Per Jordi Torres
El
divendres vàrem tenir festa grossa a la colla. El Net de la Trini va
organitzar un fantàstic sopar al Wok. Va estar molt bé. Però clar,
diumenge calia suar la cansalada per compensar.
Segurament
a alguns va fer-los només pessigolles la cinquantena de quilometrets
del diumenge, però a mi em va semblar una sortida molt completa. Amb
en Formiga havíem quedat a la paret de les mentides a Argentona per
baixar plegats cap a Mataró. A 2/4 de 8 tocats ja hi érem tots, tot
comentant les bones estones del sopar. El Màster no va arribar massa fi,
feia cara de no estar al 100%. L’home no tan senzill ens explicava que
el Senyor li havia explicat que la panxa no l’havia deixat dormir massa
bé. Potser vàrem reomplir massa vegades el plat el divendres?
Es
va decidir que aquell diumenge aniríem a la zona de Sant Mateu i pujar-hi per uns corriols de Cabrils que l’Andreu sabia. Vàrem sortir direcció cap a plaça
Granollers i després a agafar el camí del mig per fer via a arribar a
Cabrils. Molt d’asfalt en aquesta primera part. Però a partir de Cabrils
ja es va acabar. Cap amunt!, trialera força dreta que acabava al camí
de la cornisa (una mica abans d’arribar al creuament que porta a
Céllecs). Un cop allà es va anar fent carena, però com és de suposar, no
per la pista, sino per corriols, fins que vàrem arribar a Sant Mateu.
Un racó fantàstic que a veure si entre tots som capaços de preservar.
I
a partir d’aquí, cap avall que fa baixada. Objectiu? esmorzar a Premià
de Dalt. Hi va haver alguns dubtes en algun moment: “Veus aquell llom,
doncs va per allà el corriol” deia en Pistons al Mamalló i a l’Andreu.
Però només varen ser dos momentets de vacil·lació i prou, de seguida
varen trobar el corriol que havíem de fer. La intel.ligència col.lectiva
que mou a aquesta colla va fer fruir sense cap problema la millor
opció. Arribats al poble ja olorava el que ens esperava: uns bons
entrepans a la societat cultural de Sant Jaume.
Un
bon esmorzar, una bona tertúlia i tornem-hi!. Feia fresca!. Sortirem
riera amunt, i a uns 100 metres després de l’ajuntament es va trencar
cap a l’esquerra a buscar un corriol que primer anava vorejant la
carretera de sota però de seguida començava a entrar bosc endins,
fent-se difícil anar damunt de la bici. El primer tram semblava que
seguia un tub d’aigua. Però un cop arribats a la mina, la cosa es va
complicar força. Podríem dir que des d’aquell moment la bici a l’esquena
quasi tota l’estona. Mentre pujàvem, un parell de persones baixaven a
peu. Parem per deixar-los passar. Em miren, i crec que a lo Pelat que
anava darrera, i ens diuen: “És la primera vegada que veniu per aquí en
bici, oi?”. I en respondre-li afirmativament, un somriure d’orella a
orella i … “doncs el que us queda!”. Un parell de cops el suposat
corriol va creuar una pista. Però en Pistons anava dient “per aquí, per
aquí, que està bé”. I res de pista, pel dret, amunt!. El Maestro s’ho
mirava amb una cara de poca fe, però tots vàrem seguir les indicacions
d’en Pistons. En resum, corriol amb la bici a l’esquena! Cal que hi
passin els avis a netejar una mica, ja els hi direm!
Novament
un cop a la pista de la cornisa, va començar a ploure, però per sort va
durar poca estona. La suficient per a que tots ens poséssim els
xubasqueros per treure’ls cinc minuts més tard. Algú va dir que marxava
directe per la carena per fer més via, que havia de tornar més aviat a
casa. Vaig mirar el rellotge i vaig pensar que jo també havia de marxar.
Però quan vaig veure que es tiraven per una corriol a l’esquerra, no
vaig poder resistir pensar en que mitja horeta tard no passava res, i
vaig deixar al pobre Andreu sol en la pista, i vaig seguir de lluny a en
Jordi Cid que era l´únic que veia encara. Va estar molt bé aquest
darrer corriol, sobretot tenint en compte que veníem de portar a
l’esquena la bici una bona estona. Més endavant ja vaig haver de
marxar, tot seguint la carena. I crec que la resta va tornar a baixar
cap a Cabrils per uns altres corriols. Tot plegat un matí collonut
encara que a algú li pugui semblar que això de portar la bici a
l’esquena o mullar-se no és anar en bici. Doncs … és part de la
gràcia!
Els corriolaires: Valentí Tarrés, Ferran Sans, Pep Famadas, Carles Llorens, Martí Montserrat, Anscari Nogueras, Joan Lladó, Albert Gómez, Andreu Calvó, Jordi Cid i Jordi Torres.