BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

La proposta d’itinerari del Mamalló em va atraure des d’un principi pel seu pas pel Coll de Bóixols per tres raons de memòria. La primera, perquè passa relativament a prop d’una casa on hi vam estar en una de les primeres escapades de fira, concretament la tercera, que va ser l’any 1999. Aquest mas és enfilat en l’altiplà, en la capçalera del Riu Carreu entre la serra del mateix nom i el Boumort i que s’hi accedeix, a part de Carreu, des de Bóixols pel pas del riu Pujals. És conegut per can Magí i quan vam ser-hi -pujant-hi des d’Organyà- ens tocà de dormir damunt les bales de palla al costat del bestiar tot sentint el seu belar durant tota la nit. Quan hi vam arribar a la tarda i després d’instal·lar-nos-hi, vam anar a sentir el bram del cèrvol a la regalada Font de la Menta. Vam veure el cèrvol però no vam sentir el bram. En tornar a l’allotjament, ens hi esperava un xai a la brasa que ens vam cruspir per sopar. Era tan plaent i gustós com la meleta de romer. No dubto que era un d’aquells anyells que tanta tendresa i xamor ens havia fet quan ens miràvem el corral. La cervesa amb la data de caducitat de més de tres anys, també passà com l’aigua en un cistell.

(més…)

Per Quico Castanyer

una escapada mental
un pols a la cinquantena
un deliri

no se sap ben bé què és

Ens trobem a trenc d’alba i ens acomiadem a mitjanit. Quatre hores de cotxe (dues i dues, anar i tornar). Set dalt de la bici. 150 quilòmetres. 3100 de desnivell. Quatre o cinc comarques: Segarra històrica, de seguida Solsonès, sobretot Alt Urgell, toquem Pallars Jussà i la Noguera (crec)

Escalem ports a 38 graus. Serra Seca, Coll de Faidella, Coll de Bóixols, Coll de Comiols. Baixem a 70 quilòmetres per hora.

(més…)

Per Carles Canal

Hi ha un tipus de moments que es donen i ja està. Són pocs i si es busquen no es troben. Es donen. Un els pots ensumar i quasi intuir però si els persegueix, una xurra que els troba. T’hi topes.

Una carretera. Molta calor. Tensió latent. La calor, senyora indiscutible de la posada en escena i amiga inseparable de l’astre Sol, que no de la ostra Manola, posa les condicions. Una carretera. Un coll. Una hora friki pels dos pedals. S’ha assolit. S’ha conquerit. Toca repassar sense proposar-s’ho les fites de la jornada. Eufòria controlada. S’ha de païr el repte assolit i acceptar que no s’ha de reptar gaires cops més a la Senyora Sort, que aquesta s’ho pot cobrar car. Però bé avui no està a la festa. Encara queda un tros, amb peatge a La Serra (crec?) i gratitud d’aigua de font misteriosa.

(més…)

Per Manel Trenchs

Diuen que molta gent troba la felicitat quan fa viatges. Segons sembla això és degut a tot el procés vivencial de l’abans, el durant i el després. Doncs, si la voleu trobar no aneu pas amb aquesta colla de desmanegats i desendreçats que són els bttnightclub, altrament dits “p…s”.

L’abans és espectacularment caòtic, l’ordre i la planificació no existeix, només ho saben les divinitats com és possible convocar a 12 persones (i no pas apòstols o deixebles d’una secta, encara que ben bé ho podrien ser) per començar a pedalar a les 8 del matí, amb una certa puntualitat, des de l’ermita de la Mare de Déu de la Garola o l’Assumpció de Bassella.

(més…)

Per Albert Fluriach

Copiosa sortideta, amb tots els ingredients “vegans” per un bon àpat… Què podria sortir malament?
El pica-pica previ farcit d’incongruents intents de sabotatge i d’ingredients distorsionadors afegits d’última hora, sort de la consistència de l’àpat track principal .
Plat principal cumplint les expectatives amb escreix, tot i els intents d’una excessiva cocció per sucarrimar als soferts comensals, gràcies a un bon i glaçat reg.
L’ordre dels plats inalterable, primer el mesies i després els apòstols.
Rampes asfaltades i Nadalenques intentaren desmerèixer els postres que finalment tothom va menjar sense contemplacions.
Seguint els cànons, per poder repetir de plat, ens deixem per la propera un bon bany final, escupir el plat de la dona de la taula del costat i punxar les rodes d’un Porsche.

Com sempre, un (calorós) plaer.

Fluri

Per Joan Roca

Hi han moments a la vida per tot i de tota mena, moments que ens sorprenen i al capdavall després de patir los en treiem tot el positiu i el goig de compartir suor i plats al voltant d una taula, compartir aigua i gels, abraçades, copets i paraules d ànim, tant és com admirem, als primers per la seva fortalessa i als darrers per la seva tossuderia de no afluixar mai, tots tenim el premi d arribar, puterus versus bicicorriols però al capdavall sigui quina sigui la ruta, ens enforteixen tots aquests kilòmetres, desnivells i coneixença de país, quin gran país.

Llarga vida a les nostres sortides, que siguin llargues i dures, curtes planeres i que aquest esperit que ens uneix no sigui envà foragitat per qualsevol ruta anomenada impossible.

Joan

Per Pep Famadas

L’important a la vida no serveix per res. Ho diu l’Albert Sanchez Piñol a “Les tenebres del cor”. Darrer llibre molt recomanable, com la majoria. I tracta sobre els malanomenats i indomables pigmeus. I per malnom el dels puterus. I per indomables només ells. Tan li fot kms, desnivell, ruta o el temps. Es fa i punt. Tot és anecdòtic. L’important és compartir una dia sencer amb tots els personatges de l’auca, tots pletòrics en el seu paper. I entre tots salten els metres de desnivell amb més o menys patiment. De què serveix pujar el coll de Comiols a les 4 de la tarda a gairebé 40°C? De res o de molt, segons com es miri. L’important és amb qui ho fas.

Pep

Per Carles Canal

…i va una flor i es marxita perquè allò percebut com a caòtic no és sinó un ordre dins del desordre, i a més sentir la veu de cada un dels galls d’aquesta colla fa sinó més gran La Cosa i constatant el fet que tothom diu la seva i la seva raó és la millor per al final acabant fent el que primer s’ha dit i no servir de res tota aquella xarlateneria acumulada en forma de milers de missatges.

Manté tu que estas en los cielus!…

(més…)

Per Joan Lladó

Content per la visita a peu al poblat ibèric de Puig Castellar en un diàfan capvesprol amb les senyores, amb en Martí concretem l’escapada per l’endemà diumenge cap el Montseny. De moment en serem tres: ell, en Guillem i jo. Més tard s’hi afegirà en Nil i havent sopat en Manel.

Com que en el tomb previst en Martí hi incloïa la visita al Castell de Taradell (Castell d’en Boix), res em feu dubtar d’apuntar-me en la seva proposta d’escapada matinal. Per aquells verals on la terra és ben roja hi havíem estat amb la colla potser fa més de quinze anys i em plaïa de repetir-hi ruta sense l’afany ni les pretensions de restar trinxat per tota la resta del dia; amb un ritme, un desnivell i una distància més adients a la nostra davallada vital.

(més…)

Per Joan Lladó

Estirant en Guillem perquè s’incorpori de ple en el món ciclista, en les darreres setmanes hem fet llargues escapades pel país, a part de les habituals en la nostra comarca i el seu entorn: una bonica pujada a Collformic; l’espectacular tomb a quatre comarques humides: La Selva, el Gironès, la Garrotxa i l’Osona; girant en el sentit de les busques del rellotge la Serra de Montsec i, aquesta setmana  –ell s’ho ha perdut– el remullat gran tomb al sud de la serra del Port del Comte que organitzà en Manel. En aquesta darrera sortida el paisatge, l’entorn i el recorregut s’ho valien però les expectatives feien marejar: 144 kms. i el Capolat pel mig, sense saber encara el desnivell a superar i, per damunt de tot, a quines bèsties havia d’acompanyar. A darrera hora de dissabte m’apuntava a la gesta. Dubto que haguera estat així sense tenir el dilluns de festa.

(més…)

Per Joan Lladó

Dissabte, tornant de fer els endureros a les Gavarres amb en Martí i l’Anscari, observàvem, baixant cap a Hostalric per l’AP7, el cim del Montnegre i ens dèiem, mig en broma mig de veres, que demà hi seríem enfilats. Això venia a tomb perquè en Marcel proposà per diumenge de fer sortida llarga per aquells verals i, a hores d’ara, ningú més s’hi havia afegit. Encara. Durant la mateixa tarda de dissabte s’aniria concretant qui acompanyaria en Marcel i qui es quedaria per enllustrar els nostres rodals. Per la meva part, em mantindria en el dubte fins el vespre o, fins l’endemà mateix. Els companys amb qui anava entrant a la plana vallesana a velocitats vertiginoses tenien altres afers per diumenge al matí i a Montnegre, de ben segur, no els hi veuríem.

Som coneixedors que la serra llevantina de la nostra comarca, sobretot de l’entapissat més enfilat, poc ens ofereix en quant a corriols d’alta volada i és per això, i àdhuc per la distància que ens hi separa, que la tenim en el racó dels mals endreços. No s’ho mereix pas i la valorem poc.

(més…)

(més…)

Per Joan Lladó

Si hom va d’excursió pels topalls més enlairats de Collsacabra no podrà evitar de fer com aquest adorable animal que li és tan fàcil d’enfilar carenes rocalloses com de baixar per les gorges més pregones en cerca d’aliment i aigua: si, parlem de la cabra. L’excursionista no ho farà per l’aliment, simesnó per gaudir i envolcallar-se de ple per un dels paisatges més trencats, acollidors i suggerents del país. Vet aquí que això és el que hem fet avui, trepitjar aquesta rodalia talment fóssim un d’aquests bells i entranyables animals que se’n cuiden –se’n cuidaven més ben dit– de tenir aquest jardí ben llustrós, malgrat que no n’haguem vist ni un per casualitat. I crec que n’hi hauria d’haver molts més –bàsicament en les comarques més seques– per fer-ne un pasturatge de conservació que possiblement evitaria, en part, aquesta plaga d’incendis que estem patint.

(més…)

Per Joan Lladó

Enguany, malauradament, no hem pogut passar la clàssica escapada de fira en conjunt, tota la colla plegada al Vallespir. La situació actual ens demostra que s’ha trencat l’homogeneïtat del grup, les competències físiques han variat en una bona part i han canviat també els objectius i les maneres de gaudir d’aquests tres dies d’esport, natura, cultura i companyonia. És bén clar que haurem de planificar més d’una ruta per a cobrir els diferents nivells de la colla si finalment no tothom s’avé i adapta a un nivell més baix pel que fa a la tècnica, el recorregut i el nivell esportiu. Soc del parer d’organitzar les rutes pensant en poder confluir-hi tots, almenys en una bona part d’aquestes i convivint el màxim de temps possible.

(més…)

Per Pep Famadas

Ves que en Joan m’ha fet reviscolar el cuquet d’enfrontar-me de nou a les tecles després de força temps. Els seus relats de les sortides enganxen i encara et fan sentir més cofoi de tenir la sort d’haver-ne compartit un grapat.  Sortides per a explaiar-se escrivint no en manquen, talment com la de tot just diumenge passat a la Garrotxa. Vaig per feina.

Som convidats a la Garrotxa pel nostre estimat company bicicorriolaire en Ferran Sans, en Sardineta, que junt amb la Maria han decidit canviar el Maresme per la Garrotxa. Després d’uns mesos de voltar pels corriols de la seva nova llar ens proposa una sortida ludico-social on l’objectiu no són les pedres ni la dificultat sinó els retrobar-nos de nou amb l’excusa de la bici gaudint del pedalar, del paisatge i de la companyia, apta per a tothom.

(més…)