 2.100 m.
Les fotos d’en Giovanni:
http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Diumenge070415Giovanni
Les fotos d’en Joan Ll.:
http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Diumenge070415

Fins la propera,
Joan Ll.

SETMANA SANTA. DIVENDRES I DIUMENGE SANTS: 6 I 8 D?ABRIL DE 2007.

Per Joan LLadó

Degut,
com us deia en el post anterior, al munt de feina que no em deixa
aixecar el cap, només us faré cinc cèntims de
les dues sortides de la setmana santa car, vull dedicar més
temps en detallar l’escapada que férem fora comarca el
diumenge 15. Val a dir que si les ressenyes seran curtes, no així
el testimoni gràfic. En Giovanni i jo no vam estalviar temps
per fer fotos i d’aquesta manera podreu submergir-vos en l’ambient
de les dues matinals.

Divendres,
a la plaça, érem set corriolers amb ganes de tralla. En
Manel arribà amb la ruta preparada i la resta la seguírem.
Férem cap a Llavaneres i a la finca “privada” del Montalt
el nostre estimat “profe” i cap de ruta, comprà una bonica
parcel·la de la que no en quedà del tot satisfet, amb
la qual cosa, en comprà una altre pocs metres més
enllà. Vegeu-ne les fotografies. Enfilàrem el coll de la
Ferradura, seguidament el turó del Mig del Montalt i descens a
la Creu de Rupit d’on se’ns acomiada en Marcel. Continuem fins el
Pi de Buac, Camí d’en Ribes -on al seu començament tinguérem una estona d’esbarjo- i esmorzar a Can Pradell de la
Serra després d’un frenètic descens. Com és
habitual, quedàrem molt satisfets del tiberi. Tornada amb grimpada inclosa a peu, després
pel GR travessant El Corredor i descens a Dosrius pel Castell.

Els
corriolaires: L’Anscari N., en Giovanni L., en Joan Ll., en Manel
T., en Marcel T., en Sergi C. i en Valentí T.
Distància
recorreguda: 48 qms.
Desnivell +:
1.400 m.

Diumenge,
en principi, només havien de ser dos els fanàtics de
corriols a plaça. Tretze n’apareguérem. Perfecte
doncs per acabar la setmana de recolliment.

Anàrem
de dret cap a Argentona per enfilar pel Rocar d’en Serra i visitar
la recent i acuradament renovada Font del Castanyer. Felicitem des
d’aquí el Grup de Fonts per la seva abnegada tasca. Enfilada
fins el Mal Pas i per la capçalera de la vall de Clarà,
arribem al coll de Gironella. Pel Coll de Porc ens dirigim a can
Tarascó per emprendre el corriol-GR fins a tocar de Sant
Bartomeu. Enfilem el turó del Castell, voregem les Roques dels
quatre vents i comencem la davallada cap al Vallès pel
magnífic i a voltes tècnic senderó que ens mena
al Torrent de Céllecs i a la Roca Foradada després. Fem
el camí de l’Albert i a tocar de la carretera de Parpers,
ens acomiadem d’en Martí. Continuem fins a Santa Agnès
per esmorzar-hi però trobem tancat. A la fleca del costat fan
l’agost. Tornem pel Torrent de Can Cigala fins a l’Espinal i
davallem per la Font del Llorer fins el Pont de l’Espinal.

Els
corriolaires: L’Adrià T., l’Andreu C., l’Anscari N., en
Ferran P., en Giovanni L., en Joan Ll., en Joan V., en Jordi C., en
Manel T., en Marcel T., en Martí M., en Sergi C., i en Valentí
T.

Distància
recorreguda: 51 qms.
Desnivell+:
1.450 m.
Les fotos:
http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Diumenge070408

Fins la propera,
Joan Ll.

SORTIDA DEL DIUMENGE 25 DE MARÇ DE 2.007

Per Joan LLadó

Havent
perdut una hora de son, com cada diumenge, ens retrobem a la Plaça
amb l’empenta habitual. En Giovanni du la càmera sur-tête. En principi en som vuit –amb l’aparició
d’un autèntic mamalló: en Guillem que amb tant sols
dotze anys vol saber què és això d’atraure
esbarzers- i marxem direcció a Argentona per retrobar-nos a
can Pins amb el novè corriolaire que ha baixat d’Òrrius:
En Manel.

Quan reprenem la marxa davant de can Pins, en Valentí rep una trucada:
és el despistat de l’Albert. No creiem pas que fos el canvi
d’hora el motiu del seu retard, més aviat pensem en la seva
nit de noces. Non parlare d’amore… Abans d’emprendre la marxa,
ens trobem amb dos ciclistes amics i un seu company, els noms dels
quals –dels amics- comencen per Jo. Fem plegats uns tram de camí
fins acomiadar-nos al trencall del Pont de l’Espinal.
Nosaltres continuem cap a Can Ribot. En Guillem va pujant al seu
ritme i arriba a Sant Carles prou fresc. Damunt del restaurant de la
urbanització esperem que l’Albert arribi i, de fet, no ens
fa esperar gaire. Acabem d’enfilar al mal anomenat, en alguns
mapes, Turó de Castellans -aquest resta més avall,
consulteu el mapa de l’Alpina “Argentona i els seu entorns”- i
emprenem un petit descens emboscat cap a ponent per arribar al
corriol que volta faldejant a nivell per ponent i nord i passant ben
a prop del Turó de Ridemeia fins el Collet. El travessem i, per
Can Dous, fem una de les ascensions més boniques per accedir a
la Torrassa del Moro. Tot just començar aquesta ascenció,
se’ns afegeixen, venint de Corró d’Avall, en Lluís
i un company. A la Torrassa filmem i ens fem quatre fotos per, tot
seguit, encarar el GR i per la pista, dirigir-nos al descens dels
troncs dels Misser. En Guillem gaudeix envoltat de la colla. Però
per l’esforç fet fins aleshores en la seva primera sortida
seriosa, ha agafat gana. Per la falda del Puig Pedrós, arribem
a Dosrius on ens entaulem a peu de carretera. Abans d’entrar però,
s’acomiaden els de Corró. Poques vegades el novell s’havia cruspit un entrepà d’aquelles dimensions. I ho fa en un
tres-i-no-res. Bén peixats, sortim al carrer, uns per
continuar, altres per tornar a casa. L’Enscari, en Sergi, en
Guillem i jo tornem cap a casa. La resta continua i ja ens diran per
on.

Els
corriolaires: En Joan V., en Manel T., en Guillem Ll., en Lluís i company,
en Giovanni L., en Joan Ll., en Valentí T., l’Albert G., en
Marcel T. i en Carles Ll.

Distància
recorreguda: 48 qms.

Desnivell
acumulat: 1.330 m.

Les fotos:
http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Diumenge070325