BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

Arxiu de la categoria: Joan Lladó

VERS EL CASTELL DE SANT MIQUEL 24.09.2021

Mastruc. 1943 Font: Facebook. Cabrils abans.

 

Per Joan Lladó

En el meu viatge diari anant i tornant de la feina, quan soc a l’entorn de Granollers i Parets, tinc com a decorat al meu davant un altiu turó coronat amb una visible, tot i que discreta, torre al capdamunt. En una ocasió, deu fer uns deu anys, que baixant cap a Martorelles amb la bicicleta de muntanya tot dirigint-me a Barcelona, aquesta isolada construcció la vaig tenir ben a prop i em cridà l’atenció. Em restà pendent en l’agenda per a properes visites. Àdhuc, fa alguns mesos, els companys de la colla van ser per aquells verals i els vaig preguntar si es van apropar per visitar el lloc, doncs sabia que la ruta hi passava a prop. Fou que no, estaven més pels descensos. Aquell dia no hi cabien les antigalles.

(més…)

EL RATPENAT DE REQUESENS: ESPOLLA, PUIG NEULÓS i SALLAFORT 02.05.2021

Puig Neulós. Autor: Albert Gómez

Per Joan Lladó

Feia un grapat d’anys, possiblement d’ençà la primera vegada que vaig pujar al Puig Neulós –un dissabte, 13 de setembre de 1997, amb bicicleta i acompanyat d’una colla ben fornida d’inadaptats: el meu germà en Jordi, el Magret, en Forniga, en Valentí, l’Àngel, en Carles, en Fred, en Miquel, en Xarli i el Niño Gusano– que, el passadís que s’observa vers llevant, pelat de bosc i cobert d’una catifa verda que conforma i ressegueix tota la carena fins el Pic de Sallafort, em fascina. Ho he repetit manta vegada, els crestalls, arestes o lloms, lliures de vegetació, em sedueixen.

(més…)

CRÒNIQUES ÍNFIMES D’EN FLURI (BTT NiGHT CLUB)

Per Joan Lladó

De les sortides tant de gruixuda com de flaca en que hi participa -o no- en Fluri de la colla BTT Night Club, sol fer-ne al seu grup de whatsaspp una petita i molt ben resumida crònica (en itàlica) farcida d’una fina ironia. Ironia sense cap mena de mordacitat, ans el contrari, en fa inequívocament un homenatge al grup i als seus patidors components. En segueix un recull del darrer mes.

(més…)

D’OBLIGAT DESTÍ: L’EIXIDA 19/20/21.02.2021

Per Joan Lladó

Encetàrem el cap de setmana, com sol ser habitual en les darreres setmanes de semi confinament, fent un tomb llampec d’un parell d’hores amb la companyia de la colla BTT Night Club. En som uns quants que plegant de la feina i havent dinat, ens plau d’escampar la boira fent un tomb pels nostres topants. Així doncs, ens trobàrem a Argentona amb els germans Llimona. Aquest divendres em plaïa d’encerclar Burriac i per la malmesa i deixada sureda de can Serra de Lladó ens enfilàrem fins la Barca on havíem quedat amb en Sebas. Seguidament, per la carena de llevant dels Oriols, rematàrem la primera escalada fins el Coll de Codera. La temperatura era agradable, més que a Mataró que la boira encara estesa, donava una sensació de més fredor. M’havia abrigat massa.

(més…)

LA VALL DE CLARÀ. ARGENTONA 31.01.2021

Per Joan Lladó

Les seves capçaleres, torrents, rieres, brolles i fondals, són tot sovint petjades per les nostres rodes. En qualsevol sortida que fem pels verals de Burriac, és inevitable d’endinsar-nos en aquests bonics paratges que, encarats a tramuntana, presenten sempre una frescor i una abundància de vegetació com pocs recons del nostre entorn. La vall de Clarà, malgrat estar urbanitzada una gran part en el seu marge esquerre, en la vessant solana encara hi conserva un bonic passadís verd que conté una veritable joia del nostre passat medieval: El priorat de Sant Pere de Clarà.

(més…)

CINGLERES I ERMITES DEL LLÉMENA 18.10.2020

Els Tres Rocs. Autor: Manel Q.

Per Joan Lladó

Al gener d’enguany vam ser als rodals del Llémena però no en vam fer un apunt pel blog. Mal fet. En aquella ocasió disposàrem de més temps que no pas aquest diumenge, doncs en tenir taula reservada per dinar a Sant Martí un cop finida la ruta, la poguérem allargar força iniciant l’ascens cap els cingles a l’alçada de Sant Esteve. Aquest és un sector muntanyenc molt ben delimitat per les valls del Llémena a llevant, del Brugent a ponent, al nord per Les Encies i al sud per la Torre d’Amer. Té unes característiques morfològiques, geològiques i vegetals, gairebé calcades a la seva veïna Rocacorba però amb menys alçada i amb relleus més suaus i ajupits en els seus cims. Sant Roc és a una alçada d’uns 600m. i el cim de Rocacorba passa dels 900m. Cal remarcar que és terra de nummulites. Vam haver d’anar amb molt de compte en els viaranys entapissats per aquests arrodonits i diminuts fòssils per no patinar i anar de cap a terra.

(més…)

APROFUNDINT EN LA GARROTXA 04.10.2020

Per Joan Lladó

Si en l’anterior entrada constatava que sortir amb els Btt Night Club és sempre exitós, què hauria de dir en embrancar-nos en una ruta d’en Kolo, dels Bicivicigarrotxa? D’ençà d’una colla d’anys que seguim les petges d’aquests garrotxins i no en restem mai decebuts, ans el contrari. Sotmetre’s als itineraris que ens marquen aquests dos grans ciclistes vol dir que coneixerem la terra ben a ran. La mamarem perquè són uns indubtables amants del seu entorn i de totes les joies que clou, allí on se’ns en van els ulls.

(més…)

SENSE POR A L’STERRATTO. SERRA DEL CORREDOR 30.09.2020

 

Per Joan Lladó

Quedar amb la colla Btt Night Club per fer qualsevol mena d’escapada, ja sigui d’un parell d’hores entre setmana, o bé, llarga de dissabte o diumenge, és sempre juguesca d’èxit. En ser un grup relativament nou en el camp de la bici de carretera, tenen el mateix tremp, la mateixa fermesa, la curiositat, la tafaneria, l’interès, les ganes; colla calcada a la nostra, quan fa més d’una dècada, també ens iniciàvem com a grup en aquesta modalitat. Ho volen tastar tot. No s’arronsen davant de cap dificultat ni cap mur. Encarant alguna tàpia, hom sent en veu en off alguna queixa, però tot seguit resta esborrada perquè el sofert novell s’hi llença de cap com el més valent.

(més…)

ENCETEM EL JUNY AMB VARIACIONS: CÉLLECS i CAN NADAL 01.06.2020

Al roc enfront de la Cova de can Nadal. Autor/font: Manel Trenchs

Per Joan Lladó

L’escapada de diumenge va ser ben poca cosa pel Mamalló i ell mateix proposà per l’endemà, —que també és festa a Mataró i, si no fora pel virus, estaríem tota la colla en la nostra sortida anual de fira—, de llevar-nos ben d’hora per allargar en distància i extensió. El meu suggeriment va ser d’endinsar-nos cap a la zona de Céllecs per pujar la vella pedrera de Santa Quitèria —fa temps que la tinc entre cella i cella; la veig cada vegada que torno de la feina quan passo per Valldoriolf— i quedant per sortir de Sant Bartomeu a les set. Que cadascú agafés el mitjà que volgués, però a les set puntuals a l’ermita. D’aquesta manera l’aproximació estaria feta i ens podríem recrear per la zona sense presses. Massa enrevessat. Quedem a dos quarts de set a can Comalada i anem pujant sense fer gaires martingales i prenent el camí més dret que ens meni als peus de la serralada més prehistòrica.

(més…)

AMB LA FLACA EN DESCONFINAMENT 03.05.2020

Per Joan Lladó

Després de gairebé dos mesos tancats a casa en prevenció de propagar i rebre aquest maleït virus, iniciem el període que ens permet de sortir al pati, per dir-ho amb el llenguatge escolar. Aquest cop d’estat, encobert en un estat d’alarma digne de les millors dictadures, fa que aquest govierno, el més progressista, segons ell mateix, que hi ha a Europa, pugui fer i desfer de la pitjor manera que hom es pugui imaginar. S’han carregat, amb l’excusa sanitària, l’estat de les autonomies. Ben pla. Però un hom, o una homa, posats a trinxar la llengua amb el desdoblament de gènere, es pregunta: en un estat on sempre hi ha imperat la millor anarquia, on hi campa el més potent dels individualismes o el súmmum de l’egoisme, es podia fer d’una altra manera? No crec pas que aquests manaires tinguin la capacitat de pensar tant.

(més…)

EL MILLOR CONFINAMENT: UN QUADRE DE FUSTA 01.05.2020

Per Joan Lladó

El confinament comporta recloure’ns molts dies a casa, molts més dels que en principi ens pensàvem,  i sovint sense saber en què dedicar el temps. Tothom busca la millor manera de matar el tedi i la gran majoria és amb activitats que són precisament, llevat del treball que hom pugui continuar fent des de casa i el d’àmbit familiar i quotidià, les destinades completament al lleure, per matar, en definitiva, el temps. Una altra activitat que s’ha imposat i que estaria classificada entre el lleure i la tasca familiar és la cuina. Però la cuina de creació, no pas la quotidiana. Tot i poder constatar que molta gent destina el seu temps en tasques que podríem qualificar de productives dins l’àmbit familiar, aprofitant aquest llarg període de reclusió, la majoria està pel lleure. No en posaré pas exemples perquè la llista seria infinita i avorrida.

(més…)

ESCAPADA DE CONFINAMENT 19.04.2020

Per Joan Lladó

És diumenge. Havent pres el got de llet tacat de cafè, d’acabar la curta lectura a la tassa i enllestit de rentar-me i d’equipar-me de bicicorriols, surto al carrer. Els ocells xisclen i canten desesperadament malgrat el plugim. Escolto de fa dies, des del llit estant, el cant d’una merla el qual desconeixia i que vaig esbrinar que pertanyia a aquesta espècie buscant-lo a la xarxa universal. És un cant plàcid, pacífic, melodiós, ple d’oferiment, gens impertinent, que s’agraeix, i molt, en l’hora que un hom es lleva, quan sovint costa  desfer-se dels llençols. Aixeco el cap i veig la merla enfilada en l’antena de la casa del davant. El meu gest ha fet que emprengui el vol amb la seva cantarella.

(més…)

EL TAGA PASSAT PEL GLÒRIA. ESQUIMU. 25.01.2020

Per Joan Lladó

La llevantada de la setmana passada va deixar uns bons gruixos de neu al Pirineu Oriental però l’aigua que hi caigué al damunt amb uns respectables ruixats el mateix dijous, canvià totalment l’estat i la qualitat del mantell deixant un tou de neu compacte i totalment diferent al que esperàvem de la gran nevada.

Els noticiaris de la nit de divendres n’anaven plens -de gruixos i neu transformada- i amb aquesta informació marxàvem dissabte cap a Pardines per gaudir de la neu amb un cert grau d’escepticisme en front les grans expectatives del que havia de ser l’esquiada de l’any.

(més…)

BURRIAC XTREM: MITJA DECEPCIÓ 17.11.2019

Per Joan Lladó

Han passat dos anys d’ençà la meva darrera participació en la cursa de casa. Dos anys! Si n’han passat de coses en aquest curt espai de temps… Em venia al cap la nostra actual lluita política. En les darreres setmanes el nostre jovent ens ha desvetllat. Ens ha espolsat la candidesa. Deixem-ho. La lesió que em feu plegar a deu quilòmetres de meta en l’edició de 2017, quan tot just estava rematant el tram més bonic, més íntim i nostrat: la Bèstia, Burriac i les seves faldes i la davallada cap a la plaça, era una qüestió de poc descans. De massa tralla, vaja. La vaig arrossegar un parell o tres de mesos però a la fi va desaparèixer. Ep! m’equivoco, em sembla que no va ser per una sobrecàrrega, va ser per culpa de les sabatilles. Si noi, ara ho recordo. Vaig fer el canvi i problema resolt.

(més…)

PEREGRINACIÓ AL PORT DEL COMTE EN PLENA CANÍCULA 06.07.2019

Per Joan Lladó

Com podíem preveure a un mes vista, que aquest dissabte planaríem al pic de la segona onada de calor d’aquest estiu? No crec pas que en Tomàs, l’Eloi, en Francesc, en Dani,  la Gemma, en Jofre i l’Enric ens ho haguessin vaticinat aleshores amb encert, exactitud i precisió. Però, si ho hagueren fet posant la ma al foc, què n’hauríem tret? Els hauríem escoltat? De ben segur i, sense cap mena de dubte, no n’hauríem fet cap cas. Res. Com aquell qui sent ploure. El tomb el faríem si o si, tant si plogués, nevés, pedregués o ens coguéssim a quaranta cinc graus. Els que ens agrada el ciclisme patim d’un grau de tossuderia -cinisme- extrem i el superem quan ens espera un menú per sucar-hi pa. Som-hi.

(més…)