BARRANCS A CERET. 11.07.2010

Per Albert Viñals
qüestió és rapidet amb 2 hores el tens fet, és força engorjat, pel que
variarà molt la seva dificultat amb funció al cabal que baixi,
nosaltres el vem trobar amb aigua però baix nivell, i sense cap risc si
portes la corda per a poder fer ràpels de 26m, com el primer només
començar (i amb opció de descordar-se a la feixa de la meitat i fer un
salt de 12m. La resta del barranc amb algun que altre ràpel i algun que
altre salt més de fins a 6m., tot ell sobre terreny força relliscós i
molt de caos.
El barranc del Salt del Pí també és curtet i d’aigua gens freda, baixa per una vessant de muntanya força oberta, encarat a la carretera per on puges caminant després d’haver deixat el cotxe just al peu del final del barranc. Jo el vaig trobar inclús més divertit, amb algun que altre tobogan més i alguna que altre peripècia per anar avançant.
Un consell quan es va a un barranc: portar un ganivet per si s’enganxa la corda i s’ha de tallar!, no es va donar el cas però gairebé… la nostra escena intentant pujar per la corda a pols per desenganxar-la va tenir la seva gràcia… quan només havíem aconseguit remuntar un pam de l’aigua amb el meu pes i el de l’Andreu va acabar cedint, la imatge i l’espectacle no l’oblidaran els passejants que ens miraven des de la carretera veient com se’ns escapaven les forces descollonant-nos de riure.
Al cap del dia, una bona sortideta.
Els barranquerus: Andreu Calvó i Albert Viñals.
Les fotos: cliqueu aquí.