BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Com ja va fent alguns anys, alguns corriolaires ens prenem un dimecres feiner per anar a esquiar a pistes. Aquest any hem repetit a Masella. Vam haver d’ajornar-ho perquè el dimecres anterior la previsió del temps no era gens bona. Així és que els cinc que finalment ens vam poder escapar, vam passar un dia de fora pista fabulós. La neu òptima i la companyia, doncs què voleu que us digui…

(més…)

Per Andreu Calvó

Sembla mentida el diferent que poden arribar a ser les coses: d’una nit perfecte a 10 segons del podi a un matí desastrós enfonsat en la classificació. Potser serà que de nit es veuen millor les coses?

(més…)

Per Joan Lladó

Ens costà de decidir cap on anar. És el pa de cada sortida. Haurem d’instaurar la improvització, el més proper a la nostra cultura, ò el més pur estil germànic, tot planificat i ben lligat, amb la ruta preparada de casa. Com que això darrer ho veig improbable per no dir impossible,  és qüestió de prendre una de les tres opcions

(més…)

Per Sergi Corado

Després de l´obligat cap de setmana de repòs degut a l’operació dels ulls (fora ulleres), tocava planejar una sortideta maca per refer-me del cop moral d´estar una setmaneta sense tocar les bicis. Per dissabte havien anunciat bon temps així que, sense pensar-ho gaire,vaig decidir de pujar a Collformic amb la bici de carretera.

(més…)

Per Adrià Triquell

Sona el despertador, diu que son les 7 del matí d’ un diumenge de 1983. Quina excitació, avui és el dia de la cursa!. Esmorzo, em poso l’ equipació del club, i jo, bici i els meus onze anys van cap el lloc de sortida, a pocs carrers de casa.  Ja hem trobo a força gent escalfant i membres de l’ organització ultimant els preparatius.

(més…)

Per Joan Lladó

L’escapada de dimecres va tenir quelcom de diferent de les darreres: no feia fred. Bé, no en feia tant. El cor va estar sovint hiperrevolucionat i no us haig d’explicar pas el perquè. 

(més…)

Per Anscari Nogueras

Apareixo a la plaça que falten un parell de minuts, ni una ànima, a la mateixa plaça al davant nostre l’altre colla que també queden allà en són tres, mica en mica van venint corriolaires, nou en total, es presenta un amic d’en Jordi, en David , que ens pregunta si som la colla de l’avi i que si ens importa que vingui, mentre a la plaça cauen quatre volves, després de les presentacions decidim anar cap a San Carles.

(més…)

Per Albert Gómez

Després d’un dissabte gèlid fent esquí de muntanya per la Cerdanya amb una colla de depravats, no em toca altre remei que diumenge al matí fer via cap a Can Barrot. El dissabte vàrem arribar força tard a casa, pels voltants de quarts de deu i la família havia decidit prescindir del seu cap i fer marxa cap a la segona residència.

(més…)

Per Joan Lladó

L’endemà de l’esquiada, si se’n pot dir així (bé, tampoc sempre pot sortir rodó!), no vaig anar amb bici de muntanya. Estava molt bé al llit i volia fer una matinal de diumenge amb la dona: s’ho mereix i hi havia feina per fer. No us mofeu, malparits!

(més…)

Per Joan Lladó

Estem tenint unes jornades molt fredes. Les nevades s’esperen a cotes baixes. A Andorra el perill d’allaus és força elevat: 4 sobre 5. Al matí, just quan enfilem la carretera, canviem el nostre objectiu que era el Pic de Nerassol a l’Arieja, pel Monturull a la Cerdanya. No val la pena córrer riscos gratuitament. Així doncs, el nostre punt d’arrencada amb les pells serà l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa. Cap allà anem. Fem un petit moç a l’estació de la Molina per arribar amb mitja feina feta.

(més…)

Per Joan Lladó

Ahir vaig ser l’últim en arribar a la plaça. Em feia molta mandra anar amb bici i em vaig decidir a darrera hora. N’érem vuit. En Jordi i en Manel ens volien ensenyar els nous corriols que van fer en la cursa del Montaltbike del diumenge anterior i vam començar pujant per can Nadal a Llavaneres. Feia anys que no pujava per aquells verals. Com ha canviat tot allò… Fins i tot han fet una carretera que puja gairebé fins la Cornisa.

(més…)

Per Joan Lladó

La vesprada del dimecres passat vam tenir un convidat d’alta volada: l’Oriol Noè, fill del llegendari i actiu atleta mataroní, en Toni Noè. Ens feu una gran demostració de quina mena de gens ha heretat. Ja cal que ens hi agafem fort. Benvingut, Oriol.

(més…)

Per Joan Lladó

Dijous al Casal vam celebrar el 40 i tants aniversari de la Flor amb braç de gitano de campionat, exquisit (amb sorpresa inclosa) i unes copes de cava. Nosaltres li desitgem que en faci moltíssims més i que no abandoni mai el seu peculiar sentit de l’humor.

Per Jordi Torres

Sóc un home afortunat. Diumenge (31 gener 2010) vaig tenir l’honor de compartir cursa amb el bo i millor dels ciclistes maresmencs. Per  una banda al costat de representants de la tropa llegendària de Bici Corriols (http://BiciCorriols.com ) . Concretament en aquesta cursa varen ser liderats pel  sicilià Don Giovanni. Ell mateix, amb persona, va donar-me instruccions precises de com afrontar tan magne cursa  (veure la foto que vaig fer-me amb el gran Giovanni, moments abans de la sortida, ja que a la sortida va volar i no el vaig veure més).

(més…)