BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

Arxiu de la categoria: Serraseca

LA TERRA QUE ET FA PERDRE LA POR 21.06.2025

Per Joan Lladó

La proposta d’itinerari del Mamalló em va atraure des d’un principi pel seu pas pel Coll de Bóixols per tres raons de memòria. La primera, perquè passa relativament a prop d’una casa on hi vam estar en una de les primeres escapades de fira, concretament la tercera, que va ser l’any 1999. Aquest mas és enfilat en l’altiplà, en la capçalera del Riu Carreu entre la serra del mateix nom i el Boumort i que s’hi accedeix, a part de Carreu, des de Bóixols pel pas del riu Pujals. És conegut per can Magí i quan vam ser-hi -pujant-hi des d’Organyà- ens tocà de dormir damunt les bales de palla al costat del bestiar tot sentint el seu belar durant tota la nit. Quan hi vam arribar a la tarda i després d’instal·lar-nos-hi, vam anar a sentir el bram del cèrvol a la regalada Font de la Menta. Vam veure el cèrvol però no vam sentir el bram. En tornar a l’allotjament, ens hi esperava un xai a la brasa que ens vam cruspir per sopar. Era tan plaent i gustós com la meleta de romer. No dubto que era un d’aquells anyells que tanta tendresa i xamor ens havia fet quan ens miràvem el corral. La cervesa amb la data de caducitat de més de tres anys, també passà com l’aigua en un cistell.

(més…)

…i VA UNA FLOR i ES MARXITA… 21.06.2025

Arrencant de Bassella per la Ribera Salada. Autor: Manel Trenchs

 

Per Carles Canal

…i va una flor i es marxita perquè allò percebut com a caòtic no és sinó un ordre dins del desordre, i a més sentir la veu de cada un dels galls d’aquesta colla fa sinó més gran La Cosa i constatant el fet que tothom diu la seva i la seva raó és la millor per al final acabant fent el que primer s’ha dit i no servir de res tota aquella xarlateneria acumulada en forma de milers de missatges.

Manté tu que estas en los cielus!…

(més…)

AL SUD DEL PORT DEL COMTE 30.04.2023

Serra-seca. Monument en record als corredors en el pas del Tour de 2009.

Per Joan Lladó

Estirant en Guillem perquè s’incorpori de ple en el món ciclista, en les darreres setmanes hem fet llargues escapades pel país, a part de les habituals en la nostra comarca i el seu entorn: una bonica pujada a Collformic; l’espectacular tomb a quatre comarques humides: La Selva, el Gironès, la Garrotxa i l’Osona; girant en el sentit de les busques del rellotge la Serra de Montsec i, aquesta setmana  –ell s’ho ha perdut– el remullat gran tomb al sud de la serra del Port del Comte que organitzà en Manel. En aquesta darrera sortida el paisatge, l’entorn i el recorregut s’ho valien però les expectatives feien marejar: 144 kms. i el Capolat pel mig, sense saber encara el desnivell a superar i, per damunt de tot, a quines bèsties havia d’acompanyar. A darrera hora de dissabte m’apuntava a la gesta. Dubto que haguera estat així sense tenir el dilluns de festa.

(més…)