BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

D’activitat i esdeveniments organitzats pel cap de setmana no en manquen, n’hi ha a dojo, però aquí hi ha la nostra emancipada colla que no necessita d’altri per evadir-se i crear plaer, joia, delit, goig, diversió, i fins i tot art damunt la bicicleta de muntanya. Sona anàrquic, oi? Tant és.

A qualsevol persona aliena a aquest grupuscle d’inadaptats li pot semblar exagerat, però una qualsevol escapada de les nostres amb el petit granet de sorra que aporta cadascú dels seus integrants, ens carrega d’una tal transcendental quantitat d’optimisme que ens fa dir: “Hi ha algú que demà s’animi a tornar a sortir? Perquè tornarà a ploure!”

Per Anscari Nogueras

Ja fa dies que havíem reservat aquest diumenge per fer el tomb fora de casa, des de que ens vam assabentar que havíen anulat els 100km de les Guilleries, i alguns de nosaltres  hi pensàvem participar. Aprofito l’avinentesa per fer una crida a que curses que es realitzen al nostre país no es deixin de fer per problemes de voluntariat, com sembla que ha passat amb la de Sant Hilari.

Per Carles Llorens

Tanco el portó de la furgoneta per enèsima vegada i de reüll puc observar que la colla ja fot el camp, sospiro i penso que l’últim cop que vaig ser en aquest punt feia un fred de pebrots.
Aquell cap de setmana va ser el mes fred que es recordarà a la comarca  amb molt anys, però feia sol.  Crec recordar  que la temperatura rondava els dos dígits sota zero i en Mamelló i en Joan formaven part de l’aventura esquimal.