Per Andreu Calvó
Després d’un divendres inoblidable, de rauxa, alcohol i xerinola. Tres del grup d’inadaptats, decidim marxar diumenge cap a Andorra, a gaudir d’aquesta temporada de neus, i seguir disfrutant d’aquesta forma d’aigua solida tant semblant a la que divendres veiem dins dels gots.
Després de l’inoblidable cap de setmana al Port, els galants nuvis ens convidàren a tota la colla -i només haguérem de lamentar l’absència del Magret i d’en Sergi- a passar una vetllada de divendres a la platja de Canet per celebrar el seu recent enllaç i, com no podia ser d’una altra manera, la festa anà que ni pintada. Les sis hores en l’estiuenc establiment, tot i que feia un fred i un vent, dignes d’avançada tardor, s’escolàren com gra de blat entre els dits. Entre les bufonades d’uns, les entramaliadures d’altres i tot ben regat amb tota mena de beuratges, ens n’anàrem al llit ben carregats i amb la nostra amistat ben refermada.
Llarga vida al nou matrimoni i a la nostra trempada colla!
Les fotos: cliqueu aquí.
Per Pep Famadas
Han passat uns quants dies d’ençà la matinal objecte de la crònica però com que em vaig comprometre a quatre ratlles, aquí les teniu. Em disculpareu els afegits per no recordar els vostres noms.
Ens trobem a l’hora i lloc habitual tot una colla, uns quants corriolaires de sempre però d’altres convidats per vàries bandes, tots plegats mamallons de l’edat del nostre gallitu si fa no fa. Això sí, equipats amb bones eines. Fins i tot apareix la cosineta de la meva montura, la KTM 29 del Doctore, aquesta vegada conduïda per en Ramon, recent incorporació a l’equip d’en Pistons. Sap greu veure aquesta cuca grapejada per tantes mans diferents, però vaja, segur que està ben repassada. A Cabrera encara s’hi afegeixen en Sergi i un amic igual de mamelló. Els veterans aquesta vegada devem ser minoria.
Per Adrià Triquell
A la colla hi ha un petit grupet de malalts que fa uns mesos van decidir que els dissabtes al matí (a més dels diumenges, dimecres i divendres) també són aptes per pedalar. Bé, dic pedalar per dir alguna cosa, però la idea és una altra: fer veure que són free riders. Aquest grupet d’inadaptats han fet una volta de torca al concepte de corriol tècnic, i es dediquen durant un parell d’hores a fer el que anomenen “seqüències”. Es tracta d’anar enllaçant lloses una darrera l’altra sense trencar-se cap os intentant en la mesura del possible no tenir que visitar les urgències dels CAP propers. De moment, els fets els hi donen la raó, perquè encara són vius i la millora tècnica d’aquests free riders de pa sucat amb oli, és més que notòria.