BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Han passat dos anys d’ençà la meva darrera participació en la cursa de casa. Dos anys! Si n’han passat de coses en aquest curt espai de temps… Em venia al cap la nostra actual lluita política. En les darreres setmanes el nostre jovent ens ha desvetllat. Ens ha espolsat la candidesa. Deixem-ho. La lesió que em feu plegar a deu quilòmetres de meta en l’edició de 2017, quan tot just estava rematant el tram més bonic, més íntim i nostrat: la Bèstia, Burriac i les seves faldes i la davallada cap a la plaça, era una qüestió de poc descans. De massa tralla, vaja. La vaig arrossegar un parell o tres de mesos però a la fi va desaparèixer. Ep! m’equivoco, em sembla que no va ser per una sobrecàrrega, va ser per culpa de les sabatilles. Si noi, ara ho recordo. Vaig fer el canvi i problema resolt.

(més…)

Per Joan Lladó

Com podíem preveure a un mes vista, que aquest dissabte planaríem al pic de la segona onada de calor d’aquest estiu? No crec pas que en Tomàs, l’Eloi, en Francesc, en Dani,  la Gemma, en Jofre i l’Enric ens ho haguessin vaticinat aleshores amb encert, exactitud i precisió. Però, si ho hagueren fet posant la ma al foc, què n’hauríem tret? Els hauríem escoltat? De ben segur i, sense cap mena de dubte, no n’hauríem fet cap cas. Res. Com aquell qui sent ploure. El tomb el faríem si o si, tant si plogués, nevés, pedregués o ens coguéssim a quaranta cinc graus. Els que ens agrada el ciclisme patim d’un grau de tossuderia -cinisme- extrem i el superem quan ens espera un menú per sucar-hi pa. Som-hi.

(més…)

Per Pep Famadas

Aquest sí que toca. Per fi hi ha un dimarts que desapareixo i poso el mòbil en silenci, ja veurem què passa. M’apunto al que proposi en Martí, en un dels seus «dimartins». Em diu que ha quedat amb en Kueka (recent jovenalla afegida a la colla) per fer l’Olla de Núria, Puigmal inclòs òbviament. El Puigmal restava pendent de l’any passat per tant accepto la proposta de molt bon grat. També s’hi apunta en Ciscu, de la pedrera orrienca i habitual dels divendres migdia.

(més…)

Per Pep Famadas

Lleganyes i cares llargues. Esquenes blincades que es resisteixen a estirar-se del tot. No hi ha gana, no hi ha rialles, només esbufecs. La jornada d’ahir va ser dura, molt dura, i com sempre passa el darrer dia, la moral del ramat flaqueja. Ahir ens vam empatxar de bici, tal i com volia el cuiner. No era el que desitjàvem tot just unes setmanes enrere? En Martí és l’únic afamat de bici de la colla ja que s’hi ha posat avui, havent fet penitència durant dos dies sabent que els altres ens afartàvem. Bé que es mereix una bona diada corriolaire també, no?

(més…)

Per Pep Famadas

D’un temps ençà, des de que s’han instaurat el dimarts, la colla ha vingut a menys. Sí, diguem-ho clar. Ja no hi ha sortides de tot el dia, d’aquelles de començar a pedalar per la Garrotxa quan es fa clar tot portant el frontal a la bossa per si se’ns fa fosc. Ganes en tenim però la majoria som uns comodons i uns malacostumats. Si els pastors no tiren del carro només fem que voltar per casa. I els pastors, ai las, els dimarts ja es componen i bé que ens ho refreguen amistosament. Per ells, el diumenge és un dia de tràmit. Els calendaris no s’avenen, casumdena! Doncs jo no m’hi conformo, què caram.

(més…)

Per Joan LLadó

El primer dia de ruta a la Vall Fosca sortí rodó malgrat que no vam acomplir l’itinerari previst: després d’anar a fer un tomb per la Pobla –un cop ben nets i polits– i fer una cervesa a la plaça, en tornar cap a l’hotel i a tocar d’aquest, ens establírem en una cerveseria d’aquelles artesanes que ara tan abunden i on hi feien un concert de blues, soul, groove amb dos músics a quatre mans: orgue i bateria. El bon so donà un ambient suggestiu per prendre una cervesa i agafar gana per sopar.

(més…)

Per Pep Famadas

Hem sopat, dormit i, sobretot, esmorzat molt correctament als apartaments de l’hotel. Prenem als cotxes i ens endinsem ben amunt de la Vall Fosca, a Espui, on els testimonis de la febre especuladora aturada a temps són ben vius en el paisatge.

(més…)

Per Joan Lladó

Per no fer tant llarga l’espera de les cròniques de l’escapada de la fira d’enguany i en no tenir altre material -segurament la colla, tret de la fira, no deu fer res més d’interessant-, us volem entretenir amb un molt ben treballat vídeo gravat, editat i produït per en Lucaloku que de forma molt ben resumida i sobretot, dinàmica, ens mostra el que són les sortides nocturnes de dimecres. Que en gaudiu!

(més…)

Per Pep Famadas

Hi ha nervis. El personal està esverat i un xic preocupat. Aquest any el pastor dels 3 dies és en Pistons, que s’ho ha volgut cuinar tot sol. D’antuvi només sabem que la zona escollida per la nostra magna sortida anual és el Pallars Jussà, comarca ja visitada pels més veterans el 1999 al Boumort. Per aquelles dates jo estava de parèntesi paternal, per tant per a mi la comarca és desconeguda. Un dels motius de la visita a la comarca és resseguir els paisatges del llibre Dos taüts negres i dos de blancs, d’en Pep Coll (edicions Proa), fill de Pessonada.

(més…)

Per Joan Lladó

Estem immersos planificant l’estratègia per constituir un nou govern que ens dugui a la República amb el front inevitable d’unes envestides i amenaces continuades del govern i la caverna de Ñ, PPSOEC’S inclòs. Tot plegat mareja, però la trempera per lluitar per aquest nostre nou status no ens la pot treure ningú. Això va de passes endavant; ni una enrere. Els que no hi estem implicats directament sovint ens perdem i la informació que rebem de les negociacions entre partits ens fan perdre la paciència quan tots tenim clar que ens convé un front comú. Quan això ens passa, el millor que podem fer és agafar la bici i anar a escampar la boira a l’eixida de casa perquè l’enervament minvi.

(més…)

Per Pep Famadas

No hi estàvem acostumats però, sí, a l’hivern fa fred. Els darrers 4 anys han estat un miratge, amb uns hiverns gairebé sense glaçades. Quan parlo de fred i pedals sempre em ve al cap una foto d’en Gomes travessant una bassa gelada en una sortida que va fer juntament amb l’estimat Carles i en Joan pel Bisaura, crec recordar, a no sé quants graus sota zero. Avui el noi hi ha volgut tornar en un migrat bassiot de vora camí, però, és clar, som al Maresme, i tot i el gruix de gel, aquest ha cedit davant l’agressió de l’energumen.

(més…)

Per Enric Subiñà

Cel cobert i fred, però bona visibilitat. Sortim de Campins, on fem un cafè a redòs del mas Pons, una de les masies històriques de la parròquia, esmentada a inicis del segle XIII. Fem camí cap a Mosqueroles, tot passant pel davant de can Valls, amb portal rodó de nou dovelles i finestra gòtica i un pou a l’era.

(més…)

Per Joan Lladó

A veure si som capaços de donar continuïtat al bloc. N’estic totalment convençut perquè en som uns quants que volem que així sigui. I a més, què caram, també ho farem pel país, per la República, per la llibertat dels nostres presos polítics i perquè malgrat tot, els nostres veïns del sud també mereixen viure en una democràcia plena.

(més…)

Per Pep Famadas

Els Barrotaires de la colla ens conviden a fer butifarra a la Hispanitat a Can Barrot i en som una bona colla. Entre Barrotaires i Corriolaires sumem, grans i petits, 48 de colla. Un bon tall de mànigues, sí senyor.

La vetllada va ser collonuda de cap a fi. A destacar els jocs de tarda que els fills van preparar i que uns quants pares i mares engrescats vam participar-hi esmerçant-nos al (més…)

Per Pep Famadas

Sort d’en Víctor, únic botiguer del trio d’avui. Calor, son, Santes i entregues d’última hora minven la colla de divendres. En Víctor apareix amb un artilugi adaptat per a la crono-escalada de diumenge a Burriac: sense suspensió i rodes primetes per disminuir pes al màxim. Per diumenge ja veurem però per avui segur que farà salat. Adaptem la sortida i la farem més rodadora de l’habitual.

(més…)