THE WILD BOAR 2011 ROGAINE 24 H 22-23.01.2011

Per Carles LLorens
El nom d’aquest calvari es l’acròmin donat per tres inadaptats australians tips de fer curses de curta distància que varen empatollar-se el que actualment es la bomba. Curses d’orientació de 24 hores.
Garriges un llogarret perdut de la ma de deu on normalment a l’ hivern
fa un fred que pela i a l’estiu un sol que estavella les pedres.
Es terra de secà, de conreus d’oliveres de la varietat arbequina, un
paisatge conformat per petits turons separats per valls de conreus.
Impera en aquest turons i a les serres un boscs de poc valor, amb un
sotabosc bastant xungo, de cursa lenta.
Hom i pot trobar una gran quantitat d’arbres caiguts de la nevada
històrica de l’any passat i si afegim romegueres , garrigues i
qualsevol planta de la família de les punxes tindrem el turment
perfecta. Cal dir però que el contrapunt el posen les diferents herbes
ramelleres que ens guariran de les esgarrinxades.
Estem situats a l’entrada del poble, fa un fred que pela car dir que es
el dia mes fred de l’any d’enguany, s’espera una cursa molt dura
sobretot a la nit. L’organització a penjat a la plana web la previsió
meteorològica informant que les temperatures estaran per sota cero tot
el dia i segurament a la nit s’assoliran valors negatius de gairebé 2
dígits.
Hi ha un munt de gent de diferents nacionalitats, russos, ucrainians,
letons, francesos , holandesos, finlandesos , suecs i gent arribada de
diverses comunitats de l’estat espanyol bascos, aragonesos, madrilenys
i fins i tot un equip de les illes Canàries.
Un cop repassat el material a carregar a la xepa, posem la resta de
material (roba , bambes de recanvi, bateries, menjar, sacs,
màrfegues..) en els petates que l’organització durà al hash house.
Aquest indret situat a un lloc diferent de la sortida, està destinat a
descansar, dormir, canviar-se o menjar. Cal dir però que segons
l’estratègia hi hauran equip que no hi faran parada.
Un cop fets els tràmits de rigor ens adrecem a marcar la ruta sobre un mapa d’uns 90 quilometres quadrats.
Un cop plantejada l’elecció del millor itinerari possible sobre el
planell ( hi ha 63 fites amb diferents numeracions resultat de la seva
dificultat), l’Andreu se li puja la mosca al nas. Les nostres pinces
sport ident Si card9 solsament suportant la lectura de 50 fites.
Després d’un estira i arronsa amb l’organització ( encara deuen estar
rient) netegem i comprovem les pinces a l’entrada de la plaça, ens miren
els mapes i ens calcem les brúixoles en els dits.
Es un moment emocionant tothom fa estiraments, comenta la jugada , els
nervis son a flor de pell. Després que l’organització presenti tots el
equip per megafonia sonen Els Segadors, tot just acabat l’himne toca la
campana i tothom surt corrent com si s’acabés el mon.
Sortim de l’Espluga amb direcció nord , per fer un recorregut amb sentit
direcció horari escombrant les fites vers a l’est a buscar el punt mes
allunyat del planell, mes concretament a la fita numero 92 situada al
Santuari del Tallat.
Ja han passat el nervis i anem progressant amb direcció Els Omells de
na Gaia. Les fites estan repartides a banda i banda del la divisòria
d’el Rinet i el Fondo dels Cocons tot funciona de meravella, la cursa es
rapida i les fites les anem clavant , llevat de la fita numero 47 per
un error d’interpretació.
Arribem a els Omells de na Gaia a on cerquem aigua per omplir els
camels, fa un fred que pela, totes les fonts i abeuradors estan glaçats,
finalment trobem aigua, mengen un xic ( bàsicament barretes
energètiques ) i en posem guants i una altra capa.
Seguim progressant direcció est cap a Mont blanquet ara les fites es
trobem a banda i banda del fondo dels Diumenges , un cop arribat a
l’alçada de Mont blanquet el sol s’amaga fent que la temperatura davalli
un parell de graus. En aquest punt seguim per el clot de la Creu
resseguint el GR 175 fins arribar fen marrades al Santuari del Tallat.
Es el punt de retorn, fem broma respecta a la tornada i faig esment de
que per anar al hash house queden ni mes ni menys que tres doblets de
paper del plànol , aproximadament el que hem tardat arribar aquí, unes 5
hores.
Ens posem els frontals, no podem restar ni un minut parats perquè el
fred molt intents , ara amen amb direcció oest , triem una cursa mes
lineal, sense perdre gaire desnivell per la carena fins al Tossal Gros
de Vallbona a on iniciem una davallada corrents ( la mare que els va
parir) fins al preciós poblet de Seran.
Sortim de Seran direcció Fulleda amb l’objectiu de parar a menjar
quelcom calent fem un recorregut bastant ràpid llevat d’algun tram de
corriols molt perdedor, i un cop travessat el gelat Fondo de
Matallongues ( tots el terrosos de sorra estan glaçats , també hi
brillant els cristalls de gel) podem veure les primeres llums de la
nostra salvació momentània.
Per fi després de unes 11 hores, podem menjar quelcom calent ( caldo,
pasta, truita). La cara ens bull pel canvi de temperatura, la gent no fa
molt bona cara, algun equip sa fet mal, i a l’interior la creu roja
cura les llages del personal. Finalment canviem estratègies a seguir amb
altres equips i ens preparem per el pitjor, l’organització ens comenta
que a l’exterior la temperatura ronda el 8 sota cero.
Un cop alimentats ens canviem els mitjons, en tornem a posar una altra capa, i ens marquem sobre planell la ruta a seguir.
Aquest cop farem un recorregut circular cap el sud ,calculem que al cap d’unes 5 hores podrem tornar a descansar un xic.
Amen fent a bon pas, les fites les assolim totes sense fer gaires
filigranes ,sense fer trams de navegació, tirant molt de pista. De nit
tot costa molt mes encara que les balises siguin reflectants.
Passat la gèlida Vall de Cortals ens enfilem cap a la carretera LV 2014
per anar a la Serra de Vilobí indret poblat per aerogeneradors, en
aquest punt la fita ens du per el carrer de l’amargura. Cal dir que el
bosc no ajuda gens es molt espès i desmanegat.
Una vegada superat l’escull noto un fibrada al peu la butllofa finalment
sa rebentat i fa que per l’espai d’un parell de quilometres camini amb
l’ajut del basto telescopi.
Cal dir que el punt d’inflexió es produeix a la següent fita entre els
Plans de Tarrés i Les Comes de Montgrat a l’alçada d’un forn de calç .
El fred passa factura i decidim agafar mai millor dit carretera i manta
direcció Fulleda. Després de fer uns cinc quilometres arribem sobre les
tres de la matinada bastant petats al hash house , fa unes 15 hores
que estem batallant.
La majoria dels equips fa nones, descasem unes mal contades tres hores
dintre el sac, ens tornem a canviar, fem un mots ràpid i tornem a sortit
ja sense frontal al cap.
Manquen cinc hores per la finalització de la cursa, el nostre objectiu
es anar tirant direcció nord escombrat el màxim nombre de fites.
Sembla que ja veiem la llum al final del passadís ajudats per el bon
ritme i el sol que comença a despuntar. Cada cop som mes prop del
nostre objectiu en aquest sector no ni trobem cap dificultat , no hi ha
gaires desnivells es gairebé una recorregut bastant planer llevat
d’algun turonet com el Tossal de la Figuera.
Ens queda tot just una hora i mitja i decidim matar l’aranya per sobre
de l’Espluga Calva. Fem un parell de fites mes, en Ferran fins i tot
troba una fita amagada a l’interior d’un barraca de pedra tot i l’error
que hi ha al planell.
Desprès de 23:37:58,0 arribem a la placa de l’Espluga Calva entre
aplaudiments amb un somriure d’orella a orella i ens abracem per la
fita assolida.
Vull donar les gràcies al meus companys d’aventures L’Andreu bon
orientador i “bona persona” en Ferran millor orientador i molt mes bona
persona, ( també a la russa) per fer me passar un cap de setmana
inigualable.
Equip format per:
Ferran Broceño, Andreu Calvo i Carles Llorens
Alpina-Petzl
31 Fites 184 punts
Les fotos de l’Andreu: cliqueu aquí.