BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

CÀMERA SUR-TÊTE Ò FILMAR TOT PEDALEJANT 25.02.2007

Per Joan Lladó
Com aquell qui res, ha passat un altre diumenge. Tinc la sensació -potser ho fa l’escriure la crònica de cada sortida- que les setmanes són molt curtes. Com fer que s’allarguin, tots ho sabem: treballar una mica menys ò simplement, deixar de treballar. Com fer això darrer? Aquesta és la qüestió. Si algú de vosaltres en sap la fórmula, que no l’escampi. Deixant ara les il·lusions de banda, que precisament d’aquestes vivim, anem de cara a la nostra il·lusió més palpable: la bici.

(més…)

EN EL FONS, POC CANVI 20.02.2007

Per Joan Lladó

En Prosciutto ens ha tramès una vella foto de l’any 1938 on hi apareix el seu pare, el de la dreta de la imatge, per veure com calçaven els pioners de l’esquí. De fet, només han canviat els materials, perquè les cotes -gairebé càrving- i la seva funció són les mateixes. Tampoc ens ha d’estranyar pas que la descendència d’aquest honorable senyor hagi estat tan intrèpida.

 

PEL MONTALT I LA SERRA DE LES MULES. 18.02.2007

Per Joan Lladó

En quant a gent, de novetats en aquesta sortida, cap ni una. Hem sortit deu mascles de la Plaça Fiveller. Degut a la poca finor d’algun corrioler, ens hem quedat sense poder gaudir de la presència delicada, pulcre, fràgil, sensible i voluptuosa d’una senyora. Ohhh!

(més…)

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

DEBUT D’UN CORRIOLER JUNIOR 11.02.2007

Per Joan LLadó

Diumenge, en Guillem va estrenar-se com a corrioler. Haviem sortit alguna vegada al Bosc de can Marianga, prop de can Comalada, però bàsicament per fer algun descens i rampes cafres. Aquesta vegada volia experimentar com reaccionava en les pujades mantingudes. Us haig de dir que em va sorprendre. Vam pujar un dels

(més…)

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

PER LA FALDA DE BURRIAC I A LLEVANT D’ARGENTONA 11.02.2007

Per Joan Lladó
Diumenge vam tenir dos convidats a la colla: benvinguts. Aquests, en Carles i en Rodrigo, pensem que no eren ni en Jo, ni La Dona Misteriosa ni l’italià. Bé, suposo que aquells apareixeran un dia ò un altre.Els nou corriolaires emprenguérem la marxa cap a la riera d’Argentona, la travessàrem a can Pitongo i, a tocar de la casa de la Por, com ja és costum aquest hivern i abans d’emprendre l’escalada fins el bosc del Gitano, ens traiérem quelcom de roba. Abans d’arribar en aquest punt però, en Rodrigo ja va tenir la

(més…)

3000 AL PIRINEU. PROPOSTA. 7.02.2007

Per Joan Lladó

Diumenge, quan esmorzàvem, la Flor i en Pistons van comentar que aquest estiu hauríem de preparar una excursió al Pirineu per fer un altre tres mil. Repetir l’experiència de la Punta Alta de l’any 2000. Aquella vegada vam ser catorze de colla.

(més…)

L’AIXERNADOR 6.02.2007

Per Joan Lladó

Cada vegada que hi passo, i ho faig sovint, se’m trinxa el cor en veure aquell paratge, que tants records em retorna, malmetre’s amb tanta roïnesa. Transcric uns paràgrafs –i me’ls faig també meus– d’en Jaume Clavell del seu llibre “Argentona: Història i records” d’un article publicat en néixer “L’Aixernador Edicions Argentonines” el 1.983:

SENSE DONA MISTERIOSA 4.02.2007

Per Joan Lladó
Desil·lusió en arribar a la Plaça Fiveller i no trobar la Dona Misteriosa. No crec pas que siguem uns monstres, ni uns torturadors, ni res que s’hi assembli. Si alguna vegada hem hagut d’utilitzar fil i agulla per cosir-nos els traus, tal com diu la llegenda, no hi té res a veure. Tampoc som uns mans llargues, com algú podria pensar. Bé… depèn. Tant s’hi val. Hi ha alguns intents d’adhesió al grup, de gent

(més…)

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

CORRIOLAIRES A LA CURSA D’ORIENTACIÓ 28.01.2007

2ª CURSA POPULAR D’ORIENTACIÓ CIRCUIT OROS 2007
Parc Forestal de Mataró

Per Andreu Calvó

Diumenge, el grup es va disgregar: mentre uns eren a la neu, gaudint de l’esquí de muntanya en pista, uns altres varen anar a pedalar (com ja heu llegit) i una representació corriolera va optar per una cursa d’orientació.

Pels que no sabeu el que són les curses d’orientació, us en faré cinc cèntims.

És una cursa camp a través, contra-rellotge i sense itinerari prefixat però amb la obligació de passar per uns controls assenyalats en un mapa, normalment a una escala gran (1:5.000 a 1:10.000). Qui passa per tots els controls en menys temps, guanya.

Fet aquest petit incís, us diré que el Maestro, en Sergi i la Flor es varen endinsar en la zona del Parc Forestal, ple de torrents, obagues i racons on fàcilment podríem fer desaparèixer qualsevol personatge misteriós sense deixar rastre. Sempre és bò disposar, a prop de casa, d’espais d’aquestes característiques.

 

La cursa lineal va començar amb una sortida en massa fins a la primera fita, molt a prop del turó de la Creu d’en Serra. A partir d’aquest punt, els corredors es van anar endinsant en l’espai format pels torrents de la Font de la Vila, de Lluscà i el Cul de Món i delimitat a la part inferior per la Font dels Tres Raigs i el Parc Forestal. Va ser una cursa força entretinguda en un espai molt confortable amb l’excepció d’alguna raconada plena d’esbarzers i altres plantes no del tot agradables. Resumint, 13 fites, uns 500 metres de desnivell positiu i uns 6 quilòmetres de recorregut.

A veure si en la propera cursa s’hi apunten més corriolaires, ja está beeeeeeee.

(*) Adjuntem el mapa d’una cursa d’orientació que es va fer al Parc Forestal.

Arreveure,
La Flor