BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

VOLTA A LA CERDANYA 2006

Per Joan LLadó

Com aquell qui res i un pèl decebuts, hem tornat de fer la Volta a la Cerdanya. Aquest any hem suat, millor dit, mullat, la cansalada al massís del Canigó. Deia decebuts, perquè dissabte la metereologia no ens va acompanyar gens. Tota la colla Alpina vam abandonar quan érem a prop del punt més alt de l’etapa, a uns 2200 metres, molt aprop del Pla Guillem. L’aigua, el vent, el fred i la boira ens abatiren en aquells topants, tot i que l’ascens, en general, l’haviem superat amb prou lleugeresa. En veure que molts dels equips que ens precedien giraven cua i que les mans no podien accionar els canvis i amb prou feina els frens, ens veiérem obligats a tornar. La tornada, tot i que era en descens, es féu un pèl llarga. I un cop a l’hotel, un bon bany amb aigua bén calenta i cap a dinar a Prats. Havent dinat ens esplaiàrem pel poble fent una visita turística i les més ganàpies ho aprofitaren per fer de les seves. Oi, sirenes? A partir de mitja tarda anàren arribant els equips herois. Enveja sana.

 

La segona etapa va ser de prop de cinquanta
quilòmetres que consistiren en un parells de pujades, bàsicament de
pista i dos descensos, un d’ells un corriol magnífic des d’el Coll de
Malrem fins a La Manera. Tothom en féu una valoració molt positiva. Cal
esmentar també que la Pantera Rosa va abandonar al seu company d’equip,
El Tete, per la qual cosa, estarà amonestat durant un any, a no poder
avançar ningú en cap de les sortides de grup.

Després
de dutxar-nos, vam decidir d’anar a dinar a Sant Pau de Segúries en un
bon restaurant de plat “fondo” que coneixien el Màster i el Mamalló.

Fins l’any que ve i esperem que sigui més profitós.

SORTIDA DE TRÀMIT

Per Joan LLadó

La vigília de la diada, férem una curta sortida per no perdre el ritme i sobretot el de les cames, que són, junt amb el cervell, els que més pateixen. A dos quarts de vuit vam sortir de la plaça Fiveller i vam decidir d’esmorzar a Santa Agnès tot passant per la zona de Céllecs. Vam enfilar, doncs, per la vall de Riudemeia i trencant per can Roviró de dalt, remuntàrem fins Parpers i tot seguint el GR, on ens trovàrem un parell de coneguts d’El Masnou que també es preparàven pel proper cap de setmana, arrivàrem a Sant Bartomeu.

A continuació enllaçàrem pel corriol del dòlmen de la Cabana del Moro i
tot seguit, el bonic descens fins la Roca de les Orenetes. Acabàrem de
baixar a La Roca pel corriol d’El Mamalló, que de ben segur no hi ha
passat mai, i per la sènia del castell, arribàrem a Santa Agnès. Férem
un bon esmorzar a la fresca de les moreres i, en havent acomiadat el
Tete a la porta d'”El Parque”, enfilàrem pel torrent de Parpers fins a
l’Espinalt. Com de costum, ens llançàrem pel bonic descens del tobogàn
i Font del Llorer per arribar al Pont de l’Espinalt. Com que no en
tenim mai prou, remuntàrem vers el “fondo” de can Blanc fins trobar el
camí de can Ribot per baixar fins a can Pins, riera de Riudemeia, can
Polseguera i cap a casa. El què ens espera dissabte si fa mal temps!!!
iiiiiuuuuuhuuuu!!!!

MATARÓ-SANTA COLOMA DE FARNERS (Can Barrot)

Per Joan LLadó

El diumenge 3 de setembre vam fer sortida llarga per entrenar-nos per la volta a la Cerdanya del cap de setmana del 16 i 17 del mateix mes. L’hora prevista de sortida era a les 6 del matí, però vam sortir mitja hora tard. Tret d’aquest petit retard i la trencada del quadre d’en Ken, que es va poder adobar amb quatre brides de plàstic just per arribar a Arbúcies, el temps ens anà a favor i vam arribar a destí abans del que ens pensàvem: a 1/4 de 5 de la tarda.

Les famílies que ens esperàven, ens ho agraïren. Crec, vaja. Els
comptaquilòmetres marcàren entre 100 i 103 qms. i els “suntu” 2400 mts.
de desnivell. Baixant cap a Arbúcies vam fer un tram del Camí del Nord
on hi gaudírem de valent, car el sender era trialer i netejat per les
darreres pluges. Els darrers quilòmetres, tot i ser en baixada, fóren
molt calurosos. En arribar, una bona refrescada i un bon dinar que ens
preparàren les mames, a les qui agraïm sincerament. En aquest article
no es podrà incloure cap foto referent a la sortida, perquè ningú es va
voler arriscar a dur la càmera, per por de quedar enrera. Oi, nenes?
Aquestes fóren: Ken, Prosciuto, Nen, Maestro, Mamalló, Màster, Pistons,
Nòvia, Home Senzill i Pantera Rosa.

M’oblidava: Algú, no recordo
pas qui, el diumenge 27 d’agost va fer una sortida al Ripollès,
concretament al Taga i no van triunfar: tot pista “Vos” i carretera.
Vah!! No es pot sortir amb segons qui.