BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Pep Famadas

Quan hom pensa en una bici de carretera li venen al cap cotxes, fum, asfalt “brut i pudent” i la puta ratlla blanca. A les últimes cròniques em vaig dedicar a tocar els collons als conversos al·legant els elements abans esmentats. Vet-ho aquí el meu error d’ignorant, que ara, un cop sortit de l’armari, reconec tot cap cot. Heus aquí la meva estrena amb l’anomenada flaca. A partir d’aquest darrer diumenge aquest mot flaca, altra vegada emprat en to pejoratiu i burlesc, serà sinòmim de sensual i delicada i no per això menys estimada.

(més…)

Per Martí Montserrat

Després de varies deliberacions, el Maestro, en Mamalló i jo decidim fer cap a la Vall de Boí per aprofitar l’abundant neu que encara hi queda i també perquè la meteo ens indica que és on hi ha més probabilitats de bon temps. Un cop a la Vall, és tard i, buscant un lloc per dormir, aprofitem un racó tranquil i discret d’una porxada de l’horrorós complex turístic de Boí Ressort.

(més…)

Per Andreu Calvó

A la darrera edició, no vaig assistir a la mítica “Marxa”, tot i que de marxa en te poc, si ens fixem en con surt el personal potser li donaríem un altre nom. Aquest any ens varem engrescar amb en Quim, a mi em costa poc engrescar-me en aquestes coses.

(més…)

Per Joan Lladó

Era el nostre deure de fer una variació a les nostres sortides. Cap a ponent, cap al sud de la comarca, no hi traiem mai el cap. Si algú ho proposava no ens hi podíem oposar. A més, la marxa de Sant Jordi de la UEC ens hi obligava, n’era l’excusa, no fos cas que ens trobéssim els camins intransitables per l’aglomeració.

(més…)

Per Joan Lladó

El que poden arribar a fer els excessos… Costa ben poc passar-se de la ratlla, ara, tornar a la situació anterior, ja són figues d’un altre paner. I aquí arribem. Per desfer-nos de l’excés, cal fer un sacrifici. I a voltes, considerable. Això és el que els ha passat a una colla d’amics. L’un ha arrossegat l’altre. I ja els veus tots pedalejant i suant com porquets per treure’s el romanent de quilos.

(més…)

Per Anscari Nogueras

El dijous al casal proposo una sortida per el divendres a partir de la una, no em pot acompanyar ningú, en Martí que era un possible candidat li cambien a última hora els plans, és ell qui em proposa pujar al Turó de l’Home per la pujada de Collformic i agafar el trencant que hi ha direcció a les Costes del Montseny i Fontmartina.

(més…)

Per Martí Montserrat

A la vila d’Artés, la gent del COC amb l’amic Toni Camacho al capdavant, ens organitza una divertida i rapidíssima cursa de BTT-O. Sobre un mapa nou de molt bona factura, fent-nos disfrutar d’un terreny bàsicament rural amb masies aïllades, boscos, rierols i molts camps de conreu. Per tant, amb un important tramat de camins de totes les mides i factures.

(més…)

Per Joan Lladó

D’aquesta mena d’escapada se’n pot dir “cicloturisme d’alçada” amb dos significats alhora: primer pel literal: en la meitat del recorregut vam estar per damunt dels 1000 m., i segon, per la qualitat en si mateixa on hi encabim: paisatge, ruta i ferm.

(més…)

Per Albert Gómez

Fa temps que tinc un rau rau a la panxa, doncs sóc dels pocs de la colla que no he fet Collfred i m’han posat tantes vegades la mel als llavis parlant-ne que he decidit anar-l’ho a visitar. Ja fa temps també que alguns del cicloturisme havien escrit sobre aquesta ruta i em va fer gràcia provar-la.

(més…)

Per Joan Lladó

Però no n’hi havia per tant, si ens basem estrictament en el coll. És a dir, en pujar i baixar des de Sant Corneli, per exemple, aquesta escalada no és res de l’altre món, ara, fent el tomb que vam fer, així és una altra cosa. Les rampes abans del coll són potents però es fa més feixuga la pujada prèvia fins a Fumanya. És clar que tot depèn sempre del ritme que hom hi vulgui imposar.

(més…)