BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

Arxiu de la categoria: Atletisme

BEHOVIA – DONOSTI: FANTÀSTICA 11.11.2012

Per Eva Castells

Una cursa fantàstica!!!!

Això és el que és la Behobia. Tot són paraules positives.
Després de parlar-ne i esperar-la durant molt de temps per fi va arribar el cap de setmana de l’onze de novembre.
El divendres al migdia varem marxar cap a Donosti. Els corredors varem ser la Glòria i l’Angel, l’Albert i la Gemma, en Miquel i la Maria i jo mateixa. En Valentí i els fills de l’Albert i la Gemma, la Cristina i en Martí  ens varen fer de suport, transport, animadors i demés…

Les perspectives del temps eren bastant dolentes. De fet dissabte va fer una mica de sol, per ja al migdia va començar a ploure, primer a estones i fluixet, “xirimiri”, però no va parar fins que ja tornàvem i varem sortir del País Basc.

(més…)

Publicat dins de Atletisme | Deixa un comentari

REPRESENTANT BiCiCORRiOLS A LA MARATÓ DE PARÍS 15.04.2012

Per Àngel Vila

El 2011 vaig fer la marató de Barcelona, era la meva primera cursa i quina millor manera d’estrenar-me que amb la prova més gran.  Recordo que la vaig gaudir molt, al menys fins el km 30, a partir de llavors el patiment va ser gran i arribar als 42 km va ser tot una penitència. La recompensa va ser gran, la vaig aconseguir acabar i el temps no va estar tant malament, varen ser 3h36’.

D’aquella primera experiència, i segurament influenciat per la lectura del llibre de l’Arcadi “ Córrer per ser feliç” va néixer la idea de que cada any correria una marató en una capital diferent, dit i fet, la següent seria la de Paris.

No es tracta de córrer per córrer, es tracta de marcar-se una fita, d’entrenar per arribar-hi, de preparar la cursa, de planificar el viatge,  d’aprofitar per anar-hi uns dies abans per fer una mica de turisme, de que la parella hi participi, de viure l’ambient pre-marató, són tot un seguit de sensacions i satisfaccions que van més enllà del fet de moure les cames.

(més…)

Publicat dins de Atletisme | Deixa un comentari

EL “SENYOR” TORNAT 06.03.2011

Per Àngel Vila

Després de molts mesos apartat de la vostra estupenda companyia i amistat, us comunico que torno:  ho faig amb la satisfacció d’haver superat un repte que feia temps em rondava pel cap: fer una marató. La de Barcelona m’anava perfecte per dates, el problema estava en que no havia participat mai en cap cursa popular, ni mitja, ni rés de semblant.

Així l’objectiu inicial es va doblar, per una banda havia d’agafar el
fons suficient per aguantar la pallissa que suposa la marató i per l’altra hauria d’aprendre a conèixer el meu cos per trobar el ritme
adequat per assolir el repte.

Deu fer uns tres anys que em vaig posar a córrer, ho feia per
mantenir-me amb forma, per eliminar cabòries mentals. Tret de les sortides
dels dimarts que vaig fer amb vosaltres, sempre anava sol.  De mica en
mica em va començar a agradar el “running”  i el pensament de fer
quelcom important. Va ser amb en Miquel Nicolau, gran expert en
maratons, que varem decidir apuntar-nos a un grup d’aficionats de
l’esport i de la bona companyia. Aquest grup es diu Sikesport-R43, està
liderat per l’engrescador Bernat Moragas i format per un bon grup
d’amics, als que dec una part del meu premi.

Que com va anar la cursa?

La cursa va anar de conya fins els quilòmetre 32, a partir de llavors
vaig patir moltíssim, els 10 últims quilòmetres varen ser eterns, un
suplici , però ara que ja estat fet, us puc assegurar que ha valgut la
pena, la satisfacció és gran, molt gran.

Així varen anar les coses:
Sortida puntual a les 8.30h. amb en Miquel, l’Eloi i el Paco, aviat ens
separem, agafo un ritme còmode, el meu cor batega a 150 pulsacions, 
els quilòmetres van succeint, tot és molt agradable, alegre, el
recorregut fantàstic, passem per davant del Camp del Barça, de la
Pedrera, La Sagrada Família, etc., tothom està content.

Al quilòmetre 20, a la Meridiana, em poso al costat d’un parell de
corredors nord-europeus ben equipats, amb passa ampla i segura, que
porten un ritme com el meu, penso que deuen tenir l’experiència que a
mi em manca. Decideixo  doncs de continuar amb ells la resta de la cursa.

Tot va perfecte, temperatura perfecte, avituallaments perfectes, ambient inmillorable.

Al quilòmetre 28 em trobo amb el Paco, anem plegats una estona fins que
em diu que continuï ja que te unes molèsties en les cuixes, que estrany!
  
Arriba al terrible quilòmetre 30, no passa res, al 31 tampoc, al 32
començo a sentir les cames com una mica dures, al 32,5 es transformen en
una mena de fusta,  al 33 no em volen obeir,  al 33,5 les pulsacions
les tinc a 163 i no baixen. El que sí que baixa és el ritme. Passo per
la Rambla, una àvia travessa, xoquem, estem a punt de caure tots dos,
l’adreço i continuo intentant córrer, més que córrer és tracta de
sobreviure movent les cames.

Els dos atletes que m’han estat fent de “llebre” se’m van escapant,
estic content per poder aguantar-los tanta estona, alhora que trist per
no poder continuar amb ells, ara que els començava a estimar.

Quilòmetre 40,  arribo a l’últim avituallament, estic sec, destroçat, em
fan mal les cames, camino una estona, bec tot el que puc i dono ordres a
les meves cames per que continuïn una mica més, els hi tinc que
suplicar, demanar per favor, finalment em fan cas i es belluguen
penosament fins arribar a la meta, i collons quina meta!
 
Els últims 100 metres son un espectacle, tot de gent animant, música que
envolta, paperets de colors volant per tot arreu, un sol brillant,
i al final  la porta d’arribada, es difícil de trobar paraules per
descriure aquest moment,  cal viure’l per poder sentir el munt de
sensacions que passen per el cap,  en un instant passes del patiment més
gran a la glòria infinita.

Un cop arribat, rebuda la medalla, tret el xip, begudes un parell
d’ampolles d’aigua i uns plàtans, començo a ser conscient de que el que
he aconseguit ha estat important, per a mi molt important, he fet la
meva primera marató i  amb un temps de 3 hores, 36 minuts (acompanyo
info. de l’organització), objectiu aconseguit i amb nota.

Em fan un massatget per recuperar les cames (única foto de la meva
gesta), em reuneixo amb la Glòria i l’Aina, que m’han vingut a veure
però no m’han vist, llàstima, ens trobem amb en “Nico” i la Maria i anem
cap a casa, a recuperar forces, que ens ho hem guanyat.

Felicitats a tots els maratonians per gaudir com ho he fet jo i a la
fantàstica organització de Barcelona  que ho han fet de conya.

I ara què , quina serà la propera?

Les meves dades de la cursa:

 Angel Vila Escalada – CAT

Vídeo personal


Pitrall: # 11101

Ciutat: Mataro

Club: Sikespot-43

Categoria: M45

Posició final
4177
Posició en categoria
878



Tiempo oficial: 03:36:04


Temp: 03:36:04         

Primera meitat 01:44:41

Segona meitat 01:51:23

Ritme: 00:05:08

Velocitat: 11.34 Km/H

Km5 
Km10 
Km15 
Km20 
1/2 
Km25 
Km30 
Km35 
Km40 
Final
 
Temp Acumulat
00:26:09
00:50:14
01:14:36
01:39:07
01:44:41
02:03:38
02:28:32
02:54:18
03:22:20
03:36:04
Posició
5771
5426
5155
5017
5021
4848
4637
4275
4146
4177
Km0-5 
Km5-10 
Km10-15 
Km15-20 
Km20-25 
Km25-30 
Km30-35 
Km35-40 
40-Final
   Tiempo Real
00:26:09
00:24:05
00:24:23
00:24:31
00:24:31
00:24:54
00:25:47
00:28:02
00:13:45
00:26:09
00:50:14
01:14:36
01:39:07
02:03:38
02:28:32
02:54:18
03:22:20
03:36:04


Publicat dins de Atletisme | Deixa un comentari