BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

A TOCAR D’ EL PORT 26-30.10.2020

Per Martí Montserrat

Aquest any degut a les restriccions per COVID ens veiem obligats a modificar la ja tradicional setmana de vacances al Pirineu i a preparar una alternativa que no depengui de si als hotels els deixen obrir o no.

Per sort podem disposar de la finca Can Manel, que està als peus del fantàstic Port de Tortosa-Beseit. Des de aquest punt podem anar fent les sortides que he estat preparant, durant aquestes ultimes setmanes.

PERDUTS PER LA SERRA DE GODALL  (dilluns 26 )  38km    840m desnivell

L’ Anscari i jo sortim al matí, direcció Santa Bàrbara comarca del Montsià, per tal d’estar instal·lats a Can Manel a mig matí i, havent dinat, sortir a fer la primera ruta de la setmaneta.

Avui ja no ens cal agafar més el cotxe, dons ja hem comprat provisions per tota la setmana i tenim l’austera Serra de Godall a 4km de casa. Per no complicar-nos gaire, la idea d’avui és seguir un track d’una cursa que s’hi va fer.  Un cop al tranquil poble de Godall comencem a seguir el track, amunt….error, avall…error, per aquest carrer …. error, per fi aconseguim enllaçar un bon tram, però es per un distret corriol que amb un llarg bucle ens torna a portar altre cop al poble. I es torna a repetir la història! … ens tornem a perdre pels seus costeruts carrers  … no ens en sortim i, finalment,  decidim fer la nostre ja que coneixem una mica  la zona i ja ho anirem trobant.

Finalment fem bona part dels corriols coneguts i ampliem la ruta tot improvisant sobre la marxa. Descobrim una sèrie de corriols que no estan gens malament i, d’aquesta manera, aconseguim fer una bona ruta tot gaudint de les bones vistes sobre la gran barrera rocosa que tenim al nord amb el Port de Beseit i, al sud la interesant Serra del Montsià. Per sort a l’est la vista es més llarga i podem gaudir de la gran planura que conforma el Delta de l’Ebre.

Arribem a s’hora baixa a la casa havent fet gairebé 40km per durs i aspres corriols.

Quant ja estem preparant el sopar s’incorporen a la festa quatre il·lustres Bicicorriolaires : l’Albert, en Joan, en Manel i en Pep. Tot sopant plantegem la ruta que tinc pensada per demà.

 

LA GRANDIOSITAT DEL PORT  (dimarts 27)  57km   2050m desnivell

Agafem les furgonetes i ens dirigim al Sènia, on hi deixem els cotxes i comencem a pedalar per la carretera direcció al pantà d’Ulldecona. Anem vorejant la llera del pantà per una ample pista direcció al famós Pare Faig i trenquem al Nord per endinsar-nos a la petita i tancada vall del Barranc de la Tenalla per tal d’arribar tot pedalant fins el Salt d’en Robert. Punt d’inflexió dons a partir d’ara i durant força estona ens tocarà carretejar les nostres estimades màquines a l’esquena i com si fos un viacrucis anar guanyant alçada, cap el Poblet de Fredes. Quant som al poble la gana ja es fa notar de valent i tot buscant un lloc acollidor i un cafè calent reculem fins la Colònia per tal de trobar un bar obert.

Un cop avituallats, continuem pel divertit i super exigent GR7 direcció al Refugi de font Ferrera, que va carenejant tot seguint el GR amb constants, durs i tècnics ressalts que ens fan esbufegar de valent. Fruint com nens arribem al refugi Mas del Frare, on aprofitem per avituallar-nos i posar treva a les nostres ja cansades cames.

Tot seguit arribem a les Casetes Velles, on deixem el GR7 i trenquem al sud tot agafant el PR-C82 direcció a la Sènia per unes dures marrades amb la bici a l’esquena  fins el coll de la Portella. Després d’unes ràpides i tècniques baixades ens endinsem al frondós bosc del Mas de Saro i, remuntant un escarpat grau ens saltem les indicacions de PR sense adornar-nos i per un sender ple de vegetació, anem remuntant carena amunt. Dalt d’un Puig intento llegir el mapa però no comprenc … on som? què ha passat?

Continuem pel brut corriol lluitant amb la frondosa vegetació direcció sud, esperant retrobar el PR que ha d’estar uns metres a l’oest paral·lel a nosaltres. De sobte anem a petar en un revol d’una pista i al costat mateix d’una cabana i ara si, ja estem situats al mapa!  Hem anat a petar a la Cabana de Vallcaneres Altes i baixant per la pista direcció sud/ oest  retrobarem el PR perdut hores abans.

Vinga ara si, és tard i no queda gaire estona de llum però estem de baixada i ens fa ser optimistes. Sense demora anem avançant entre preciosos boscos fins la Mola del boix, on sortim del bosc i podem contemplar les extraordinàries vistes que tenim davant nostre on les diferents carenes del Port baixen escarpadament cap a la conreada planura del Montsià i al fons de tot es divisen els camps d’arròs del Delta. La llum baixa i ataronjada ajuden a donar-hi un punt d’extraordinari que el  tinc gravat a la memòria. Però es molt tard i encara queda molt! Sentint-ho molt no podem entretenir-nos més. Hem de seguir…

Anem fent unes dures trialeres tot acostant-nos a la punta de l’Avenc i punxo una roda!!! Reparem amb una metxa i continuem a tota pressa, la cosa comença a ser preocupant!

Continuem amb celeritat i merda!! la reparació no a aguantat! la metxa s’ha arrencat i no tapona. No toca altre que posar una càmera i vigilar molt a patir d’ara. Amb molta preocupació, seguim a tota màquina, per aquest brutal i tècnic corriol amb constants pujades i baixades, sense veure de moment el seu final.

Anem tots al màxim de les nostres possibilitats , ningú es pot quedar enrere i ja no podem cometre cap errada. Amb concentració màxima seguim el descens per aquesta carena de pedra viva i quant pràcticament ja no ens hi veiem, per fi arribem a una cruïlla amb una petita pista i parem. Intento llegir el mapa però amb la poca llum no veig res, no sabem que fer si seguir pel corriol o tirar pista avall. Però observat per situar-nos davant nostre a menys d’un km s’entreveu un ample coll amb una granja. Per sort l’Anscari, que ja hi havia estat, reconeix la silueta i diu que ho hem aconseguit, que allà mateix hi ha l’oratori de la de la Mare de Déu de Pallerols!!!!

Com esperitats ens llancem corriol avall, fins a trobar l’oratori i sense demora, dons ja es negre nit, baixem per la carretera fins a retrobar les furgonetes a la Sènia.

Buaaaaaaaaa!!! De quina ens hem salvat… ens felicitem per haver-nos-en sortit airosos a l’últim moment.

 

ENNADA VOLTA AL COR DEL PORT    (dimecres 28 )  46km  1650m desnivell

Fa anys amb l’Enric vàrem fer una ruta a peu on vam remuntar el peculiar Torrent del Carrer Ample i sempre he estat donant-hi voltes de que tal seria fer-ho amb la bici.

La ruta preparada m’ha costat molt d’enllaçar i a varis punts que no he trobat referències ciclables. També tinc clar que serà una cafrada, però passar per llocs inèdits per on segurament no ha passat mai ningú amb bicicleta, té els seus riscos i per què no el seu punt d’incertesa i aventura.

Amb les furgonetes ens dirigim cap el bonic poble d’Arnes, i allà mateix trobar-nos amb en Kueka i Dani (un nou amic anomenat Bardissa).

Iniciem còmodament per la pista asfaltada direcció als espectaculars Estrets d’Arnes, els remuntem tot flipant del majestuós barranc, fins a trobar l’ample pista que puja cap les esveltes roques d’en Benet.

Remuntant la pista em quedo enrere i no puc ni de bon tros seguir el ritme del grup, tercer dia pedalant i sobre tot la forta ruta d’ahir m’està passant factura…

Som vuit i el ritme es viu, per tal de no parar gaire, vaig de memòria i en una cruïlla m’equivoco i trenquem a l’oest per una pista secundària, que el cap de poc es converteix amb un divertit corriol. Seguim baixant fins a trobar un trencant que no el localitzo al mapa…seguim a la dreta … dubtes i més dubtes…reculem fins l’anterior cruïlla i tampoc em quadra res …merda! m’he equivocat i no em quadra res. El cap em treu fum…finalment decidim remuntar per un dura trialera amb les bicis a l’esquena. De moment la trialera té un bon rumb per retrobar el camí extraviat…

Quan els més endarrerits estem apunt de superar el cingle, en Manel veu una peculiar cova i decidim atansar-nos-hi .

Seguim la trialera i amb menys de 200 m retrobem la tropa i ja per un petit altiplà arribar al coll de Botana on retrobem la ruta marcada . Uffff !!!  ara si per la ruta plantejada, iniciem un ràpid i trencat descens, que no resultarà lo bo que m’esperava, fins arribar al Coll del Llop on remuntarem per la llarga i feixuga pista fins arribar dalt del Coll de Triadó . Ara en baixada seguim fins a finir la pista i en teoria hem de seguir per un sender amb marques de PR, però de marques res de res! … el sender que hem d’agafar es força brut i costerut… dubtes altre cop!  … reculem i decidim agafar un sender que surt direcció est i sembla molt més rodat …Tampoc es prou bo i anem alternant durs trams de pujada amb llargs trams a peu. El cansament fa de les seves,  i la moral del grup comença a tremolar.

El camí que seguim no està gens clar al mapa i anem trobant variants i cruïlles que anem improvisant. Ara orientació, ara intuïció i,  mig perduts per un escarpat bosc entre cingles i espadats ,després de molt treballa, anem a petar a un fressat corriol amb marques de GR!!!! Ufffff ! estava patint i no les tenia totes. Però per fi hem trobat el GR7 i altre cop, estem sobre la ruta plantejada!

A partir d’ara ha de ser molt mes fàcil, hem de seguir el GR7 direcció S/O fins a trobar l’entrada del famós torrent del Carrer Ample.

Hi entrem joiosos i eufòrics, però ràpidament veiem que no serà cap regal. El primer tram fins arribar un petit pla anomenat la rambla És molt dur i tècnic, es pot anar gestionant, però de la Rambla cap avall el descens es converteix en un autèntic infern!!! El lloc es inhòspit i feréstec amb força vegetació i grans ressalts de pedra que ho fan impracticable per fer en bici. Per tant no queda altre opció que anar passant la penitencia i això vol dir anar passant de còdol a còdol i de ressalt a ressalt els km que ens queda fins arribar a l’àrea de la Franqueta.

Un cop a la Franqueta per fi ens avituallem d’aigua i debatem com continuar la ruta. És tard i a la bici d’en Gomes se l’hi enganxa  el nucli, conseqüentment decidim retallar i fer la tornada més directa cap a  Àrnes, passant de baixada pels estrets, altre cop, i per asfalt arribar al cotxes just quan cauen els últims rajos de llum.

Ens acomiadem de la meitat de la tropa ja que en Mamelló, en Formiga, en Tres Unces i en Pistons, tornen cap a casa doncs no disposen de la resta de dies.

 

TRACKS DE MORELLA    (dijous 29 ) 36km   1173m desnivell

Amb l’Anscari , en Bardissa i en Kueka volem canviar d’aires i provar alguna altre zona per tal de variar una mica i, sobre tot, mirar de trobar una ruta menys exigent per les nostres cames. Dons bé, agafem les furgonetes i ens dirigim capa a la província de Castelló, concretament cap a l’emmurallat poble de Morella per provar algun dels seus famosos tracks. En poc menys d’una hora aparquem les furgonetes a tocar de les majestuoses muralles.

Un cop equipats iniciem un track anomenat “Picacho to Chungo”, de 34km i 1050m de desnivell i un 68% de corriol, que pel que hem estat mirant és de les voltes amb més % de corriol i les fotos que he vist sembla que passa per llogarrets prou interesants.

El track en qüestió comença baixant per unes dretes escales que travessen la muralla i tot seguit un ràpid corriol que ens engresca de valent, però de seguida comencem a remuntar per pistes pedregoses i feixes ermes de no gaire bon fer. Deixo passar uns km però, amb l’exagerat cansament que porto m’arrossego com un cuc i de moment la poc agraciada ruta em fan pensar massa…i pateixo varis moments de crisi…estic apunt d’abandonar.

Mica  a mica però, la ruta es va  animant, comencen les primeres baixades divertides i sense reflexionar-hi massa arriba un punt on entrem a l’interesant Barranc del riu Cérvol. Un cop al fons, agafem un brutal i llarg corriol que va remuntant sinuosament la llera del riu. Realment aquest tram és molt maco i val molt la pena passar-hi. Després d’esperar-me molt, acabem la ruta altre cop a Morella per un ràpid…molt ràpid i esbojarrat descens.

No ha estat gens malament! el barranc del riu Cérvol val molt la pena de conèixer i ha resultat una molt bona ruta.

 

PORTELL DE L’INFERN  (divendres 30    )18km  758m desnivell

Estic molt petat i sense ganes de pedalar, però en Kueka i en Bardissa estan a tope i l’Anscari sembla que no es cansi mai. Per sort no disposem de gaire temps hi em de fer una sortida ràpida per tal d`haver acabat al mig dia.

Finalment decidim anar fer el famós descens de la Portella de l’Infern i pujar fins a Fredes per la ja coneguda i ràpida remuntada del salt d’en Robert. Per tant, ens desplacem amb els vehicles cap el pantà d’Ulldecona i allà a tocar d’aigua iniciem la ja coneguda pujada. Ufff! … altre cop hi tornem a ser! Patint de valent vaig seguint els companys i anem guanyant alçada ràpidament.

A ritme conservador però constant, remuntem la dura pendent fins ha tocar del bucòlic poble de Fredes, on trobem indicacions del famós camí empedrat direcció a la Sènia i senyalitzat com a PR V-16. Aquest peculiar camí baixa bruscament direcció al pantà passant per una imponent portella, mentre juga esquivant escarpats cingles de balmes corcades d’un calcari vell i castigat pel pas del temps.

Realment aquest descens val molt la pena, és tècnic, dur i molt maco… de ben segur que no deixarà a ningú indiferent.

Un cop als cotxes, ens acomiadem dels craks, que tornen directament cap el Maresme. Nosaltres amb una mica més de calma recollirem Can Manel i a la Lluna i, cap el Mataró confinat falta gent!

Martí.

Les fotos i videos:

Martí general: clica aquí.

Joan jornada la Sénia: clica aquí.

Joan jornada d’Arnes: clica aquí. 

Pep jornada la Sénia: clica aquí.

Albert jornada la Sénia: clica aquí.

Albert jornada d’Arnes: clica aquí.

Manel de la Sénia i Arnes: clica aquí.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.