BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Com va essent costum cada any a l’entrada de la tardor, el divendres 6 d’octubre es tornà a fer l’escapada nocturna amb sopar a El Corredor. La sortida fou a quarts de set de la Fiveller’s Square. Abans de sopar no es féren massa pistes i en havent sopat, tampoc. Qui ho havia de dir. El Maestro es comprà una parcel·la amb escales a Sant Martí de Mata i no la va saber estrenar. Segur que les hagués pujat. Durant un parell de dies va haver de dur el peu immobilitzat, però sembla ser que sense conseqüències apreciables. Potser si que ens fem grans. Tanmateix, ens queda corda. A la foto, els nou mussols.

Per Joan Lladó

El passat divendres dia 8 d’octubre, el nostre Mamalló va estar operat de varices a l’hospital de Mataró i de moment encara està de baixa. Ahir, divendres, li van treure els punts i sembla que tot va seguint el protocol. Segons informacions arribades al nostre corresponsal, la lefty que havia d’estrenar va arribar amb una ratlladeta i aprofitant que encara no seria operativa, ha decidit que n’hi portin una de verge. Estarem atents dels esdeveniments. Ah! m’han dit que la Caffeïne de color groc/verd és electritzant. El què ens faltava! Però que no esteu prou cremats!

Per Joan Lladó

Avui, dissabte 14 d’octubre, en Ken ja disposa de la nova bici: una altre lefty. I ja en van quatre a la colla, més una altre que està en camí. Sembla que ténen un cert poder d’atracció aquestes bicis guerxes! El més destacat és que els quadres nous els fan amb una geometria més de nena. Aquestes Canyotrales Caffeïnes, no sé pas… Bé, al que anàvem, doncs ja té la seva flamant bici -vegeu-lo amb quin orgull l’ensenya- i per no desentonar, també s’ha firat amb unes noves sabates Sidi de professional, tu! En míster Alga demà ha de baixar com els braus: envestint! Vigileu-lo que no es desvoqui i que per molts anys la pugui gaudir!

Per Joan Lladó

Ahir dimecres, vint de setembre, en Pistons es va veure implicat malauradament en un greu accident: es trencà el tendó d’Aquiles. S’haurà d’estar un mes i mig amb la cama dreta enguixada més tres ò quatre mesos extres per a la rehabilitació. Esperem que la recuperació sigui el més ràpida i reeixida possible.

Per Joan Lladó

He llegit una molt bona notícia a la web de l’ajuntament de Mataró: la signatura el passat dijous 20 de juliol a Argentona de la “Declaració de la Riera d’Argentona”. Crec que és bona pel que fa a un principi d’intencions per a una bona gestió conjunta del territori dels municipis que composen aquesta àrea. És d’agraïr que

(més…)

Per Joan Lladó

El dissabte, quatre corriolers vam ser al Pedra per activar alguns muscles que no es belluguen en tot l’any. Bonica i curiosa excursió a la muntanya màgica, sobretot per la segona part. Des de l’aparcament del mirador ens enfilàrem al refugi per, tot seguit, continuar cap a la Canal del Verdet i grimpar fins el cim del Pollegó superior. Bona gentada i com de costum, vistos alguns mòbils, els propietaris dels quals, comunicaven la gesta. Després de les fotos i del glop d’aigua, baixem a l’enforcadura on un grup de jovent té recança d’enfilar el darrer tram.

Per Joan Lladó

És necessari que ens carreguem el territori per eixamplar una carretera que podriem dir-ne local? Estic d’acord en fer-hi un bon manterniment, no massa, en retallar els revolts considerats perillosos i fer les vores quelcom més amples per facilitar la circulació quan hi ha força volum de trànsit. No ho estic per tirar pel dret i poder arribar al destí en línia recta i en dos minuts. Però on ens hem pensat

(més…)

Per Joan Lladó

Tot i la calorassa, ahir vam tornar a sortir, buscant la fresca, per la vessant nord de la serra de Marina: can Bruguera, la Moreneta, vall de can Rimbles i anar enfilant. Noves troballes de corriols frondosos i quelcom humits. La Pantera Rosa ens va caure tot baixant un xuclador. El Màster també va rebre. Qui en té la culpa? La sequera i el munt de fullaraca que cobreix els nostres boscos. Quin perill! El bosc és una bomba de rellotgeria. Pot esclatar en qualsevol moment. Cal anar amb molta cura. També hi éren en Prosciuto, l’Home Senzill i en Pistons. Ah! Me n’oblidava, ahir, al Prosciuto, se li enganxaven tots els esbarzers del camí.