Per Joan Lladó
Nenes, us faig una crida perquè m’envieu fotos i textos per incloure al blog. Mentrestant, us ensenyo els ceps d’en Prosciuto.
Per Joan Lladó
La colla bici i les respectives famílies vam decidir de passar un cap de setmana de convivències al Pirineu. Concretament, els dies 21 i 22 d’octubre vam estar al refugi Corral Blanc del municipi de Planoles i que és situat en una petita clariana al bell mig d’un bosc de pi roig, en el paratge anomenat El Pinatà a uns 1815 metres d’alçada i encarat a ponent. Aquest bonic refugi inaugurat al juny d’enguany, amb capacitat per a unes 30 places, és a prop d’una font i d’una zona de pic-nic i hom hi arriba amb cotxe per una pista forestal asfaltada recentment. També hi passa a fregar el GR-11.
Esmerçàrem els dos dies descansant, buscant bolets (trobats pocs), petites excursions, llegint, jugant, els ganàpies amb bici el diumenge al matí… D’això us n’ampliarà la informació en Prosciuto.
Val a dir que per ser un refugi, els àpats els aprovem amb bona nota.
Quan ens animàrem a trobar bolets, era l’hora de marxar. Llàstima! Ja els collirem a la propera.
Fins aviat.
A la foto es veu qui val i qui no. La canviarem, però.
Per Joan Lladó
Com va essent costum cada any a l’entrada de la tardor, el divendres 6 d’octubre es tornà a fer l’escapada nocturna amb sopar a El Corredor. La sortida fou a quarts de set de la Fiveller’s Square. Abans de sopar no es féren massa pistes i en havent sopat, tampoc. Qui ho havia de dir. El Maestro es comprà una parcel·la amb escales a Sant Martí de Mata i no la va saber estrenar. Segur que les hagués pujat. Durant un parell de dies va haver de dur el peu immobilitzat, però sembla ser que sense conseqüències apreciables. Potser si que ens fem grans. Tanmateix, ens queda corda. A la foto, els nou mussols.
Per Joan Lladó
El passat divendres dia 8 d’octubre, el nostre Mamalló va estar operat de varices a l’hospital de Mataró i de moment encara està de baixa. Ahir, divendres, li van treure els punts i sembla que tot va seguint el protocol. Segons informacions arribades al nostre corresponsal, la lefty que havia d’estrenar va arribar amb una ratlladeta i aprofitant que encara no seria operativa, ha decidit que n’hi portin una de verge. Estarem atents dels esdeveniments. Ah! m’han dit que la Caffeïne de color groc/verd és electritzant. El què ens faltava! Però que no esteu prou cremats!
Per Joan Lladó
Avui, dissabte 14 d’octubre, en Ken ja disposa de la nova bici: una altre lefty. I ja en van quatre a la colla, més una altre que està en camí. Sembla que ténen un cert poder d’atracció aquestes bicis guerxes! El més destacat és que els quadres nous els fan amb una geometria més de nena. Aquestes Canyotrales Caffeïnes, no sé pas… Bé, al que anàvem, doncs ja té la seva flamant bici -vegeu-lo amb quin orgull l’ensenya- i per no desentonar, també s’ha firat amb unes noves sabates Sidi de professional, tu! En míster Alga demà ha de baixar com els braus: envestint! Vigileu-lo que no es desvoqui i que per molts anys la pugui gaudir!
Per Joan Lladó
Ahir dimecres, vint de setembre, en Pistons es va veure implicat malauradament en un greu accident: es trencà el tendó d’Aquiles. S’haurà d’estar un mes i mig amb la cama dreta enguixada més tres ò quatre mesos extres per a la rehabilitació. Esperem que la recuperació sigui el més ràpida i reeixida possible.
Per Joan Lladó
Com aquell qui res i un pèl decebuts, hem tornat de fer la Volta a la Cerdanya. Aquest any hem suat, millor dit, mullat, la cansalada al massís del Canigó. Deia decebuts, perquè dissabte la metereologia no ens va acompanyar gens. Tota la colla Alpina vam abandonar quan érem a prop del punt més alt de l’etapa, a uns 2200 metres, molt aprop del Pla Guillem. L’aigua, el vent, el fred i la boira ens abatiren en aquells topants, tot i que l’ascens, en general, l’haviem superat amb
Per Joan Lladó
La vigília de la diada, férem una curta sortida per no perdre el ritme i sobretot el de les cames, que són, junt amb el cervell, els que més pateixen. A dos quarts de vuit vam sortir de la plaça Fiveller i vam decidir d’esmorzar a Santa Agnès tot passant per la zona de Céllecs. Vam enfilar, doncs, per la vall de Riudemeia i trencant per can Roviró de dalt, remuntàrem fins Parpers i tot seguint el GR, on ens trovàrem un parell de coneguts d’El Masnou que també es preparàven pel proper cap de setmana, arrivàrem a Sant Bartomeu.
Per Joan Lladó
El diumenge 3 de setembre vam fer sortida llarga per entrenar-nos per la volta a la Cerdanya del cap de setmana del 16 i 17 del mateix mes. L’hora prevista de sortida era a les 6 del matí, però vam sortir mitja hora tard. Tret d’aquest petit retard i la trencada del quadre d’en Ken, que es va poder adobar amb quatre brides de plàstic just per arribar a Arbúcies, el temps ens anà a favor i vam arribar a destí abans del que ens pensàvem: a 1/4 de 5 de la tarda.
Per Joan Lladó
He llegit una molt bona notícia a la web de l’ajuntament de Mataró: la signatura el passat dijous 20 de juliol a Argentona de la “Declaració de la Riera d’Argentona”. Crec que és bona pel que fa a un principi d’intencions per a una bona gestió conjunta del territori dels municipis que composen aquesta àrea. És d’agraïr que
Per Joan Lladó
El dissabte, quatre corriolers vam ser al Pedra per activar alguns muscles que no es belluguen en tot l’any. Bonica i curiosa excursió a la muntanya màgica, sobretot per la segona part. Des de l’aparcament del mirador ens enfilàrem al refugi per, tot seguit, continuar cap a la Canal del Verdet i grimpar fins el cim del Pollegó superior. Bona gentada i com de costum, vistos alguns mòbils, els propietaris dels quals, comunicaven la gesta. Després de les fotos i del glop d’aigua, baixem a l’enforcadura on un grup de jovent té recança d’enfilar el darrer tram.
Per Joan Lladó
És necessari que ens carreguem el territori per eixamplar una carretera que podriem dir-ne local? Estic d’acord en fer-hi un bon manterniment, no massa, en retallar els revolts considerats perillosos i fer les vores quelcom més amples per facilitar la circulació quan hi ha força volum de trànsit. No ho estic per tirar pel dret i poder arribar al destí en línia recta i en dos minuts. Però on ens hem pensat
Per Joan Lladó
Tot i la calorassa, ahir vam tornar a sortir, buscant la fresca, per la vessant nord de la serra de Marina: can Bruguera, la Moreneta, vall de can Rimbles i anar enfilant. Noves troballes de corriols frondosos i quelcom humits. La Pantera Rosa ens va caure tot baixant un xuclador. El Màster també va rebre. Qui en té la culpa? La sequera i el munt de fullaraca que cobreix els nostres boscos. Quin perill! El bosc és una bomba de rellotgeria. Pot esclatar en qualsevol moment. Cal anar amb molta cura. També hi éren en Prosciuto, l’Home Senzill i en Pistons. Ah! Me n’oblidava, ahir, al Prosciuto, se li enganxaven tots els esbarzers del camí.
Per Joan Lladó
Perquè no ho fem més sovint?
Tot i que van ser tres dies intensos, quan t’ho mires des d’un mes i mig de distància, que curt que va ser. Qui no hi tornaria? Qui no repetiria la Portella Blanca?
Bé, tenim un altre repte: El Camí del Nord ò del Canigó. Estem preparats per fer-lo en dos dies? Crec que si.