BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

L’equip format per en Martí i en Joan ha pujat al segon graó del podi en la categoria d’Homes Veterans. Tot i que l’estratègia de la cursa no la van plantejar de la millor manera, no es van orientar prou bé en les hores de foscor i van fer alguns errors impropis de la seva línia, van aconseguir pujar al podi per assegurar-se la primera posició de la Copa.

(més…)

Per Joan Lladó

Dissabte em vaig abstenir de sortir amb la colla. Calia fer família. Però em quedà el cuquet, tenia molta fam de flaca, de Pirineu, prats, estretes pistes, frescor, nous camins. Vaig pensar amb el Coll de Jou, les Barraques, Ventolà. No era una aproximació llarga, però ben mirat, seria millor deixar-ho per fer-ho amb els amics. Una altra opció era el Mantet, però aquí si que era massa lluny i l’economia no està per segons què.

(més…)

Per Pep Famadas

Havent decidit que enguany no hi hauria biciorriolaires a la Volta a la Cerdanya, es va proposar un cap de setmana pirinenc de flaques. A l’hora de la veritat les agendes han impedit disposar d’un cap de setmana de manera que ens hem hagut d’acontentar uns quants amb un únic dia destinat a les nostres “querides”. Però vaja, la passió no es mesura pel temps sinó per la intensitat i heus ací que hem quedat ben servits. En Pistons, que faltarà a la cita,  ens proposa el recorregut del Coll de Pradell que en el seu moment ja va tastar aparellat pel Màster. Paraula de Pistons.

(més…)

Per Marcel Torrus

Tenia una certa inquietud el dissabte per fer quelcom amb la bicicleta. Doncs arribat el migdia agafo la flaca que en Manel i la Maria m’han deixat  i enfilo sense un objectiu clar, el cor que mana sobre el cervell em porta cap a Argentona i a partir d’aquí, queda clar l’objectiu, Coll Formic. Aquest estiu en unes de les sortides amb en Manel m’explicà la ruta. Per tant, enfilo cap a Can Bordoi fins a Santa Maria de Palautordera.

Per Pep Famadas

No puc evitar recordar aquest llibre cada vegada que vaig al Pallars Sobirà. Un llibre i un paisatge rudes, que evoquen la dificultat altra temps de viure a l’alta muntanya, quan la neu era temuda. I més amb l’afegit d’una maleïda guerra, excusa per passar comptes entre veïns.

(més…)

Per Joan Lladó

Per descuit meu, un bon dia vaig confirmar a l’Andreu el seu oferiment per apuntar-me a la Burriac Atac sense tenir en compte que en la mateixa jornada participàvem a la Rogaine de la Molina. Coses que passen… I sense ser-ne massa conscient, ahir dissabte arribà el dia de la veritat. Malgrat les previsions de mal temps, la cursa de la Molina prometia perquè l’entorn hi acompanyava: prats d’altura, boscos penetrables, múltiples combinacions i temperatura agradable.

Per Martí Montserrat

Després d’unes vacances bàsicament de platja, tinc la necessitat de muntanyes, de verd, d’alçada… en definitiva de Pirineus.  Un cop fracassada la convocatòria, em plantejo fer la clàssica travessa dels Pirineus Orientals (Vallter / Núria), però com sempre afegint-hi… una mica de salsa, ja que el tema d’anar i tornar pel mateix camí, és una cosa que no em motiva gens.

(més…)