BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Abans de res, perdoneu pel retard de les darreres cròniques: la feina és la feina i ara per ara, del bloc no en visc, tot i que m’agradaria.Dit això, intentaré de ser breu i faré un repàs no gaire exhaustiu d’aquesta sortida perquè en quedi constància. Només faltaria, oi nenes?

Bé doncs, som-hi.

Sembla ser, per l’augment de la colla del diumenge, que la por de sortir amb els corriolaires ja es va dissipant. Érem tretze, però no hi havia ni la Dona Misteriosa ni en Jo. Hi ha quòrum per anar cap a la zona de Burriac. Anem de pet cap a Argentona i al torrent de Cirers, davant mateix del mas del mateix nom, comencem la grimpada cap a la Barca. Esportiu i ràpid ascens que ens portarà de seguida al bosc del Gitano. Anem flanquejant les faldes del turó dels Oriols fins els boscos d’Agell i allí l’emprenem a fons fins el turó mateix.

Per Joan Lladó

Quan l’autobús en que anàvem sortí de l’avinguda Puig i Cadafalch, ja en camp obert, sense balconades a banda i banda, davant del Sorrall i en direcció a Argentona, i en aixecar la vista vaig veure la gran fumarada que eixia del vessant de ponent del Montcabrer, el cor se’m disparà. No sabia pas què fer, no sabia com

(més…)

Per Joan Lladó

Aquest diumenge, a la Plaça, han fet acte de presència dos nous convidats, l’Adrià i en Lluís: els donem la benvinguda i els planyem. Després de la xerrameca matinera, s’ha pres la decisió d’anar cap a llevant. Per les Cinc Sènies i després arran de mar, hem anat fins a Caldetes, des d’on hem començat la pujada cap al Remei. A can Vives l’hem emprès de baixada fins a can Jalpí, gaudint de les giragonses del polit senderet. Riera d’Arenys amunt, hem trencat al rial d’en Puig per enfilar per La Teixonera fins el coll del Pollastre.