BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

DIUMENGE 20 DE MAIG DE 2.007. LLAVANERES, EL MONTALT, CANYAMARS.

Per Joan LLadó

Nombrosa l’afluència de corriolers en el darrer diumenge abans del Camí. També ens acompanya en Guillem. Hom decideix d’anar cap a Llavaneres. Comencem a bon ritme i en arribar a la font de Lorita, el petit de la colla ja és extenuat. Ell i jo decidim d’anar pel nostre compte i quedem per esmorzar a Canyamars. Anem resseguint el mateix camí que la resta fins la pujada de Santa Mònica.

L’enfilem i continuem pel corriol de sobre el Mal Pas. Baixem a
Canyamars per can Vallalta i el Pou de Glaç. Al restaurant ens esperem
deu minuts fins que arriba la colla. Hi ha noves: l’Anscari ha volgut
aplanar el descens de can Vallalta i ha arribat trinxat. Bon esmorzar i
tornada cap a casa per la riera de Can Rimbles, pel camí dels rucs.
Dura enfilada cap a can Bruguera per la zona de l'”Imperio” per la que
en Guillem em maleeix. Divertit, però accidentat descens pel corriol
del dipòsit fins a la Laru. Restem sorpresos, en arribar al damunt del
centre recreatiu, en veure el moviment de terres i la construcció de
nous vials en aquella zona. Com és possible que encara es segueixin
fent barbaritats com aquestes? Com és possible que l’ajuntament
autoritzi aquestes urbanitzacions? Que potser ja hi ha fets els
accessos per accedir a aquella nova zona residencial? No pot ser…

Els corriolaires:
Valentí T., Sergi C., Martí M., Marcel T., Manel T., Joan V., Joan Ll., Guillem Ll., Giovanni L., Carles Ll., Anscari N., Andreu C. i Adrià T.
Distància recorreguda: 32 qms.
Desnivell acumulat+: 900 m.

Les fotos d’en Joan:
http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Diumenge070520
Fins aviat.
Joan Lladó.

DIUMENGE 13 DE MAIG DE 2007

Per Joan LLadó

Resten quinze dies i alguns corriolaires encara no tenen preparada la llista dels estris pel Camí del Nord. No hi ha res a fer, se’ls diu agafeu això, carregueu allò, però no en fan cas. Després hi haurà corredisses d’última hora. En sentirem a parlar.

Aquest diumenge hem aparegut sis valents a la Plaça i faltava un adormit: l’Adrià. És com una núvia. Per preparar-se per sortir necessita una hora i mitja. El millor és que ens ha trucat deu minuts abans de l’hora. Cadascú per allà on l’enfila. Bé, dediquem-nos a la nostra passejada. Acordat d’anar per la zona d’Argentona, cap a Burriac: els nostres verals per excelència. Iniciem l’ascens al davant mateix de can Cirés, creuant el torrent i enfilant de pet fins a tocar La Barca. Seguim per un curt i dreterut tram d’asfalt per deixar-lo tot seguit en direcció a llevant per emprendre el corriolet que ens mena als boscos de Madà i d’Agell després. Flanquegem la capçalera de la riera d’Agell i ascendim fins ben a prop del cementiri de Cabrera per, amb pit i collons, escalar el turó d’en Punsola. No ha estat pas fàcil, se’ns ha resistit, però amb ara un intent i després un altre, l’hem superat. Continuem fins el coll de Codera i el Monòlit, el coll de Burriac i emboscada fins el camí dels uiuiuis. Al mirador de les “Bassetes” fem una petita aturada per seguir cap a la Font del Llop i enfilar fins la Bassa del Senglar. Allí mateix en Valentí ens suggereix de baixar la trialera que ningú tenia en ment de fer. Ens hi llancem. La passem amb força èxit, tret d’en Joan V. que volia esmolar-se les dents amb les pedres. Al Coll de Gironella trobem l’adormit, l’Adrià amb un conegut tot pujant de can Mañana. Els convidem a desfer el camí per anar a esmorzar a Òrrius. El conegut no les té totes, però també s’hi afegeix: pujar bé, però baixar… no és el seu fort. Abans de començar s’abaixa la tija del selló. Com dèiem abans, cadascú per allà on l’enfila. Gaudim de valent fins a can Mañana. Aquests ràpids descensos on cal estar a l’aguait de qualsevol obstacle, fan pujar l’adrenalina.
En acabar l’esmorzar, ens deixen en Carles, l’Anscari i el nouvingut. La resta continuem cap a Céllecs pel camí del Molí. Enllacem el GR i sense arribar a Sant Bartomeu anem a cercar el corriol prehistòric. Trobem un nou trencall que també ens condueix en bonic descens fins la Roca Foradada. Continuem fins el camí d’en Gomes i la carretera d’Òrrius a La Roca que la travessem. Després, per la Costa de can Planas i a ritme de cursa fins a can Companys de Dalt. L’emprenem pel Torrent de can Cigala amunt com uns coets i les ziga-zagues fins a les planes de l’Espinal com uns torpedes. No en tenim mai prou. Travessem Parpers i per les seves ermes feixes, baixem cap al Fondo de la Gallega sense arribar-hi. Trenquem a ponent per anar a cercar el descens fins a can Roviró. Al davant de la casa ens hi fem quatre fotos. Riu de Meia avall i cap a casa. A la riera d’Argentona, en Joan V. encara provoca una picada. És de por.
Vull agrair des d’el bloc, l’amabilitat i el bon tracte d’en Raül de Dr. Bike en deixar-me el seu “pepino” mentre s’adoba la meva humil canyotrale.

Fins la propera,
Joan Lladó.
Els corriolaires: Adrià T., Anscari N., Carles Ll., Joan Ll., Martí M., Joan V., Valentí T. i un convidat.
Distància recorreguda: 48 qms.
Desnivell+ acumulat: 1.400 m.
Les fotos: http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Diumenge070513

SORTIDA DEL DIUMENGE 6 DE MAIG DE 2.007

Per Joan LLadó

Un diumenge més i escapada de tràmit abans de la nostra gesta. Mentre
alguns són a esquiar, d’altres al país del Pirineu i la resta amb
deures familiars, set corriolaires som a la Plaça sense gaire
convenciment d’on anar. S’opta finalment per començar per la vall de
Clarà, Riudemeia i Ca l’Espinal.

Travessem doncs la ciutat i després el veïnat de
Sant Jaume. Continuem la sorrenca riera de Clarà fins a can Patota. Remuntem fins la
pista de can Manyana i la seguim fins el capdamunt del camí dels burros. Per can Guineu
enfilem el turó d’Aquença i per agradables corriols, baixem a la vall
de Riudemeia. Remuntem la via romana fins a Parpers i esmorzem a Sant
Carles.
Havent esmorzat, m’acomiado de la colla als plans de ca l’Espinal -en
Guillem m’espera- i baixo per la font del Llorer fins el pont de
l’Espinal.
A en Guillem li està bé d’anar cap a Argentona. Travessem Sant Jaume i
anem a cercar la pista de llevant enfilant el torrent de can Bellatriu
fins la cabana de l’indigent. Anem fent fins sota el Rovell de l’Ou i
remuntem el corriolet de la cabana dels caçadors. Un cop a dalt, fem un primer intent de baixar per l’esperó però, en Guillem
cau i es fa un cop a la cuixa. Decideixo de recular i fer el camí que
baixa de la cabana fins a can Bagot: la granja dels porcs. Ens hi
entretenim una bona estona. Quan decidim de tornar avall, a la cruïlla
del Rovell de l’Ou, anem direcció al bosquet de can Marianga i can Comalada. Desfem camí per can Polsaguera.
Arreveure,
Joan Lladó

Els corriolaires: Andreu C., Giovanni L., Joan Ll., Anscari N., Sergi C., Adrià T. i Manel T.
Distància recorreguda: 45 qms.
Desnivell+ acumulat: 1.300 m.
Les fotos: http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Diumenge070506

TERCER CENTENARI DE LA BATALLA D’ALMANSA: 25 D’ABRIL DE 2007.

Per Joan LLadó

Acabo de llegir un article a l’Avui, de l’escriptor valencià Joan F. Mira, dedicat a comentar el tercer centenari de la Batalla d’Almansa, on el Regne i país dels valencians deixava -com ell mateix diu- d’existir. Per acabar l’article, el rebla: “A la ciutat d’Alacant alçaren el penó blanc amb les armes de Castella, i cridaren tres voltes “Castilla y Alicante por el Rey nuestro Señor D. Luis I”. Els actes simbòlics són més potents i expressius que qualsevol document: Alacant era Castella, Barcelona també, i sabent i recordant això ja no cal afegir res més. O sí: que cap Estatut d’Autonomia, reformat o sense reformar, no ha restaurat allò que es va destruïr per la força de les armes. Ni cap Estatut no ho restaurarà, perquè Espanya és, encara, una extensió del Regne de Castella.

REMULLADA DEL PRIMER DE MAIG.

Per Joan LLadó

Dimarts n’érem pocs: quatre. Hi havia por de pluja. Pel turó d’Onofre Arnau i el veïnat de Mata, ens enfilem fins can Flaqué i pel torrent de Sant Martí arribem a la Cabana dels Caçadors. Comença a espurnejar. Decidim de baixar a can Rimbles. Tot just a mig corriol de Lorita, la negror ens avisa i de sobte el xàfec. Ens aixopluguem vint minuts sota les alzines però no minva. Canviem de parer, ens n’anem a Can Bruguera. Unes boniques i bucòliques boires fan del paisatge de les planes un lloc acollidor. Llàstima de no haver agafat la càmera… Esmercem una hora mitja entaulats i quan ens sembla que ja n’hi ha prou, tornem cap a casa tot passant pel Parc Forestal.
Fins aviat,
Joan Lladó.

Els corriolaires: Andreu C., Albert G., Joan Ll. i Valentí T.
Distància recorreguda: poquets.
Desnivell+ acumulat: uns quants.
Fotos: no n’hi ha.

PER CANET, LA VALLALTA I EL MONTNEGRE. DIUMENGE 29 D’ABRIL DE 2.007

Per Joan LLadó

A la plaça Fiveller ens trovàrem matiners, set corriolaires. La vam emprendre cap al mig Maresme on feia setmanes que no hi apareixiem. Per la linia de mar vam arribar fins a Canet on començàrem l’ascens pel llevant del poble: per El Grau, Cal Curt, Les Pruneres i, per la riera dels Oms, que tothom trobà feixuga, fins arribar a les Canals on ens endinsàrem per bonics corriols fins el Turó d’en Vila.

En descens travessem la pista per baixar per l’Albó i en arribar al
camí, que és GR, i abans de canviar de vessant, fem parada per comentar
el tram tècnic que hem hagut de superar. N’estem orgullosos. Continuem
faldejant i enfilem, aquest cop per ponent, fins la Creu. Carenegem en
descens fins la Bandera, corriol com pocs n’hi ha, i amb quatre
ziga-zagues un xic perilloses, som al Sot d’en Torrus que el travessem.
Passem tot seguit al Sot de la Mina i fent una ràpida i dretuda baixada
per drecera, arribem al polígon de Sant Iscle. Esmorzem al tranquil
poblet de la Vallalta. En acabar, enfilem cap a la Salut, Can Bosc i
can Parera. Abans però de passar aquesta darrera casa, fem visita a una
bonica i amagada font el nom de la qual ara mateix no recordo.
Continuem, passat can Parera, a un ritme de cursa fins a can Vives de
la Cortada. Allí fem un descans i ens arrepleguem per continuar encara
pel GR-5. Aquí comença el tram per deixar-hi la ronyonada fins el Coll
de Basses. Als Embarrats deixem el GR per anar cap al Turó d’en Vives,
Els Replans i Can Camps en molt predegós descens. Tot seguit i ja en
pista llisa, passem per Cal Paraire, corriol del Pla del Serrat i coll
Senís on hi fem una petita marrada per fer temps. Arribats a
Collsacreu, ens abandonem en el descens fins a can Colomer que, com és
habitual, el desfem en elogis. Travessem Arenys de Munt i per can
Jalpí, tornem amunt fins can Fortuny. Abans però, i mentre comencem el
sinuós ascens, ens distreiem amb la gentada que s’enfila com micos als
arbres dels bosc de can Jalpí: han obert un altre parc d’aventura.
Estan de moda. Pels boscos del Remei baixem al torrent de la Vall de
Dois i riera avall fins a Caldetes. Arran de via arribem a Mataró.
Fins la propera,
Joan Lladó.

Els corriolaires: Andreu C., Albert G., Giovanni L., Joan Ll., Martí M., Valentí T. i Joan V.
Distància recorreguda: 72 qms.
Desnivell+ acumulat: 2120 m.
Les fotos: http://picasaweb.google.es/Bicicorriols/Diumenge070429