Per Joan Lladó
Dimarts de la santíssima, maleïda, sagrada, enverinada, espanyolíssima, nacional, no nacionalista, intocable (per les rodalies), aliena, fratricida, imposada i desconeguda constitució, em trobava a Euskadi. Vés per on! I el millor que se’m va ocórrer després d’un dilluns migranyós, va ser acostar-me fins a Estella. O a Lizarra, com vulgueu. Us sona? Si home, el Pacte d’Estella, intent de pau, etc., acord que signaren vint-i-quatre institucions entre partits, sindicats i altres organitzacions i que com us podeu imaginar, no hi eren presents aquells que s’autoanomenen solemnement demòcrates (?) i de tant suar aquesta paraula que li han tret el seu significat.
(més…)