BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Abans de maxar de vacances en Martí em comentà si els dies 22 i 23 m’aniria bé de fer una escapada a Pirineu o onsevulla. Havent tornat del merescut descans, el millor que aconseguírem per raons logístiques de l’un i de l’altre fou de fer una escapada matinal al Montseny el dimarts. Poc és molt.

L’excursió resultà una molt aprofitada i relaxant escapada amb la sempre satisfacció de fer alta muntanya al costat de casa.

Generalment quan faig vacances amb la família deixo de banda les activitats esportives habituals desenvolupades a les nostres contrades. Aquest  any  però aprofitant la gran capacitat de carrega de l’autocaravana hi faig entrar la bicicleta de carretera…

Son les tres de la tarda i hem passat gairebé  tot el matí caminant per la cara oest del Gruppo di Sella al cor de la Val di Fasa. Estem cansadots de fer arriar la mainada i restem al costat del refugi Monte Pallidi dinant a una area destinada al picnic.

Cada any acostumem a anar a fer algun cim amb la família a finals de vacances, pernoctant en refugi, fet que els hi agrada molt a les nenes. L’any passat vam anar al Montardo i enguany feia gràcia de fer algun tres mil facilet. La primera opció era la Pica d’Estats, però es massa llarg dormint al refugi i no els hi feia gràcia de dormir en tenda als llacs. Per tant vam triar d’anar a dormir a la Renclusa, ja que era un refugi de fàcil accés i amb un desnivell petit des d’on es comença a caminar.

El darrer dijous abans d’entrar en el mes de les vacances i ja amb les Santes cuejant, vam anar a fer un tomb amb en Pep i l’Anscari. Els de Mataró recollírem en Pep a Argentona i anàrem pels verals del Rocar, Mal Pas, Torrent de les Fonts, tornar al Mal Pas, Font d’en Quico i tornant per la Pedrera, en Pep proposà de baixar la “gran llosa”.

Ja feia dies que estava prevista una escapada a fer muntanya “de veritat” al Pirineu, la proposta final és, la Cresta del Pic de l’Estanhas al Pic d’Auriol a l’Arieja. A les cinc del matí marxem amb el cotxe d’en Gomes; en Joan, en Martí i jo. Sense parar a fer un miserable cafè, ens plantem a l’entrada del sender que ens durà fins al nostre objectiu.