BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Enguany, malauradament, no hem pogut passar la clàssica escapada de fira en conjunt, tota la colla plegada al Vallespir. La situació actual ens demostra que s’ha trencat l’homogeneïtat del grup, les competències físiques han variat en una bona part i han canviat també els objectius i les maneres de gaudir d’aquests tres dies d’esport, natura, cultura i companyonia. És bén clar que haurem de planificar més d’una ruta per a cobrir els diferents nivells de la colla si finalment no tothom s’avé i adapta a un nivell més baix pel que fa a la tècnica, el recorregut i el nivell esportiu. Soc del parer d’organitzar les rutes pensant en poder confluir-hi tots, almenys en una bona part d’aquestes i convivint el màxim de temps possible.

(més…)

Per Pep Famadas

Lleganyes i cares llargues. Esquenes blincades que es resisteixen a estirar-se del tot. No hi ha gana, no hi ha rialles, només esbufecs. La jornada d’ahir va ser dura, molt dura, i com sempre passa el darrer dia, la moral del ramat flaqueja. Ahir ens vam empatxar de bici, tal i com volia el cuiner. No era el que desitjàvem tot just unes setmanes enrere? En Martí és l’únic afamat de bici de la colla ja que s’hi ha posat avui, havent fet penitència durant dos dies sabent que els altres ens afartàvem. Bé que es mereix una bona diada corriolaire també, no?

(més…)

Per Joan LLadó

El primer dia de ruta a la Vall Fosca sortí rodó malgrat que no vam acomplir l’itinerari previst: després d’anar a fer un tomb per la Pobla –un cop ben nets i polits– i fer una cervesa a la plaça, en tornar cap a l’hotel i a tocar d’aquest, ens establírem en una cerveseria d’aquelles artesanes que ara tan abunden i on hi feien un concert de blues, soul, groove amb dos músics a quatre mans: orgue i bateria. El bon so donà un ambient suggestiu per prendre una cervesa i agafar gana per sopar.

(més…)

Per Pep Famadas

Hi ha nervis. El personal està esverat i un xic preocupat. Aquest any el pastor dels 3 dies és en Pistons, que s’ho ha volgut cuinar tot sol. D’antuvi només sabem que la zona escollida per la nostra magna sortida anual és el Pallars Jussà, comarca ja visitada pels més veterans el 1999 al Boumort. Per aquelles dates jo estava de parèntesi paternal, per tant per a mi la comarca és desconeguda. Un dels motius de la visita a la comarca és resseguir els paisatges del llibre Dos taüts negres i dos de blancs, d’en Pep Coll (edicions Proa), fill de Pessonada.

(més…)

Per Joan Lladó

Quan acabo de fer una sortida amb la bici de muntanya, fora de la comarca, lluny de l’habitual escapada pels nostres estimats topants, a cavall d’El Maresme i el Vallès, em pregunto, què n’he tret? què m’ha aportat? què he vist? ha estat plaent? he rebut noves sensacions? què n’he après?

No espereu pas una crònica com habitualment faig de les nostres excursions. Enguany m’ha plagut més fer-ne una crítica. La colla va canviant, les forces minven i/o creixen, i pot semblar que aquestes ens distanciïn i vulguin trencar el que tants anys, sense pràcticament adonar-nos, ha creat un grup tan homogeni, malgrat el temperament heterogeni dels seus individus.

(més…)