Per Joan LLadó
Havent
perdut una hora de son, com cada diumenge, ens retrobem a la Plaça
amb l’empenta habitual. En Giovanni du la càmera sur-tête. En principi en som vuit –amb l’aparició
d’un autèntic mamalló: en Guillem que amb tant sols
dotze anys vol saber què és això d’atraure
esbarzers- i marxem direcció a Argentona per retrobar-nos a
can Pins amb el novè corriolaire que ha baixat d’Òrrius:
En Manel.
Quan reprenem la marxa davant de can Pins, en Valentí rep una trucada:
és el despistat de l’Albert. No creiem pas que fos el canvi
d’hora el motiu del seu retard, més aviat pensem en la seva
nit de noces. Non parlare d’amore… Abans d’emprendre la marxa,
ens trobem amb dos ciclistes amics i un seu company, els noms dels
quals –dels amics- comencen per Jo. Fem plegats uns tram de camí
fins acomiadar-nos al trencall del Pont de l’Espinal.
Nosaltres continuem cap a Can Ribot. En Guillem va pujant al seu
ritme i arriba a Sant Carles prou fresc. Damunt del restaurant de la
urbanització esperem que l’Albert arribi i, de fet, no ens
fa esperar gaire. Acabem d’enfilar al mal anomenat, en alguns
mapes, Turó de Castellans -aquest resta més avall,
consulteu el mapa de l’Alpina “Argentona i els seu entorns”- i
emprenem un petit descens emboscat cap a ponent per arribar al
corriol que volta faldejant a nivell per ponent i nord i passant ben
a prop del Turó de Ridemeia fins el Collet. El travessem i, per
Can Dous, fem una de les ascensions més boniques per accedir a
la Torrassa del Moro. Tot just començar aquesta ascenció,
se’ns afegeixen, venint de Corró d’Avall, en Lluís
i un company. A la Torrassa filmem i ens fem quatre fotos per, tot
seguit, encarar el GR i per la pista, dirigir-nos al descens dels
troncs dels Misser. En Guillem gaudeix envoltat de la colla. Però
per l’esforç fet fins aleshores en la seva primera sortida
seriosa, ha agafat gana. Per la falda del Puig Pedrós, arribem
a Dosrius on ens entaulem a peu de carretera. Abans d’entrar però,
s’acomiaden els de Corró. Poques vegades el novell s’havia cruspit un entrepà d’aquelles dimensions. I ho fa en un
tres-i-no-res. Bén peixats, sortim al carrer, uns per
continuar, altres per tornar a casa. L’Enscari, en Sergi, en
Guillem i jo tornem cap a casa. La resta continua i ja ens diran per
on.
Els
corriolaires: En Joan V., en Manel T., en Guillem Ll., en Lluís i company,
en Giovanni L., en Joan Ll., en Valentí T., l’Albert G., en
Marcel T. i en Carles Ll.
Distància
recorreguda: 48 qms.
Desnivell
acumulat: 1.330 m.
Les fotos:
http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Diumenge070325