BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

20.000 VISITES

Per Joan LLadó

Avui dimarts, 29 de gener de 2.008, just després d’un any i mig, hem arribat a les 20.000 visites al bloc. Cal felicitar-nos. Únicament hi trobo a faltar una mica de debat; falta participació; caldria, perquè el bloc fos encara més atractiu, més aportacions de la colla: sensacions que ens aporten les sortides que fem, els itineraris, les cafrades, l’afany de superació, les hores baixes de l’estat físic… En definitiva, donar més vida al bloc. Soc conscient que costa de trobar el temps i les ganes per escriure. No demano pas d’escriure una crònica. Quatre ratlles serveixen per encetar la polèmica: no tenim topalls ni per dalt ni per baix. Així doncs, us animo a fer córrer la ploma.

Fins aviat,
Joan Lladó.

CORRIOLAIRES A LA NEU. DIUMENGE 20 DE GENER DE 2.008

Per Joan LLadó

Després de dos anys sense calçar-me els esquís, hi torno fent exactament el mateix que la darrera sortida: Tossa d’Alp (refugi del Niu de l’Àliga) per La Molina. El gener del 2.006 la neu també escassejava i, un dels únics destins per trobar-ne al Pirineu Oriental (per evitar el Pedrons) i ser d’hora a casa, és enfilar per les pistes.

Els cinc foquejadors afamats de neu marxem a les sis del matí amb el “tractor” de l’Àngel. Esmorzem en una granja a l’estació de La Molina mentre esperem que El Senyor agafi el material i es canviï a Supermaresme. Aparquem a Els Alabaus i ens equipem allí. Comencem l’ascens ben bé arran de pistes. Fer-ho per fora i en aquella alçada és impossible. Al remuntador, prop del Puigllançada, en endinsem al torrent Roig per trobar-hi neu acumulada pel vent i fer un descens mínimament acceptable. Al vell mig ens hi treiem les pells i comencem la davallada. Tret de la caiguda de l’Àngel per culpa de les fixacions fluixes, no ha estat pas malament. A la confluència amb La Torrentada del Coll de Pal tornem a enganxar pells per remuntar cap a la Pleta de Comabella. La continuació més factible per progressar tot foquejant, és arran de la tanca. A banda i banda d’aquesta s’hi ha mantingut una llenca de neu d’uns cinc a deu metres d’amplària que ens permet zigzaguejar i superar la pala que ens mena, després d’un curt semi-flanqueig per sota el Puig d’Alp, al final del remuntador de la Tossa.
D’allí fins al refugi una petita passejada tot parlant de bicis. A dalt ens hi espera una espectacular vista de la nostra terra coberta al complet per un mar de núvols. Tant sols emergeixen, tot ufanosos, els Pirineus a llevant i a ponent, a migdia treuen el cap el Montseny i Montserrat i, més a prop, la boira intenta engolir el Collsacabra i l’Alta Garrotxa.
Esmorzem tot prenent el sol en unes confortables gandules i prenem el cafè dins el refugi.
Ens equipem per tornar avall. A l’Albert no li quedat bé l’encolada de pells i quan les treu dels esquis per desar-les, li resta una bona part de la cola a les soles. Així podrà fer els girs més lents.
Desfem el camí de pujada i a la tanca de Comabella gaudim del descens. L’Àngel repeteix caiguda per culpa de les fixacions. Res.
Enganxem pells per remuntar el Torrent Roig. Al flanqueig per entrar al torrent, en Giovanni, tossut de no fer les voltes maria, cau dos cops de cul. Va gastant forces inútilment. Fem petar la xerrada tot pujant. A mig camí veiem baixar en Martí i l’Albert que, aprofitant l’espera a l’Amorriador de Rius, han decidit de tornar a baixar i pujar el torrent. Quan ens arrepleguem, fem el darrer descens pels Alabaus fins el cotxe.

Fins la propera,
Joan LLadó.

Els neucorriolaires: Albert G., Àngel V., Joan LL., Giovanni L. i Martí M.
Desnivell acumulat: 1.550 m.
Les fotos i videos: http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/TossaDAlp080120
Les fotos d’en Gio: http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/TossaDAlp080120Gio

VIGÍLIA DE REIS. BURRIAC, ÒRRIUS I LLEVANT D’ARGENTONA. 5 DE GENER DE 2.008

Per Joan LLadó

Alegria general per la important afluència de corriolaires de les darreres sortides. En la vigília de reis l’assistència també fóu nombrosa i no hi faltà la gatzara, tot i que mancava el més cridaner. Es decideix per unanimitat d’anar a la zona de Burriac per fer el descens de la Bassa del Senglar. Se senten objeccions al respecte que de seguida resten silenciades.

Travessem la riera d’Argentona a can Pitongo i a can Riera prenem el corriol dels Oriols. A la primera marjada a l’alçada del mas, tombem a l’esquerra en direcció a Madà i arran de talús ens dirigim a fer el primer descens per baixadors saulonosos fins la plaça de la pedrera. Igual que marrecs, ja hem fet la nostra primera atzagaiada.
Pel voral esquerra de la pedrera, tornem a guanyar metres resseguint els límits de Madà i poc abans d’arribar als boscos d’Agell, girem a nord per anar a cercar el llom del turó del Oriols i enfilar-lo fins dalt. Les provatures per fer tot el camí sense peus no han estat gaire reeixides degut a la humitat de les arrels i soques, així doncs, no ens entretenim en vans intents i continuem el nostre camí vers la Brolla de l’Abril. Alguns baixem la trialera fins la cruïlla de la pista i el camí del coll de Burriac que fem sense massa dificultats. Quan ens agrupem, seguim el camí fins els “ui-ui-uis” i fem un petit descans al mirador de les Bassetes abans de continuar cap a la Font del Llop i la Bassa del Senglar a la Brolla de l’Abril.
Iniciem el descens que, espontàniament i amb respecte els uns als altres, es va fent amb ordre a l’experiència en trialeres. En general anà prou bé, tret del penúltim tram rocallós que es fa realment difícil.
A la pista, ja agrupats, seguim per la mateixa tot enfilant com llampecs i sentint mossegar els alacrans a les cuixes, fins la torre elèctrica de la línia que ve de la Creu de l’Avellà. Recuperem l’alè i pugem fins el Turó de Cirés. Al tram de corriol soc present en un fet insòlit: en Carles, en voler superar una arrel, no tant sols li marxa el peu del pedal, també li salta la sabata. No ens negarà pas ningú que no ens esforcem…
Al turó truquem a Òrrius per reservar taula car som colla i no voldríem estar separats. Només faltaria.
Abans d’esmorzar ens abandona en Marcel. Vigília de reis: encara hi ha feina.
En l’esmorzar el primer tema comentat: la suspensió del Rally París-Dakar. Pels organitzadors i participants, un gran trasbals. Hem continuat parlant de la propera sortida nocturna. Ja us ho podeu imaginar…
Després d’esmorzar gairebé tothom se’n torna a casa. Ho dèiem abans, corredisses d’última hora.
Els tres que restem, en Jordi, en Martí i jo, anem cap a Riudemeia per cercar la vessant solana de la vall. A l’inici, al polígon, hi fa un fred que pela. Esperem la pujada amb delit. Passem Can Planes, on un gos de la casa ens rep tot cridaner. El tram de corriol que arran d’una casa ens menava a la pista, ens el trobem barrat amb branques i rostolls. Passem igualment a peu per la banda esquerra i sense fer fressa, per mor dels gossos que sentim a prop, arribem a l’altre costat de la pista. Haurem de cercar una alternativa per evitar de passar d’aquesta manera.
Continuem fins a can Vinyamata, on comencem el bonic tram entre alzines fins prop de la pista de la pedrera de Sant Bartomeu i que deixem per endinsar-nos al corriol de la solana de can Riudemeia.
Seguim el camí que va carenejant fins la línia elèctrica. Allí decidim de fer la trialera que per sota mateix de la línia, baixa cap a Riudemeia i ens obliga, per la seva dificultat, a fer-ne un bon tram a peu. Des de la part baixa observem que aquell sector és realment enrevessat.
Quan ja no podem continuar seguint aquest corriol, just damunt d’un gran talús que cau als peus del mas de Can Riudemeia, tornem enrere i seguim la pista que du a la vall i que deixem de seguida per prendre un altre corriol que s’uneix després de fer un bonic repetjó, al descens que en diem de can Roviró i que baixa de Parpers.
Travessem la riera al gual del Fondo de la Gallega. Riera avall fins el torrent de la Reimina que pugem un troç fins l’alçada de can Miliu Cabanyes. Voltem fins la casa per anar a cercar el llom -entre el torrent de la Reimina i el Sot de can Bellatriu- que mica en mica s’enfila fins la pista de llevant. Fem mig quilòmetre d’aquesta en direcció nord fins a trobar la cadena del camí que puja al Turó de can Dori. Enfilem per l’alternativa més dura i que no evitem de posar peus. Seguim per la pista de can Vinardell fins el coll del Turó d’en Dori i uns quatre-cents metres més amunt, girem a dretes per baixar un corriol trialer que en el seu tram més difícil és creuat d’esbiaix per un munt d’arrels i solcat per un bon xaragall. Passat aquest i travessant el camí normal, baixem a la font dels Tres Raigs, fent també una bonica zona trialera de pedra viva.
Seguim per la Riera de can Gener fins a Mataró. A la ronda encara la fem petar tot xerrant de les nostres penes.

Fins la propera,
Joan Lladó.

Els corriolaires: Adrià T., Albert G., Andreu C., Anscari N., Joan LL., Joan V., Jordi C., Marcel T., Martí M., Sergi C. i Valentí T.
Distància recorreguda: 52 km.
Desnivell + acum.: 1430 m.
Les fotos: que les faci un altre.

RETROBAMENT I CELEBRANT ANIVERSARIS. DIUMENGE 30 DE DESEMBRE DE 2.007

Per Joan LLadó

El dia abans de la sortida, vaig trobar-me en Mingu i la dona voltant per la Riera. “Què Joan, aneu sortint?” “Si, com sempre. I a vosaltres, com us va la bici?” “Bé, bé. Anem fent al nostre ritme.” “Què et sembla si demà et passem a buscar per ca’s teva i t’ajuntes amb la colla?” “Vinga va!. ens veiem demà.”

A les vuit del matí de diumenge, tretze corriolaires ja l’esperàvem al portal de casa seva. Abans d’emprendre carrer Gran amunt, ens hem de trobar amb en Giovanni a la Plaça Nova, que ha hagut d’anar a inflar la suspensió a casa. Per Can Volart i Cal Coix, arran del bosquet i els castanyers de Can Serra, arribem acalorats al capdamunt de l’antiga vinya del mateix mas. Allí ens desfem de la roba que més ens engavanya i continuem amunt travessant el torrent del Collell i el Rocar de Can Serra fins arribar al damunt de la Pedrera del Groc. Fem una curta parada per agrupar-nos i deleitar-nos tot baixant -i caient- la curta, però abrupte i sorrenca rampa de l’inici del camí cap a la Font d’en Quico, ja a la vessant de Clarà.
A la Font del Castanyer tombem en direcció a ponent per anar a cercar el camí de la línia elèctrica i que aprofitarem en un dels seus trams per fer els intrèpids -l’animal- en una rampa que aboca al fons de la torrentera.
Continuem el corriol fins arribar al camí que de Dalipà baixa a la riera de Clarà tot vorejant el Turó de l’Esquei d’en Ros. Aquest camí és tot malmès sobretot pel pas de les motos que han anat cavant un solc que amb prou feines ens deixa tenir els peus damunt els pedals. Ens agrupem a la riera de Clarà i seguim amunt per Can Patota i Can Manyana. En aquesta casa comença l’esportiu i treballós tram que fineix al Coll de Gironella. En Mingu s’ho ha passat de conya. Seguim per la pista de la cornisa i baixem per la Font de Can Blanc fins la casa. Allí la curta, però sempre divertida trialera que baixa al torrent de Can Blanc. Flanquegem el camí que mena a la pista del cementiri d’Òrrius. Després entre rostolls, baixem a cercar les escales que baixen a la carretera i igual que el diumenge abans, també fem el cafre, gastant amortidors.
Anem a esmorzar a Can Jordi i com que som colla i no hem avisat, ens hem de partir en dues taules. En Carles i jo paguem. Ell fa anys aquest dia i jo el dia abans. Gràcies.

En esmorzar, descarreguem líquids passat Can Guineu i enfilem cap al Turó d’Aqüença i el de Can Fulló. Fem l’ombrívol descens de la Brolla de Can Riudemeia i a Can Freginals la meitat del grup ens acomiadem. La resta se’n van cap a la zona del Pont de l’Espinal – Can Ribot, fent la carena entre el Xaragall de l’Espinal i el del Pont Gran. Esperem que un o altre ens explicarà alguna cosa de les petiteses que van fer.

Fins la propera,
Joan Lladó.

Els corriolaires:
Adrià T., Anscari N., Carles LL., Giovanni L., Guillem LL., Joan LL., Joan V., Jordi C., Marcel T., Manel T., Martí M., Mingu N., Sergi C. i Valentí T.
Distància recorreguda: 36 Km.
Desnivell + acum: 900 m.
Les fotos: clica aquí.