BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Adrià Triquell

La dèria dels últims mesos amb les lloses, barrancs, precipicis diversos i les nouvingudes 29, ens ha fet perdre el món de vista i hem deixat una mica arraconades les nostres flaques. Bé, tampoc ens enganyem, mai han passat d’ amants ocasionals, però d’alegries també ens en donen. Sense anar més lluny, aquest mateix diumenge amb una de les nostres rutes predilectes,  Mataró-Marata-St Feliu Codines-Centelles-Coll Formic.

Per Enric Subiñà

Com era habitual aquell any les sortides a la muntanya les feia entre setmana. Aquella, però, no fou possible coincidir amb el Martí, company habitual en aquell tipus de sortides. Aquell cop vaig quedar amb el Jaume Querol, que aquell dia no treballava i va poder venir. El darrer cop que havia fet esquí de muntanya ho vaig passar molt malament amb les botes, i el cert és que em feia cert respecte que em tornés a passar. Per això vam triar una ruta no gaire llarga i, sobretot, voltant el lloc de sortida, per si de cas comencés a molestar més del suportable poguéssim baixar fins al cotxe. La tria fou Vallter, aprofitant la gran llevantada que els dos dies anteriors havien deixat gruixos de més d’un metre en una zona que fins aleshores gairebé no havia vist neu, ja que tots els fronts de l’hivern habien vingut del nord, acompanyades de forts vents.

Per Pep Famadas

Tocava celebrar ni més ni menys que el 62è aniversari d’en Gio amb una bona sortida fora del nostre entorn habitual però el personal té compromisos i hem de ser d’hora a casa o sigui que postposem la sortida i ens hem de conformar amb el pati de cada setmana. Tot i ser pocs, som 10 de colla. Els pastors no tenen ganes de tibar del ramat, tot plegat fa mandra i tenim xarrera….. Finalment decidim esmorzar a Cal Víctor. Proposo enfilar-nos per les Cosidores. El cap d’en Pistons ja barrina: en lloc d’anar-hi de dret passarem pel turó de Sant Jaume de Treià que, de tan a prop, el tenim ben oblidat.

Per Joan Lladó

Dijous, al Casal, en Martí i l’Àngel decidíren d’anar plegats a fer una esquiada l’endemà divendres. En Martí també deixà obert el diumenge per tornar a esquiar. Vaig pensar que, havent encetat la temporada al Matagalls el dissabte anterior després de dos anys, ja duia l’embranzida i el cuquet a dins. Així doncs, plegades les veles de la botiga el dissabte al migdia, vaig fer un moç i vaig acompanyar el capi Raül a estirar les cames durant dues hores amb la btt per Llavaneres i la Cornisa.

Per Giovanni Leonardi

Quan varen dir per la tele que podia nevar a la costa la nit del dissabte, vaig pensar que –cagundena!- em perdria la sortida sobre la neu, ja que el diumenge no hauria pogut estar amb la colla per compromisos gironins de família. Per això, quan m’aixeco el dissabte al matí i obro la finestra, em quedo ben sorprès pel paisatge tot emblanquinat que tinc davant meu. Neu, neu, neu! Uns cinc cms. bons de gruix de neu cobreixen la serralada litoral fins l’autopista!