BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

Arxiu de la categoria: Curses d'orientació a peu i btt

I ROGAINE PORT DEL COMTE 14.09.2014

IMG_4125

Per Joan Lladó

Aquest any, les curses del calendari de la Copa Catalana són massa espaiades i la que ens ofereix el club Senglar Orientació ens servirà per recuperar el fil d’aquest tan enyoradís esport que aplega cinc grans ingredients: fons, treball en equip, orientació, estratègia i muntanya.

(més…)

BICICORRIOLS AL 1ER. ROGAINE DEL PORT DEL COMTE 14.09.2014

IMG_4123

Per Martí Montserrat

Quan em van informar de que feien aquest Rogaine de seguida ho vaig comentar amb en Joan per tal de fer caps i mànigues per poder-hi participar, doncs és una zona que en guardo molt bons records.

Fa un grapat d’anys que amb varis companys de la colla, participant en un Raidvert,  vàrem fer un final d’etapa a dalt de Port del Conte i concretament al refugi del pla de la Bòfia. En aquella ocasió ja vaig quedar frapat per aquest meravellós racó.

(més…)

EL NOSTRE 1ER. ROGAINING 24HORES: APROVAT AMB NOTA 26-27.01.2013

Per Joan LLadó

Participaríem al Campionat d’Europa i això ja era un gran al·licient. Ens les veuríem amb els grans experts en l’orientació: finlandesos, lituans, ucraïnesos, estonians, russos, txecs… No ens costà gaire de prendre la decisió d’apuntar-nos-hi després dels resultats obtinguts en les darreres proves de la Copa Catalana pensant que en podríem treure algun profit. Abans del rogaine de Pontons, a finals d’octubre, en Martí ja havia fet les gestions, tot i que el secretari d’aquests afers sigui habitualment un servidor.

(més…)

EL DARRER ROGAINE DE LA COPA CATALANA. ALTAFULLA 02.12.2012

Per Joan Lladó

El diumenge 2 de desembre vam disputar el darrer rogaine de la Copa Catalana del 2012 a Altafulla, municipi del Tarragonès i de la subcomarca del Baix Gaià. Malgrat que no ens hi jugàvem gran cosa, vam decidir de participar-hi perquè es preveia una prova força plana, vull dir amb poc desnivell, i on caldria estirar força les cames. Ens aniria molt bé per entrenar en vistes del campionat d’Europa de finals de gener.

(més…)

III ROGAINING D’EL CORREDOR. VICTÒRIA INESPERADA 18.11.2012

Per Joan LLadó

Si en l’anterior edició d’aquest rogaine fracassàrem estrepitosament, arribant vint-i-cinc minuts tard a meta, tot i jugant, com aquell qui diu, a casa, enguany ens emportem el premi a l’esforç, a la bona planificació i a la lucidesa en la presa de decisions. Malgrat que una d’aquestes decisions, un canvi d’itinerari a mitja cursa, no ens semblà el més adient per aconseguir més punts en menys temps, la recompensa arribà inesperadament.

(més…)

6 PEDALS. MÀSTER STYLE 20.10.2012

Per Manel Trenchs

El passat dissabte 20 d’octubre vam fer a Tarrés (Les Garrigues) la 2ª edició de la prova “6 pedals” (rogaine BTT-O).
Què és un rogaine BTT-O? és una modalitat esportiva de les curses d’orientació en què els participants han de desplaçar-se en bicicleta de muntanya, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima puntuació passant pels controls en un temps màxim i un ordre lliure. No tots els controls valen els mateixos punts, això dependrà de la dificultat física i/o tècnica per trobar-los. I en aquest cas, el temps màxim era de 6 hores, heus ací el nom de la cursa.

(més…)

II ROGAINE COLLSEROLA 14.04.2012

Per Andreu Calvó

Per segon any consecutiu tornem a Collserola, aquesta vegada amb l’equip complet (l’any passat en Carles, no va voler venir). Enguany en Ferran, es pot dir que corria a casa, la sortida estava a l’altra banda del carrer de casa seva,  i com a bon amfitrió ens va obsequiar amb un complet esmorzar. La fase anterior a l’entrada en el recinte tancat de la cursa sempre amb els mateixos dubtes i incerteses: malles llargues o curtes? Plourà o no? porto prou menjar? tinc prou pocions màgiques? estaré a l’alçada?

(més…)

FEM PODI A L’ESPLUGA CALVA. 21.01.2012

Per Joan LLadó

Dissabte, en la 4a. edició del Rogaine The Wild Boar de l’Espluga Calba a les Garrigues, prova que enceta la Copa Catalana d’enguany, l’equip d’homes veterans format per en Martí Montserrat i un servidor vam pujar al podi en la segona posició amb un total de 150 punts aconseguits. Els primers, navarresos, van fer-ne 164, quedant en la primera posició, també, de la classificació general.

ROGAINE BTT-O L’ESPLUGA CALVA. MÉS BICICORRIOLS AL PODI. 12.10.2011

Per Manel Trenchs

El passat dimecres es va celebrar a l’Espluga Calba (Les Garrigues) el primer rogaine de BTT-0 de Catalunya, anomenat “6 pedals”. Consisteix en trobar i marcar el màxim nombre de fites de les 45 que hi ha en el mapa que et donen en 6 hores. La prova es fa per equips de 2 a 5 corredors i cada equip decideix l’ordre de les fites que buscarà.

(més…)

BiCiCORRiOLS TORNA A FER PODI. ROGAINE 3 VALLS 12H. 24.09.2011

Per Joan Lladó

L’equip format per en Martí i en Joan ha pujat al segon graó del podi en la categoria d’Homes Veterans. Tot i que l’estratègia de la cursa no la van plantejar de la millor manera, no es van orientar prou bé en les hores de foscor i van fer alguns errors impropis de la seva línia, van aconseguir pujar al podi per assegurar-se la primera posició de la Copa.

(més…)

ROGAINE 100 ANYS UNIO EXCURSIONISTA VIC 28.05.2011

Per Joan Lladó

Dissabte, dos equips integrats per alguns individus de la colla vam participar en el rogaining que la UEV organitzà, entre d’altres, per conmemorar els cent anys d’aquesta activa entitat excursionista de la Plana de Vic.

L’equip Alpina el formàven l’Andreu, en Carles i en Ferran Broceño i participàren en la categoria d’homes sènior quedant en la desena posició acumulant un total de 163 punts. En la categoria d’homes veterans hi participàrem l’equip Bicicorriols format per l’Albert, en Martí i un servidor, aconseguint un total de 159 punts que ens portaria a la segona posició de la categoria.

Ha estat un rogaine dividit en dos sectors molt ben diferenciats damunt del mapa: un de planer a la banda de ponent i l’altre més trencat i muntanyós a llevant. Gairebé tothom a optat per raspallar la zona plana en primera instància i enllaçar després, de la millor manera possible, el sector amb més relleu.

La gairebé nul·la aparició de grans desnivells en la zona plana ens ha permès de córrer durant dues hores seguides fins que no ens hem endinsat a la muntanya i això ho han pagat les cames.

Felicitem a l’equip Alpina que aquesta vegada ens han guanyat en punts i a l’organització per fer-nos gaudir d’un altre rogaine malgrat no hi hagués vi a l’hora de dinar.

Salut,
Joan LLadó

Les classificacions per categories: cliqueu aquí.
Les fotos que vaig anar fent durant la cursa: cliqueu aquí.
I l’enllaç per veure les que han fet els organitzadors: cliqueu aquí.

MÉS ENLLÀ DE L’ASFALT TAMBÉ HI HA VIDA! 1er. PREMI DEMÀ BIKES 30/01.05.2011

Per Martí Montserrat

Segona prova de copa catalana de ciclo orientació organitzada pels companys del club d’orientació PEDAL-O. La prova constava de dues curses, una dissabte i l’altre diumenge. La suma de les dues, donaven el temps total de la prova.

Els dos dies la cursa va transcorre pels voltants de Manlleu, combinant
corriols per la vora del Ter, amb zones rurals amb un inacabable tramat
de camins i caminets. Que feien estralls a qualsevol orientador que
volgués anar per feina.

Amb categoria Sènior, en Jordi Sales va fer una exhibició, marcant uns temps realment envejables.
 
Amb la categoria H-40 va ser molt mes disputada, en  “Furni”  i jo, ens
les varem tenir i ens varem  anar alternant al capdavant de la cursa.

Dissabte va anar força bé, a pesar de dos embrancades, al final vaig
aconseguir acabar la cursa amb una renda d’un aproximat minut i mig.
Però Diumenge es girà la truita, en “Furni” em va repassar de valent
traient-me uns dolorosos cinc minuts i passant-me al capdavant de la
classificació general.

Nota:
Vull felicitar a l’organització i molt especialment a en Josep Selga, per una cursa i uns mapes excel·lents!!!

ROGAINE DE COLLSEROLA. UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES, OI?

Per Andreu Calvó

Pensava que la sensació de quedar-se buit per dins nomes es podia sentir desprès d’una expulsió controlada pels conductes reglamentaris, però vaig descobrir que també pot passar d’altres formes…

El dia mes calurós del mes d’abril en molts anys, va ser l’escollit per
celebrar la primera edició del Rogaine del Collserola, quina
casualitat!!!!!, però que hi farem. L’equip queda reduït a dos, degut al
“desgarro” d’en Carles, des d’aquí encoratjar-lo i desitjar-li una
rapida recuperació.

A quarts d’onze arribo a Can Caralleu on ja m’espera
ansiós en Ferran, correm a casa seva i això el motiva, un mos sòlid al
bar i a prepara-se. A les 12 tocades donen la sortida, en Ferran te
“molt clar” l’itinerari i jo me’n refio. Anem trobant fites sense cap
problema i a una velocitat considerable tot i el terreny trencacames, a
partir de les segona hora em començo a marejar i me n’adono que el cos
fa coses estranyes, sembla que no respongui. Però com que un és mes
burro del que sembla, vaig fent i intento seguir al Ferran, tot i que a
vegades em costa seguir-lo, sota un sol de justícia que crema la pell
anem recorrent la Serra de Collserola desconeguda: Esplugues, Sant Just,
Molins de Rei, Vallvidrera…. Perdem temps intentant localitzar una fita
mal posada, i això m’acaba de rematar.

Estem encara molt lluny de la
meta i el temps s’acaba. En una fita ens trobem al Sebas i en Pep, la
seva cara tampoc es l’habitual. Al pantà de Vallvidrera algun graciós
s’ha endut la balisa, fem foto per constatar que hem passat per allà i cap
amunt, quedem 90′ minuts i ens hem d’espavilar. Vaig pensant amb lo petat que
vaig i el que encara queda, i sobretot en el 5 quilòmetres de la
carretera de les Aigües totalment plans, quina merda. Pincem la darrera
fita i 25 minuts per arribar, el Ferran m’apreta i faig el darrer esforç,
que consti que ja fa mes de 3 hores que m’esforço. Arribo a meta amb
una sensació de buidor total però a la vegada alegria per que s’acabat
el patir. La propera el 28 de maig a Osona.

Moltes Felicitats al” Veterans” Joan i Marti, que van pujar al segon calaix del podi.

Fins la propera,
Andreu Calvó

Web de l’organització: cliqueu aquí.

BiCiCORRiOLS I L’ALPINA TORNEN A FER PODI 06.03.2011

Per Joan LLadó

Ahir diumenge, els equips formats per en Martí, l’Albert i en Joan per Bicicorriols i en Carles i l’Andreu per l’Alpina, van fer podi en la segona i tercera posició respectivament en la categoria d’homes veterans del I Rogaining de la Selva organitzat pel Grions Orientació de Sant Feliu de Buixalleu.

Ambdós equips van aconseguir els mateixos punts (181) però amb una diferència d’un minut i escaig en l’arribada a meta.

Dins la classificació general del rogaine cal veure que la novena i desena posicions són molt dignes i que la diferència de punts, sense tenir en compte els primers classificats, no ha estat tan gran com en altres curses i de ben segur l’anirem retallant en les properes proves.

La classificació per categories: cliqueu aquí.
La classificació general: cliqueu aquí.
Les fotos: cliqueu aquí.

THE WILD BOAR 2011 ROGAINE 24 H 22-23.01.2011

Per Carles LLorens

Dissabte al matí, bar de can Xavi a l’Espluga de Francolí, últim esmorzar-dinar-sopar calent servit per la germana bessona de la Veronika Semanova abans de sortir amb direcció de l’Espluga Calva a passar-hi un petit calvari.
El nom d’aquest calvari es l’acròmin donat per tres inadaptats australians tips de fer curses de curta distància que varen empatollar-se el que actualment es la bomba. Curses d’orientació de 24 hores.

Per situar-nos,  l’Espluga Calva es un municipi de la comarca de les
Garriges un llogarret perdut de la ma de deu on normalment a l’ hivern
fa un  fred que pela i a l’estiu un  sol que estavella les pedres.

Es terra de secà,  de conreus d’oliveres de la varietat arbequina, un
paisatge conformat per petits turons separats per  valls de conreus.
Impera en aquest turons i a les serres un boscs de poc valor, amb un
sotabosc bastant xungo, de cursa lenta.

Hom i pot trobar una  gran quantitat d’arbres caiguts de la nevada
històrica de l’any passat i  si afegim romegueres , garrigues i
qualsevol planta de la família de les punxes tindrem el turment
perfecta. Cal dir però que el contrapunt el posen les diferents herbes
ramelleres que ens guariran de les esgarrinxades.

Estem situats a l’entrada del poble, fa un fred que pela car dir que es
el dia  mes fred de l’any d’enguany, s’espera una cursa molt dura
sobretot a la nit. L’organització a penjat a la plana web la previsió
meteorològica informant que les temperatures  estaran per sota cero tot
el dia i segurament a la nit s’assoliran  valors negatius de gairebé 2
dígits.

Hi ha un munt de gent de diferents nacionalitats, russos, ucrainians,
letons, francesos , holandesos, finlandesos , suecs i  gent arribada de
diverses comunitats de l’estat espanyol  bascos, aragonesos, madrilenys 
i fins i tot un equip de les illes Canàries.

Un cop repassat el material a carregar a la xepa, posem la resta de
material (roba , bambes de recanvi, bateries, menjar, sacs,
màrfegues..) en els petates que l’organització durà al hash house.

Aquest indret situat a un lloc diferent de la sortida,  està destinat a
descansar, dormir, canviar-se o menjar.  Cal dir però que segons
l’estratègia hi hauran equip que no hi faran parada.

Un cop fets els tràmits de rigor ens adrecem a marcar la ruta sobre un mapa d’uns 90 quilometres quadrats.
 
Un cop plantejada l’elecció del millor itinerari possible sobre el
planell ( hi ha 63 fites amb diferents numeracions resultat de la seva
dificultat), l’Andreu se li puja la mosca al nas. Les nostres pinces
sport ident Si card9 solsament suportant la lectura de 50 fites.

Després d’un estira i arronsa amb l’organització ( encara deuen estar
rient) netegem i comprovem les pinces a l’entrada de la plaça, ens miren
els mapes i ens calcem les brúixoles en els dits.

Es un moment emocionant tothom fa estiraments, comenta la jugada , els
nervis son a flor de pell. Després que l’organització presenti tots el
equip per megafonia sonen Els Segadors, tot just acabat l’himne toca la
campana i tothom surt corrent com si s’acabés el mon.

Sortim de l’Espluga amb direcció nord , per fer un recorregut amb sentit
direcció horari escombrant les fites vers a l’est a buscar el punt mes
allunyat del planell,  mes concretament  a la fita numero 92 situada al
Santuari del Tallat.

Ja han passat el nervis i anem progressant amb direcció  Els Omells de
na Gaia. Les fites estan repartides a banda i banda del la divisòria
d’el Rinet i el Fondo dels Cocons tot funciona de meravella, la cursa es
rapida i les fites les anem clavant , llevat de la fita numero 47 per
un error d’interpretació.

Arribem a els Omells de na Gaia a on cerquem aigua per omplir els
camels, fa un fred que pela, totes les fonts i abeuradors estan glaçats,
finalment trobem aigua, mengen un xic ( bàsicament barretes
energètiques ) i  en posem guants i una altra capa.

Seguim progressant direcció est cap a Mont blanquet ara les fites es
trobem a banda i banda del fondo dels Diumenges , un cop arribat a
l’alçada de Mont blanquet el sol s’amaga fent que la temperatura davalli
un parell de graus. En aquest punt seguim per el clot de la Creu
resseguint el GR 175 fins arribar fen marrades al Santuari del Tallat.

Es el punt de retorn, fem broma respecta a la tornada i faig esment de
que per anar al hash house queden ni mes ni menys que tres doblets de
paper del plànol , aproximadament el que hem tardat arribar aquí, unes 5
hores.

Ens posem els frontals, no podem restar ni un minut parats perquè el
fred molt intents , ara amen amb direcció oest , triem una cursa mes
lineal, sense perdre gaire desnivell per la carena fins al Tossal Gros
de Vallbona a on iniciem una davallada corrents ( la mare  que els va
parir) fins al preciós poblet de Seran.

Sortim de  Seran direcció Fulleda amb l’objectiu de parar a menjar
quelcom calent fem un recorregut bastant ràpid llevat d’algun tram de
corriols molt perdedor, i un cop travessat el gelat Fondo de
Matallongues ( tots el terrosos de sorra estan glaçats , també hi
brillant els cristalls de gel) podem veure les primeres llums de la
nostra salvació momentània.

Per fi després de unes 11 hores, podem menjar quelcom calent ( caldo,
pasta, truita). La cara ens bull pel canvi de temperatura, la gent no fa
molt bona cara, algun equip sa fet mal,  i a l’interior la creu roja
cura les llages del personal. Finalment canviem estratègies a seguir amb
altres equips i ens preparem per el pitjor,  l’organització ens comenta
que a l’exterior la temperatura ronda el 8 sota cero.

Un cop alimentats ens canviem els mitjons, en tornem a posar una altra capa, i ens marquem sobre planell la ruta a seguir.

Aquest cop farem un recorregut circular cap el sud ,calculem que al cap d’unes 5 hores podrem tornar a descansar un xic.

Amen fent a bon pas, les fites les assolim totes sense fer gaires
filigranes ,sense fer trams de navegació,  tirant molt de pista. De nit
tot costa molt mes encara que les balises siguin reflectants.

Passat la gèlida Vall de Cortals ens enfilem cap a la carretera LV 2014
per anar a la Serra de Vilobí indret poblat per aerogeneradors, en
aquest punt la fita ens du per el carrer de l’amargura.  Cal dir que el
bosc no ajuda gens es molt espès  i desmanegat.

Una vegada superat l’escull noto un fibrada al peu la butllofa finalment
sa rebentat i fa que per l’espai d’un parell de quilometres camini amb
l’ajut del basto telescopi.

Cal dir que el punt d’inflexió es produeix a la següent fita entre els
Plans de Tarrés i Les Comes de Montgrat a l’alçada d’un forn de calç .

El fred passa factura i decidim agafar mai millor dit carretera i manta
direcció Fulleda. Després de fer uns cinc quilometres arribem  sobre les
tres de la matinada bastant petats al  hash house , fa  unes 15 hores
que estem batallant.

La majoria dels equips fa nones, descasem unes mal contades tres hores
dintre el sac, ens tornem a canviar, fem un mots ràpid i tornem a sortit
ja sense frontal al cap.

Manquen cinc hores per la finalització de la cursa, el nostre objectiu
es anar tirant direcció nord escombrat el màxim nombre de fites.

Sembla que ja veiem la llum al final del passadís ajudats per el bon
ritme i  el sol que comença a despuntar. Cada cop som mes prop del
nostre objectiu en aquest sector no ni trobem cap dificultat , no hi ha
gaires desnivells es gairebé una recorregut bastant planer llevat
d’algun turonet com el Tossal de la Figuera.

Ens queda tot just una hora i mitja i decidim matar l’aranya per sobre
de l’Espluga Calva. Fem un parell de fites mes, en Ferran fins i tot 
troba una fita amagada a l’interior d’un barraca de pedra tot i l’error
que hi ha al planell.

Desprès de 23:37:58,0 arribem a la placa de l’Espluga Calva entre
aplaudiments amb un somriure d’orella a orella i  ens abracem per la
fita assolida.

Vull donar les gràcies al meus companys d’aventures L’Andreu bon
orientador i “bona persona”  en Ferran millor orientador i molt mes bona
persona, ( també a la russa) per fer me passar un cap de setmana
inigualable.

Equip format per:
Ferran Broceño, Andreu Calvo i Carles Llorens

Alpina-Petzl
31 Fites 184 punts

Les fotos de l’Andreu: cliqueu aquí.