BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

 

Per Pep Famadas

Ves que en Joan m’ha fet reviscolar el cuquet d’enfrontar-me de nou a les tecles després de força temps. Els seus relats de les sortides enganxen i encara et fan sentir més cofoi de tenir la sort d’haver-ne compartit un grapat.  Sortides per a explaiar-se escrivint no en manquen, talment com la de tot just diumenge passat a la Garrotxa. Vaig per feina.

Som convidats a la Garrotxa pel nostre estimat company bicicorriolaire en Ferran Sans, en Sardineta, que junt amb la Maria han decidit canviar el Maresme per la Garrotxa. Després d’uns mesos de voltar pels corriols de la seva nova llar ens proposa una sortida ludico-social on l’objectiu no són les pedres ni la dificultat sinó els retrobar-nos de nou amb l’excusa de la bici gaudint del pedalar, del paisatge i de la companyia, apta per a tothom.

 

 

Som en Giovanni, En Joan, l’Àngel, en Marcel, en Manel Quadrada, i en Miquel Ros en representació dels Ferros, a banda d’un servidor i en Ferran. Malauradament som poca colla els que podem fruir del dia però com que en podem fer tantes com vulguem decidim no post-posar la trobada. En la pròxima ocasió el ramat serà més gros, de ben segur. A les 7 sortim de Mataró i a quarts de nou som a Hostalets d’en Bas.

 

 

Res de cafès: baixar del cotxe, canviar-se, omplir aigua i a pedalar. Vaja, jo comptava amb la pasteta i el cafetonet per eixerir-me. Som-hi, som-hi. Estem espantats per la calorada que diu que farà avui, de moment però fresqueta. En Ferran ens porta de pet cap a la Fageda d’en Jordà. Mira que ens n’hem fet un tip de voltar per la comarca però certament la Fageda no ha estat del nostre interès per ser una zona planera, sense tralla de baixada. No tenim remei. Fem uns tombs desorientadors sota la immensitat dels majestuosos faigs en una hora que el sol no és massa alt i la llum encara arriba força esmorteïda. Quina delícia pels que sempre voltem entre pinedes i alzinars. En el algun moment perdo el nord i comentem com deu ser pedalar un dia de boira per aquest bosc, certament perdedor. Ves per on tot voltant ens creuem amb el televisiu Toni Soler, moment que en Joan aprofita al passar per esbotzar-li una sonora queixa pel programa literari que acaben d’estrenar, fent encara més gran el seu adjectiu de rondinaire. Segur que a l’home se li deu haver estroncat la reconfortant passejada matinera per la fageda.

 

 

Voltada la fageda en Ferran ens porta cap unes joies de la comarca d’un altre caire, les ermites de Sant Martí i Sant Miquel del Corb, on ens aturem sense presses. La calor, encara que diluïda sota l’ombra dels arbres, es comença a notar. Curulls de romànic garrotxí retornem cap a les Preses per un baixador de pitet que el pastor el te estudiat i amb rígida i sense tija el sorteja amb desimboltura, caram, caram.

 

 

El que havia de ser una pasta a les Preses, es torna un entrepà com cal tot i ser força tard ja que començàvem a estar faltats d’energia. Ara més arreglats ens dirigim cap al coll de Bas per un itinerari que ens recorda un dels bons moments de la colla protagonitzat per en, des de llavors, peus molls David. Debatem amb en Joan si es tracta del mateix corriol ara més estret i sinuós pel pas del temps, però que sens dubte mena allà mateix. De coll de Bas cap a coll d’Úria. Entremig ens ve de cara un altre repicatruges tocat del pedal, en Vidal fill, cavaller solitari amb bona gropa, quines casualitats.

 

 

Un cop al coll d’Úria tot i anar justets decidim fer un tros més per la obaga de la Salut. L’espectacular fageda bé es mereix una mica més de patiment rost amunt. No fa pas massa hi passàrem amb la canalla del tactum i en tenia el record a la ment. El pujador però és llimador, en Miquel nota la calorada del dia i ja anem tard per ser a l’hora a taula pel que decidim anar ja de cara a barraca. Cerquem el corriol promès i li engaltem a fondo avall, ara sí xalant de veritat. I que n’és de bonica la comarca!!!

 

 

Un bon àpat a Ca l’Esteve d’Hostalets, sota un just tendal no preparat per la xafogor del dia,  alegrat per la Ivet, la neta d’en Miquel de tot just un any i mig, que ens recorda que comencem a tenir una edat (uns més que altres), fan del dia una jornada rodona.

 

 

Gràcies Ferran, per la jornada oferta. Convenia una sortida d’aquest tipus per a pedalar de nou amb companys de colla que fa dies que no suàvem junts. La colla es fa gran, d’edat i en nombre de jovent. Curiosament la canalla que tasta el tarannà de les sortides en queda viciada. Els anys passen i les prioritats d’uns no són les mateixes per altres. Hem de saber conviure-hi i trobar de tant en tant ocasions com aquesta per pedalar junts tots plegats, xerrar barato i riure del mort i del que el vetlla tot compartint un bon àpat.

 

 

Salut companys i llarga vida a la colla!

Corriolaires: Ferran, en Giovanni, l’Àngel, en Manel Q., en Marcel, en Miquel Ros, Joan i en Pep