BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Com qui no vol la cosa, ens ha passat el cap de setmana de la fira. I amb aquest ja en van setze. Si rememorem… El que hem vist i viscut no té preu. I l’amistat que s’ha anat consolidant? Amb tot, em dol saber que hi ha semblants nostres que per la raó que sigui no poden gaudir com ho hem fet nosaltres, sobretot els més desvalguts, que amb prou feines es poden moure de casa, si en tenen. Ho dediquem a tots ells! Sense oblidar, ésclar, els nostres companys que una o altra raó els ha impedit de ser-hi i, evidentment, a les nostres senyores i la seva santa paciència.

Per Andreu Calvó

Amb en Sebastià, ja feia temps que volíem fer aquesta sortida, però fins al passat diumenge no ho varem conseguir. Es tracta d’una volta per les canals equipades de la zona i una petita joia de via d’escalada que ressegueix l’esperó de Puig dels Llops. A priori una via de 200 metres de recorregut amb 4 llargs amb passos de V+ i la resta més senzill.

Després d’esmorzar al Vertisol de Les Preses, anem fins a Joanetes. Del costat de l’esglesia, surt un corriol que de seguida s’enfila, i a bon ritme arribem al trencall, que ens marca la roca d’el Barret, un flanqueig per un corriol estret però molt ben fressat, ens deixa al peu de la canal dels ganxos.

Per Pep Famadas

Sola, trista, desplaçada, deprimida, humiliada… Així s’ha sentit avui la muntura de Mossèn Tronxo. L’Atzar ha volgut que fins i tot durant el descans de l’esmorzar totes les nenes restessin juntetes, arraulides, cercant l’escalforeta del grup preveient el possible xàfec, notant-se estimades, sota la seva buida mirada. El seu amo l’ha menystingut i no ha volgut anar de cursa amb la que havia sigut la nineta del seus ulls. La vella CUBE blau cel, tan peculiar, tan comentada, tan vigilada per altres màquines envejoses, que durant anys i anys ha donat tantes bones sensacions al seu amo, ja no serveix.