SEGUIREM LA TEVA ESTELA, FERRAN.
COMIAT
No ens és donat d’estar
a l’altura de la mort:
se’n van els qui més estimem,
de sobte o lentament, tant és,
però el moment arriba
i res no podem fer per acostar-nos
i acomboiar-los en el seu darrer viatge:
més que no la mort
és la vida la qui ens separa
dràsticament d’ells
i prossegueix implacable
el seu curs
cap a estacions cada cop
més fredes i desavinents.
No ens és donat d’estar
a l’altura de la mort,
car ells marxen massa avall
com per poder seguir-los:
no ens n’arriba mai més res
per tal de sobreposar-se
a la seva pròpia fi.
Àlex Susanna
Les anelles dels anys
Sardineta, molt dissortadament, ens has deixat orfes de la teva innegable curiositat i simpatia. Tanmateix, hi ha algú que t’ha rebut amb els braços ben oberts. Et trobarem molt a faltar. Per sempre, la colla corriolaire.
Recopilació de fotos amb la colla: clica aquí.
Lectura d’en Pep en representació de Bicicorriols en el comiat el dia de Santa Anna i Sant Joaquim:
Bon dia,
Estem segurs que tots hem conegut el mateix Ferran, per què no n’hi ha hagut cap altre. Una persona a la que t’agrada trobar, amb la que t’hi sents a gust, que escolta, que comparteix tot el que sap però que també sap tocar els collons per fer gresca i riure una estona. És d’aquells que abaixa el ritme per poder pedalar plegats (no ha demostrar res) i, si cal, es decanta del corriol en les baixades. Un llamp de caixa toràcica plena de bonhomia. Una lliçó de vida intensa i de coratge. Amb seny i organitzat davant de qualsevol repte. Un tio senzill, humil i transparent.
En Ferran compartia amb nosaltres l’amor per la bici i el seu ús per a descobrir racons amagats del nostre territori. La darrera foto que ens envià al grup fou en record a en Carles, l’altre company de la colla que ja no hi és. Deunidó quina casualitat!
Tots dos heu pres el mateix corriol i segur que ja sou plegats rient-vos de nosaltres. Quins collons que teniu malparits.
T’estimem Ferran.
El video que acompanyà la lectura: clica aquí.