BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Albert Gómez

Som a l’ entrada de la primavera i per fi cauen les primeres nevades de la temporada amb cara i ulls a la zona del Pirineu Oriental.  Des de  dalt de la collada de Tosses veiem el que hauria de ser habitual, la Cerdanya, el Cadí el Pirineu mal anomenat francès  ben curull de neu.

Amb en Martí decidim anar a fer un tomb pel Pic de l’ Estanyó i fer una volta circular. Mira que ara  hi ha neu a prop però nosaltres anem a cagar.

Per Joan Lladó

Per canviar d’aires i no fer patir les costelles, he fet una escapada amb la flaca per La Selva i les Guilleries. Fa temps que tenia a la testa la intenció de travessar per l’embassament de Susqueda i enfilar-me fins a Sant Hilari. Amb la previsió del temps a favor, era evident que faria un dia radiant. I així ha estat. Cap a un quart de nou he arribat a Santa Coloma, m’he preparat i he començat a rodar en direcció a Aiguaviva.

(més…)

Manel Quadrada

Els de Bicivicigarrotxa ens ténen massa bén acostumats i des de la seva web ens han ofert un altre plat d’alta cuina: la Senglar 2.0 Diumenge passat el vam anar a tastar i en Tresunces ens explicarà el seu parer tot estrenant-se al bloc amb la seva ploma. Com ja podeu suposar i ho tenim comprovat a bastament que, voltar per aquelles comarques sempre és garantia de rebre moltes, variades i agradables sensacions: veiem-ho.

Per Adrià Triquell

(Tercer i últim lliurament del conte)

El planeta Corriol era, com la majoria de planetes, més aviat lleig i sobretot molt avorrit. No hi passava mai res, perquè de fet, no hi vivia ningú. Era un planeta inhòspit,  només hi havia sorra i un parell de bassals d’aigua. Ah si!, i un robot que algú es va deixar allà i que es dedicava a collir brossa. El robot es deia BUOL-I.

(més…)

Per Joan Lladó

Intentant de posar un xic de color o de gràcia a les sortides dominicals, vaig proposar de tornar cap a Céllecs, com havíem fet tres setmanes abans, i fer el camí prehistòric. Ens dirigírem a Sant Bartomeu pel camí més ràpid: Riera de Clarà i els Burros.

Va ser una matinal on anàrem tastant i ens esplaiàrem enmig d’un dels més preuats tresors i característics distintius de la comarca, enclavats i disseminats en les nostres velles muntanyes: els arrodonits, entranyables i enigmàtics blocs granítics.

Per Joan Lladó

No tenia pas intenció d’escriure res sobre l’escapada al Montnegre però en Gio em demanà que fes quatre ratlles per acompanyar les fotos. Doncs heu-les aquí.

No es pot dir que fos una sortida per cantar-hi els àngels però almenys vam variar de terreny de joc, vam anar en tren, vam descobrir nous paisatges i ens vam esplaiar, que és el que compta.

Per Martí Montserrat

DISSABTE: VOLTA CIRCULAR AL PIC DE CONANGLES

Sortim del refugi de Conangles (al peu de la boca sud del túnel de Vielha) tot jugant amb les llengües de neu que encara hi ha en aquestes alçades. Aconseguim arribar a una pista suficientment innivada que amb un parell de llaçades va guanyant alçada fins ja als peus del circ de Conangles, on en forta pendent fem unes dretes ziga-zagues marcades al més pur estil Mamalló… I amb un vist i no vist som dalt del coll de Conangles i s’obre davant nostre l’alta vall de Rius amb els seus tres llacs.