BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

ROGAINE 100 ANYS UNIO EXCURSIONISTA VIC 28.05.2011

Per Joan Lladó

Dissabte, dos equips integrats per alguns individus de la colla vam participar en el rogaining que la UEV organitzà, entre d’altres, per conmemorar els cent anys d’aquesta activa entitat excursionista de la Plana de Vic.

L’equip Alpina el formàven l’Andreu, en Carles i en Ferran Broceño i participàren en la categoria d’homes sènior quedant en la desena posició acumulant un total de 163 punts. En la categoria d’homes veterans hi participàrem l’equip Bicicorriols format per l’Albert, en Martí i un servidor, aconseguint un total de 159 punts que ens portaria a la segona posició de la categoria.

Ha estat un rogaine dividit en dos sectors molt ben diferenciats damunt del mapa: un de planer a la banda de ponent i l’altre més trencat i muntanyós a llevant. Gairebé tothom a optat per raspallar la zona plana en primera instància i enllaçar després, de la millor manera possible, el sector amb més relleu.

La gairebé nul·la aparició de grans desnivells en la zona plana ens ha permès de córrer durant dues hores seguides fins que no ens hem endinsat a la muntanya i això ho han pagat les cames.

Felicitem a l’equip Alpina que aquesta vegada ens han guanyat en punts i a l’organització per fer-nos gaudir d’un altre rogaine malgrat no hi hagués vi a l’hora de dinar.

Salut,
Joan LLadó

Les classificacions per categories: cliqueu aquí.
Les fotos que vaig anar fent durant la cursa: cliqueu aquí.
I l’enllaç per veure les que han fet els organitzadors: cliqueu aquí.

LA TORRASSA DEL MORO 15.05.2011

Per Anscari Nogueras

Després de la sortida nocturna del divendres, el diumenge aprofitàrem per fer un tomb amb la canalla per apropar-nos a la Torrassa del Moro que aquest mes és oberta al públic els caps de setmana, i tots aquells que tingueu canalla o no , val la pena acostar-s’hi.

Torre romana coneguda per Torrassa o Torre del Moro, es troba a 15 minuts de Can Bordoi a una altitud de 412 metres.

És una magnífica torre cilindrica lleugerament cònica. Hom diu que era
un punt d’avís per als pagesos, quan els recaptadors d’impostos del rei
moro venien a fer la seva feina. La pagesia del Coll pujava a la torre i
feia un gran foc per tal d’avisar els veïns del pla o sigui, de
Llinars. Aquests tenien temps d’amagar els caps de bestiar del quals
pagaven impostos.

La torre ha estat excavada en diverses ocasions. En les últimes
excavacions s’ha comprovat que el basament és romà del segle II a.c.,
l’alçat de l’època medieval i la coronació del segle XX.

L’any 1906, el senyor Francesc Teixidó, molt aficionat a la cacera,
adquirí una part de la finca de Can Puigvert, amb les ruïnes de la
Torrassa. La Torre del Moro, la convertí en pavelló de caça.

Cedida per la familia Garcia Pérez al poble de Llinars del Vallès l’any 2009 i rehabilitada per l’Ajuntament l’any 2010.

Dades de la Torrassa:

Alçada total=8,30 m
Alçada de la part romana més antiga=4,36 m
Circumferència de la base= 29,60 m
Diàmetre interior= 5,50 m
Diàmetre exterior= 9,34 m
Gruix del mur= 2 m

Les fotos: cliqueu aquí.

MASSIVA I TRAPELLA NOCTURNA DE DIVENDRES 13.04.2011

Per Joan Lladó

Divendres al vespre ens ajuntàrem la colla Bicicorriols i un bon grapat d’arreplegats dels Capgrossos, triatletes i altes especímens inadaptats per anar a fer un bon tiberi a Canyamars amb l’excusa de fer una escapada nocturna amb btt. La plaça de l’Havana va ser el lloc de trobada ja que aquesta proposta de fartanera-esportiva fou iniciativa de la colla dels arreplegats i és on habitualment es troben.

Quan tothom era a plaça, costà deu-i-ajuda d’engegar. Moure a prop de trenta personatges no és bufar i fer ampolles. Primer calia decidir la ruta. Calia que fos apte per tots i que poguéssim anar plegades les dues colles. S’optà per Santa Mònica.  Doncs vinga!

Per les Cinc Sènies ens apropàrem a Llavaneres i pel dit camí enfilàrem fins el coll Pallarès. En aquest tram en Fustes no tingué més paciència per fer marxa de passeig i estirà el grup fent-lo suar. Redéu! Però amb l’espera tot s’aixugà i ens donà temps per deixar anar mil-i-una animalades.

Reemprenguérem la marxa vers el corriol dels Xurribikers on a mig camí hi trobàrem una tanca. Els homes de seny la voltàrem i els arrauxats la deixàren com un acordió.

A la riera de can Rimbles ens reagrupàrem després del frenètic descens i els dolços, pulcres i assenyats comentaris de l’amic Bertran ens feien esclatar de riure.

No teníem mes temps per pujar per can Vallalta. Així doncs, baixem fins a can Rimbles i arribem de seguida a Canyamars.

Ens entaulem per colles i van arribant els començals motoritzats.

De gana no en falta i amb els entrants la cuina no dona l’abast amb la teca. Falta pa, s’acaba el vi. Tot desapareix. Els Leonardi xuclen com esponges. Però com golafres no ens acabem tota la vianda. Els campions d’engolir no van sortir per enlloc.

La sobretaula s’allarga i la mamància ha enganxat els culs a la cadira. Qui s’aixeca ara?

Ens fem la foto de grup al damunt d’un empostissat (diria que electoral) i tot seguit anem avall per anar a enfilar el camí de la Moreneta. Prenem el corriol alternatiu i al capdavant s’hi fa tralla i de la bona. Jo us puc assegurar que pujar així no ha de ser gens bo per ningú. Però com que no sabem dir mai prou…

Al pla de can Bruguera comencen les basques i els rebomboris de panxa. Els italians es fan fotos de la indisposició provocada i alhora la fan venir a la resta.

Anem! Cap el corriol d’en Jordi, a veure si ho acabem de treure tot! Fa goig de veure tota la corrúa de llums l’un darrere l’altre -n’hi ha que van sense-. Ens anem aturant de tant en quant perquè tothom segueixi. El camí, com ja sabem els de la colla, és molt perdedor.

Al tram de baix algú es fot un pinyot i no és gens estrany: velocitat, alcohol i obstacles…

A la fi, arribem tots sans i estalvis al carrer Pujol a fer un cervesot. Ens ho mereixem. La cridòria és important, tothom està eufòric i els veïns també deuen saltar al llit. Són les dues de la matinada.

Fins la propera,
Joan Lladó

Els corriolaires: Anscari N., Andreu C., Carles LL., Lucca L., Giovanni L., Albert G., Ferran S., Pep F., Valentí T., Jordi T., Albert B., Martí M., Manel Q., Jordi C., Manel T. i Joan LL.

Arreplegats: Xevi B., Cleo, Quim, Enric C., Xevi C., Carles LL., Miquel M.,  The One, Jordi C., Jordi C., Albert, Quico B. i Santi. (Si falta algú, digueu-m’ho).

Les fotos d’il Grande Prosciutto: cliqueu aquí.
Les fotos d’el Magret: cliqueu aquí.
Les fotos d’en Pistons: cliqueu aquí.

CURSA BTT SANITÀRIA 2011. “LES” BICICORRIOLS TAMBÉ DONEN LA TALLA. 14.05.2011

Per Manel Trenchs

Aquest any hem tornat a participar a la cursa BTT sanitària que es fa dins dels Medijocs que organitza el col.legi de Metges (per promocionar la vida saludable i tal).
La petita representació de Bicicorriols érem: l’Avi, la Pantera Rosa, la Mireia (dona d’en Logístic) i la Maria (la Pantera Negra). En total uns 150 inscrits.
Com cada any es sortia des de darrera l’hospital, es pujava per la pista
de sorra fins a dalt de Can Bruguera i per aquells verals es feia un
recorregut, molt similar al dels anys anteriors (entre can Nogueras i
l’Oasis) però amb la variació de fer el corriol de l’avi Vidal. Uns 24
Km, la majoria per corriols molt ciclables i amb un bon sol que ens
assedegava.

Els resultats: tots quatre ens vam endur medalla!!!! La Mireia, 1a
Sènior Femení (i primera de totes les noies!), la Maria, 3a Sènior
Femení, l’Avi, 2n dels Megamàsters (i 9è de la general) i la Pantera
Rosa, 2n dels Màsters (i 6è de la general). Tot i que l’entrega de
medalles va ser una mica improvitzada, i anaven penjant les medalles al
coll a mesura que anaven arribant els guanyadors sense seguir cap ordre
ni criteri, nosaltres vam marxar d’allà ben satisfets, sobretot l’Avi
que va aconseguir trepitjar els talons de la Pantera durant tot el
recorregut!

Estaria bé que la propera vegada hi hagués més participació
Bicicorriolera (veient que és una activitat que podem compartir amb les
dones i fins i tot la canalla més grandeta, em refereixo als fills, és
clar).

Felicitats noies!

Resultats: http://www.comb.cat/cat/actualitat/esdeveniments/activitats/medijocs/medijocs_2011/btt.htm

Fotos:https://picasaweb.google.com/colom.bernat/BTTCSdM140511#

Sel·lecció de fotos: cliqueu aquí.

Fins la propera,

Manel

TEMUDA TERRA DE REMENCES 2011 08.05.2011

Per Joan Lladó

Tant de neguit, tant d’entrenament, tanta estratègia i perquè? Doncs per fer un tomb cicloturista de 175 qms. A voltes sembla ben bé que acabem de sortir de l’ou. Ai senyor, que poc han servit els 100 de les Guilleries, voltes a la Cerdanya, meridians, etc. d’aquests darrers quinze anys. Tant baixa era l’autoestima? Quina era la por? No acabar? Fer més de set hores? No voldria fer el milhomes, però vinga, digueu, què us espantava?

Aquí teniu els gens sorprenents resultats, això si, vistos de forma general,  d’una colla de galifardeus coneguts arreu per les seves gestes i que el dia abans tenien un culet com el cap d’una agulla.

Fixeu-vos amb els tres primers, no els hem d’envejar pas res, crec.

A mi, la veritat sigui dita, em feia molta, molta mandra fer aquesta marxa. Els ports a superar ja els havia fet i alguns repetit més d’una vegada i tot plegat s’em feia feixuc. Les gentades i colapses tampoc em motiven. Però havia de treure cabòries i ficar-m’hi amb ganes i, certament, vaig posar-hi una bona dosi de bona voluntat i al final en vaig gaudir de valent. També vaig patir, tot s’ha de dir. El mall em colpejà pujant a Bracons, segurament per la tibada prèvia que s’esdevingué al pla garrotxí. Ara, me’n vaig saber desfer i vaig reixir amb un bon resultat personal.

L’enhorabona a tots plegats! I gràcies per la bona companyonia. Visca la colla!

POSICIÓ
GRAL.
TEMPS DORSAL NOM CAT. EDAT
453 05:56:21 1696 FAMADAS CABRESPINA, JOSEP  B 35-44
457 05:56:24 1655 GOMEZ PUIG, ALBERT  B 35-44
519 06:01:32 1422 TRENCHS MOLA, MANUEL  C 45-54
595 06:08:18 2429 LLADÓ RAMOS, JOAN  C 45-54
731 06:24:35 1657 LLORENS NOÈ, CARLES C 45-54
792 06:30:36 2566 CALVÓ BOATELLA, ANDREU  C 45-54
968 06:52:08 1821 TARRES TORRENTS, VALENTI  C 45-54
969 06:52:17 1654 NOGUERAS GONGORA, ANSCARI  A 18-34
1006 06:56:25 4343 TRIQUELL CRISTOFOL, ADRIA  B 35-44
1015 06:58:17 2249 LEONARDI , GIOVANNI  D 55-64
1 04:50:39 2697 MAURICIO WALDEMAR,
MULLER
C 45-54
2 04:50:40 133 EBRI CASADEVALL,
ALBERT
A 18-34
3 04:51:32 2680 ZAMORA PEREZ, MARCEL A 18-34

Les fotos d’en Giovanni: cliqueu aquí.
A la foto de portada hi falta en Manel que hagué de marxar d’hora perquè la família l’esperava.

Salut,
Joan Lladó

MÉS ENLLÀ DE L’ASFALT TAMBÉ HI HA VIDA! 1er. PREMI DEMÀ BIKES 30/01.05.2011

Per Martí Montserrat

Segona prova de copa catalana de ciclo orientació organitzada pels companys del club d’orientació PEDAL-O. La prova constava de dues curses, una dissabte i l’altre diumenge. La suma de les dues, donaven el temps total de la prova.

Els dos dies la cursa va transcorre pels voltants de Manlleu, combinant
corriols per la vora del Ter, amb zones rurals amb un inacabable tramat
de camins i caminets. Que feien estralls a qualsevol orientador que
volgués anar per feina.

Amb categoria Sènior, en Jordi Sales va fer una exhibició, marcant uns temps realment envejables.
 
Amb la categoria H-40 va ser molt mes disputada, en  “Furni”  i jo, ens
les varem tenir i ens varem  anar alternant al capdavant de la cursa.

Dissabte va anar força bé, a pesar de dos embrancades, al final vaig
aconseguir acabar la cursa amb una renda d’un aproximat minut i mig.
Però Diumenge es girà la truita, en “Furni” em va repassar de valent
traient-me uns dolorosos cinc minuts i passant-me al capdavant de la
classificació general.

Nota:
Vull felicitar a l’organització i molt especialment a en Josep Selga, per una cursa i uns mapes excel·lents!!!

ÚLTIMES PISTONADES ABANS DE LA TERRA DE REMENCES 01.05.2011

Per Pep Famadas

Dijous al Casal uns quants dels remences decidim fer una matinal amb flaca més intensa com a darrer preparatiu pel diumenge que ve. Amb aquesta excusa ens saltem tots els preceptes de diumenge: ni gruixudes, ni esmorzar; la intenció és pedalar tot el matí i arribar a casa a dinar.

La volta proposada és: cotxe fins a Bigues, Sant Feliu de Codines, Castellterçol, Granera, Monistrol de Calders, Calders, Navarcles, Talamanca, Matadepera, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Gallifa i de nou a Sant Feliu de Codines i Bigues. Tot plegat 130 km i 2.200 m de desnivell, segons el Toaster.

A les 6.00 h a la plaça tot just som 4 corriolaires. L’Adrià, l’Anscari,
el Mamalló i un servidor (bé, jo arribo 10 min. tard). Arribem a Bigues
a les 6.45 h i fem un cafè a Ca la Mari, on la mestressa ens diu que
des de les 6.00 h que està al peu del canó. Comencem a pedalar a les
7.10 h cap a Sant Feliu. L’hora és collonuda. Això és l’agraïment de
matinar. Anem per feina que és del que es tracta avui. Aquella hora no
hi ha trànsit enlloc. Aviat som a Castellterçol. Tombem cap a Granera.
El paisatge ja és més propi del Moianès que no del Vallès. Pinedes de
pinassa, vaques, prats i masos. La primavera esclatant de verdor.
Arribem al llogarret de Granera. Aquí només hi ha pau i tranquil•litat i
la petita església de Santa Cecília (d’absis llombard, apunta l’erudit
Mamelló) que ens dóna la benvinguda. La carretera s’acaba i ara davallem
vers Monistrol de Calders per una pista forestal enquitranada
d’aquelles que no agraden a l’Avi, tot i que circulem sense problema.

De Monistrol de Calders fins a Calders pugem picats, com no podia ser
d’altra manera. I de Calders a Navarcles, per carretera ampla, baixem,
ara no picats ja que ens rellevem, gaudint de la velocitat. A Navarcles
mengem l’entrepà aprofitant l’escalfor d’un foc per a un botifarrada a
la plaça del poble. Teníem pa, botifarres, brasa i porró a punt per
nosaltres, llàstima de no haver-ho sabut. Es veu que ho fan cada any.
Agraïm l’escalfor del foc ja que estem ben suats i l’ambient és núvol i
més aviat fred. Anem per feina sense ni tan sols cafès, de cara al
conegut Coll d’Estenalles.

Tot just començar l’Ansacari ens avisa d’una colla de indis vallesans
“camespelades” que se’ns acosten pel darrere. Prudentment els saludem i
deixem passar tot i no perdre la seva roda. Són indis xeroquis de
muntura fina, oju!!. Baixem un sifó al seu darrera i, és clar, passa el
que havia de passar. Al pujar de nou els hi seguim la petja. Ells
reaccionen al sentir l’al•lè al clatell. Jo aguanto el que puc, prudent
de ser en terra forana. El nostre fornit Mamelló planta cara a els més
dèbils de la tribu, que sembla són alliçonats per l’home pelut. A
Talamanca abandonem la lluita per a reagrupar-nos. 

Ara sí de dret cap al coll d’Estenalles. El Mamelló, calent, tiba tot i
que no s’escapa. El segueixo i m’hi acosto però arribem al coll abans
d’aconseguir-lo. Ens tornem a agrupar per baixar de nou a bon ritme fins
a Matadepera. Allà ens truca en Pistons: és a Sant Feliu. Ens trobarem
més o menys a Sant Llorenç Savall. Travessem el poble i faig dentetes
als companys al petonejar una bella i bonica vallesana. Vés per on quina
casualitat.

De Matadepera a Castellar fem relleus. Ens agrupem de nou i comencem
l’agitada pujada fins a Sant Llorenç, on trobem de cara una carrera de
bicis i una trobada de motos clàssiques i força trànsit. L’amic Mamelló
comença a notar les conseqüències d’anteriors combats i jo, malparit,
que me n’aprofito. Abans d’arribar a Sant Llorenç trobem en Joan que ha
vingut des de Mataró per tornar amb nosaltres. Passem pel mig de Sant
Llorenç on celebren la Festa del Pi de Maig.

La carretera de Sant Llorenç a Sant Feliu, passant per Gallifa és una
delícia. I com a colofó de la jornada, el descens des de Sant Feliu de
Codines fins a Bigues amb un asfalt en perfectes condicions.

Arribem a Bigues a les 13.30 h on encara som a temps per què la Mari ens serveixi la merescuda beguda.

Bona jornada d’entrenament. Les cames, ara al vespre, ho noten. La Terra
de Remences serà però, tot una altra història amb paraules majúscules.
Veurem.

Corriolaires: Mamelló, Ventús, Formiga, i el Net de la Trini. En Pistons se’ns afegeix a mitja missa.

Kms: 127. Desnivell:2.200 m.

Les fotos de l’Anscari: cliqueu aquí. Quan tinguis la nova càmera et surtiran igual de bé. Muà.

Pep Famadas

LA P. RATLLA BLANCA DURANT 8 HORES. LA SELVA-EMPORDANET 17.04.2011

Per Adrià Triquell

Doncs per anar fent cames per la Terra de Remences, el Nét de la Trini ens proposa una de flaques per la costa brava descrita en la web de rutes de cicilsme: Platga d’ Aro-Calonge-Sant Pol-Pals-Begur-Llafranc-Palafrugell-Palamós-Platga d’ Aro, que decidim allargar “un xic” amb el tram Tossa de Mar-St.Feliu de Guixols, tot plegat 161KM i 7 hores i quart segons el Toaster. No està gens malament per uns arreplegats que a vegades necessiten dues hores de corriols per fer els tres escassos  quilòmetres que separen Mataró d’ Argentona.
Comencem ben aviat per la sinuosa carretera que ha de portar de Tossa de
Mar a St. Feliu. En aquesta hora els moteros encara estan dormint i la
temperatura pràcticament es perfecta. No puc dir que estigui gaudint de
la carretera i del preciós paisatge que segur que hi ha, perquè prou
feina tinc a mirar la p. ratlla blanca i que no em marxi el p.
corriolaire (?)  que porto al davant. Per deu!  que encara ens queden 7
hores de bici!! Després d’ una breu treva a Platja d’ Aro, ens preparem
per una de les “mes engrescadores” fites del dia, les pendents de la urbanització El Masnou, amb pics del 23%. El fet de portar encara pocs
quilòmetres a les cames i la bona temperatura farà que superem la prova
amb prou dignitat. Un cop al coll, agafem un tram emporlanat on en
Pistons trenca el cable del canvi (collons, és que fins i tot amb les
flaques també fem destrosses), que esmenem com podem, tot i que el canvi
queda inutilitzat.

Passem per Romanyà i esmorzem a Calonge, un pèl aviat per la ruta que hem de fer, però en
Formiga no ens podrà acompanyar tota la volta i és l’ últim punt on
podrem estar  plegats. Fem el Coll de la Ganga encara amb els sonsos i
calamarcets a la panxa, i al pla deixem un xic enrere a en
Pistons pel tema de l’avaria, cosa que el fa decidir a prendre una ruta
alternativa per retrobar-nos més tard. De la Bisbal fins a Sa Riera és
un tram còmode i rodador però poc atractiu. Les cames ja comencen a dir
hola però el millor encara està per venir: el tram Sa Riera-Sa
Tuna-Begur-Tamariu em provoca un munt de sensacions contradictòries, per
un costat, la carretera és molt més tranquil·la i permet gaudir de la
bici, per l’ altra part, les rampes continues fa que costi trobar el
ritme constant que a mi m’ agrada, i per l’ altra, indignació pel que és
i podria ser aquest bonic (?) lloc de la costa brava.
 
Quan arribem a la temuda i esperada rampa de Begur-Sa Borna del 27%
esclatem a riure, ai el que fa el cansament, rampa que superem, diguem
que amb un aprovat justet. Passat Palafrugell, anem a buscar Ermadàs on
en teoria hem d’ anar paral·lels al carril bici fins a Palamós, però
posem la gamba i sense saber com acabem fent un descens amb la flaca per
una pista-corriol. Arribem a Palamós, Platga d’ Aro, i altra cop de
tornada el tram St-Feliu  Tossa de Mar, a l’estil campi qui pugui
-maricón el último-.

Recomanable volta però no apta per ànimes sensibles als desastres urbanístics.

Corriolaires: Mamalló, Pistons, Net de laTrini, Ventús i Formiga.

Les fotos d’en Pistons: cliqueu aquí.