La violència dels violents
Hi ha dues menes de violents. Els que maten per aconseguir alguna mena de rèdit i els que procuren que d’altres matin per aconseguir alguna mena de rèdit.
(segueix)
Entre els primers trobariem ETA, igual que hi trobariem la immensa
majoria d’estats del món que col·laboren en guerres com a Irak o
Afganistan per aconseguir rèdits i posicions.
Entre els segons, els que procuren que els altres matin per aconseguir
rèdits que d’altra manera no tindrien hi trobem el
PSC-PSOE-ElPais-ElPeriodico.
A tota aquesta colla de violents indirectes les coses els han anat bé gràcies exclusivament a la violència i l’ús que n’han fet.
El govern del país basc n’és l’exemple més clar: Hom no pot aconseguir
el govern d’un país si la oposició és majoritària i et sobrepassa en 15%
dels vots. A no ser que et passis la democràcia per on et sembli i
il·legalitzis les formacions que et convingui.
Però necessites violència i morts per il·legalitzar partits.
Ara aquells que matàven per ajudar al PSOE-PSC-PSE-ElPais-ElPeriodico a
governar un país que no haurien d’estar governant han decidit no fer-ho
més.
Quina desgràcia!!
Quan la violència juga al teu favor, és molt difícil renunciar-hi. Li va
passar a l’independentisme basc quan es pensàven que la violència d’ETA
jugava al seu favor i li passa a tothom.
A El Periodico en especial.
Per això treuen les portades que treuen aquests dies:
6-set-2010:
7-set-2010:
Estan desesperats. Volen violència. Volen morts a la taula per imposar el seu pensament polític minoritari.
I d’aquí a uns dies sortiran dient que amb els violents no s’hi pot
parlar. I ens ho diran a nosaltres. I esperaran que els responguem.
Estaria bé que la propera vegada que un d’aquests sociates ens digui que amb els violents no s’hi pot parlar li responguem:
“Ok. No dic res, llavors.”