Xarli, disculpa’ns si vam sortir el dissabte enlloc del diumenge. Tota la culpa la té el Mamalló, ja ho saps.
L’objectiu d’aquesta excursió era la volta dels tres Colls de Núria segon intent. La comencem bé perquè cel·lebren el centenari del cremallera i ens fan un bon descompte. Durant el trajecte del tren -agafem el primer a dos quarts de vuit- em protegeixo els peus amb esparadraps per evitar les nafres i butllofes. En la darrera sortida em van quedar com un mapa i per això rebo un sobrenom: “peus de mòmia”. Haaaauu.
A Núria el vent ja és fort. Abans de començar anem a esmorzar i passem per l’excusat.
Prop
de les nou comencem a foquejar. Ho fem pel Torrent de Finestrelles.
Passada la confluència amb l’Embut, la neu, al vessant de ponent, és
ventada i glaçada i no és gaire bona per progressar. El vent s’engresca
i arribant al Roc de la Maula ja és violent. Allí, mentre esperem
durant vint minuts que arribi la resta del grup, agafem fred. L’Enric
sembla que s’estreni en l’esport i va perdent el material pel camí. A
la pala cimera el vent és tan insistent que ens glaça les mandíbules i
al cim del Finistrelles ens hem d’estirar per terra perquè no se’ns
endugui avall. Pels horaris, pel ritme i pel vent, decidim de no
continuar amb la volta. Baixem a Núria fent un bon descens i ens
entaulem al bar del Santuari. Quan ja n’hem tingut prou, ens alcem i
ens abillem per tornar-hi. No tenim clar què fer. En Wimper planifica
segons els horaris de pas del cremallera i calcula que tenim unes tres
hores per pujar i baixar i no anar gaire tard.
Enfilem per la coma de l’Embut i un xic més amunt del Forat de l’Embut,
el Senyor, el Maestro i en Wimper ens fan senyals que se’n tornen. La
resta, el Mamalló, en Peus de nancy i el Màster, per aquest ordre i ben
plegats, seguim amunt, cap el Puigmal. Al Màster, que va al darrera, se
li escalfen els frens; ens passa, ens tiba, sempre a una certa
distància i, gairebé sense aturar-nos, fins el cim.
Per culpa del vent, ni l’un ni l’altre ténen paciència perquè ens fem
una foto plegats i a la més mínima ja són avall per treure pells en un
lloc arrecerat. Som-hi doncs.
A les primeres pales, per l’estat de la neu i la llum que no ens deixa
veure bé el relleu, no gaudim gens. La situació canvia quan ens
endinsem a la clotada de l’embut. Allà, la neu acumulada és en òptimes
condicions i la diversió assegurada fins el santuari.
Quan arribem a baix, no trobem els “companys” que resulta que ja són a Ribes entaulats.
Cap a les cinc berenem fabulosament amb forquilla i ganivet i cap avall satisfets.
La volta dels Tres Colls, ja caurà, ja.
Fins ben aviat,
Joan Lladó
Els corriolaires-blancs: El Mamalló, el Màster, el Maestro, en Wimper, el Senyor i en Peus de Mòmia o de Nancy.
Desnivell + acum.: 2100 m.
Cartografia: Mapa guia d’hivern Vall de Núria-Ulldeter Editorial Alpina
Les fotos: clica aquí.