BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

PEL LLUÇANÈS AMB LA FLACA I SOL 20.03.2011

Per Pep Famadas

Qui m’hagués dit fa un any que em passaria un matí dalt d’una bici de carretera, tot sol, voltant per aquests mons de Déu. Es veu que aquella passa de l’any passat que tots vam patir amb el temps va a més. Sí nois. Al final ens acabaran agradant i tot aquestes maquinetes tan febles.
M’he de passar 4 hores a Vic. Opció A: Veure la filla com juga a
basquet. Opció B: Voltar per la ciutat dels Sants. Opció C: Pedalar amb
la flaca. Ni cal que us digui quina és l’escollida. Com que en una mala
hora em vaig deixar endur com un xaiet cap a l’escorxador i em vaig
apuntar a una cursa (de carretera!!), ara toca al menys pedalar una
mica. La colla també surt amb flaques. D’altres ho van fer d’amagatotis
la setmana passada. També els divendres a la tarda… Això no té
aturador.

Miro la web de la Unió Ciclista de Vic i escullo una de les excursions
que tenen programades, de 90 km, que és el compto que puc fer. Em
decanto per la zona del Lluçanès en lloc de Les Guilleries, que per
feina ja la conec força.

La ruta és Vic, Sant Bartomeu del Grau, Santa Eulàlia de PuigOriol,
Lluçà (carretera del nostre estil), Prats de Lluçanès, La Torre
d’Oristà, Oristà, i vario la ruta inicial tot tornant a Sant Bartomeu
del Grau i Vic per no passar per una carretera massa ampla. Tot solet.
Sense parar ni a un coca-cola. Tres hores i mitja seguides. Més o menys
90 km (no tinc pila) i potser 1.300 m de desnivell. Prou bé, per anar
sense pastors ni ramat.

Quins collons, si és que m’ha agradat i tot!. La comarca sens dubte
ajuda molt. Quin país que tenim. I quin tindríem si no ens xuclessin la
sang.

Pep Famadas

Foto: Sant Eulàlia de PuigOriol de l’Anna Mora de Panoramio.

TRAVESSANT EL LLUÇANÈS EMBOIRAT 13.03.2011

Per Joan LLadó

L’aigua i el mal temps, el perill d’allaus i la no gens galdosa previsió per diumenge ens privàren d’una escapada a esquiar. I ben mirat, encara haguéssim pogut fer alguna cosa de profit damunt les pells.

Dijous la colla ja havia quedat a la Plaça per fer sortida matinal de diumenge però els que anàvem a esquiar, si ens en desdèiem, aniríem fora comarca a fer carretera. I així fóu. Dissabte al vespre ens trucàvem per decidir l’alternativa a la neu.

Els quatre que quedem, la Flor, el Mamalló, el Maestro i servidor marxem a quarts de set amb la guagua amb destinació a Sant Hipòlit de Voltregà. Al Maresme ens hem llevat amb el cel ben clar però a mesura que entrem a Osona, les nuvolades i la boira tapen i amb més espessor, les cingleres i tot el sector que hem de prendre en el nostre camí cap el nord-oest.

Iniciem la ruta cap a les vuit prenent la carretera coneguda en el mon dels rallies com La Trona que ens enfilarà sense gaire exigències al Coll de Sant Martí i on malauradament no podrem gaudir de la majestuosa vista de la Plana per culpa de la boira.

Després d’un lleu descens passarem per Sant Boi de Lluçanès i el Coll del Pal i en sinuosa, tranquil·la,  però enganyosa carretera pels seus puja i baixa, passarem Alpens, el Cobert de Puigcercós i arribarem a Borredà. Aquí farem una aturada per esmorzar: cinc euros per cap. Collonut.

Continuem carretera amunt tot païnt.  A mesura que ens acostem a Sant Jaume el cel es va aclarint i s’agraeix l’escalfor del sol. Aixafades al ferm de la carretera hem vist desenes de salamandres, senyal que l’hàbitat on es troben és molt adient per a elles malgrat restar envaït  i estroncat sovint per uns altres exemplars molt  més grans, sapastres i aliens a l’hàbitat que s’aprofiten d’aquest benestar. La parsimònia d’aquests animals en travessar carreteres els és un llast.

Arribem a Sant Jaume de Frontanyà a ple sol. Tot i ser diumenge, només hi ha quatre gats. Millor pels anfibis. Faig fotos tot envoltant la monumental església mentre els companys discuteixen sobre la resta de la ruta i el temps que ens resta.

Quan acabo d’enllaunar el paisatge en la capsa negra reemprenem la marxa i coronem el Coll de la Batallola, punt culminant de la sortida a 1197 m. d’altura i amb trams des d’el 12% fins al 18% concentrats bàsicament en els darrers quilòmetres.

Traspassem la nòrdica collada i comencem el descens cap a la Pobla de Lillet per una estreta però molt suggerent carretera que ens ofereix com a teló de fons les blanques capçades de la Serra de Montgrony. La visió de la recent nevada ens fa penedir de no haver aprofitat el dia per anar a desvirgar-la.

Arribem a la carretera de la Pobla i sense atansar-nos a la vila berguedana, trenquem a la dreta per iniciar el darrer port de la jornada: el Coll de Merolla.

Com la resta de la sortida, en cap moment hi ha hagut escapades ni estridències i arribem al coll pràcticament tots plegats. El passem sense aturar-nos. Ni foto.  El Mamalló va al davant.  Davallem serpentejant, gaudint del descens l’un darrere l’altre fins a Gombrèn. A partir d’aquí anem fent relleus fins l’arribada a Voltregà.

L’ideal de la retallada haguera estat anar primer a Sant Joan de les Abadesses i després enfilar a les Termes com vam fer alguns l’any passat, aleshores travessar la carretera del Coll de Canes i anar a Santa Maria de Besora per LLaers. El temps però no donà per més i així quedà la cosa que no ens en penedim pas!

P.D. Tard em vaig adonar que podia haver trucat l’Anscari, potser s’hi hauria apuntat. Dispensa’m.

Fins la propera,
Joan LLadó

Les fotos: cliqueu aquí.
La ruta al Toaster: cliqueu aquí.

Què fèiem ara fa:
un any (1) i (2)
dos anys
tres anys
quatre anys
 

QUAN MOISÈS VA OBRIR LES AIGÜES… O NO 13.03.2011

Per Adrià Triquell

Feia una mica més de dos mesos que per culpa d’una patacada no sortia amb aquesta colla de descerebrats. Mira que n’he vist de tots colors amb aquesta tropa d’ inconscients, però la imatge de veure nedant a l’ estil Phelps al nostre amic Marcel en les marronoses aigües de la riera d’ Argentona, en ple mes de Març, quedarà molt de temps en la meva retina.

Però anem a pams: després de la pluja insistent de dissabte, i per
molt que les previsions eren bones per diumenge, temia el pitjor, que
el meu retorn hagués d’esperar encara una setmana més.   Això seria
com si a un pobre nàufrag  que hagués estat dos anys en una illa
deserta, després d’ ensenyar-li  una sel.lecció d’universitàries
despullades només amb el filet del tanga, l’haguessin fet esperar
encara una setmana.  Però finalment, el dia va ser magnífic, i els
nostres corriols en força més bon estat del que era previsible, només l’excepció d’alguna molesta arrel mullada, i d’una riera plena a vessar
però perfectament evitable si haguéssim volgut (però es clar, no hauria
estat tan divertit).

Trobada a l’ hora habitual on ens apareix el Sr. Cid amb un somriure d’
orella a orella, i és que ens apareix amb la flamant stumjumper d’encara
no vuit quilos i mig, que si em pregunteu si preferiria les
universitàries amb tanga anteriorment mencionades, o aquesta reina, no
se pas que triaria.  En fi, que em desvio, ens posem a pedalar, en Gio
estrena la seva nova càmera tot fent un parell de fotos a l’excepcional
estat de la riera d’ Argentona i de pas fem la nostra primera i matinal
remullada de peus. És estrany, però avui no es veu l’ habitual corrua de
ciclistes amb forros polars, bufs i guants d’esquiador (si us plau,
ciclistes de catalunya, no us tapeu tan que feu patir!). De fet, just
comencem a pujar ens traiem la poca roba extra que portem, en el que
serà la bestreta d’un dia esplèndid ideal per fer el nostre esport.  En
Jordi ens proposa  ensenyar-nos  un nou corriol que ens durà prop de can Navas fins quasi al punt que ens permet enllaçar amb la pujada al pla de
l’espinal. El nou corriol, com era d’esperar del tarannà del nostre
il·lustre guia, era dels que m’agraden, divertit, amb revolts, maco i
exigent tècnicament però gens cafre.  Un cop arribem al pla de l’
espinal, foto i decidim arribar-nos a Sant Carles per esmorzar, per un
corriol paral·lel a la pista, al ritme ràpid que marca l’Anscaring però
no suficient per deixar-me enrere (a veure si entrenem més tio!)  Ens
oblidem del pobre Gio que s’ ha quedat fent una foto i ja no el trobarem
fins al restaurant, quins amics.

La tornada, com es veu que durant la primera part no havíem caminat gens
amb la bici a coll, i això ja se sap, no pot ser, no fos cas,  ho
compensem pujant per un corriol cafre que ens duu a la torrassa del
Moro, baixem pels Misser, on jo tindré una caiguda d’ allò més ridícula,
i un cop a Dosrius fem el corriol pata-negra que ens evita un bon tros
de la riera. Un cop hi som, ens plantegem tornar per la carretera per no
pillar la rierada, però per sort, la majoria de la colla son  una panda
d’ integristes de la BTT mal parits,  que ens obliguen als pocs
assenyats de la colla a baixar per la riera, i probablement haurà estat
un dels moments més divertits amb temps, no sempre es te l’ oportunitat
de fer una bici-banyada amb aigua marró que baixa de ves a saber on.  En
aquestes que el Marcel te una petita caiguda que el fa mullar-se fins
la cintura, i ja posats decideix fer la banyada complerta. L’ imatge del
cap del Marcel sobresortint de l’ aigua marró és impagable (tio, que
tens tres criatures!).  En el tram d’ abans d’ Argentona intentem ajudar
sense èxit a un pobre tonto que se li ha quedat el cotxe, dona i
criatures embarrancat enmig de la riera, i finalment arribem a Mataró
tots bruts però amb un somriure d’ orella a orella.

Corriolaires: Jordi C, Jordi T, Pep F., Anscaring N. Giovanni L., Marcel T., Adrià T., Manel Q., Rafa ‘NC, Valenti T., Marti M.

Les fotos d’en Giovanni: cliqueu aquí.

EL NOSTRE SICILIÀ HA FET 60 ANYETS. 04.03.2011

Per Joan LLadó

Anit al Casal vam celebrar -els va fer el 4- els 60 anys de l’estimat, entranyable i enginyós dom Giovanni Leonardi, acompanyat gairebé de tota la colla corriolaire. Tant sols faltaren l’Andreu i l’Anscari. El darrer, per la recent mort del seu avi matern i a qui, des d’aquestes planes, volem transmetre-li el nostre més sentit condol i estendre’l a tota la família.
Després dels entrepans, amanides i plats variats, regats amb les respectives cerveses, ens fou servit per postres, de la mà de l’homenatjat,  unes grans safates de pastes dolces i cava que li agraïrem amb una sorollosa celebració.
I com a mostra de la nostra sincera estima cap a Il più Grande Prosciutto dell’Universo i perquè el seu comiat de la colla no sigui una immensa vall de llàgrimes i serveixi alhora com a intent perquè es repensi aquest abandó, els amics li férem ofrena, primer, d’un flamant comptaquilòmetres, -a saber si arribarà a muntar-lo a la bici- i una impactant, excel·lent i superba càmera de fotos compacta perquè segueixi fent els seus immillorables reportatges fotogràfics de la nova colla tal i com ha fet fins ara amb la nostra.

Sempre t’estimarem.
Buaaaaaahhhhhh!!!

Les fotos de l’Adrià: cliqueu aquí.

EL “SENYOR” TORNAT 06.03.2011

Per Àngel Vila

Després de molts mesos apartat de la vostra estupenda companyia i amistat, us comunico que torno:  ho faig amb la satisfacció d’haver superat un repte que feia temps em rondava pel cap: fer una marató. La de Barcelona m’anava perfecte per dates, el problema estava en que no havia participat mai en cap cursa popular, ni mitja, ni rés de semblant.

Així l’objectiu inicial es va doblar, per una banda havia d’agafar el
fons suficient per aguantar la pallissa que suposa la marató i per l’altra hauria d’aprendre a conèixer el meu cos per trobar el ritme
adequat per assolir el repte.

Deu fer uns tres anys que em vaig posar a córrer, ho feia per
mantenir-me amb forma, per eliminar cabòries mentals. Tret de les sortides
dels dimarts que vaig fer amb vosaltres, sempre anava sol.  De mica en
mica em va començar a agradar el “running”  i el pensament de fer
quelcom important. Va ser amb en Miquel Nicolau, gran expert en
maratons, que varem decidir apuntar-nos a un grup d’aficionats de
l’esport i de la bona companyia. Aquest grup es diu Sikesport-R43, està
liderat per l’engrescador Bernat Moragas i format per un bon grup
d’amics, als que dec una part del meu premi.

Que com va anar la cursa?

La cursa va anar de conya fins els quilòmetre 32, a partir de llavors
vaig patir moltíssim, els 10 últims quilòmetres varen ser eterns, un
suplici , però ara que ja estat fet, us puc assegurar que ha valgut la
pena, la satisfacció és gran, molt gran.

Així varen anar les coses:
Sortida puntual a les 8.30h. amb en Miquel, l’Eloi i el Paco, aviat ens
separem, agafo un ritme còmode, el meu cor batega a 150 pulsacions, 
els quilòmetres van succeint, tot és molt agradable, alegre, el
recorregut fantàstic, passem per davant del Camp del Barça, de la
Pedrera, La Sagrada Família, etc., tothom està content.

Al quilòmetre 20, a la Meridiana, em poso al costat d’un parell de
corredors nord-europeus ben equipats, amb passa ampla i segura, que
porten un ritme com el meu, penso que deuen tenir l’experiència que a
mi em manca. Decideixo  doncs de continuar amb ells la resta de la cursa.

Tot va perfecte, temperatura perfecte, avituallaments perfectes, ambient inmillorable.

Al quilòmetre 28 em trobo amb el Paco, anem plegats una estona fins que
em diu que continuï ja que te unes molèsties en les cuixes, que estrany!
  
Arriba al terrible quilòmetre 30, no passa res, al 31 tampoc, al 32
començo a sentir les cames com una mica dures, al 32,5 es transformen en
una mena de fusta,  al 33 no em volen obeir,  al 33,5 les pulsacions
les tinc a 163 i no baixen. El que sí que baixa és el ritme. Passo per
la Rambla, una àvia travessa, xoquem, estem a punt de caure tots dos,
l’adreço i continuo intentant córrer, més que córrer és tracta de
sobreviure movent les cames.

Els dos atletes que m’han estat fent de “llebre” se’m van escapant,
estic content per poder aguantar-los tanta estona, alhora que trist per
no poder continuar amb ells, ara que els començava a estimar.

Quilòmetre 40,  arribo a l’últim avituallament, estic sec, destroçat, em
fan mal les cames, camino una estona, bec tot el que puc i dono ordres a
les meves cames per que continuïn una mica més, els hi tinc que
suplicar, demanar per favor, finalment em fan cas i es belluguen
penosament fins arribar a la meta, i collons quina meta!
 
Els últims 100 metres son un espectacle, tot de gent animant, música que
envolta, paperets de colors volant per tot arreu, un sol brillant,
i al final  la porta d’arribada, es difícil de trobar paraules per
descriure aquest moment,  cal viure’l per poder sentir el munt de
sensacions que passen per el cap,  en un instant passes del patiment més
gran a la glòria infinita.

Un cop arribat, rebuda la medalla, tret el xip, begudes un parell
d’ampolles d’aigua i uns plàtans, començo a ser conscient de que el que
he aconseguit ha estat important, per a mi molt important, he fet la
meva primera marató i  amb un temps de 3 hores, 36 minuts (acompanyo
info. de l’organització), objectiu aconseguit i amb nota.

Em fan un massatget per recuperar les cames (única foto de la meva
gesta), em reuneixo amb la Glòria i l’Aina, que m’han vingut a veure
però no m’han vist, llàstima, ens trobem amb en “Nico” i la Maria i anem
cap a casa, a recuperar forces, que ens ho hem guanyat.

Felicitats a tots els maratonians per gaudir com ho he fet jo i a la
fantàstica organització de Barcelona  que ho han fet de conya.

I ara què , quina serà la propera?

Les meves dades de la cursa:

 Angel Vila Escalada – CAT

Vídeo personal


Pitrall: # 11101

Ciutat: Mataro

Club: Sikespot-43

Categoria: M45

Posició final
4177
Posició en categoria
878



Tiempo oficial: 03:36:04


Temp: 03:36:04         

Primera meitat 01:44:41

Segona meitat 01:51:23

Ritme: 00:05:08

Velocitat: 11.34 Km/H

Km5 
Km10 
Km15 
Km20 
1/2 
Km25 
Km30 
Km35 
Km40 
Final
 
Temp Acumulat
00:26:09
00:50:14
01:14:36
01:39:07
01:44:41
02:03:38
02:28:32
02:54:18
03:22:20
03:36:04
Posició
5771
5426
5155
5017
5021
4848
4637
4275
4146
4177
Km0-5 
Km5-10 
Km10-15 
Km15-20 
Km20-25 
Km25-30 
Km30-35 
Km35-40 
40-Final
   Tiempo Real
00:26:09
00:24:05
00:24:23
00:24:31
00:24:31
00:24:54
00:25:47
00:28:02
00:13:45
00:26:09
00:50:14
01:14:36
01:39:07
02:03:38
02:28:32
02:54:18
03:22:20
03:36:04


Publicat dins de Atletisme | Deixa un comentari

BiCiCORRiOLS I L’ALPINA TORNEN A FER PODI 06.03.2011

Per Joan LLadó

Ahir diumenge, els equips formats per en Martí, l’Albert i en Joan per Bicicorriols i en Carles i l’Andreu per l’Alpina, van fer podi en la segona i tercera posició respectivament en la categoria d’homes veterans del I Rogaining de la Selva organitzat pel Grions Orientació de Sant Feliu de Buixalleu.

Ambdós equips van aconseguir els mateixos punts (181) però amb una diferència d’un minut i escaig en l’arribada a meta.

Dins la classificació general del rogaine cal veure que la novena i desena posicions són molt dignes i que la diferència de punts, sense tenir en compte els primers classificats, no ha estat tan gran com en altres curses i de ben segur l’anirem retallant en les properes proves.

La classificació per categories: cliqueu aquí.
La classificació general: cliqueu aquí.
Les fotos: cliqueu aquí.