BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Enguany, malauradament, no hem pogut passar la clàssica escapada de fira en conjunt, tota la colla plegada al Vallespir. La situació actual ens demostra que s’ha trencat l’homogeneïtat del grup, les competències físiques han variat en una bona part i han canviat també els objectius i les maneres de gaudir d’aquests tres dies d’esport, natura, cultura i companyonia. És bén clar que haurem de planificar més d’una ruta per a cobrir els diferents nivells de la colla si finalment no tothom s’avé i adapta a un nivell més baix pel que fa a la tècnica, el recorregut i el nivell esportiu. Soc del parer d’organitzar les rutes pensant en poder confluir-hi tots, almenys en una bona part d’aquestes i convivint el màxim de temps possible.

Crec que s’ha de fer un esforç per dalt i per baix, de trencar-nos les banyes en cercar uns itineraris al gust de tothom i que tots en quedem satisfets. Em doldria realment que això no fos així per la posició inflexible d’alguna de les parts i esdevingués un campi qui pugui. Evidentment que si hem de prendre aquest camí, talment ho farem si no ens posem d’acord, àdhuc tampoc s’acabarà pas el mon, però ens demostrarà que ens estimem molt poc.

És ben clar que cercar un itinerari que plagui a tothom serà molt més difícil tenint en compte les premises que he exposat més amunt, però s’ha d’intentar. Si ens posem a treballar tots, de ben segur que una alternativa trobarem que com a mínim, en acabar cada jornada, ens faci aplegar tots en el mateix aixopluc per conviure alegrement aquests tres dies. Ho vam fer l’any passat a la Val d’Aran.

Ah! també hi caldria el debat i el consens de quina zona visitar.

Que l’egoïsme no ens encegui.

Salut, companys!