NOCTURNES DELS DIMECRES 18.11.2009
Per Joan Lladó
Quan hom té la possibilitat d’escapar-se, encara que sigui per un parell d’hores, d’aquesta immensa mar de llàgrimes, de la crisi, de la frenètica cursa diària, del telèfon de la feina, del trànsit, de les rotondes, dels ineptes, dels egoistes, i pot capbussar-se a la nit en els nostres i propers boscos i suar a voluntat, xalar amb els amics, caure, riure, mofar-se del mort i de qui el vetlla, pujar-baixar, baixar-pujar,