BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Després d’una petita prova al Blogger de Google, el nostre bloc continuarà publicant-se a Vilaweb (MésVilaweb). La decisió ha estat presa per diverses raons: primera, he pogut actualitzar la capçalera; segona, he reeixit en instal·lar un comptador estadístic de visites; tercera, tenim un bon gruix d’informació al suport de Vilaweb i fóra una llàstima de trencar-lo i quarta i darrera, perquè crec, creiem, que Vilaweb s’ho mereix i hem de donar suport a un portal del nostre àmbit.

Us saluda,
Joan Lladó.

Per Joan Lladó

Saludem en Marc T. que dimecres va entrar dues vegades al bloc cercant informació per estar al dia de les nostres gestes. Malauradament, les darreres entrades no són massa completes, però ja les elaborarem. Intentarem d’agafar el ritme i esperem que a la redacció rebem un cop de mà per cobrir les cròniques setmanals. Esperem també, que els incendis que durant aquests dies castiguen la Mediterrània americana, no l’afectin directament.

Una forta abraçada.

Per Joan Lladó

Una desena de famílies corriolaires vam ser el cap de setmana passat a la casa de colònies Mas Franch de Sant Feliu de Pallerols a la Garrotxa. Tant de bo ho poguéssim fer tot l’any!!! Us ho detallarem.

Per Joan Lladó

Molt bonic i rodó itinerari el que vam fer diumenge. Vam tenir l’ensopegada però, de passar per una propietat privada sense tancar, els amos de la qual s’havien llevat amb el peu esquerra. Us ho explicaré.

Per Joan Lladó

Ens agrada tant aquesta festa, que l’hem celebrada anant a Pirineu. No sabeu quina quantitat se’n respira de Hispanidad per aquells verals… Vah! deixem-ho córrer que no val la pena d’esmerçar tants mots per res.

A les cinc del matí sonà l’alarma per llevar-me. Els altres, si fa no fa, a la mateixa hora també es desvetllaren per acabar de preparar els estris i, cap a les sis, en Martí ens passà a recollir. Vam arribar a Porta cap a dos quarts de nou i sense fer ni un trist cafè amb llet, a les nou engegàrem cap amunt. Tanta era la nostra fal·lera d’enfilar muntanyes, que al primer camí ja érem errats.

Per Joan Lladó

Caram, caram! En Pep s’ha enganxat al vici de la bici. Doncs benvingut!!! Sense tenir massa vent a la flauta i sense por, ha tornat a la colla. Això si, com deia en la crònica de la nocturna i pel que fa a material, restà al segle XX. No així pel que fa al seu estat físic, que és excel·lent. Si els reis porten màquina nova, no hi haurà qui l’aturi. Per molts anys.

Per Joan Lladó

Ja hem paït el sopar de divendres i tornem a ser damunt la bicicleta. Hom decideix d’anar cap a ponent per ser més a prop de l’aglomeració. Doncs som-hi. Al Cros hi ha dubtes per on pujar: Cabrils o Cabrera. Guanya Cabrera. Passem doncs per Can Duran, després per Santa Elena, pel cementiri i per evitar el Turó d’en Punsola, ens encigalem fent marrades a la urbanització la Pineda sense trobar sortida cap al poblat ibèric, fet que ens obliga a baixar al poble i per la pista pujar a la font i a la Creu de l’Avellà.

Per Joan Lladó

Són dos quarts de set i tothom és puntual a la plaça. Alguns hi apareixem molt ben equipats pel que fa a lluminària: volem gaudir tant com puguem de la baixada.
La intenció d’aquest any fóra de sopar a Can Pradell però els divendres no obren i per tant, hem de tornar a El Corredor. Dijous vam decidir de passar per Argentona a trobar-nos amb els de la vila. Cap allà anem. Ens esperen a can Comalada. Quan arribem en Pep està sol. El company no ha aparegut. Què hi farem. Un altre dia el coneixerem.