BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Aquest diumenge ha estat un èxit de participació. Ens trobem tretze corriolaires a la Plaça, més un altre que se’ns afegirà a Llavaneres i el darrer a l’hora d’esmorzar. És a dir, quinze tronats de la bici de muntanya. Deunidó. Era establert d’antuvi que aniríem cap a llevant, car s’havia quedat de trobar-nos amb l’Andreu a Llavanares. Aquesta vegada, a diferència de la darrera que en Guillem va venir per aquests verals, el ritme pres per arribar fins la font de Llorita ha estat bén diferent. El petit mamalló ha arribat fresc degut a la xerrameca matinera general en la trobada amb l’estiuejant.

Per Joan Lladó

Hi havia la previsió, en principi, d’anar a voltar per la Serra Cavallera, però per una qüestió d’agenda i horari, vam haver de canviar els plans: anar al Montseny per poder ser a dinar a casa. Així és que ens plantem a les sis a la Plaça. En som cinc i ens encabim tots plegats i bicis a la furgo.

Per Joan Lladó

Set del matí: plaça Fiveller. Arrenquem a un quart de vuit. Sant Simó, arran de via fins a Caldetes, riera de Caldetes, riera de Torrentbò, torrent de la Vall de Dois amunt fins els coll del Pollastre. Baixem per la Baga de la Teixonera fins a Arenys de Munt. Enfilem les giragonses de Can Sala fins el cementiri. Baixem per la carretera. Riera fins a Sobirans. Dubtem de trencall. Torrent de can Clariana. Casanova de Pibernat. Cap a ponent. Font de la Figuerassa. Font del Perdigot.

Per Joan Lladó

Que grans que són les tardes-vespres de dijous! Si ens aturem uns instants a pensar en els recorreguts que fem, pot semblar inassolible. La nostra preparació física i tècnica, en general, ha assolit un nivell tan important, que fer una sortida amb la distància i sobretot amb el desnivell com la dels dijous, ve a ser com aquell que es menja un préssec.

(més…)

Per Valentí Tarrés

Donant la benviguda als corriolers que varen anar a caminar i felicitar-los per la gesta, passo a fer cinc cèntims dels que ens quedàrem aquí. Els nou corriolers que ens trobem a la plaça Fivaller sortim cap el passeig marítim, per agafar el caminet que segueix la costa pel costat de la via del tren amb destinació Canet.

Per Giovanni Leonardi

El diumege passat, dia 1 de juliol, en Luca va fer podi en el Descens MAXXIS CUP de Port Ainé, prova vàlida pel Campionat de l’Estat, en la categoría Sèniors. Després d’ haver fet el millor temps en la 1a. baixada, una derrapada massa generosa en la segona, el va fer retrocedir al segon lloc en la classificació final.

Per Joan Lladó

Per ser un dijous, deunidó ja gentada: vuit, més un a mig camí. Hom decideix d’anar cap al Rovell de l’Ou a Argentona. Doncs vinga, som-hi.

Havent passat el caos de Mataró, sobretot l’avinguda d’en Puig i Cadafalch al seu tram de Poble Sec, travessem el veïnat de Sant Jaume, tot fent un petit repòs a l’ermita. Superem el repetjó -alguns- de sota can Volart.

Per Joan Lladó

Ja he sortit a córrer un parell de cops i les dues de nit: ahir amb l’Andreu i fa tres setmanes amb en Martí. El tendó sembla que rutlli força bé. No m’hi noto cap molèstia. Tant sols que en fer pujades llargues i de molta pendent, sento una mica de tibantor. Però ni en el moment de màxim esforç ni en repòs sento cap incomoditat. Cal anar fent sense estridències. El que si em fa certa basarda és el fet de forçar més el peu esquerre -el bo-, inconscientment, degut a la debilitat del lesionat. Això em du a pensar que de la tensió, la força i el treball que faig de més amb el bo, també peti d’un moment a l’altre. Espero que no i, si així fóra, mala sort.

Per Joan Lladó

El primer diumenge de juliol a les set del matí ens trobem dotze corriolaires a la plaça. Tenim un convidat, en Marc, el germà de l’Adrià. Benvingut. Dijous ja es va insinuar d’anar a esmorzar a can Pradell i així ho decidim abans de marxar. Però, per on hi arribem? Proposo de pujar pels corriols del Misser. Cap allà anem.