Per Pep Famadas
Des de l’any passat que volia fer aquesta volta que, curiosament, també figurava als plans del Màster per la sortida de primavera. Malauradament, quan tocava, la neu ens va obligar a variar la ruta.
Per Joan Lladó
L’objectiu d’aquesta darrera sortida amb la magre era coronar la Torre de Madeloc a Cotlliure tot partint de l’Alt Empordà. Perquè sortís un tomb rodó, vull dir, acabat amb cua de peix, ben trenat, calia afegir-hi algun altre ingredient, el Puig Neulós, i vaig trobar, cercant rutes, que a tocar de la Torre hi teníem el Coll de Banyuls. Pel seu bonic pas tornaríem a la comarca d’origen tot evitant la tant transitada, en aquesta època, carretera de la costa.
Per Andreu Calvó
Ja feia un temps que em voltava pel cap l’idea de fer algun 3000 en solitari, però no trobava mai el moment. Això va cambiar en el meu darrer viatge a Ordesa. Li tenia posat l’ull al Robiñera (3003) un 3000 no “comercial” però si força atractiu per trobar-se al massís de la Munia, just enfront de les Tres Sorores (Mont Perdut, Soum de Ramond i la Punta las Olas).
Per Joan Lladó
Sortir sol amb la bici de muntanya no és una de les meves grans passions. Tret que tingui un objectiu concret o simesnó per trobar algun camí nou o retrobar-ne algun d’oblidat tot encigalant-me i quedar cobert fins les celles de romagueres i esbarzers, més m’estimo anar a córrer o agafar la magre.
Per Giovanni Leonardi
Uns imprevistos i urgents “assumptes legals” (res d’ antimàfia, aquesta vegada) em porten a passar l’ últim cap de setmana de juliol a la meva estimada terra natal, Sicília. Només tres dies, però suficients per encabir-hi una sortida amb bici de muntanya amb l’ Antonio i el Mario. El Salvatore i el Pietro (els heu conegut pel vídeo de la volta al volcà Etna de fa uns anys) al final no s’ hi poden apuntar. Tindrem altres ocasions per trobar-nos, encara som molt joves tots plegats i amb molts anys de bici davant nostre que ens esperen.
Per Joan Lladó
Suposo que per les dates on érem, la meva crida de fa deu dies per fer aquesta ruta en breu no va tenir gaire acollida. No retreuré pas a ningú de no acompanyar-me, ni jo mateix sabia quin dia hi podria anar. Abans de la festa major d’Argentona només em restaven el dilluns i el dimarts. Les previsions per dilluns no eren gens bones, així doncs, ho vaig deixar per dimarts, malgrat la meteo m’informava que hi hauria un xic de tramuntana. Això ja era més fotut.
Per Andreu Calvó
Son dos quarts de sis del matí, estic a sota casa esperant al Martí. Encara hi ha gent pel carrer que no ha anat a dormir, son les darreres espurnes de les Santes… això s’ha acabat. Amb la seva puntualitat habitual, en Martí em passa a recollir, anem cap a Porte, la idea és la Cresta Nordest del Carlit, el cel encara descarrega però finalment amb el dia surt l’Astre Rei.