BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CONTINUAREM A VILAWEB

Per Joan LLadó

Després d’una petita prova al Blogger de Google, el nostre bloc continuarà publicant-se a Vilaweb (MésVilaweb). La decisió ha estat presa per diverses raons: primera, he pogut actualitzar la capçalera; segona, he reixit en instal·lar un comptador estadístic de visites; tercera, tenim un bon gruix d’informació al suport de Vilaweb i fóra una llàstima de trencar-lo i quarta i darrera, perquè crec, creiem, que Vilaweb s’ho mereix i hem de donar suport a un portal del nostre àmbit.

Us saluda,
Joan Lladó.

INCENDIS A CALIFÒRNIA. OCTUBRE DE 2.007

Per Joan LLadó

Saludem en Marc T. que dimecres va entrar dues vegades al bloc cercant informació per estar al dia de les nostres gestes. Malauradament, les darreres entrades no són massa completes, però ja les elaborarem. Intentarem d’agafar el ritme i esperem que a la redacció rebem un cop de mà per cobrir les cròniques setmanals. Esperem també, que els incendis que durant aquests dies castiguen la Mediterrània americana, no l’afectin directament.
Una forta abraçada.

HISPANIDAD? WHAT YOU MEAN? L’ARIEJA. 12 D’OCTUBRE DE 2.007

Per Joan LLadó

Ens agrada tant aquesta festa, que l’hem celebrada anant a Pirineu. No sabeu quina quantitat se’n respira de Hispanidad per aquells verals… Vah! deixem-ho córrer que no val la pena d’esmerçar tants mots per res.
A les cinc del matí sonà l’alarma per llevar-me. Els altres, si fa no fa, a la mateixa hora també es desvetllaren per acabar de preparar els estris i, cap a les sis, en Martí ens passà a recollir. Vam arribar a Porta cap a dos quarts de nou i sense fer ni un trist cafè amb llet, a les nou engegàrem cap amunt. Tanta era la nostra fal·lera d’enfilar muntanyes, que al primer camí ja érem errats.

En els propers dies tindreu la resta de la crònica i, les fotos, quan en Martí me les enviï.

ENYORANÇA DE LA CREU DE CANET 7.10.2007

Per Joan LLadó

Caram, caram! En Pep s’ha enganxat al vici de la bici. Doncs benvingut!!! Sense tenir massa vent a la flauta i sense por, ha tornat a la colla. Això si, com deia en la crònica de la nocturna i pel que fa a material, restà al segle XX. No així pel que fa al seu estat físic, que és excel·lent. Si els reis porten màquina nova, no hi haurà qui l’aturi. Per molts anys.

Hi ha unanimitat en anar cap a llevant i pel camí de la via veiem néixer un nou dia amb una eixida de sol espectacular.
Anem fent camí fins a Canet tot comentant els darrers esdeveniments i intentant d’arreglar el mon. Així que deixem el pla, ja no ens les mamem tant dolces. Se sent esbufegar i quan deixem l’asfalt, hem de fer aturada tècnica per adobar una punxada d’en Pep. Alguns ho agraeixen. Enfilem pel rial dels Ruals i trenquem a l’esquerra per endinsar-nos pel bosc i pujar tot carenejant fins a La Plana d’en Sala. A la Serra dels Termes coincidim amb la marxa d’Arenys de Munt i veiem passar en sentit contrari els primers corredors. Continuem fent la nostra pels nostres estimats corriols als voltants de la Creu de Canet que ens fa de vigia en tot moment.
Prop de la Creu iniciem el darrer descens abans d’esmorzar. Prenem el senderó que tot carenejant i en descens ens du al Turó de la Bandera. El mateix camí ens fa girar cap a ponent per baixar al Sot de Can Torrus i en pronunciada trialera acabem a la carretera de Sant Iscle, prop del polígon del poble. En aquest punt, el corriolaires més agosarats han fet de les seves repetint la trialera per un altre itinerari i per cert, amb molt d’èxit.
Cap a esmorzar hi falta gent. Ens entaulem i deixem al local una pudor de quisca que tomba. Per la meva part, faig un cocacola ràpid i me’n torno cap casa on m’espera en G. per continuar amb ell la sortida de diumenge.
Hem anat cap a Mata: El turó, el veïnat, el mirador, Can Flaquer, el torrent dels graons, Pla d’en Xerrac, El Pla d’en Pepons, Coll Pallarès, Roques Boniques, Mortirolo, Llavaneres i cap a casa.

Fins ben aviat,
Joan Lladó.

Distància recorreguda: 71 km.
Desnivell + acumulat: 1.630 m.

Els soferts corriolaires: Adrià T., Anscari N., Giovanni L., Joan Ll., Joan V., Marcel T., Martí M., Pep F., Sergi C. i Valentí T.
Les fotos Gio: http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Diumenge071007Gio

SANT MATEU. DIUMENGE 30 DE SETEMBRE DE 2.007

Per Joan LLadó

Ja hem paït el sopar de divendres i tornem a ser damunt la bicicleta. Hom decideix d’anar cap a ponent per ser més a prop de l’aglomeració. Doncs som-hi. Al Cros hi ha dubtes per on pujar: Cabrils o Cabrera. Guanya Cabrera. Passem doncs per Can Duran, després per Santa Elena, pel cementiri i per evitar el Turó d’en Punsola, ens encigalem fent marrades a la urbanització la Pineda sense trobar sortida cap al poblat ibèric, fet que ens obliga a baixar al poble i per la pista pujar a la font i a la Creu de l’Avellà.

Continuem cap al Coll de Gironella on ens trobem en Xevi B. i dos
companys. Seguim per la pista i la deixem per enfilar pels suaus turons que delimiten les dues comarques. A la Roca d’en Toni trenquem per anar a cercar el camí de
Can Boquet que sempre s’agraeix. Entre vinyes arribem com és habitual a
la molt concorreguda Creu de Can Boquet. Continuem pel camí de baix que
mena, per la torrentada, sota la font de Sant Mateu. Ens re-agrupem a la
font i enfilem per l’aixaragallat GR fins a Sant Mateu.
A Can Lladó
tenim la intenció de fer el descens fins a Can Gurgui, però en haver
fet neteja de sotabosc, ens equivoquem i prenem, em sembla, el camí que
no tocava, arribant al fons del torrent de la Creu de can Boquet i perdent alhora a l’Adrià.

És tard i anem a esmorzar a Sant Salvador. No hi ha bona cobertura
telefònica i no el contactem fins que acabem. Està entaulat a Can
Gurgui on havíem d’anar abans de l’errada. Tornem per can Boquet i la
Roca de la Granota i enfilem altre cop fins al Roca d’en Toni. Al coll
de Porc l’Anscari, en Valentí i en Carles se’n van avall i restem
l’Albert en Manel i un servidor que seguim direcció Sant Bartomeu. A
Can Tarascó deixem la pista per continuar pel GR fins a Parpers.
D’allí, per les feixes ermes, l’emprenem amb descens fins el Fondo de
la Gallega i sense arribar fins a baix, tornem a grimpar per fer la
llarga davallada fins a Can Roviró, Riera de Riudemeia i cap a casa.

Fins aviat,
Joan Lladó.

Distància recorreguda: 52 km.
Desnivell + acumulat: 1360 m.

Els corriolaires: Adrià T., Albert G., Anscari N., Carles Ll., Joan Ll., Manel T., Sergi C., Valentí T.
Les fotos: http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Diumenge070930

NOCTURNA DEL 28 DE SETEMBRE DE 2.007

Per Joan LLadó

Són dos quarts de set i tothom és puntual a la plaça. Alguns hi apareixem molt ben equipats pel que fa a lluminària: volem gaudir tant com puguem de la baixada.
La intenció d’aquest any fóra de sopar a Can Pradell però els divendres no obren i per tant, hem de tornar a El Corredor. Dijous vam decidir de passar per Argentona a trobar-nos amb els de la vila. Cap allà anem. Ens esperen a can Comalada. Quan arribem en Pep està sol. El company no ha aparegut. Què hi farem. Un altre dia el coneixerem.

Després de les alegres salutacions de retrobada, emprenem la marxa i
comencem pel típic torrent alçat sobre nivell de can Comalada. Us faré
cinc cèntims del que són aquests torrents ò rierots.
A la gent dels
nostres verals ens ve de seguida la idea que un torrent és un solc
profund en el terreny provocat per les avingudes temporals d’aigua de
les estranyes pluges del Mediterrani. Ans al contrari, a El Maresme,
els torrents ò rierots es formen (es formaven) a la inversa: enlloc
d’esdevenir una clotada, els saulons transportats per l’aigua, anaven
apilant-se i aquests sediments formaven una llenca alçada fins a desembocar a la riera
major. Se suposa que els pagesos tenien cura que els talussos no s’anessin descalçant per evitar que els prengués terra al tros. En podem veure molt exemples al marge esquerra de la riera
d’Argentona i un d’ells, el que vam enfilar per començar la nostra
primera pujada. Sovint, aquests torrents eren utilitzats pels pagesos com a viarany per anar a les vinyes i les feixes. Actualment, alguns es conserven perquè són plens de vegetació i els que no, van perdent el seu nivell de sediments interiors perquè l’aigua no n’aporta de nous car, actualment, no hi ha vinyes ni conreus i per tant, la vegetació dels boscos evita l’erosió del sòl.
En arribar al Rovell de l’Ou de baix, continuem pel camí de can Bagot per emprendre tot seguit el corriolet que ens menarà a la Cabana dels Caçadors. Allí ens agrupem per fer el primer descens i on el darrer tram en Giovanni el baixa com un senglar.
Per la pista de Manyans, per can Noms i per sobre Cal Carreter, baixem fins el coll de la Creu i pel turó de Jofre frisem fins a Dosrius. En els trams de vegetació espessa la llum és escassa i sovint baixem a les palpentes.
Travessem el poble i, per la riera, arribem a Can Batlle on enfilem, ja fosc, fins la pista del castell. A tots ens ha sorprès la llargària d’aquest ascens. Feia uns quants anys que no el fèiem. La suor ens amara. En Pep també ens sorprèn. No ha estat pas aturat aquests anys…
Continuem, ara amb les lots frontals, fins les colònies forestals, Can Carreres i travessem l’Esmeralda per anar a cercar el GR, que sense deixar-lo, ens menarà a taula. A mitja urbanització hem d’adobar la castigada bici d’en Pep amb quatre gotes d’oli.
Al Corredor ja ens hi espera l’Àngel. Tot seguit ens entaulem i que arribin les viandes.
En sortir del restaurant, ja frisem per la baixada. L’Àngel però, ens deixa i se’n va per la pista. Té dificultats de visió a la nit i s’estima més de ser caut.
Comencem pel camí d’en Ribes i provem els llums nous: molt bé. La vinassa aquest any no ha corregut massa per la taula, car hem baixat fins a Rupit sense alteracions i per postres decidim de pujar a la Ferradura. Bé. Després, un xic a peu per anar cap l’obaga del Montalt i fruir de la fantàstica trialera i el bonic i ràpid corriol del Mal Pas. En Llenya va escàs de llum i en Giovanni n’hi deixa un. Més que escàs, encara no ha canviat de segle.
Enfilem a peu fins la pista del Montalt i davallem fins el Coll Pallarès per la carena. Val a dir que gaudim com canalla. Continuem com és habitual fins el Pla d’en Pepons i Cal Xerrac i davallem fins a Can Flequer pel torrent dels graons. La diferència de velocitat entre el dia i la nit es fa palesa en aquest tram. És molt més lent de nit.
A Mataró, els sis que restem anem a fer una cervesa al casc antic i ens acomiadem fins diumenge.

Fins aviat,
Joan Lladó.

Distància recorreguda: 48 km.
Desnivell + acumulat: 1110 m.

Els corriolaires nocturns:
Pep F., Martí M., Valentí T., Manel T., Giovanni L., Carles Ll., Anscari N., Angel V., Adrià T., i Joan Ll.

Les fotos: http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Divendres070928