BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Enric Subiñà

Dimarts matí. Havíem quedat amb en Martí per anar a fer un tomb pel Ripollès amb la flaca. La metereologia marcava dia transparent, i el primer que vam fer fou mirar el temps a les 8h: Sant Pau de Segúries -1ºC. A quarts d’onze aparcàvem a Ripoll. Culotte llarg però tèrmica, xaleco i manguitos a dalt. El cel era blau i el dia esplèndid. Una jaqueta ens podria molestar. Per si de cas jo duia peücs.

Per Joan Lladó

Si en l’anterior edició d’aquest rogaine fracassàrem estrepitosament, arribant vint-i-cinc minuts tard a meta, tot i jugant, com aquell qui diu, a casa, enguany ens emportem el premi a l’esforç, a la bona planificació i a la lucidesa en la presa de decisions. Malgrat que una d’aquestes decisions, un canvi d’itinerari a mitja cursa, no ens semblà el més adient per aconseguir més punts en menys temps, la recompensa arribà inesperadament.

Per Eva Castells

Una cursa fantàstica!!!!

Això és el que és la Behobia. Tot són paraules positives. Després de parlar-ne i esperar-la durant molt de temps per fi va arribar el cap de setmana de l’onze de novembre. El divendres al migdia varem marxar cap a Donosti. Els corredors varem ser la Glòria i l’Angel, l’Albert i la Gemma, en Miquel i la Maria i jo mateixa. En Valentí i els fills de l’Albert i la Gemma, la Cristina i en Martí  ens varen fer de suport, transport, animadors i demés…

(més…)

Per Glòria Manau

Arribada a Hendaya, plou… Sopar collonut, “judias con chorizo” “bacalao  a la salsa verde”, sopa de peix, txacoli, sidra etc… Ja sabíem que plouria, però crec que tots confiàvem en que en Tomàs Molina fallés en les prediccions. Dissabte, plou!!!! Passeig per Sant Sebastian; montaditos i xacoli.

Per Martí Montserrat

Aprofitant un descans d’entre setmana, fem cap a Vallter per gaudir de la primera nevadeta de la temporada. Comencem a caminar direcció al coll de Mentet tot remuntant per la vora del torrent. Del coll estant disfrute’m ja de les espectaculars vistes que tindrem al llarg de la jornada. Ja que tenim un dia clar i lluminós i podem divisar una bona part de Catalunya. Parem una estona a repassar el que veuen els nostres ulls i podem observar paratges tant distants com el Canigó, Montserrat, el Montnegre, Collserola i també distingim el golf de Roses, les Alberes… etc…etc. És fantàstic…

Per Manel Trenchs

El passat dissabte 20 d’octubre vam fer a Tarrés (Les Garrigues) la 2ª edició de la prova “6 pedals” (rogaine BTT-O). Què és un rogaine BTT-O? és una modalitat esportiva de les curses d’orientació en què els participants han de desplaçar-se en bicicleta de muntanya, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima puntuació passant pels controls en un temps màxim i un ordre lliure. No tots els controls valen els mateixos punts, això dependrà de la dificultat física i/o tècnica per trobar-los. I en aquest cas, el temps màxim era de 6 hores, heus ací el nom de la cursa.

Per Pep Famadas

Com tantes altres vegades el personal té ganes de gresca. Som ja a la tardor tot i que el temps no ho marca. És hora de tornar a la Garrotxa a cercar nous corriols, un ambient ja conegut on el gaudi és sempre garantit. Tal vegada com en un restaurant d’alta cuina, on descobreixes nous paladars, on tanques els ulls a cada cullerada per aprofundir en el sabor, frisem de nou per tastar la carta de la temporada. Som molts els comensals disposats a fer el tast però, com gairebé sempre, és en Pistons qui s’ha de posar el davantal per atipar els ventres famolencs.