BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

La intenció és el que val oi? Sí, i més, quan hi poses tots els mitjans per no aconseguir l’objectiu. Doncs aquesta és la nostra filosofia -de BTT, és clar-: és millor un bon camí que no pas aconseguir la fita. El demés són collonades. Que me quiten lo bailao, que diuen.

(més…)

Per Adrià Triquell

Fa una setmana que tinc la meva nova reina al traster. Ella, elegant i amb aquella actitud una mica altiva de la que se sap la més jove i cobdiciada de l’harem, espera pacientment a que tingui temps d’ estrenar-la. Dissabte serà el dia escollit. El que havia de ser una trobada de tres corriolaires per estirar les cames, es converteix en una petita sortida (d’asfaltaires?) multitudinària. Aquí ningú vol perdre comba!

(més…)

Per Giovanni Leonardi

Fa uns quants dies, cap les tres de la nit em vaig despertar tot fent un bot per damunt el llit, per gran espant de la meva dona.
“Res, res, tranquil·la, només ha sigut un mal somni…..no passa res” li vaig dir eixugant-me la suor que em cobria la front, però em vaig quedar amb els ulls entabanats mirant la foscor, sense poder treure’ m del davant les terribles imatges que havien quedat gravades en la ment.

(més…)

Per Andreu Calvó

On para això de l’Espluga Calva? Ha esta una de les preguntes que mes he tingut que respondre els últims dies, si l’Espluga Calva existeix i es un poblet a bell mig de Les Garrigues. El dissabte ens varem trobar allà mes de 160 equips de 2 o mes integrants, moltes cares conegudes i ganes de canya. L’equip Alpina per l’ocasió estava format per en Carles Llorens, en Ferran Broceño i un servidor.

(més…)

Per Albert Gómez

Ja fa dies que em volta pel cap. Tinc moltes ganes d’anar a pujar les ja mítiques rampes del Tagamanent. Ja ho sabeu, soc home de circumvalacions jo. Quedem als Burots, bé han quedat l’Avi, l’Anscari, en Sergi, l’home no tan senzill i els novells trekkkkeros, ah! Finalment el màster també és presenta amb els seus cinc minuts de retard habitual.

(més…)

Per Joan Lladó

Vam esperar fins el telenotícies de dissabte a la nit per decidir si aniríem o no a esquiar. Les previsions del temps no eren gens bones i sumat a l’alt perill d’allaus (3-4), tret de la zona Ter-Freser que estava a 3, ens quedaríem a fer bici de muntanya. De fet, a mi em venia més de gust d’anar a esquiar. Ja havia sortit dimecres a la nit i dissabte dos cops per carretera. No cal abusar tampoc!

(més…)

Per Joan Lladó

Després del parèntesi nadalenc, ahir vam tornar a gaudir de les escapades nocturnes i ho vam fer pujant a la nostra emblemàtica talaia: Burriac. Com deia en l’anterior entrada, ens costa de decidir on anar i quan ho fem, que sempre és tard, tenim dubtes. Jo venia amb la idea d’anar cap a la zona de Burriac que feia dies que no hi estava. En Valentí proposà d’ensenyar el nou corriol a en Ferran. En Martí també volia anar cap a Burriac. Sense altres propostes i no sé perquè, vam anar cap a la nostra zona. El més bonic de tot és que no hi ha mai polèmica per aquest tema: fem el que fem, sempre surt rodó.

(més…)

Per Joan Lladó

Si quedant a la cantonada de la plaça ja ens costava d’arrencar, ara, que quedem al mig, encara ens costa més. Les idees de ruta s’escurcen per tots plegats. Ho tenim tot tan pentinat que ningú gosa de prendre la iniciativa per no repetir itineraris. Haurem de tornar a la cantonada que potser ens motiva un xic més i no estarem tant descol·locats.

(més…)

Per Joan Lladó

D’ençà que en Martí em va dir que havia pujat al Tagamanent i que acabaven d’asfaltar la pista fins dalt (ca l’Agustí), no me n’he pogut estar. Avui no era el millor dia per acostar-s’hi, però les ganes em podien.

(més…)

Per Joan Lladó

No ha calgut que hi anéssim amb brigada; amb la feina feta dimarts per l’Aleix i jo, el dimecres en Jordi i jo (sense saber l’un de l’altre, tot i que ens vam trobar al final de la jornada) i ahir, en Jordi sol, n’hi ha hagut prou per  poder encetar, avui , i amb l’entrada del nou any, el nou corriol de les “cosidores” -o embut de Cabanyes- que enllaça amb la Nevera.

(més…)

Per Martí Montserrat

Sens dubte, una de les pujades més dures.

(més…)