BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Nombrosa l’afluència de corriolers en el darrer diumenge abans del Camí. També ens acompanya en Guillem. Hom decideix d’anar cap a Llavaneres. Comencem a bon ritme i en arribar a la font de Lorita, el petit de la colla ja és extenuat. Ell i jo decidim d’anar pel nostre compte i quedem per esmorzar a Canyamars. Anem resseguint el mateix camí que la resta fins la pujada de Santa Mònica.

Per Joan Lladó

Un diumenge més i escapada de tràmit abans de la nostra gesta. Mentre alguns són a esquiar, d’altres al país del Pirineu i la resta amb deures familiars, set corriolaires som a la Plaça sense gaire convenciment d’on anar. S’opta finalment per començar per la vall de Clarà, Riudemeia i Ca l’Espinal.

Per Joan Lladó

Acabo de llegir un article a l’Avui, de l’escriptor valencià Joan F. Mira, dedicat a comentar el tercer centenari de la Batalla d’Almansa, on el Regne i país dels valencians deixava -com ell mateix diu- d’existir. Per acabar l’article, el rebla: “A la ciutat d’Alacant alçaren el penó blanc amb les armes de Castella, i cridaren tres voltes “Castilla y Alicante por el Rey nuestro Señor D. Luis I”. Els actes simbòlics són més potents i expressius que qualsevol document: Alacant era Castella, Barcelona també, i sabent i recordant això ja no cal afegir res més. O sí: que cap Estatut d’Autonomia, reformat o sense reformar, no ha restaurat allò que es va destruir per la força de les armes. Ni cap Estatut no ho restaurarà, perquè Espanya és, encara, una extensió del Regne de Castella.“

Per Joan Lladó

Dimarts n’érem pocs: quatre. Hi havia por de pluja. Pel turó d’Onofre Arnau i el veïnat de Mata, ens enfilem fins can Flaqué i pel torrent de Sant Martí arribem a la Cabana dels Caçadors. Comença a espurnejar. Decidim de baixar a can Rimbles.

(més…)

Per Joan Lladó

A la plaça Fiveller ens trobàrem matiners, set corriolaires. La vam emprendre cap al mig Maresme on feia setmanes que no hi apareixíem. Per la línia de mar vam arribar fins a Canet on començàrem l’ascens pel llevant del poble: per El Grau, Cal Curt, Les Pruneres i, per la riera dels Oms, que tothom trobà feixuga, fins arribar a les Canals on ens endinsàrem per bonics corriols fins el Turó d’en Vila.