TURÓ DE L’HOME PER CARRETERA. 19.08.2009
Publicat el 24 d'agost de 2009 per Bicicorriols

Per Sergi Corado
Dimecres, 7 del matí, a la plaça ens trobem quatre corriolaires amb la intenció de fer una sortida per carretera i canviar per una jornada els nostres estimats corriols per “pistes” d´asfalt.
D´un bon principi la proposta és clara: pujar El Turó de l´Home per la banda de Santa Fe; així que en Marcel i l´Angel amb les seves BTT´S i en Joan i un servidor amb les bicis de carretera ens posem en marxa.
D´un bon principi la proposta és clara: pujar El Turó de l´Home per la banda de Santa Fe; així que en Marcel i l´Angel amb les seves BTT´S i en Joan i un servidor amb les bicis de carretera ens posem en marxa.
Creuem Mataró i ens dirigim a Argentona i Dosrius per la carretera
antiga per anar a buscar el primer “port” que ens trobarem durant la
jornada: “Can Bordoi”. No és una pujada difícil i tret potser del tram
final (passat el pont), no hi ha cap rampa dura que t´obligui a
exprimir-te al màxim. Així que, cadascú al seu ritme, anem superant el
pocs kms. que separen Dosrius del punt més alt a on ens reagrupem i
iniciem la curta i ràpida baixada fins a Llinars.
De Llinars fins a Sant Celoni el fet més destacat és el dens tràfic de
cotxes i camions que et fa anar força intranquil sobre la bici. És un
tram sense cap transcendència.
Arribats a Sant Celoni ens aturem un instant a la benzinera a inflar
les rodes de tractor que porta en Marcel, ja que les té molt baixes de
pressió i encara li costaria mes d´arrossegar-les per l´asfalt. Ens
fiquem per dintre el poble i passats quatre carrers ja trobem la
carretera que ens ha de portar fins el Turó de l´Home. La visió del cim
des de la carretera fa respecte però li tenim ganes, i tot i la forta
calor que ja comença a fer, estem segurs que arribarem fins el final.
Fem una última aturada a la rotonda que dona accés a la carretera de
Mosqueroles i La Costa del Montseny o a la carretera de Santa Fe, i
agafant aquesta segona comencem el llarg ascens. Són uns 15-16 kms.
plens de revolts i amb una pendent constant però no massa exigent,
l´asfalt està en bones condicions i es tracta d’agafar un ritme
constant que et permeti fer tota la pujada sense buidar-te del tot, ja
que els últims kms. fins arribar al cim si que ens demanaran que treiem
tot el que tenim…
Aproximadament una hora després ens trobem els quatre a la cruïlla de
la zona de pic-nic de la Barraca i decidim que abans de fer el tram
final anirem al restaurant a fer unes coca-coles, la calor és molt
forta, ens anirà bé prendre alguna cosa fresqueta i així comentar com
ens ha anat la pujada. El descans també ens ajudarà a recuperar
energies i agafar le forces necessàries per afrontar la “pujadeta”
final. Acabem les begudes i els entrepans i ara si que que va de debó,
el tram final no és gaire llarg (6-7 kms) però aquí la pendent si que
és forta de veritat. Retrocedim fins a la zona de pic-nic, omplim els
bidons amb aigua fresca a la Font del Cirerer i enfilem la carretera a
mà dreta. Els primers metres els arbres ens alleujen l´esforç amb la
seva ombra però en arribar a les antenes del repetidor el bosc
desapareix i el sol ens cau amb totes les seves forces. A partir d´aquí
un trocet en baixada i arriba la traca final. Unes dures curves ens fan
guanyar alçada ràpidament, l´asfalt es dolent, rugós, la bici s´enganxa
a terra i sembla que no es vulgui moure, tot sembla estar en contra
nostra, tot i així, el cim es veu cada cop més a prop i tot l´esforç
fet té la seva recompensa un cop arribem a dalt de tot.
Ha valgut la pena pujar, ens reagrupem i ens felicitem per haver-ho
aconseguit, ens fem les quatre fotos de rigor per deixar constància i
seiem tranquil.lament a “xerrar barato” i admirar el paissatge. Estem
contents.
Per baixar vam canviar una mica el camí que haviem fet, i en lloc de
baixar per Santa Fe ho vam fer per La Costa, Fontmartina, Mosqueroles,
amb una sensació de calor brutal, les begudes dels bidons semblava que
estiguéssin acabades de treure del microones, l´aire ens cremava els
braços i encara que fos baixada i arribéssim quasi als 70 per hora en
cap moment vam tenir sensació de frescor.
Al final van sortir 115 kms. amb més de 2000 mts. de desnivell positiu i molta molta calor. Però ens va agradar.
antiga per anar a buscar el primer “port” que ens trobarem durant la
jornada: “Can Bordoi”. No és una pujada difícil i tret potser del tram
final (passat el pont), no hi ha cap rampa dura que t´obligui a
exprimir-te al màxim. Així que, cadascú al seu ritme, anem superant el
pocs kms. que separen Dosrius del punt més alt a on ens reagrupem i
iniciem la curta i ràpida baixada fins a Llinars.
De Llinars fins a Sant Celoni el fet més destacat és el dens tràfic de
cotxes i camions que et fa anar força intranquil sobre la bici. És un
tram sense cap transcendència.
Arribats a Sant Celoni ens aturem un instant a la benzinera a inflar
les rodes de tractor que porta en Marcel, ja que les té molt baixes de
pressió i encara li costaria mes d´arrossegar-les per l´asfalt. Ens
fiquem per dintre el poble i passats quatre carrers ja trobem la
carretera que ens ha de portar fins el Turó de l´Home. La visió del cim
des de la carretera fa respecte però li tenim ganes, i tot i la forta
calor que ja comença a fer, estem segurs que arribarem fins el final.
Fem una última aturada a la rotonda que dona accés a la carretera de
Mosqueroles i La Costa del Montseny o a la carretera de Santa Fe, i
agafant aquesta segona comencem el llarg ascens. Són uns 15-16 kms.
plens de revolts i amb una pendent constant però no massa exigent,
l´asfalt està en bones condicions i es tracta d’agafar un ritme
constant que et permeti fer tota la pujada sense buidar-te del tot, ja
que els últims kms. fins arribar al cim si que ens demanaran que treiem
tot el que tenim…
Aproximadament una hora després ens trobem els quatre a la cruïlla de
la zona de pic-nic de la Barraca i decidim que abans de fer el tram
final anirem al restaurant a fer unes coca-coles, la calor és molt
forta, ens anirà bé prendre alguna cosa fresqueta i així comentar com
ens ha anat la pujada. El descans també ens ajudarà a recuperar
energies i agafar le forces necessàries per afrontar la “pujadeta”
final. Acabem les begudes i els entrepans i ara si que que va de debó,
el tram final no és gaire llarg (6-7 kms) però aquí la pendent si que
és forta de veritat. Retrocedim fins a la zona de pic-nic, omplim els
bidons amb aigua fresca a la Font del Cirerer i enfilem la carretera a
mà dreta. Els primers metres els arbres ens alleujen l´esforç amb la
seva ombra però en arribar a les antenes del repetidor el bosc
desapareix i el sol ens cau amb totes les seves forces. A partir d´aquí
un trocet en baixada i arriba la traca final. Unes dures curves ens fan
guanyar alçada ràpidament, l´asfalt es dolent, rugós, la bici s´enganxa
a terra i sembla que no es vulgui moure, tot sembla estar en contra
nostra, tot i així, el cim es veu cada cop més a prop i tot l´esforç
fet té la seva recompensa un cop arribem a dalt de tot.
Ha valgut la pena pujar, ens reagrupem i ens felicitem per haver-ho
aconseguit, ens fem les quatre fotos de rigor per deixar constància i
seiem tranquil.lament a “xerrar barato” i admirar el paissatge. Estem
contents.
Per baixar vam canviar una mica el camí que haviem fet, i en lloc de
baixar per Santa Fe ho vam fer per La Costa, Fontmartina, Mosqueroles,
amb una sensació de calor brutal, les begudes dels bidons semblava que
estiguéssin acabades de treure del microones, l´aire ens cremava els
braços i encara que fos baixada i arribéssim quasi als 70 per hora en
cap moment vam tenir sensació de frescor.
Al final van sortir 115 kms. amb més de 2000 mts. de desnivell positiu i molta molta calor. Però ens va agradar.
Fins a la propera!!!
Sergi Corado.
Les fotos d’en Sergi i en Joan: clica aquí.
Publicat dins de Bici de carretera | Deixa un comentari