BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Com aquell qui res, ha passat un altre diumenge. Tinc la sensació -potser ho fa l’escriure la crònica de cada sortida- que les setmanes són molt curtes. Com fer que s’allarguin, tots ho sabem: treballar una mica menys ò simplement, deixar de treballar. Com fer això darrer? Aquesta és la qüestió. Si algú de vosaltres en sap la fórmula, que no l’escampi. Deixant ara les il·lusions de banda, que precisament d’aquestes vivim, anem de cara a la nostra il·lusió més palpable: la bici.

Per Joan Lladó

En quant a gent, de novetats en aquesta sortida, cap ni una. Hem sortit deu mascles de la Plaça Fiveller. Degut a la poca finor d’algun corrioler, ens hem quedat sense poder gaudir de la presència delicada, pulcre, fràgil, sensible i voluptuosa d’una senyora. Ohhh!

(més…)

Per Joan LLadó

Diumenge, en Guillem va estrenar-se com a corrioler. Haviem sortit alguna vegada al Bosc de can Marianga, prop de can Comalada, però bàsicament per fer algun descens i rampes cafres. Aquesta vegada volia experimentar com reaccionava en les pujades mantingudes. Us haig de dir que em va sorprendre. Vam pujar un dels

(més…)

Diumenge vam tenir dos convidats a la colla: benvinguts. Aquests, en Carles i en Rodrigo, pensem que no eren ni en Jo, ni La Dona Misteriosa ni l’italià. Bé, suposo que aquells apareixeran un dia ò un altre.Els nou corriolaires emprenguérem la marxa cap a la riera d’Argentona, la travessàrem a can Pitongo i, a tocar de la casa de la Por, com ja és costum aquest hivern i abans d’emprendre l’escalada fins el bosc del Gitano, ens traiérem quelcom de roba. Abans d’arribar en aquest punt però, en Rodrigo ja va tenir la

(més…)

Per Joan Lladó

Mireu aquests californians, ens volen imitar. Ho fan tant bé com nosaltres? S’ha de veure.

Entreu a:
http://www.mtbvideos.net/video/geronimo_climb_high.mpg
http://www.mtbvideos.net/video/down01.mpg
http://www.mtbvideos.net/video/sky04.mpg

Per Joan Lladó

Algú em sabria dir de qui són aquestes cames? Ens ho dirà la Dona Misteriosa? En Jo, potser? L’italià misteriós…?

Per Joan Lladó

Diumenge, quan esmorzàvem, la Flor i en Pistons van comentar que aquest estiu hauríem de preparar una excursió al Pirineu per fer un altre tres mil. Repetir l’experiència de la Punta Alta de l’any 2000. Aquella vegada vam ser catorze de colla.

(més…)

Desil·lusió en arribar a la Plaça Fiveller i no trobar la Dona Misteriosa. No crec pas que siguem uns monstres, ni uns torturadors, ni res que s’hi assembli. Si alguna vegada hem hagut d’utilitzar fil i agulla per cosir-nos els traus, tal com diu la llegenda, no hi té res a veure. Tampoc som uns mans llargues, com algú podria pensar. Bé… depèn. Tant s’hi val. Hi ha alguns intents d’adhesió al grup, de gent

La cursa lineal va començar amb una sortida en massa fins a la primera fita, molt a prop del turó de la Creu d’en Serra. A partir d’aquest punt, els corredors es van anar endinsant en l’espai format pels torrents de la Font de la Vila, de Lluscà i el Cul de Món i delimitat a la part inferior per la Font dels Tres Raigs i el Parc Forestal. Va ser una cursa força entretinguda en un espai molt confortable amb l’excepció d’alguna raconada plena d’esbarzers i altres plantes no del tot agradables. Resumint, 13 fites, uns 500 metres de desnivell positiu i uns 6 quilòmetres de recorregut.