BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

RESUM DE L’ANY 2006

Per Joan LLadó

En Prosciutto ha anat recopilant durant tot l’any passat, les dades de cadascuna de les sortides que ha fet. Aquestes es poden extrapolar a la resta del grup, perquè, qui més qui menys, ha pràcticament fet les mateixes sortides. La dada que corrobora la tipologia de les nostres sortides és la mitjana de pendent. Tot i que pot semblar petita, una pendent del 5% és poca broma. Diumenge passat va ser del 7%. Us indiquem altres exemples per tenir referents: La pista de Queralbs a Fontalba té de promig un 8% de pendent. L’ascenció fins el turó de Cirers des de can Riera, passant pel turó dels Oriols, coll de Codera i font del Llop, té una mitjana de gairebé un 10% i amb la dificultat de no ser llisa.
Heus ací les dades:

TOTAL QMS. ANY: 4090 qms.
MITJANA MES: 341 qms.
MITJANA SETMANA: 79 qms.
TOTAL DESNIVELL+ ANY: 101.425 m.
MITJANA DESN.+ MES: 8452 m.
MITJANA DESN. SETMANA: 1950 m.
% PENDENT MITJANA 5%

TOMB PER LES CAPÇALERES DE CLARÀ I RIUDEMEIA 28.01.2007

Per Joan LLadó
Fa temps que la colla tenia pensat de trobar algun camí que flanquegés el vessant de ponent de la vall de Riudemeia -El Solei de Riudemeia-. Avui ha estat un bon dia per posar-nos-hi. Ja hem sortit de Fiveller amb la intenció d’anar cap aquella zona i poc abans d’entrar a la vall de la riera d’Argentona, el fred ja ens glaçava els dits de mans i peus.

 

Passat can Polsaguera, enfilem fins l’Aixernador, Sant Sebastià, El Collell, el bosquet de can Serra i pels castanyers de la mateixa propietat, ens dirigim al capdamunt del que havia estat la derrera vinya de can Serra. Bonic tram de corriol que ens fa suar a primera hora del matí, tot i la glaçada. Sentim bén a prop els trets dels caçadors que ens fan estar a l’aguait de qualsevol llur distracció.Travessem el torrent del Collell, gairebé trepitjant el que fóu la font d’en Cap de Núvol. En pocs minuts passem per la Pedrera d’en Serra i després de quatre giragonses, ens plantem damunt la pedrera del Groc per baixar cap a la Font d’en Quico. Abans d’arribar a la font -que aquesta vegada no ens hi aturem- podem observar el contrast entre el típic bosc mediterrani i el bosc plantat de pi blanc. Passada la font i enfilant en direcció al Malpas, ens trobem amb tres companys de fatigues -ells corrent- amb els que fem gatzara.

En passar a prop de la font dels Castanyers, veiem elevar-se una bona fumarada. Els del Grup de Fonts s’estan preparant les brases per l’esmorzar. No ens hi atansem perquè l’aturada anterior ja ha estat prou llarga. Continuem pujant i en arribar al Malpas, girem el turó de l’Esquei d’en Ros pel seu vessant nord i comencem el descens fins la riera de Clarà. En el darrer tram d’aquest camí, degut al pas de les motos, s’hi ha fet un profund reguerot que convé superar-lo fent malabarismes damunt del quadre de la bici.

Pugem per Can Patota: clotada que en aquelles hores encara és tota gebrada i l’aigua embassada amb un dit de gel. Continuem fins a can Manyana i el Coll de Gironella. Aquesta escalada de pendent mantinguda, amb algun tram tècnic, la fa, a part d’engrescadora, laboriosa, però tot i així, és ràpida, distreta, molt esportiva i ciclable al cent per cent. L’entorn, a voltes, ombrívol, obagós, el fa entranyable. Voregem, pel seu vessant nord i per la gran pista, el Turó de Gironella i ens endinsem, en descens, per la drecera que ens menerà a Can Blanch.

D’aquest descens en fruïm de valent: estret, ràpid, net, de terra sedós, solitari i més ombrívol que l’anterior. Fabulós. Travessem la pista i després de cent metres en pujada, tombem a ponent per la sendera -aquesta més trialera- que en baixada ens conduirà fins a Òrrius per la vall del torrent de Can Blanc. Camí un pèl brut en el tram mitjà que, nets els esbarzers, seria totalment ciclable.

Havent esmorzat a Òrrius, emprenem la marxa davallant per la riera de Riudemeia. Esperem amb ànsia la pujada. Hem agafat fred i necessitem escalfar motors. Ens enlairem per Can Planes, Cal Gravat i Can Vinyamata, des d’on observem una bonica vista de la brolla de Can Riudemeia i l’extensió de la vall. Pocs metres abans d’enllaçar la pista de la pedrera de Sant Bartomeu, veiem l’entrada d’un sender que podria ser el que busquem. El seguim. Durant força estona continua sense obstacles fins arribar al pas de la línia elèctrica que ja coneixiem i decidim de recular fins un trencall anterior que baixa cap al sud. Segueix essent força reexit, però es va adreçant en direcció ponent que no ens interessa. Finalment ens avoca a la darrera pollancreda de can Riudemeia. Massa amunt.

Travessem la pollancreda on els senglars hi han fet festa, també la riera i enfilem fins tornar a la pista que puja a Òrrius. Allí decidim de fer la darrera pujada fins el turó de Can Fulló per deleitar-nos amb una de les davallades que més gaudi ens produeix: la Brolla de Can Riudemeia fins a Can Boringues de Baix. Extraordinària.

Xerrada, tot tornant per la riera, comentant la darrera baixada i la sortida. En arribar a l’alçada de Can Llei, L’Home senzill i en Pistons decidim d’acompanyar a casa en Prosciutto. La Pantera Rosa i en Ken que ténen tard, se’n van avall. Enfilem doncs per Can LLei i Ca l’Ànima fins el Turó de Sant Jaume. En Pistons trobava a faltar aquestes grimpades. S’hi troba bé. Travessem les Olivelles i a can Vinardell ens acomiadem d’en Prosciutto.

Fins la propera.

Joan LLadó

Distància recorreguda: 39 qms. Desnivell +: 1300 m.
Corriolaires: En Ken, L’Home Senzill, La Pantera Rosa, En Pistons i en Prosciutto.
Fotos meves: cliqueu aquí.

PASSEIG DEL DIUMENGE 21.01.2007

Per Joan LLadó

Aquesta vegada hem decidit de canviar de zona i hem anat cap a ponent, direcció Sant Mateu. Hem sortit onze atrau-esbarzers amb tot el silenci possible de la Plaça Fiveller en direcció el veïnat d’El Cros i, després de passar can Vives i can Duran hem girat a l’esquerra per travessar el torrent de can Bartrina i enfilar cap a Agell pel camí antic de Mataró a Cabrera, per damunt de can Xacó. En aquest punt ens hem tret els abrigalls que ens feien nosa, ja que la temperatura, que ens té acostumats aquest hivern, és d’avançada primavera. 

En arribar a l’ermita de Sant Sebastià, hem voltat el cementiri per
encarar-nos cap al turó d’en Punsola. Duríssim ascens en el que,
estranyament, no hi hem trobat mai ningú que pugés en el mateix sentit.
Havent superat la clausurada pedrera de Cabrera, hem continuat fins el
coll de Codera i ens hem arreplegat al monòlit del Castell. Tot seguit
hem baixat fins el coll de Burriac per accedir també en descens, al
corriol dels uiuiuis. L’agafem amunt, cadascú com bonament pot fins el
mirador de les Bassetes i a partir d’allí, ja pedalejant, per la font
del LLop i la Brolla d’en Ballot fins la Bassa del Senglar. Ens hem
reagrupat per iniciar el distret i molt tècnic descens que, paral·lel i
per damunt les Banyadores, ens condueix al camí de la Creu de l’Avellà
on ens espera que acabem la feina, un grup de trialers, aquests però,
amb moto. De pensament, els llancem pestes. Tots plegats quedem
satisfets de la personal proesa i seguim cap el Coll de Gironella. Una
vegada l’hem passat, continuem en direcció del Coll de Porc, empolsinem
als ciclistes que se’ns creuen i, en arribar a ca’l Truc per girar a la
dreta, ens falta El nét de la Trini que per problemes mecànics, se’ns
ha endarrerit. Seguidament enfilem cap a nord per enllaçar amb el
corriol de la línia elèctrica i, com de costum en aquests veranys, ens
trobem de cara amb un grup de motars destralers. Travessem la gran
pista i, de pujada, passant per un nou tram de camí, enllacem el pas
emboscat de ca l’Arcís. Passem la Roca d’en Toni i tombem a llevant per
anar a cercar la Roca de la Granota i flanquejar després fins a can
Boquet. Feia molt mesos que no hi passàvem perquè ens adonem que la
casa l’han refeta de dalt a baix amb molt bon gust; això ens ha semblat
des de la façana posterior. Ens trobem en un molt bonic paratge voltat
de vinyes emparrades i piles de troncs acabats de tallar que li donen
un to pairal que ja gairebé s’ha perdut a la comarca. Uns metres més
enllà, la pau s’acaba: a la Creu de Can Boquet, a la cruïlla de camins,
hi trobem molt de trànsit de motor, amb bici i a peu. La temperatura,
com deiem més amunt, és primaveral, decidim doncs d’esmorzar al pati
del restaurant Sant Salvador (Cal Porc), al costat de l’aviram i tota
mena de bestiar de pagès, que en acabar l’àpat, la mica d´aire que
corre, remou els efluvis de les femtes que ens fan marxar a corre-cuita.
De tornada també passem per can Boquet i pugem als plans del mateix mas a tocar del dòlmen. Aquest curt repetjó, que discorre entre el bosc, és de notable nivell. Arribem a can Tarascó per la pista i agafem el GR que ens menerà fins a Sant Bartomeu. Travessem la carretera pel coll i continuem pel GR fins que La Virolla peta la roda amb un soc. Cinc dels corriolaires s’han d’anar a beneïr i decideixen de marxar cap a Mataró. La resta esperem a tenir adobada la bici i emprenem la tornada per Parpers. Travessem les feixes ermes del coll i iniciem el descens vers el Fondo de la Gallega. Gaudim de valent de la baixada, però no s’hi val a badar car hi ha força obstacles per esquivar i sobretot arbres. Sense arribar bén bé a la part baixa de la vall, deixem el descens per remuntar altre cop cap a Parpers i agafar, bens enlairats, el corriol que en llarg descens ens conduirà a Can Roviró. Seguim fins el desguàs del torrent de la Gallega, travessem la riera de Riudemeia i cap avall.

Distància recorreguda: 40 qms. Desnivell +: 1.100 m.
Els corriolaires d’aquest diumenge: La Flor, Il Grande Prosciutto, L’Home senzill, El Maestro, El Màster, El Nét de la Trini, La Pantera Rosa, En Pistons, En Sergi, El Tete i La Virolla.
Les fotos de la sortida: http://picasaweb.google.com/Bicicorriols/Diumenge070121

SORTIDA DEL DIUMENGE 14 DE GENER DE 2007

Per Joan LLadó

Com és costum els diumenges, a dos quarts de vuit del matí erem a la Plaça Fiveller per emprendre la sortida que, cada vegada més, ens fa gaudir de valent. En aquesta començàrem per la riera de Valldeix, torrent de can Gener i abans d’arribar a can Lladó, alguns corriolaires ja es treien roba, per fer-ho tots plegats a la cadena del torrent. Feia temperatura de primavera. 

En haver pujat fins el parc forestal, tot passant per damunt la Font
dels Tres Raigs, atravessàrem aquest i can Vilardell, per començar el
primer descens cap a Argentona fins el Sot d’en Cabanyes arribant a la
pista de llevant, que és paral·lela a la riera en el seu marge
esquerra. En aquest punt ens acomiadàrem de la Flor i del Màster que
anàven a fer una cursa d’orientació al Pla dels Capellans de Mataró. La
resta continuàrem per la pista fins Les Pregunteres on, abans d’arribar
a la granja de Can Bagot, enfilàrem per un corriol -trobat de poc per
la colla- que ni el Senyor ni en Pistons havien fet -de segur que el
Mamalló tampoc- i que ens menà a la cabana dels caçadors, gairebé ja al
vessant de Manyans. Val a dir que és un corriolet tot joliu, salat,
entretingut, amè. Un cop reagrupats, davallàrem per la vall de Manyans,
passant per can Noms fins la Creu per, tot seguit, fer la volta per
ponent del Turó de Jofre, pel que éren les Vinyes de l’Esteper i
enfilar al mateix turó. Curta parada per recuperar l’alè i engegàrem
avall per xalar amb el corriol que ens deixà a la Font d’en Jeroni, tot
passant prop de can Gotlla. Ens creuàrem amb algun caçador que, com és
costum, no li férem gens ni mica de gràcia. En arribar a Dosrius,
decidírem d’esmorzar-hi. Aquesta vegada però, no ha hagué ningú que
convidés.
Després de l’àpat, dels vuit que érem, cinc decidíren
tornar i tres continuàren, en principi, cap a la zona de can Ribot. Els
que tornàrem, ho férem baixant per la riera de Dosrius per pujar
després pel Torrent de Coll de Bocs fins la granja de Can Bagot per un
dels molt bonics però feixucs corriols de la zona. D’allí n’enllaçàrem
un altre que s’ajunta amb el que haviem fet en l’anada i baixem el
darrer tram a la inversa fins arribar a la pista. Fem un parell de
quilòmetres d’aquesta i decidim de fer el darrer descens pel corriol
que mena can Miliu Cabanyes i pel torrent de la Reimina, arribem a la
Riera D’Argentona. Emprenguérem la tornada per can Polsaguera i les
feixes ermes del veïnat de Sant Jaume.
Els corriolers d’aquest
diumenge: El Tete, L’Home senzill, El Senyor, En Pistons, El Màster, La
Flor, El Maestro, El Mamalló, En Sergi i L’Escari, el net de la Trini.
Com que no hi ha fotos d’aquesta sortida adjuntem les dels diumenges12 i 26 de març de 2006:
http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Diumenge120306
http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Diumenge260306

CORRIOLERS AL RAID DE TAVERTET (28 I 29 D’OCTUBRE)

Per Andreu Calvó

Són les
cinc del matí i marxem carregats fins les orelles de material, els armaris respiren tranquils; estan buits. Marxem a Tavertet on ens esperen dos
dies d’activitat: la Final de la Copa Catalana de Raids. Aquest any encara no hem participat en cap raid i en Pistons està de baixa però després de molts esforços trobem un
“voluntari” per acompanyar-nos (no sap on es posa): el Maestro, que ja comença
a queixar-se abans de començar… Els altres participants: la Flor i el Màster.

Un cop a
Tavertet, recollim tot el material i mapes que ens dóna l’organització i
comencem. Per anar escalfant, cursa d’orientació per relleus i a continuació
BTT, natació, canoa, cursa a peu, ràpel, tirolina, cursa a peu, BTT O (d’orientació) i BTT. Després
de voltar per Osona, arribem a Viladrau amb les primeres foscors. Quan qualsevol
persona assenyada decidiria descansar fins l’endemà, nosaltres no tenim ni
temps de recuperar-nos que marxem cap al Matagalls, passant pel Coll Pregón i
tornant per L’Erola. Arribem de nou a Viladrau i ara si que tenim una estona per
descansar (dues hores).

Diumenge,
quan encara és fosc, tornem a agafar les nostres estimades BTT i amb
l’ajuda
d’un road book, hem d’arribar al peu de la ferrada de Centelles i, com
era
obvi, tirem amunt i en acabar, una volta en bicicleta pels Cingles de
Bertí, Moianès
i Osona. Entremig, per desentumir les cames: escalada i un parell de
forats amb
proba d’agilitat mental inclosa. A Collsuspina tenim la inesperada
visita d’en
Pistons i la seva estimada (no la bici no, l’Àngels) que ens motiven.
L’arribada amb esprint, per variar, a la zona esportiva de Vic, va
donar el raid
per acabat.


En definitiva, pels que us agraden els números, vàrem fer 196 km. i
4.700+ de desnivell. No està gens malament. Pel cap ja ens ronden els
Raids d’aquest 2007; el nostre primer
objectiu serà el RAIDFRED de Castellterçol. Us n’informarem.

Us ha informat: Flor

DEBAT MALLORCA Ò CAMÍ DEL NORD

Per Joan LLadó

En els darrers dies s’ha establert un debat que ha vingut donat per la proposta feta per en Pistons tot just acabats de venir del Camí dels Bons Homes, d’encaminar el Camí del Nord en dos dies -ò tres-, i que potser va estar mal interpretat, mal entès ò no s’explicà clarament. Gairebé tothom va suposar que la proposta era per realitzar-la en la sortida anual de l’estiu -que evidentment es pot fer així-, però que no estava pensada en aquest sentit. El fet d’insistir en fer el Camí en dos dies, era per posar-nos tot plegats a proba i agafar un cap de setmana qualsevol i fer-lo en caire esportiu ja que tots plegats estem força preparats per una fita d’aquestes dimensions. El principi que ens va empènyer a fer les sortides d’estiu, fóu el de conèixer zones i comarques del nostre àmbit -dels Països Catalans- on la majoria de la colla no hi havia estat. És doncs, per aquesta raó, que fer el Camí del Nord en la sortida d’estiu, no seria el més addient, àdhuc tenint en compte que hi ha moltes comarques que desconeixem i que l’itinerari d’aquest, en bona part, passa per zones que hem trepitjat d’una manera ò d’altre.

Aleshores, va sorgir la proposta d’anar a Ses Illes -a Mallorca
concretament- per recórrer la serra de Tramuntana. Aquesta proposta pot
ser bona perquè el paisatge s’ho val, cap de les sortides ha estat a
les Illes, tenim ja algunes ressenyes i què caram, que ens ho mereixem!
Cal cercar el millor mitjà de transport per traslladar-nos a l’illa en
els horaris més convenients, ja que tant sols disposem de tres dies
(fira de Mataró): un per travessar la bassa i dos de pedaleig, i acabar
de perfilar l’itinerari. Què en penseu tots plegats? Esperem els
comentaris de tots al respecte.

i us recomano que visiteu aquestes dues webs: http://toysteam.org
i http://pepefz.com

CAMPIÓ DE CATALUNYA DE BICI-ORIENTACIÓ

Per Joan LLadó

Tard i encara sense tota la informació del nostre corresponsal, donem la notícia que en el mes de novembre (?) del 2006, el nostre estimat “Màster” es proclamà vencedor del campionat de Catalunya de Bici-Orientació. Li donem la nostra més gran felicitació i esperem més títols d’aquesta categoria. Més endevant us detallarem la notícia. De moment, només disposem de la foto on se’l veu acabant de rebre el trofeu.

ANIVERSARI I “RENTRÉE”

Per Joan LLadó

Ahïr diumenge, el primer de l’any, vam aprofitar la sortida per celebrar el 30è. aniversari de noces d’en Prosciuto a ca la Lola de Vallgorguina. Tota la colla li desitgem que n’acompleixi trenta més amb el tremp -en tots els sentits- que li és habitual i li agraïm l’esmorzar. Per molts anys!!!
I també féu la rentrée oficiosa -sense el permís del metge- en Pistons. Aparegué a l’hora d’esmorzar i acompanyà la colla en la tornada a casa. Ens diu que està content i satisfet de retrobar-se amb la colla després dels 111 dies que han passat des de la Volta a la Cerdanya i, a part de les sempre bones sensacions damunt la bici, de tornar a sentir la flaire de bosc.

DARRERA SORTIDA DE L’ANY 2006

Per Joan LLadó

El diumenge, com tants d’altres, la colla sortí a fer de les seves per la zona de Canet: corriol amunt i corriol avall. El darrer esmorzar de l’any es féu a Sant Iscle i per no ser menys, hi aparegué en Pistons amb la seva Colibrí del ’88, tot enfilant amb la pròtesi i les seves Artengo per la “Creueta”. Ens informa que després de tres mesos els “alacrans” no pessiguen no, mosseguen. Preguem per ell.

ELS 40 ANYETS D’EL MAESTRO

Per Joan LLadó

Divendres passat, el 29, vam celebrar el quarantè aniversari d’el “Maestro”, tot i que feia els anys l’endemà. Com ja era previst, vistos els esdeveniments de la setmana, no se li pogueren fer les proves esportives, car l’homenatjat, com de costum, estava força empiocat. Havent passat un parell de dies apropant-se als 40 graus de temperatura corporal, un bon grup de la colla corriolaire vam haver de treure’l de casa amb amb el vist-i-plau de la seva santa senyora. Ens l’enduguérem, tot passejant, a fer una cerveseta, -per ell aigua- i fer temps abans d’anar al restaurant argentí on ens esperaven les respectives senyores i la canalla. La vetllada fóu distreta: regals, pastís, parlament, ballaruques i la canalla engrescada.

De part de tots plegats va rebre un parell d’obsequis que consistiren
en una flamant bicicleta amb tallatge especial per millorar els
descensos i, per complementar aquesta, un casc de darrera generació
pensat precisament per a no espantar la fauna autòctona en practicar
aquelles vertiginoses davallades. El nostre estimat amic en restà molt
agraït, tant, que estigué a punt de pagar el sopar. Que per molts anys
poguem gaudir del seu inestimable optimisme. Una forta abraçada.