PEDALS DEL VENT. CAVALLS DEL VENT VERSIONATS PER FER AMB BTT. 11.10.2009

Per Martí Montserrat
però ningú s’hi va enganxar. Després de madurar-ho amb el coixí
decideixo fer-ho sol…solet, pobret pobret .Com més hi penso, més
ganes tinc i em vull la sang només de pensar en aquesta fabulosa volta
i amb el repte de fer-ho d’una tacada.
Surto de Bagà a 2/4 de 6h…massa tard segons els meus càlculs, amb el
frontal al cap i la meva estimada bicicleta, que per cert, serà la
única companyia que tindré durant la llarga jornada. Pedalada rere
pedalada amb molta paciència i amb molta moral van passant els
km…Espinalvell, Coll de la Vena, Coll de la Bauma. Aquets són els
trams més durs psicològicament doncs em trobo sol al mig del bosc, de
negre nit i amb el repte de més de 130 km per davant. Però a l’hora,
són moments d’aquells màgics que es recorden sempre més. Tot disfrutant
d’aquests moments arribo ja a Gresolet i al primer dels refugis de la
volta, que està en una vall fonda als peus del mític Pedraforca. Amb
bona pujada m’arribo al poble de Saldes per seguir ara ja amb les
primeres llums del dia direcció al segon refugi de la jornada que no es
cap altre que el bucòlic LLuís Estasen, situat estratègicament als
peus les tantes escalades parets del Pedraforca. Segueixo fins el Coll
de les Bassotes i un cop aquí comensa l’ascensió al pas dels
Gosolans(coll per atravessar el Cadí de 2430m). Per mi, aquets km són
del millor que he fet mai amb bicicleta, són increïbles… 90% ciclable
i amb unes vistes espatarrants que em produeixen un estat d’eufòria i
benestar. En aquest punt l’espectacularitat del Cadí queda ven palesa
tot baixant fent ziga-zagues per un increïble descens cap el refugi de
Prat d’Aguiló (tercer refugi de la jornada).Seguint el PR c-124
direcció a la Vall de Riudolaina i fins el poble de Nas, després el
poble de Pi i tot seguit Talló. Comensa la tercera pujada del dia, la
cosa ja comensa a picar doncs ja son 2/4 de 1h i encara com aquell qui
diu no he parat n’hi a fer un mos. Notant-me els km a les cames arribo
al quart refugi de la volta, el ja conegut per la majoria de
nosaltres: els Cortals de l’Ingla . Sense fer el saltimbanqui, ni
salts de Tarsan segueixo direcció el Coll de Pendis . Ara ja en baixada
arribo al cinquè refugi de la Pedals del Vent, el sempre ple de
“domingueros” Serrat de les Esposes i a continuació el poble de
Riu…Començament de la quarta i ultima pujada, però de 1500m de
desnivell, que per acabar el “tute” no esta gens malament!!!
M’arribo fins al poble d’Orús i també Das en el qual començo a pujar
direcció a Masella. Un cop aquí la cosa es posa seria ja que
l’acumulació de km a les cames no perdona i les fortíssimes rampes de
la pista que em portarà fins el cim de la Tossa d’ Alp (2640m) no
perdonen, però … amb paciència i esperit de sacrifici s’arriba a tot
arreu. Fins i tot al sisè refugi : el Niu de l’Àguila, que fent honor
al seu nom está construït ben bé al cim d’aquest meravellós mirador.
Faig la foto de rigor i per començar el descens m’haig d’abrigar,
però… collons !!! M’he deixat la capelina rosa d’en “Vallma” que
diuen que es el millor per baixar del Niu de l’Àguila !…je,je,je.
Vaig seguint les marques taronges dels Cavalls del Vent per un difícil
però preciós corriol d’alta muntanya amb unes espectaculars vistes
fins el coll de Comafloriu.
Paro…haig de parar…és fantàstic, la llum de tarda, la soledat, el
silenci, un grup d’isards que corren a amagar-se…és un moment màgic
d’aquells que convé guardar a la memòria. Des del coll continua el
descens igual que el tram anterior dur i molt tècnic fins la pista que
ens porta al mirador dels Orris i tot seguit per pista pedregosa fins
l’últim!!!.El setè refugi de la “volteta” : el Rebost. Entro a saludar
els bons amics dels guardes. Després de menjar ,veure i d’una amigable
conversa , segueixo cap avall per la pista infectada de pedres fins
l’Hospitalet. D’aquí fins a Bagà per la carretera… Fi dels Pedals del
Vent !!!!Molt recomanable volta per una de les zones del Pirineu més maques i
variades i que de ben segur deixarà molt bons records a qui es proposi
fer-la.
A reveure,
Martí Montserrat
145 km de recorregut
4800m de desnivell
13h amb les parades
Les fotos: cliqueu aquí.