BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CRÒNICA ENDARRERIDA DE LA DIADA 2.007

Per Joan LLadó

Perdoneu pel retard en la publicació de la ressenya de la diada. Aquella setmana fou molt estreta i amb la Volta en perspectiva encara se’n feu més.
El dia 11 de setembre ens trobàrem (deunidó la colla: n’érem dotze) a les set a la plaça i anàrem cap a Argentona per pujar per Riudemeia, el Fondo de la Gallega i després a la Collada de Parpers. Pel GR i la variant d’aquest ens dirigírem a Sant Bartomeu. Continuàrem per sobre la font i anàrem a cercar el camí de la Cabana del Moro.

En aquest tram ens vam trobar en
Jaume B. de Vilassar de Mar, un assidu a la Volta a la Cerdanya i ens informà,
després del nostre interès, que tenia una costella masegada i en
principi pocs números per fer un bon paper.
Com sol ésser habitual, la gran baixada de la Foradada, sensacional!!!! Les articulacions i tendons de mans i braços resten atrotinats per uns moments. Després de dir quatre bajanades, ja tornen al seu estat normal.
A la Roca Foradada
decidírem d’anar a esmorzar a La Roca i per tant, emprenguérem el camí
del Roc de l’Elefant passant pel corriol d’en Gomes. En acabar aquest,
en Jaume se’ns acomiadà i continuàrem per les trialeres de la vella
pedrera: bon tram per agafar gana i descarregar adrenalina.
Durant l’esmorzar ens feren companyia una bona colla de mosques que, com podeu observar en les fotografies, també tenien gana.
En finir l’àpat, marxàrem
un xic alterats per culpa dels insistents insectes, i tant era així,
que el primer carrer que veiérem que se’enfilava cap a la nostra ruta,
aquell prenguérem: el més dret. Algú insinuà de broma de pujar i, això,
en aquesta colla, no es pot fer. Aquest carrer es podria ben bé
rebatejar i dir-ni el Carrer del Cel, de les Altures, del Purgatori o
de les “Trallades” (si es fa després d’esmorzar). En ser a dalt i en no
tenir-ne mai prou, vam anar fent de les nostres en el “petits”
repetjons d’unes feixes ermes just abans de prendre un petit corriol que ens
menà al camí del meridià verd. Malauradament, en el nostre
territori, de feixes ermes cada vegada en veiem més i no precisament
perquè hi creixin arbres…
Seguírem enfilant fins la pedrera de Sant
Bartomeu on la meitat de la colla giraren cua per tornar cap a casa. La
resta vam continuar pel GR fins a Parpers i després a cercar el descens de la
font del Llorer tot passant per ca l’Espinal. Pel Pont de l’Espinal
baixàrem a la riera d’Argentona i d’allí cap a casa.

Arreveure,
Joan Lladó.

Els corriolaires: Adrià T., Andreu C., Anscari N., Carles Ll., Joan Ll., Joan V., Jordi C., Manel T., Marcel T., Martí M., Sergi C. i Valentí T.

Distància recorreguda: 52 km.
Desnivell + acumulat: 1.020 m.
Les fotos: http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Dimarts070911

CAP A LA BASSA DEL SENGLAR. DIUMENGE 23 DE SETEMBRE DE 2.007

Per Joan LLadó

Aquest diumenge hem quedat a la plaça un xic més tard perquè a les set encara és fosc. A dos quarts de vuit doncs, vuit corriolaires ens hem dirigit cap a Argentona per anar, fent un xic de volta, a la Bassa del Senglar. Si en Martí ho diu, cap allà hem d’anar.

Passem els camps erms de la Casa de la Por i enfilem pel corriol de Can Riera fins a flanquejar per arribar a La Barca. No sé pas perquè, però suo com mai. Podrien ser els dos-cents quilòmetres de pistes i no està avesat als corriols? O bé les pastilles noves del disc que freguen? Els companys que pugen més de pressa del compte? Estrany. D’allí en descens fins la Font Picant. Travessem Argentona i per Sant Sebastià anem a cercar la riera de Clarà. A l’alçada de Can Calau, girem amunt per agafar el camí de llevant que ens mena a la Font d’en Quico. Passem la Font del Castanyer i enfilem fins el Mal Pas. D’allí per pista fins el coll de Matacabres i girem a llevant cap a la Font del Llop. Abans d’aquesta girem a la dreta per començar l’ascens cap a la Brolla de l’Abril. Fem aturada a la Bassa del Senglar abans de començar el trialer descens. El llot provocat per les pluges d’ahir ens ha malmenat el descens en el trams amb grans lloses car hi relliscàvem. Però fins i tot així, ha estat divertit. Hom sempre hi gaudeix.
Pugem fins el Coll de Gironella i en un fantàstic descens degut a la humitat del terra, arribem a Can Mañana. A mitja baixada hem hagut de decantar entre tots un pi que mig barrava el pas.
A tocar del mas trobem una colla de motards que intentaven de pujar pel corriol que ni coneixien i amb prou feina es podien aguantar damunt la moto. Els diem que el camí és tot aixargallat fins dalt i decideixen de recular.
Al coll del cementiri d’Òrrius m’acomiado dels companys i pel Camí dels Burros baixo cap a casa.

Fins la propera,
Joan Lladó.

Els corriolaires: Adrià T., Anscari N, Joan Ll., Joan V., Jordi C., Marcel T., Martí M. i Valentí T.

Distància recorreguda: 43 km.
Desnivell + acumulat: 930 m.

Les fotos: n’hi ha tres. A portada i a arxius dues.

INAUGURACIÓ AMPLIACIÓ BOTIGA DR. BIKE AL CARRER SANT JOAN

Per Joan LLadó

Ahïr dissabte es va inaugurar l’ampliació de les instal·lacions de Dr. Bike al carrer de Sant Joan.
En aquest nou espai hi tindrà cabuda una exposició de més de 150 bicicletes i que alhora servirà per reorganitzar el local del taller i millorar la seva exposició de recanvis, roba i complements.

Felicitem doncs en Raül i el seu equip per la seva empenta.

// <![CDATA[

// ]]>

// <![CDATA[

_uacct = “UA-2513251-1”;
urchinTracker();
// ]]>

XIII VOLTA A LA CERDANYA. 14, 15 I 16 DE SETEMBRE DE 2.007

Per Joan LLadó

Hem passat una altra edició sense que haguem pres mals majors i, tot i la distància total a recórrer, que no es pot pas desmerèixer, no ha estat un recorregut dels que als corriolaires ens agradi. S’ha fet en general un itinerari molt rodador, sobretot en la primera etapa. En la segona, tret del desnivell acumulat, del tram d’orientació amb algun corriolet inclòs, d’algun descens inoblidable i afegim-hi una vall poc coneguda (de Ridolaina), ha estat, per a mi, força ensopit.

No vull pas semblar desagraït als organitzadors, tant sols vull fer constar el meu parer en quant al tipus de viarany utilitzat per fer la Volta. Pel sol fet de resseguir aquesta entranyable comarca per qualsevol dels seus camins, em veig sobradament recompensat. En qualsevol cas, la meva proposta fóra de rebaixar el quilometratge en compensació d´incloure més distància de corriols.

També ens ha decebut el reportatge fotogràfic d’enguany que no ha estat realitzat per un equip professional i que crec que val la pena, com en altres edicions, d’esmerçar una mica més de calerons. S’agraeix però, el treball voluntari.

Fins aviat,
Joan Lladó.

Distància recorreguda 1a. etapa: 104 km.
Distància recorreguda 2a. etapa: 115 km.
Desnivell acumulat 1a. etapa: 2.650 m.
Desnivell acumulat 2a. etapa: 3.430 m.
Cartografia: Cerdanya 1:50.000 Editorial Alpina

Les fotos de Probike:
http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/VoltaALaCerdanya2007

Els resultats de la classificació general dels equips corriolaires:

Martí Montserrat i Albert Gómez
17ena. posició Temps: 15:33:33

Carles Llorens i Joan Lladó
32ena. posició Temps: 16:45:53

Joan Solà i Andreu Calvó
33ena. posició Temps: 16:49.46

Marcel Torrus i Manel Trenchs
34ena. posició Temps: 16:53:37

Giovanni Leonardi i Valentí Tarrés
43ena. posició Temps: 18:17:52

Anscari Nogueras i Sergi Corado
No classificats.

Per veure la resta de llistes de classificacions parcials i generals:
http://www.probike.es/info/newsletter/newsletter4/XIIIvolta-Classificacio.html

EL POSETS O PUNTA LLARDANA (A PEU)

Per Manel Trenchs

En Manel va anar a fer el Posets a l’agost i ens ho explica. Heus-lo ací:

Els dies 10 i 11 d’agost vam anar a fer el Posets. Érem tres persones: la
meva neboda (la Lourdes), un amic seu d’Arenys (l’Imanol) i un servidor.
El divendres 10 vam marxar a mig matí. A primera hora de la tarda ja
deixàvem el cotxe al pàrking del camí que porta cap el refugi Àngel Orús. Fins
al refugi ens portaria uns 90 minuts. Ja al començar el camí a l’esquerra hi ha
la Cascada d’Espigantosa. Aquest recorregut és força distret ja que es va fent
tota la Vall de Grist on anem trobant el riu, fonts, alguna cabana (com la de
les Riberetes) i també vam travessar alguna palanca.

Un cop vam arribar al refugi, cal dir que els refugis aragonesos estant
força ben muntats i preparats, ens vam instal·lar i preparar per al sopar.

A l’endemà, dissabte, ens vam aixecar a les 5.15, a les 5.30 ja estàvem
esmorzant i a les 6.00 ja haviem començat a caminar. Segons els rètols que hi
ha i les informacions t’indica que per arribar al cim hi ha entre 4 hores i 4
hores i mitja. La veritat és que nosaltres teníem força ganes de caminar i
arribàrem els primers a dalt de tot. Eren les 9 i poc.

Bé per fer la pujada cal anar seguint el GR 11.2. i a la Vall de la
Llardaneta deixar el GR i anar cap a la dreta amunt, per la Canal Fonda. Està
un xic indicat però nosaltres que encara era fosc no vam girar fins una mica
més endavant, sort que portàvem el mapa de l’Alpina i ràpidament ens en vam
adonar.

Ens puja per la canal fins al Collado del Diente, que està a sota del
Diente de Llardana. I a partir d’aquí, on la majoria de gent decideix menjar i descansar
una mica, nosaltres vàrem decidir fer-ho a dalt de tot i no parar. Aleshores es
puja per l’Espalda de Posets fins al cim, Cal dir que la pujada no és gens
difícil tècnicament, si força cansada pel desnivell final, i les vistes són
impressionants. Nosaltres vam agafar un dia molt clar, obert i net i vam veure
des del Mont Perdut per una banda fins l’Aneto, per l’altra, i gairebé al fons
la Pica d’Estats.

En el cim, després de fer les típiques fotos, contemplar i gaudir del
paisatge esplendorós i menjar una mica, vam decidir fer la baixada pel mateix
recorregut. La veritat és que queda pendent fer el recorregut cap a Biadós o la
Vall d’Estós, encara que cap a aquesta última diuen que és força més difícil
tècnicament.

La baixada va ser força ràpida, i passades la una del migdia ja arribàvem
al refugi per pagar i marxar a buscar el cotxe. Com passa moltes vegades a
l’arribada al refugi em vaig trobar una ex-alumne, que anava amb un grup de
gent bastant “domingueros” (parlant amb els nois ens van dir que volien fer el
Posets per la tarda, un cop els hi vam explicar que haurien de fer, vam quedar
sorpresos. Per mi que es pensaven que des del refugi amb una caminadeta d’una
estona es podia fer el cim.) Bé, com diria un conegut meu em sembla que aquests
tenien “molt de vent a la flauta”.

I després d’agafar el cotxe i menjar una estona vam tornar cap a Mataró
amb els deures fets i la sensació de que aquesta sortida havia estat molt
assolible. La veritat és que baixant ja parlàvem de fer el proper cim, el que
hem posat en primer lloc dins la llista ha estat el Perdiguero. Encara que amb
aquest la caminada és molt més llarga.

Fins la propera,

Manel Trenchs

VOLTA A LA CERDANYA 2007

Per Joan LLadó

Ep! Sis equips de corriolaires marxem cap a Puigcerdà per participar a la Volta a la Cerdanya en dos dies. La primera etapa per la vessant solana de l’altiplà i el segon per les pregones valls i fondalades de la serra del Cadí i Moixeró.
A la tornada, si som vius, us ho expliquem.

Bon cap de setmana a tothom!!!

MATARÓ-CAN BARROT (SANTA COLOMA DE FARNERS) 2.007

Per Joan LLadó

Repetim la jugada just un any després. Dijous decidírem de variar un xic l’itinerari i l’horari d’aquest entrenament per la Volta a la Cerdanya: per un costat avancem una hora la sortida en previsió de no fer esperar massa a les famílies. Això vol dir que hem d’estar tots preparats a la plaça a les cinc del matí. Per l’altra banda, optem per no travessar la plana del Vallès per manca de corriols i per evitar les obres del TGV que no són gaire boniques.

Així doncs, set corriolaires equipats amb els respectius llums
frontals, encarem riallers, tot i la matinada, el camí de les Cinc
Sènies. Pugem per Santa Mònica com si ens prenguessin l’esmorzar i al
coll Pallarès fem la primera aturada. Alguns hi arriven amarats de suor. Continuem per la pista. A la Creu
de Rupit comencem a albirar les primeres llums a l’horitzó. Seguim la pista pel
Pi de Buac fins el camí d’en Ribes. Agafem un bon tram de GR i d’altres camins de la serra de can Clarenç fins el Pradell de la Serra.
Continuem avall per Santa Eulàlia de Tapioles, Gual de l’Arbocer i
Tapioles.
Ja és prou clar quan agafem la carretera de Palautordera.
A Sant Esteve hem d’aturar-nos a adobar la bici d’en Martí que té algun
rai trencat. Quan passem Santa Margarida encara no són les vuit i ens
esperem deu minuts que obrin el restaurant, doncs cal emplenar el
dipòsit abans no comencem la grimpada fins a Sant Marçal.
Abans de
travessar la Tordera un xic més amunt del Molí d’en Bonamic, ben seca
en aquell tram, escampem quatre purins que gairebé sobreeixien. Enfilem
amb bona pendent fins a can Batista i la carretera de la Costa. Ens
aturem per agrupar-nos i també per adobar una de les rodes d’en
Martí. S’ha aixecat un bon dia gens xafogós, que cal agrair. Fem
un tram de carretera i pista i continuem per Can Rovira i el Salicrup
fins el Collet del Bisbe on ens aturem una estona per recuperar l’alè, car la pendent s’ha anat enfilant, el camí era pedregós i calia lluitar cada metre.
A partir d’aquest coll voregem tota la vessant nord-oest del Turó de l’Home i les Agudes per una bonica pista que, travessant sots, torrents, sifonades, tarteres, fonts i idíliques fagedes, ens menarà prop del coll de Sant Marçal.
Al Coll de Sesferreres comencem la davallada per la pista vers llevant. La deixem en un revolt als Plans de Graners, passem pedalejant el Corral d’en Vidal per continuar en descens fins la regalada font de Marianegra al Sot de les Gotellades. Allí hi fem una bona refrescada, un mos i observem amb ulls de grans “experts” aranyes i llimacs. Seguim la pista cap a llevant fins enllaçar amb la de Coll de Te. Passem pel restaurant i, tot seguit, baixant per un fantàstic corriol, arribem al Pla de la Llet on admirem l’assolellada casa de la Feixa Llarga. Continuem davallant fins el Collet de la Coma i per sota el Turó de Monfort arribem a Sant Climent. En aquest punt enllacem amb el Camí del Nord que ja no deixarem fins a Arbúcies passant per les runes de Can Roc, travessant la Riera del Pont Cremat i arran de Cal Gall.
A la plaça de l’església seiem a la terrassa del bar per fer-hi un entrepà i uns coca-coles mentre ens distreiem observant la parròquia que surt de missa i amb els encants que passegen per les paradetes de quincalla.
Estem decidits de canviar l’itinerari de pujada que vam fer l’any passat i, davallant un tram de carretera, trenquem a Can Regàs per anar fins al Call del Rieral i enfilar fins a Mollfulleda per la pista. Molt ben conservat viarany que ens deixa remuntar amb bona marxa a la Serra de Ramilans.
Trampegem la serra i amb tendència a baixar, fem parada obligada a l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda. Travessem belles i explotades sureres alternades amb perxades de pi blanc. A prop del castell de Farners, comencem la llarga, ràpida i, si no es va en compte, perillosa davallada cap a la plana de Santa Coloma i per un descuit, en Carles se’n va a terra pelant-se cuixa i genoll. Els companys que l’han vist caure se n’han endut un bon ensurt i per sort només ha estat això.
Arribem a can Barrot cap a les tres quan la canalla era a taula dinant. Per les mames hem arribat massa d’hora: els hem esguerrat l’hora del vermut.
Prenem un refresc, ens fem una bona dutxa a la piscina “olímpica” i cap a dinar hi manca gent.

Fins la propera,
Joan Lladó.

Els corriolaires: Martí M., Manel T., Jordi C., Valentí T., Albert G., Carles Ll. i Joan Ll.
Distància recorreguda: 92 km.
Desnivell + acum.: 2430 m.
Les fotos: http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Diumenge070902

DESFETA A LA RIERA DE CAN GENER (MATARÓ)

Per Joan LLadó

Al capdamunt de la riera de Can Gener i per sobre mateix de les instal·lacions esportives de la Laru, s’hi han començat a construïr 25 xalets unifamiliars (vegeu-ne la descripció del promotor). D’aquesta acció m’en faig algunes reflexions:
1. Fan les vivendes abans de tenir els accessos i els vials en regla?
2. Il·lús de mi, em pensava que els ajuntaments democràtics aturarien les urbanitzacions aïllades i enmig del bosc. I els mateixos promotors ho diuen: “En pleno pulmón verde de Mataró”. Perquè collons s’ha d’anar a construïr en aquells verals? Ajuntament de Mataró, no se us trinxa el cor?
3. Haig de suposar que manaires i promotors volen ajuntar can Vilardell, Les Sureres, La Cornisa (can Bruguera), Can Gener, Cal Marquès, Can Quirze i la Fornenca: una ciutat d’alçada. Si senyor.
4. Que potser és l’excusa per no poder créixer cap a les Cinc Sènies?
5. Si Mataró ha arribat al límit de creixement urbanístic, és a dir, a l’equilibri entre zona residencial, zona industrial, zona forestal i agrícola, que per cert a Mataró és molt ben delimitada, mala sort, amb això hem de viure. O potser volem una altre Premià de Mar?

Vegeu, vegeu les excel·lències d’aquests xalets i si podeu, acosteu-vos fins la zona. Els que sovint passàvem per aquells camins en tenim molta pena: han desaparegut. Si no aturem aquesta embranzida, ens ofegaran. Ni “pulmón” deixaran.


(ma

Tri_guia _Lartec
PROMOTORA:
VIVIENDAS JARDIN
Tri_guia _Lartec
PROMOCION:
VILES DE CAN GENER
Tri_guia _Lartec

DESCRIPCION:

En
pleno pulmón verde de Mataró, junto a la urbanización de “La Surera” y
junto al Club de tenis Laru, nace Can Gener un proyecto residencial de
alto standing con excelentes vistas al mar y a la montaña. 25 Chalets
unifamiliares con parcela independiente y piscina privada. Exclusividad
y alto nivel. Un diseño moderno y una amplia tipología de viviendas a
elegir.

Tri_guia _Lartec
UBICACIÓN:
Perfectamente
comunicada con la autopista. A 5 minutos de Mataró y a 20 minutos de
Barcelona. Acceso directo por la autopista A-19, salida 100. Viles de
Can Gener. Mataró Barcelona.
Tri_guia _Lartec
ENTREGA:

A consultar

 

www.lartec.es/content_capas.asp?obj=1679